Pomera Prikubanskoe

El pomer Prikubanskoye va ser criat a l’Institut de Recerca en Reproducció del Caucas. Es va dur a terme un encreuament d'Opalescent i Red Delicious. Els autors de la varietat són L. Sergeeva, E. Kostetskaya, L. Naumova, V. Kharina i Efimova.

El Prikubanskoe és una varietat de finals d’hivern, molt estesa a moltes regions, ja que augmenta la resistència a les gelades. Des del 2004, la varietat està registrada oficialment al mercat.

Pomer Prikubanskoe: descripció i característiques

El pomer és de grandària mitjana, i arriba als 4-5 metres d’alçada. En la joventut, el pomer forma una corona ampla en forma de piràmide, mentre que en l'edat adulta es fa més rodona i escassa, a mesura que les branques s'allunyen les unes de les altres. El tronc i les branques de l'arbre són de color marró-grisós. Les branques es desvien fortament del tronc.

El brot de la pomera és geniculat, amb una lleugera pilositat, suau, sense corbes, de color bordeus. El fullatge és de color verd fosc, llis, mat, esponjós, de forma ovalada. Les fulles són llargues, fortament estretes i apuntades per un extrem. A la superfície de tota la fulla hi ha venes d’un color gris verdós. La superfície de la fulla està arrugada i comprimida, les vores són ondulades i elevades cap amunt.

Durant el procés de floració, tota la superfície de l’arbre s’omple de flors de color groc rosa. Són esponjosos, airosos a causa de la llarga distància entre els pètals.

Característiques dels fruits.

Les pomes són grans, uns 200 grams. Són esfèriques, amb un vèrtex lleugerament allargat i els costats convexos. La poma és llisa, de vegades hi ha fruits amb tubercles petits. El color de la fruita és de color groc-verd amb un lleuger color vermell ataronjat als costats o ratlles carmesí prop de la base. A tota la poma hi ha punts subcutanis, són ben visibles. La pell és uniforme, amb una fina capa de flor platejat. Cal protegir la fruita de danys mecànics.

Les tiges de poma són llargues i gruixudes, ben adherides a les bases del fruit. Els embuts són bastant profunds i amples, els platerets són de mida mitjana amb una lleugera nervadura. Les tasses estan tancades.

L’aspecte del fruit s’estima en 9,9 punts.

La polpa de les pomes és densa, cremosa, de sabor agredolç, aroma pronunciat, que recorda l’aroma de vainilla. Al gust, la dolçor predomina en els fruits. Pel que fa a la composició, les pomes tenen àcids titulables un 0,4%, substàncies actives p un 2%, sucres naturals un 13%, vitamina C un 3%.

Verema.

Es pot collir a finals d’octubre. Després de la collita, les pomes es poden guardar durant uns 5-6 mesos sense perdre el seu gust i aspecte atractiu. Els fruits toleren perfectament el transport fins i tot a llargues distàncies, per tant, sovint s’utilitzen per a la venda. Algunes fruites, aproximadament l’1%, tenen un regust amarg durant l’emmagatzematge a llarg termini.

Es pot esperar la primera collita 4 anys després de la sembra. Un arbre adult aporta 120 quilograms. El rendiment augmenta cada any i es torna regular durant 2-3 anys de fructificació.

L’arbre resisteix perfectament les baixes temperatures i les sequeres prolongades, i la varietat també té un fort sistema immunitari i resistència a les malalties fúngiques.

Pros i contres

Pros:

• 1. Aspecte, gust i qualitat de la fruita.
• 2. Llarga vida útil.
• 3. Les fruites no cauen.

Desavantatges:

Dels inconvenients, l’únic que destaca és que una petita part del cultiu després de l’emmagatzematge a llarg termini comença a tenir un gust amarg. Però aquests fruits no representen més de l’1% del total de la collita.