Apple de Moscou tard

Al jardí Michurinsky de Timiryazevskaya SA, es van realitzar bastants proves de diverses subespècies de pomeres, que van ser criades per diversos científics i instituts de recerca de Rússia. Durant diversos anys, els seus indicadors es van avaluar en termes de sabor, tolerància a les gelades, pes dels seus fruits, immunitat a diverses malalties i rendiment en general. El pomer de Moscou més endavant, que considerarem amb detall en aquest article, després de serioses proves, va obtenir un honorable segon lloc.

Apple Apple Moscow later: descripció i característiques

Aquest híbrid es va descobrir per primera vegada a principis dels anys 60. Va aparèixer gràcies a les obres del científic-criador S.I. Isaev, de la Societat de Moscou d'Experts en la Natura de la Universitat Estatal de Moscou, que porta el nom de M.V. Lomonosov. La subespècie va ser criada creuant varietats com North Sinap i Brown New. Aquesta varietat es va zonificar oficialment molt més tard, només després de 40 anys.

En el seu període de maduració, la subespècie pertany a les varietats tardanes d’hivern d’aquest cultiu fruiter. La diferència entre aquest pomer és la seva alçada. De jove, la corona de l'arbre té una forma piramidal àmplia i, a l'edat adulta, la forma de la corona canvia a un oval força ampli. El tronc de l'arbre i les tiges principals són de color gris verdós. Bàsicament, les branques estan inclinades verticalment. La cobertura de fulles és mitjana. Els brots d'aquesta subespècie són uniformes, tenen una forma rodona i una pubescència força forta, i també tenen un color marró-marró. Les fulles d’aquest arbre són grans, serrades i curtes a les vores, i els pecíols són peluts.

Quan estan madurs, els fruits d'aquesta subespècie estan dotats d'una mida força gran. De mitjana, el pes d’una fruita arriba als 160 grams, tot i que també hi ha pomes d’aquest arbre que pesen 230 grams. Els fruits en si són uniformes, tenen una forma rodona i cònica. La seva superfície està coberta amb una pell llisa, amb l'absència de costelles i perles. Cal assenyalar de seguida que en aquests fruits la maduresa per a la collita coincideix amb la maduresa del consumidor.

El color principal d’aquests fruits és de color groc verdós, amb un lleuger rubor a la part assolellada. Amb un emmagatzematge prolongat, el color de les pomes canvia a daurat, semblant així a una fruita cerosa.

Pomer Moscou més tard: característiques de la varietat

Avantatges i inconvenients

Com qualsevol altra varietat, aquesta subespècie té els seus pros i els seus contres. Els avantatges d’aquest arbre fruiter inclouen:

• - Període d'emmagatzematge increïble.
• - Alt índex de característiques del consumidor.
• - Bon nivell de resistència al fred.
• - Té immunitat contra la perillosa i generalitzada malaltia de la crosta.

Aquesta subespècie no té inconvenients importants i significatius. Només es pot atribuir als desavantatges l'engrossiment de la corona, si no hi ha formació necessària.

Dimensions (edita)

L’arbre d’aquesta subespècie és alt. Si no realitzeu la poda i el modelat adequats, la planta pot créixer fins a sis metres d’alçada, provocant així molèsties a l’hora de cuidar-la. A més, aquest creixement pot enfosquir altres cultures. Però no es pot dir que el creixement anual d’aquest arbre sigui molt gran, de mitjana uns 12-15 centímetres.

Fructificació i productivitat

Si seguiu totes les regles per a la cura i la formació, aquest cultiu donarà fruits regularment cada any. L’única diferència és el baix rendiment.Si l’ovari o els peduncles no s’aprimen, la fructificació sol tenir lloc en un any.

Amb el cultiu privat, el rendiment per arbre pot ser d’uns 150 quilograms, mentre que a un nivell industrial a la regió de 100 centenars per hectàrea.

