Per què les fulles d’albergínia es tornen grogues

Si observeu que les fulles d’albergínia es tornen grogues, abans de començar a ajudar al cultiu, heu d’esbrinar el motiu d’aquest fenomen. I els motius poden ser diferents: una deficiència de diversos elements, la presència d’una malaltia, un atac de plagues, reg insuficient. Per a cada cas concret, hi ha una manera de resoldre-ho.

Per què les fulles d’albergínia es tornen grogues: possibles raons d’aquest fenomen

les fulles d’albergínia es tornen grogues

Hi ha dos factors principals per a l’aparició de groc a les fulles. Ens fixem-hi amb més detall.

Les fulles inferiors van començar a tornar-se grogues

Si a part d’aquest fenomen no hi ha res més, pot ser que estigui en l’ordre de la norma. A més, pel que fa a les albergínies, que recentment han estat trasplantades a un lloc permanent.

Pot ser una reacció normal. Des del trasplantament d’una cultura a un lloc permanent, té estrès. I necessita temps per adaptar-se plenament a les noves condicions. El fet és que l’albergínia es concentra més en el desenvolupament de la part superior que en les fulles inferiors.

A més, un altre motiu pel qual les fulles de l’albergínia es tornen grogues pot ser l’edat del cultiu. La fotosíntesi es pot veure afectada en cultius adults. Aquestes fulles són prou fàcils de tallar. Un altre motiu pot ser la manca de llum a causa d’un fort espessiment.

L’albergínia no té més remei que desfer-se del fullatge inferior. Una causa més greu de fulles grogues baixes pot radicar-se en el sistema radicular, que ha estat atacat per plagues, o es va produir un estancament de la humitat i va començar la podridura.

La causa del groc és la malaltia

Les fulles d’albergínia també es tornen grogues per malaltia. Si l’albergínia ha patit una malaltia fúngica, sovint sembla taques a les fulles. I estem parlant de fulles completament grogues. Si parlem de malalties, es poden manifestar de la següent manera:

Phytophthora - taques marrons amb una vora verd clar.

Alternaria - petites taques marrons, que posteriorment són necròtiques.

Cercosporosi - taques cloròtiques, petites i de forma rodona, que després comencen a prendre un color marró.

Antracnosi - les taques són marrons, de forma ovalada.

Taca bacteriana - taques de color negre, de mida petita, amb la vora groga.

Les albergínies cultivades als hivernacles són sovint exposades fusarium. Les fulles comencen a fer-se grogues, començant per les vores de les fulles, i després comencen a arrissar-se i assecar-se.

Pel que fa als fongs patògens, comencen a segregar toxines, hi ha un bloqueig dels vasos sanguinis, la planta comença a patir toxicosi. Aquestes malalties poden esdevenir cròniques i, per tant, l’albergínia s’esgota completament.

Per evitar contraure aquesta malaltia, cal aplicar fertilitzants de potassa. Si això no va ajudar a salvar la situació, és millor eliminar les plantes infectades per tal de salvar les que encara són sanes.

També es pot trobar amb una malaltia com mosaic (de vegades es confon amb la deficiència de magnesi). Els principals signes d’infecció per aquesta malaltia són taques grogues que tenen una forma irregular i aguda.

Al principi, les taques tenen un color verd clar i groc clar, que comencen a aparèixer al llarg de les fulles. Després cobreixen tota la fulla, estenent-se per tota la superfície i finalment necròtica. Els fruits comencen a tenir una forma lletja i irregular.

Malauradament, no hi ha cura per a aquesta malaltia, la planta s’ha de tallar i s’ha de cremar, evitant la infecció d’altres plantes sanes. Podeu preguntar-vos com es determina exactament: una albergínia té una deficiència de magnesi o una malaltia del mosaic.

Per fer-ho, heu de tractar les fulles amb una solució de nitrat de magnesi i observar-les durant una setmana. Si durant aquest temps no vau notar cap millora, això vol dir que la planta estava infectada amb un virus.

Com estalviar albergínia: les fulles es tornen grogues per manca de nutrients. Què fer

les fulles d’albergínia es tornen grogues

Al centre, l’albergínia és un cultiu difícil de fertilitzar. Només necessita nitrogen, exigeix ​​potassi, seria bo afegir fòsfor.

Abans de començar a tractar les deficiències de diversos elements, haureu de tornar a tocar el tema de la fecundació.

Després de trasplantar les plàntules d’albergínies a un lloc permanent, al cap d’uns 15-20 dies, haureu d’aplicar fertilitzants complexos per primera vegada (prendre a raó de 2-3 cullerades per 1 galleda d’aigua i afegir-hi aproximadament 0, 5 l ).

En el moment en què la planta comença a florir, cal afegir fertilitzants orgànics: mulleina (1:10), infusió d’herbes (1: 5), excrements de pollastre (1:20). Quan la planta comença a donar fruits, cal aplicar fertilitzants en els quals hi hagi una gran quantitat de potassi i fòsfor.

