Violeta groc

Les violetes d’interior són les favorites de la floricultura. La varietat de varietats i la bellesa de les flors de diversos tons permeten a tots els amants de les plantes d’interior trobar-ne una còpia al seu gust. Una de les varietats més espectaculars que ha aparegut gràcies a l’esforç dels criadors és el violeta groc. En aquest article es parlarà de com cuidar adequadament aquesta flor original perquè pugui revelar plenament les seves qualitats decoratives.

Violeta groc: descripció i característiques

Violeta groc interior: foto

El violeta groc pertany al grup Saintpaulias: aquest és el nom de les violetes d'origen africà, sovint també anomenades violetes Usambara. El motiu d’això és la zona de distribució d’aquestes espectaculars plantes a la zona d’Usambara, una serralada situada a la part oriental d’Àfrica. El seu descobridor és considerat l’oficial colonial alemany Walter von Saint-Paul, del cognom del qual es va originar el nom del grup de violetes-Saintpaulias. Les violetes grogues de creixement salvatge que va descobrir es van convertir en els avantpassats d’una sèrie de noves varietats de Saintpaulias híbrides.

El violeta groc és una planta perenne perenne que arrela amb èxit en condicions interiors i, per tant, és adequada per créixer fins i tot a les regions del nord. Les tiges de Saintpaulia solen ser curtes i les plaques de fulles en forma de cor tenen una vora curta al llarg de tota la superfície. El calze conté 5 sèpals i el mateix nombre de pètals. El diàmetre mitjà de la roseta d’un violeta groc oscil·la entre els 20 i els 40 cm. Tanmateix, es coneixen varietats amb un diàmetre d’uns 60 cm, així com varietats molt miniatures d’uns 6 cm. Durant el període de fructificació, maduren les beines.

En sentit estricte, les violetes grogues de cultiu silvestre no tenen un color groc, ja que aquesta variant del seu color és absent a nivell genètic. Molt sovint, els pètals d’aquestes flors estan pintats de tons blaus, blaus i vermells foscos, i el groc es presenta en forma de petites inclusions de diverses formes. És la presència de taques, taques o traços de color groc que permet anomenar grocs a aquestes violetes. Pel que fa a les Saintpaulias híbrides, la intensitat del seu color augmenta a mesura que creixen: si els pètals d’una planta jove tenen una tonalitat llimona clara o cremosa, amb l’edat es tornen grocs brillants.

Trets distintius de les violetes amb flors grogues

Violeta groc interior: foto

Una de les característiques de les violetes grogues és un creixement feble del sistema radicular en profunditat. En aquest sentit, les arrels de Saintpaulias es veuen obligades a renovar-se constantment per exercir regularment la seva funció. Per aquest motiu, el cultiu de violetes grogues en contenidors grans no té sentit, només cal plantar-les en testos petits que acomodin el seu sistema compacte d’arrels. En aquest cas, la flor rebrà prou oxigen, sobretot si teniu cura dels forats de la part inferior del test, així com de la capa de drenatge.

Fins ara, s’han criat un gran nombre de violetes grogues, que es diferencien no només pel color, sinó també per la forma dels pètals. Poden ser simples, ondulades, en forma d’estrella. Algunes varietats tenen una vora als pètals.

Les violetes grogues es poden dividir en dos grans grups segons el gènere. Per tant, les plantes mascles es distingeixen per un color uniforme de fullatge, mentre que les plantes femenines tenen una tonalitat de tonalitat clara a la part exterior de la fulla.

