Pomer Papirovka

Papirovka és un pomer que va ser criat pels criadors bàltics, que es van obtenir al segle XIX. A poc a poc, la varietat es va cultivar a la República Txeca i Alemanya, així com a Polònia i Bielorússia, Ucraïna, i després va començar a desenvolupar-se activament i a estendre's també a Rússia. Per descomptat, molts jardiners estan interessats en aquesta varietat, ja que té alguns avantatges i moltes característiques diferents. En aquest article, aprofundirem en la descripció de la selecció de la varietat de pomera Papirovka, i també descobrirem quins avantatges té aquesta varietat de pomers, per què és tan valorat avui pels jardineros, com cuidar-la adequadament , i per què aquesta varietat es considera universal.

Introducció

Aquest article serà molt útil de manera informativa, tant per a una persona que encara no té experiència en el cultiu de pomeres, com per a una persona que ja ha cultivat una varietat de varietats de poma, però que alhora vol trobar maneres cada vegada més interessants. , oportunitats i grups varietals, que tindran els seus propis avantatges i interessants solucions gustatives.

Descripció de la selecció i característiques de la varietat Papirovka

Plegable - Una varietat pertanyent a l’antiga, que es distingeix per la seva especial resistència a les gelades. Es tracta d’una varietat de poma d’estiu molt demandada a la part europea del nostre país. Al mateix temps, la varietat és especialment popular entre els residents d’estiu, ja que té una sèrie de característiques i indubtables avantatges. El cultivar també es va incloure al registre estatal com un dels cultivars de pomes més importants de principis d’estiu. Es pot cultivar un pomer a qualsevol zona, però cal tenir en compte que no es recomana plantar un pomer a les regions de l’Urals o de la Sibèria oriental, ja que el clima allà no és tan propici per plantar aquesta varietat. D’una manera o d’una altra, si cuideu adequadament la varietat, doneu-li l’atenció i la cura necessàries, aleshores podreu obtenir fruits molt saborosos i grans que tinguin un propòsit universal.

El pomer madura molt aviat i, per això, els jardiners hi estan molt interessats. A més, aquesta varietat es cultiva principalment o en zones situades a prop de la ciutat, així com als afores. A més, Papirovka és ideal per establir horts col·lectius i agrícoles des del primer moment. La varietat és adequada per a plantacions massives, ja que els arbres s’arrelen molt a prop els uns dels altres i, en general, poden arrelar-se amb arbres d’altres varietats, cosa que, per descomptat, suposa un gran avantatge.

Les branques de Papirovka tenen un matís ric de color marró, el seu gruix és mitjà, però són molt fortes i no s’assequen gens. La pubescència a les branques es nota com a intensa. Els estomes de Papirovka són oblongs i de color lletós. Els estomes es col·loquen molt poques vegades, el jardiner necessàriament els ha de vigilar i el seu estat general de salut, perquè només depèn d’ell com es sentirà la planta i de quin tipus de collita donarà en el futur. Papirovka també té brots latents, de mida força petita i de forma lleugerament aplanada. Aquests brots no s’obren immediatament, poden formar-se durant un temps en estat latent i, en condicions favorables, poden obrir-se molt ràpidament i, per aquest motiu, el rendiment de l’arbre mateix pot augmentar.

Les fulles tenen una forma i una mida estàndard que coincideixen amb qualsevol planta de pomera. Al mateix temps, poden ser lleugerament ennuvolats, pubescents, mentre que les bases són peciolades, mal expressades.Poden ser completament incolors, depèn molt de l'edat de l'arbre, del grau de desenvolupament. La varietat és capaç de produir plàntules anuals excel·lents i molt altes en determinats moments, mentre que les branques laterals s’ubicaran en quantitats molt petites. Aquestes plàntules s’utilitzen per propagar el cultiu. Les flors són molt grans i tenen un aroma brillant. Les plaques solen ser blanques, però es pot observar un to rosat; en general, les anteres també es troben a les flors, cosa que fa que la varietat sigui autofecunda.