Característiques de tast

La part interna del fruit té una estructura sucosa, densa i de gra fi, i té un sabor agredolç, amb una lleugera espècia al postgust. La polpa d’aquests fruits té un color blanquinós. En tastar la fruita, es va obtenir una puntuació de 4,3 punts.

Segons la seva composició química, es poden distingir aquests fruits:

• - Sucre 8,5-11,2 per cent, depenent de la regió de creixement i les condicions meteorològiques.
• - La concentració d’àcids titulables és del 0,94 per cent.
• - Compostos fenòlics amb propietats de bronzejat 55 mil·ligrams per 100 productes gamma.
• - Àcid ascòrbic de 8,8 mil·ligrams per cada 100 grams de producte.
• - Substàncies actives P 0,15 mil·ligrams per cada 100 grams de producte.
• - Pectines 8,7% en pes sec.

Tolerància al gel i immunitat contra les malalties

Posteriorment, el pomer Moskovskoe és una excel·lent opció per al cultiu a la zona mitjana del nostre país, a causa dels seus alts indicadors de resistència a baixes temperatures. Té una immunitat relativament bona contra la malaltia més freqüent de la poma: la crosta.

Apple de Moscou més tard: plantació i sortida

La característica principal de plantar plantes altes d’aquest cultiu fruiter es considera el "pas correcte" entre elles. Quan es compleix aquesta regla, hi ha la possibilitat de cuidar fàcilment aquest pomer. Cal assenyalar de seguida que, abans de comprar una plàntula, presteu especial atenció al seu tronc. Quan es detecta curvatura, es pot concloure que el rizoma de la planta està danyat o que el coll de l’arrel és invisible. No hauríeu d'adquirir aquesta plàntula perquè la planta no morís en el futur ni la deformació del seu tronc. S’ha d’escurçar la plàntula comprada. La reducció artificial del creixement depèn completament de la mida del portaempelts. Deixeu uns 85-90 centímetres de mitjana.

Posteriorment, el pomer de Moscou té el mateix temps de plantació que les plàntules d’altres varietats de pomers: són els períodes de primavera i tardor de l’any:

• - A la tardor, el desembarcament es pot produir fins i tot després de la primera nevada. El més important és que el sòl no es congeli en aquest moment. En plantar una plàntula abans de 15 dies abans de les gelades, pot passar que l’arbre es desperti i creixi, mentre que per hivernar l’arbre ha de romandre latent.
• - A la primavera, la plantació es produeix després d’un curt període de temps després de descongelar-se el sòl i fins que s’obren els cabdells.

Tingueu en compte que els cultius alts es planten segons un patró de cinc per cinc metres.

Una de les principals accions agrotècniques és la selecció correcta del sòl, que afecta l’arrelament i l’adaptació de la planta, així com el seu rendiment. Això pot passar quan es planta en argila densa o sòl àcid. Però aquest pomer pot créixer i fructificar bé en aquests sòls, sempre que l’acidesa s’apagui amb nitrat. I en el cas de terrenys pesats, s’hauria de fer un gran forat de plantació i enriquir-lo amb sòl fèrtil barrejat amb sorra de riu i fertilitzants. La millor opció per a aquest arbre és el franc amb aigües subterrànies a una profunditat d'almenys tres metres de la superfície del sòl. El forat d’aterratge es prepara per endavant. La seva profunditat ha de ser aproximadament el doble de la mida del rizoma, no menys. El millor és preparar el forat un mes abans de plantar la plàntula.

Quan s’excava un forat, s’ha de barrejar bé el sòl. Un terç de la mescla de sòl resultant s’ha de fertilitzar amb un got de cendra de fusta, 4 cullerades de sulfat potàssic, mig quilo de superfosfat i tres cubells d’adob podrit. Es deixa anar al forat d'aterratge.S'aboca un terç del sòl i, després, el sòl restant sense additius.