Violeta groc: noms de varietats amb fotos

• MellowYellow és una varietat de violetes grogues amb una forma de pètal inusual. La seva superfície ondulada crea l’efecte d’una bola esponjosa i compacta, pintada en un delicat to groc clar. La primera onada de floració dóna a les flors més grans fins a 3 cm de diàmetre, les mides de les ones posteriors ja són més modestes, no superen els 2 cm de diàmetre. En les plantes joves, els pètals són gairebé blancs; amb l'edat, la intensitat del color augmenta. Les fulles dentades de color verd clar del violeta groc tenen contorns dentats. L'aparició espectacular de les violetes "Ripe Yellow" es combina amb inconvenients força significatius. Aquests inclouen el marciment ràpid de les flors, així com la floració no massa exuberant en general. Les plantes d’aquesta varietat solen estar malaltes.
• Sol càlid: les violetes grogues d’aquesta varietat es distingeixen per una llarga floració, que s’assegura amb els cabdells de maduració contínua. Les flors compactes són exuberants i s’assemblen a les flors de lotus. Només les copes obertes són de color blanc: les taques grogues amb prou feines són visibles als pètals, mentre que el nucli té un color groc pronunciat. Les flors de la primera onada no adquireixen un matís groc clar característic: el groc s’intensifica amb la floració repetida. El procés d'obertura de les flors és bastant llarg; mentre dura, els pètals es mantenen frescos. Una flor totalment oberta es torna marró i es marceix.
• "Tardor daurat": una combinació inusual de colors blanc i groc és característica d'aquesta varietat de violetes. Les flors exuberants són predominantment de color blanc, contra les quals destaquen una vora daurada i una part central groga del calze. També hi ha taques de color groc clar als pètals amb contorns ondulats. Les mateixes vores inusuals són característiques de les fulles de fulla de color verd clar. L'interval entre les llargues onades florides de la "Tardor Daurada" és de 2 a 4 mesos.
• "Petons de llimona" és una varietat terrosa de violetes grogues. Les grans flors de la primera onada de floració estan pintades de blanc, el seu nucli sembla parpellejar amb tons grocs. Després d’unes quantes floracions, els pètals es tornen grocs. Els desavantatges de la varietat inclouen la fugacitat de la floració, per aquest motiu la floració massiva de "Petons de llimona" és molt curta. Com a regla general, quan algunes flors floreixen, d’altres ja s’estan marcint.
• "EK-Solnechnaya girl" és una varietat híbrida russa de violetes grogues. Les grans flors consten de pètals ondulats amb un color blanc-rosa inusual i un nucli groc brillant. La roseta de fulles està formada per fulles ondulades de color verd brillant, que es redueixen a la base.
• "RS-Golden Dragon" és una varietat que es distingeix per les seves impressionants flors de mida, pintades de blanc amb una barreja de tons grocs. Les línies grogues que provenen del nucli es converteixen gradualment en taques grogues que cobreixen tota la superfície dels pètals. El groc es fa més notable durant la re-floració. El diàmetre de les flors de la primera ona és d’uns 9 cm, les ones posteriors no difereixen en aquestes mides. Les fulles ondulades són de color verd apagat. El "drac d'or" es caracteritza per la formació d'un gran nombre de fillastres, així com pel lent creixement dels nens. La manca d’il·luminació provoca la disposició vertical de les fulles a la sortida. A diferència de la majoria de les violetes grogues, les flors d’aquesta varietat no es tornen marrons a mesura que es marceixen.
• El violeta "AV-Yellow Rose" és una varietat de violetes grogues, impressionants per les seves qualitats decoratives. Les flors dobles petites, semblants a les roses, són blanques amb un to groc clar i tenen una vora rosa al voltant de les vores dels pètals. Les plaques de fulles verdes del violeta AB Yellow Rose tenen contorns dentats.
• Alchemy Yellow Bells són una varietat de Saintpaulias groc en miniatura. Com el seu nom indica, les flors tenen forma de campana.Els pètals tenen vores ondulades i estan pintats en una barreja de tons groc-rosats. En el moment de la floració, hi ha un gran nombre de cabdells que floreixen, però s’esvaeixen ràpidament, de manera que la floració no difereix en esplendor. La durada mitjana de l’ona és de 14 dies. Després de dues onades, els brots de la planta comencen a allargar-se i les fulles del violeta i dels pètals grocs perden la seva saturació de color. En aquestes últimes poden aparèixer ratlles blaves.
• "Yellow Star" (Estrella groga): un altre representant de Saintpaulias en miniatura. Les flors de campana són de color groc pàl·lid intercalades amb un matís lila. El groc es fa més brillant a mesura que madura la planta. La primera onada sol ser la menys efectiva: les flors són petites. En les onades posteriors, es fan més grans i més boniques. La forma de la flor també té forma d’estrella. La forma de les làmines té forma de cor.