Els arbres joves en procés de creixement i desenvolupament formen una corona piramidal, però quan el pomer es fa una mica més gran, la forma de la corona canvia. Es fa més arrodonit. Molt també depèn de la poda com a procediment obligatori. La poda us permet donar forma a la corona, fer-la exactament tal com la veu el jardiner. També pot realitzar podes sanitàries, ja que en molts casos no només permet que la planta es desenvolupi bé, sinó que també a un arbre adult pot donar una segona vida en desenvolupament i fructificació.

La pàtria de la varietat és la part bàltica i les primeres descripcions de la varietat van aparèixer al segle XIX. A poc a poc es va començar a cultivar el paping a molts països europeus (9 a Polònia, Alemanya) i després es va popularitzar també a Rússia. En general, la varietat ha arrelat bé al nostre país, tot i que també presenta els seus propis requisits especials, ja que, com qualsevol cultiu, un pomer també necessita un jardiner per tenir-ne cura, regar i alimentar l’arbre, tallar-lo correctament, i després eliminat correctament una collita força abundant. Pel que fa a la mida dels fruits, es caracteritzen per ser mitjans. Al mateix temps, si l’arbre encara és jove, però ja ha començat a donar fruits, és a partir d’aquí que podeu recollir els fruits més grans, però en els pomers més vells ja es formen petites pomes, però sempre n’hi ha moltes més d’ells, si parlem directament del nombre de fruites. El pes d’una poma pot variar de 70 a 120 grams, però al mateix temps, si el jardiner ofereix a la planta una cura, una atenció i una atenció adequades a la planta, des d’un arbre podeu recollir fàcilment fruits, el pes dels quals serà almenys 180 grams, i això ja és realment greu i és un indicador clar de com l’edat de l’arbre i les mesures de manteniment afecten el seu estat i els índexs de fructificació.

Pel que fa a la forma dels fruits, generalment són arrodonits, però lleugerament aplanats; també es nota una clara nervadura a les pomes, que es converteix en el segell distintiu de la varietat. Les pomes més grans poden tenir una configuració triangular. Això significa que es pot veure una costura a la fruita, que corre verticalment i clarament al llarg de la pell. De vegades pot haver-hi més d’una costura: es poden formar diverses costures alhora i, d’una manera o altra, això també es converteix en una característica de la varietat i no s’associa en cap cas a malalties. L’arbre resulta ser d’alçada bastant estàndard, tot i que quan l’arbre encara és molt jove, dóna un creixement encara més abundant, i això es nota en els primers dos anys de vida. Aleshores el creixement es fa més lent, en una etapa determinada i s’atura del tot. Si un arbre creix sobre un sòl fort i fèrtil de terra negra, el seu creixement pot arribar fins als nou metres, però si no és terra de terra negra i el sòl no és especialment fort i fèrtil, l’altura total de la planta arriba a sis metres, no més. La corona pot ser molt ampla, però en general, les seves dimensions depenen totalment de la poda. Pot haver-hi una corona molt petita, l’amplada de la qual no superi el mig metre, o potser una corona incontrolablement ampla de més de cinc metres. D’una manera o altra, si cuideu adequadament la planta, podeu obtenir exactament el resultat en la mida que el mateix jardiner espera.

La productivitat és el factor més important a l’hora d’escollir una varietat de plantes concreta.Així, doncs, els pomers, en principi, poden portar de 14 a 30 quilos, si l’edat de l’arbre varia de 9 a 12 anys. També cal assenyalar que el nivell de rendiment depèn directament de quines siguin les condicions meteorològiques a l’estiu i de com reaccioni la planta al règim climàtic i de temperatura. A mesura que l’arbre madura, se’n poden collir més pomes. Al mateix temps, poden arribar a ser molt més petites, cosa que també val la pena prestar-hi atenció. Però això no fa malbé les seves propietats gustatives, cosa que, per descomptat, és un gran avantatge d’aquesta varietat de poma.