Si l’albergínia no té macronutrients, notareu que les fulles inferiors es veuen grogues i les superiors canviaran de forma i s’enrotllaran. Pel que fa als oligoelements, la seva deficiència sembla fulles superiors grogues.

Per què és així, us podeu preguntar? Per exemple, el coure, el bor, el zinc, fins i tot en petites dosis, són essencials per al creixement i el desenvolupament de l’albergínia. Afecten el creixement i el desenvolupament de l’albergínia i també afecten la formació d’ovaris.

Molt sovint, els residents d’estiu comencen a utilitzar preparats locals, humus o compost, suposant que són rics en aquests microelements. Però en realitat no ho és. Per tant, és millor utilitzar apòsits foliars especials.

1) Manca de nitrogen. Si les fulles de l’albergínia es tornen de color verd clar, el tronc s’ha fet prim, cosa que pot indicar una deficiència de nitrogen. Per desfer-se’n, es pot afegir urea (1 cullerada per 1 galleda d’aigua) o mullein (1 litre per 1 galleda d’aigua), excrements (0,5 litres per 1 galleda d’aigua).

Les substàncies anteriors s’han d’aplicar sota cada arbust d’albergínia, de 0,5 litres. Si voleu accelerar i millorar el procés, podeu fer una alimentació foliar amb les substàncies anteriors. Però utilitzeu una doble concentració.

Si no heu notat cap efecte especial, podeu repetir una alimentació similar al cap d’uns 15-15 dies després del primer. Però no us feu un ús excessiu. L’excés de nitrogen també pot afectar negativament les albergínies. La qualitat de les fulles i la seva densitat milloren, però el desenvolupament d’ovaris i fruits es retardarà.

2) Deficiència de potassi. Amb aquesta deficiència, les vores de les fulles comencen a fer-se grogues, formant una petita vora, que al cap d’un temps comença a assecar-se. Les fulles poden tenir la forma d’una barca doblegada cap amunt. Les fulles noves són petites, arrugades.

Si l’albergínia és deficient en potassi, es poden produir problemes amb els ovaris i els fruits. Està de moda salvar la situació aplicant fertilitzants que contenen potassi. Ash també va tenir un bon rendiment. Però és necessària la d’herbes, ja que el contingut de potassi en ella és fins i tot més elevat que en la de fusta, ja que conté més calci.

De vegades pot sorgir un problema a causa del fet que hi va haver una absorció incorrecta o incompleta de potassi. Per exemple, si la temperatura de l'aire era superior a +35 graus. Aquesta situació és especialment veritable per a aquelles albergínies que es conreen en un hivernacle.

Per tant, és millor ventilar els hivernacles obrint les finestres superiors, cobrint el sòl i tampoc no cal aplicar fertilitzants nitrogenats.

3) Manca de fòsfor... En el cas que el fullatge d’albergínies sembli alt, amb un angle agut en relació amb les tiges, podem parlar de manca de fòsfor. La introducció d’adobs amb fòsfor ajudarà a corregir la situació. S'apliquen tant sota l'arrel com per polvorització del fullatge.

4) Manca de zinc... Es pot expressar en el fet que a les fulles de l’albergínia comencen a aparèixer taques d’un to marró i grisenc que després són necròtiques. Al principi, aquests signes es poden veure a les fulles inferiors.

Després ja es poden veure a la part superior de la planta. Per solucionar la situació, cal afegir sulfat de zinc amb fertilitzants que continguin fòsfor. Els fertilitzants s’apliquen a la part superior de les fulles.

5) Deficiència de micronutrients. Com hem dit anteriorment, la manca de micronutrients es reflecteix a les fulles superiors, els macronutrients, a les inferiors.

6) Manca de calci - les puntes de les fulles joves queden com cremades, mentre que les velles comencen a adquirir un color fosc.

7) No hi ha prou boro - les fulles superiors adquireixen una forma retorçada i un color clar.

8) Manca de sofre - pel que fa als signes, és similar als signes de manca de nitrogen, però això només es manifesta a la part superior.

9) Deficiència de manganès, clor i ferro també pot provocar grocs de les fulles. Per corregir la situació actual, cal aplicar fertilitzants complexos.

Molt sovint, també passa que les fulles d’albergínia no només es tornen grogues, sinó que també comencen a arrissar-se, pot haver-hi diverses raons:

Deficiència d’humitat;

Canvis de temperatura;

Pessics inexperts i excessius;

Problemes de les arrels (atac de plagues, estancament de la humitat, podridura de les arrels);

Cal resumir el que hem pogut aprendre:

1. Les fulles es tornen grogues amb manca de macronutrients, les superiors: microelements.

2. A les fulles van aparèixer taques de diverses formes: la presència d’una determinada malaltia.

3. Les fulles van començar a marcir-se: problemes al sistema arrel.