Violetes en creixement amb flors grogues

Violeta groc interior: foto

L’elecció competent d’un lloc en un apartament on es col·locarà una olla amb violeta és la clau del seu cultiu amb èxit. El millor de tot és que les violetes grogues se senten als llindars de les finestres orientades a l'oest o l'est. Per tal que la planta estigui il·luminada uniformement, es recomana girar periòdicament. En la foscor, la manca de llum solar natural es pot compensar amb fonts de llum artificial; això ajudarà a prolongar la floració de Saintpaulia.

Els canvis bruscos de temperatura són perillosos per a les violetes grogues, que prefereixen romandre en una habitació amb una temperatura ambient constant. Amb l'arribada del clima fred, és millor treure-les del davall de la finestra.

Les Saintpaulias són molt sensibles al reg: l’aigua ha d’estar a temperatura ambient, el reg ha de ser moderat. És important que el sòl de l’olla no s’assequi, però tampoc no estigui inundat. Amb l’inici de l’hivern, el reg de les violetes grogues hauria de ser cada cop més escàs. Durant el reg, l’aigua no ha d’entrar sobre els pètals i les fulles del violeta groc, de manera que s’ha d’abocar al llarg de la vora de l’olla.

Per tal d’augmentar la humitat de l’habitació on es troba el violeta groc, n’hi ha prou amb col·locar l’olla amb la planta en una safata plena de còdols humits. No es recomana polvoritzar Saintpaulia.

Les violetes grogues necessiten fecundació durant el període de floració. L'apòsit superior s'aplica un cop cada 14 dies en el procés de regar la planta. Un complex mineral ric en fòsfor és el més adequat.

En condicions de cultiu a l’interior, la reproducció de les violetes grogues es realitza mitjançant dos mètodes: esqueixos i esqueixos. El primer mètode es considera el més eficaç. Una fulla forta sobre una cama d’uns 3 cm de llarg pot actuar com a tall; s’ha de col·locar a l’aigua i deixar-la fins que apareguin les arrels. Després, el tall es pot trasplantar a un recipient amb terra, aprofundint no més de 2 cm. Després de plantar-lo, cal regar-lo amb aigua tèbia. Aquests arbustos es poden trasplantar no més d'una vegada en 12 mesos. Es pot adquirir un camp de cultiu violeta a una botiga especialitzada.

Violeta groc: prevenció de malalties

Violeta groc interior: foto

La manca d’il·luminació condueix a la derrota de les violetes grogues amb òxid; apareixen taques grogues a les parts superiors de les fulles. L’aparició de taques marrons suaus a les tiges i el fullatge indica el desenvolupament de bacteriosi causada per un clima massa calorós. La floració blanca a la superfície de les fulles indica la infecció del violeta amb floridura. Si les taques blanquinoses cobreixen la part inferior de les fulles, aquest és un signe de floridura.

Als primers símptomes de la infecció, és necessari podar immediatament les parts infectades de la violeta. La resta de brots, fulles, flors, així com el sòl de l’olla, s’han de tractar amb un fungicida. Com a mesura preventiva, podeu realitzar el primer tractament amb antelació, fins i tot en el moment de plantar la planta en un test. Un equilibri competent de apòsits evitarà el desenvolupament de malalties.

En general, les violetes grogues són força modestes i no requereixen una cura especial. Un florista novell pot intentar triar una varietat de Saintpaulias en miniatura per al cultiu. A mesura que aneu adquirint coneixements i habilitats, podeu passar a l’augment d’híbrids grans.