En general, es poden collir uns vuitanta quilograms de pomes madures i delicioses. De vegades, en condicions meteorològiques excel·lents, i quan l’arbre es troba en una preparació excel·lent i en el seu punt màxim de creixement, és possible collir d’un arbre a dos quintals. Les pomes són de mida mitjana, la seva carn és molt tendra i saborosa, dolça, però hi ha una acidesa brillant i vigoritzant, que no fa malbé la impressió general de la planta. La polpa té un marcat aroma a poma i, quan els fruits estan massa madurs, la polpa es torna lleugerament farinosa, una mica de patata, a la qual val la pena parar atenció, perquè a tothom no li agradarà aquesta consistència. En una escala de deu punts, les pomes reben una puntuació de 6,8-7,9, tot depèn de les seves qualitats i característiques gustatives.

Malgrat aquests defectes de gust, les pomes són una varietat resistent a les gelades. Quan arriben glaçades molt greus, el pomer tendeix a congelar-se, però al mateix temps, durant el període habitual d’hivern, el pomer se sent còmode i pràcticament no necessita ni cobrir-lo ni protegir-lo de les gelades. Les propietats gustatives del pomer no canvien en absolut, igual que la tendència de creixement no canvia, tot i que, com ja hem dit, a una certa edat la planta deixa de créixer o ho fa molt lentament, difícil de notar.

Pel que fa als pol·linitzadors, no hi ha cap requisit especial per a ells. El més important és que tant el pomer principal Papirovka com les varietats pol·linitzadores floreixen al mateix temps i que hi hagi una quantitat suficient de pol·len a les flors, en cas contrari no es produirà pol·linització o serà insignificant perquè ovaris per començar a formar-se. Per descomptat, per a una pol·linització encara més reeixida, seria desitjable que hi hagi abelles al lloc. Sovint els jardiners tenen apiculars al costat dels arbres, cosa que juga un paper realment important en la vida de Papirovka.

Hi ha diverses varietats de pol·linitzadors que són ideals per convertir-se en pol·linitzadors varietals directes de Papirovka. Aquestes varietats inclouen anís i Kitayka a ratlles, a més de Moscou Grushovka i Malinovka. Aquestes varietats tenen períodes de floració i fructificació gairebé idèntics, s’han de plantar a prop de Papirovka. Amb les dues últimes varietats: Moscou Grushovka i Malinovka, Papirovka pot patir una pol·linització mútua, ja que el seu pol·len també es pot convertir en un excel·lent pol·linitzador d’aquestes dues varietats, a les quals el jardiner hauria de prestar especial atenció.

La varietat és resistent a malalties comunes, però, tot i que, si l’estiu va resultar massa fred i plujós, és necessari processar l’arbre a més amb finalitats preventives. Cal recordar que és més fàcil prevenir o prevenir una malaltia que afrontar-la en el futur, ja que de vegades es pot produir una forma massa avançada de la malaltia i és possible que no hi hagi possibilitats de salvar el cultiu i l’arbre com un forat. La part frondosa de la planta té un nivell mitjà de resistència a la crosta i els arbres debilitats necessiten protecció addicional.En particular, s’ha de fer durant els períodes plujosos i humits, ja que en aquest moment el clima és propici per al desenvolupament de malalties fúngiques i víriques, i el jardiner hauria de tenir especial cura.

Per descomptat, hauríeu de prestar atenció a la vida útil. Com a regla general, si el jardiner va recollir les pomes pel seu compte, no es van esmicolar, no tenen grumolls ni esgarrapades, poden estar més de dues setmanes mentides sense perdre completament l’aspecte i el gust. El transport és possible si es creen condicions còmodes per al pomer perquè els fruits no batin i perquè no es ratllin. Si el jardiner ha decidit mantenir la carronya, quedarà amb ell durant cinc dies com a màxim. Com a regla general, les pomes comencen a podrir-se, la textura de la polpa comença a deteriorar-se molt i, per això, el sabor es deteriora notablement. Com a resultat, és millor enviar immediatament aquestes pomes a processar, ja que en cas contrari no duraran fins a una hora determinada i es perdrà part de la collita. La maduració es produeix a principis d’estiu, a diferència de moltes altres varietats de poma. Al sud, les fruites es poden menjar a finals de juliol, però al nord, les pomes poden madurar cap a mitjans d’agost, de manera que els jardiners que hi viuen haurien d’esperar una mica.

En general, a la varietat Papirovka no només li agrada perquè madura tan ràpidament, sinó també perquè les pomes fresques tenen un sabor increïble, les poden utilitzar tant els adults com els més petits amants dels cultius fruiters. També es poden utilitzar pomes per a un processament posterior, ja que tenen totes les excel·lents propietats. Podeu fer-ne melmelada de poma i també begudes de poma. Tot i que els fruits contenen un alt percentatge de matèria seca, encara tenen excel·lents indicadors de sabor i sucositat.

Característiques de la fructificació i plantació, cura dels pomers

La fructificació de la varietat Papirovka comença aproximadament al tercer any després que la plàntula es va enviar a terra oberta. Però si es tractava de poblacions de llavors, la fructificació pot començar una mica més tard, el quart any. D’una manera o altra, la varietat té una característica que es relaciona precisament amb la fructificació: pot haver-hi massa fruits, sobretot si el jardiner alimentava els arbres i els donava un reg oportú. Aquest fet pot ser una sorpresa molt agradable per a qualsevol jardiner, perquè no tothom espera aquesta fructificació i no tothom espera que un arbre tan petit (relativament petit) pugui produir una fructificació tan abundant.

Però de vegades pot ser que no hi hagi cap fructificació, i hi ha diversos motius. Si un arbre va obtenir una collita la temporada passada i, a la nova temporada, ni tan sols té ni un sol ovari, la raó pot ser que l’arbre no tingués prou aliment i fecundació addicional i no tingués prou força per donar una quantitat suficient després de la floració, les substàncies també es troben sota l'ovari. També pot indicar que tot el pomer pot mancar d'algunes substàncies. En primer lloc, pot ser una deficiència de magnesi i sofre, el manganès, que només es pot prevenir o corregir pel fet que el jardiner afegirà aquestes substàncies juntament amb solucions i mescles fertilitzants. El nivell de fructificació i l'estat general de la varietat Papirovka només poden dependre de l'atenció i la cura.

Com a regla general, els arbres que tenen d’un a dos anys d’edat s’arrelen millor. Es pot dur a terme una plantació posterior, però al mateix temps s’hauria de formar una gran massa de terra al voltant del sistema radicular, i les arrels petites també haurien de ser abundants i desenvolupades, perquè només llavors és possible que la planta arreli condicions. Tampoc cal trasplantar la plàntula, ja que això no pot millorar el sabor del fruit ni cap altra característica. A més, les pomes no se’n condimenten més, cosa que, en principi, devalua la importància del trasplantament.Però és important si de sobte la plàntula no va arrelar a causa de l’abundància d’aigua subterrània o perquè el lloc es trobava al costat excessivament ventós, i les plàntules es veuen amenaçades de patir malalties pel fet de ser més febles pel vent i menys resistents. a influències externes. Per tant, en general, el trasplantament depèn directament de l’estat general de la planta.

La varietat Papirovka té avantatges significatius que en cap cas s’han d’ignorar. Així, els fruits maduren molt aviat en comparació amb altres varietats de pomes. El segon avantatge és que només les plàntules plantades tenen una elevada taxa de maduresa primerenca, i això és sens dubte un gran avantatge. Un altre avantatge a què cal prestar especial atenció són les excel·lents característiques gustatives de les fruites. Les pomes són realment molt dolces, molt gustoses, moderadament sucoses i cruixents. Són versàtils en el seu ús, cosa que també val la pena prestar especial atenció i, en ús, aquestes pomes són simplement excel·lents. Quan l’arbre encara és molt jove, val la pena escollir la forma de poda amb el temps, però a una edat més gran val la pena mantenir-ne la forma, eliminar les branques seques i danyades i aprimar la corona. Si la corona s’espesseix excessivament, això pot conduir al desenvolupament d’una àmplia varietat de malalties, de les quals serà molt difícil eliminar-les en el futur. Hi ha un risc elevat que la planta es posi malalta, es negui a donar fruits i morís completament. Si el pomer és completament vell, només cal que el sustenteu de vegades mitjançant la poda, i aleshores delectarà el jardiner amb el seu aspecte més llarg. A vegades poda pot donar una segona vida a un arbre i, en aquest cas, l’arbre, fins i tot a la vellesa, començarà a donar fruits de nou.

Pel que fa a l'alimentació, es recomana dur-la a terme amb l'ajut de substàncies i mescles minerals preparades. Són els que necessiten els pomers en gairebé qualsevol moment del seu desenvolupament i després en qualsevol moment de fructificació. Per al vestit superior, es recomana prendre aquells compostos que es venen ja fets a botigues especials per a jardiners. Aquests compostos contenen totes les substàncies necessàries que tindran un paper important en el desenvolupament i la vida de l’arbre en general, i en particular de les seves parts: la part caduca, les branques, els brots i els fruits. Es recomana alimentar-se des del primer any, quan l'arbre va començar a donar fruits. Normalment, el cultivador ha de fer tres fertilitzacions clau per al pomer:

- La primera alimentació es realitza amb l'inici de la primavera i, a continuació, la planta necessita nitrogen, fòsfor i potassi. Són aquestes substàncies les que permeten lligar un nombre més abundant d’inflorescències, cosa que suggereix que també hi haurà fructificació abundant en el futur.

- La segona alimentació es duu a terme quan els fruits no només comencen a lligar-se, sinó que ja es vessen. Per fer-ho, prengui els mateixos compostos, però ja es recomana augmentar lleugerament la seva quantitat, especialment la quantitat de potassi

- La tercera alimentació es duu a terme un cop finalitzada la caiguda de les fulles. Cal tenir en compte que el gram de fertilitzants es calcula d’acord amb els metres quadrats de la zona on creixen els pomers.

Hi ha diverses variants i subespècies de Papirovka, que també són prou interessants com per tenir-les en compte. Papaia semianana - És més probable que no sigui una subespècie d'una planta, sinó un pomer ordinari, que originalment es va empeltar sobre un arbre semi-nan. No destaca per cap qualitat ni característica especial, en general, si plantes una pomera semianana al nord, es congelarà i morirà allà. Si sobreviu, no en podeu esperar cap fruit. A més, aquesta subespècie és molt exigent quant a les mesures de preparació. En primer lloc, cal tallar la planta, això és extremadament important per a ell.

Pomer ambre - Aquesta subespècie es va obtenir després de creuar dues varietats força populars: Papirovka i Yantarnaya, i d’aquí el nom de la planta. Val a dir que aquesta planta no es va inscriure al registre estatal, però avui en dia el pomerer es cultiva en diversos territoris, tant en parcel·les domèstiques privades com a escala industrial. No és especialment exigent quan es tracta de mesures de preparació i, en general, aquest arbre té una disposició molt tranquil·la. Només s’ha de podar periòdicament, ja que la poda en si és un fet significatiu per a qualsevol planta. També hi ha subespècies com Plegable bàltic, plegat Ural, plegable d'estiu... Són excel·lents per al comerç. Aquestes varietats són convenients, poc exigents sobre les mesures de cura. L’únic és que necessiten un reg suficient, ja que, en general, els pomers es consideren arbres molt fidels a la humitat del sòl. També val la pena assegurar-se que les plantes no són atacades per plagues i bacteris, ja que els fongs poden ser força perillosos.

També hi ha subespècies com Altai Papirovka, Red Papirovka, Honey Papingque donen fruites molt saboroses. De vegades, a partir del nom de la subespècie, es pot entendre quines característiques gustatives té la planta, on s’arrela millor, quina mida tenen els fruits. En general, es tracta d’una gran varietat de subespècies, entre les quals el jardiner pot triar exactament aquelles pomes que li convinguin millor per a determinades condicions. En principi, qualsevol subespècie de Papirovka i la pròpia varietat difereixen en moltes característiques. Poden ser moderadament resistents a l’hivern, alhora que són excel·lents per humitejar el sòl, poden relacionar-se fidelment amb la introducció d’una àmplia varietat d’apòsits, tant minerals com apòsits estrictament orgànics. En general, a tothom li poden agradar les fruites que, al mateix temps, no toleren molt bé el transport ni l’emmagatzematge a llarg termini, però són excel·lents quan són fresques.