Els primers anys de la seva vida després de la sembra, serà millor lligar un arbre jove a una clavilla per donar suport. En plantar, cal controlar la ubicació del coll de l’arrel; hauria d’estar a uns cinc centímetres per sobre de la superfície del sòl.

Val a dir que per tal que la planta produeixi una collita bona i d’alta qualitat, s’hauria de tallar i donar forma a aquest arbre cada any i aplicar periòdicament fertilitzacions addicionals. Aquesta subespècie poques vegades es veu afectada per la malaltia de la crosta.

Per tal que la plàntula arreli i s’adapti millor, s’ha de treure completament el primer color. En els anys següents, també val la pena racionar el rendiment, aprimant els fruits en la fase de formació. Els fruits que queden seran més grans, molt més saborosos i, gràcies a això, la cultura tindrà més força per preparar-se per hivernar.

Més tard, el pomer de Moscou requereix un reg regular (aproximadament cinc vegades al mes). Una galleda cada matí i nit. S’ha de fer especialment durant el període de fructificació, perquè és en aquest moment quan es produeix la formació de la collita futura. I amb la manca d’humitat, podeu perdre tant els cultius actuals com els futurs. Aquests arbres a una edat primerenca n’hi haurà prou amb un cop de reg al mes, però al mateix temps abundants. Els darrers dies d’agost s’hauria d’aturar el reg. Això es fa per evitar el creixement a llarg termini dels brots, així com per no pertorbar la resistència de la planta a les gelades. Tot i que també cal evitar que el sòl s’assequi i es desbordi.

Tot i que aquesta subespècie és resistent a les gelades, cal protegir les plantes joves. Per tant, el cercle del tronc de l’arbre està cobert d’humus (el cavall serà la millor opció) o compost, i la capa de coberta hauria de tenir almenys 10 centímetres. També cal blanquejar la tija i embolicar-la després de la xarxa de rosegadors. El cercle del tronc de la planta s’ha de mantenir sempre net i, a més, s’ha d’afluixar.

Dos anys després de la plantació, aquest arbre fruiter ha de començar a formar-se:

• - Cal eliminar totes les branques emergents del tronc.
• - Traieu les branques que creixen fortament verticalment cap avall o cap amunt.
• - Els brots de més de 50 centímetres de longitud s’escurcen.
• - El creixement de l'any passat s'està reduint.

La intensitat de la ramificació i la formació de cabdells fruiters s’estimula mitjançant l’eliminació de part de les tiges de l’any passat i de les branques velles. La poda ajuda a controlar els rendiments, la quantitat de sucre d’aquestes pomes, i també deixa al cultiu la força per combatre diverses infeccions.

Les principals etapes de podar i donar forma a aquest arbre:

• - L’arbre jove plantat s’escurça un terç per estimular la formació de la corona.
• - La poda i el modelat es fan cada any a principis de primavera, fins i tot abans de la ruptura de brots.
• - A la tardor es realitza la poda sanitària després de la caiguda de les fulles. En aquest moment, es tallen branques malaltes, seques i danyades.
• - Quan es talla una branca d’una branca completament sencera, tampoc no queda cap soca. El tall s’ha de fer sota la base.
• - Les tiges estirades a terra sota la massa de fruits es tallen millor.
• - Els brots torts i febles es tallen, només cal deixar-ne de forts i uniformes.
• - No talleu un gran nombre de brots i tiges alhora. Només s’elimina una quarta part del total, en cas contrari la planta patirà estrès molt sever i es pot posar malalta.

Fructificació i maduració

Un fet interessant: durant la selecció, es va planificar la primera fructificació 9 anys després de la sembra. I el primer arbre va tenir aquest resultat. Però després d'això, les seves plantules ja van començar a donar fruits molt abans. Per tant, normalment, després de plantar la planta, s’obté la primera collita completa en 6 anys.

La varietat no presenta cap característica interessant de fructificació, a més, és probable que la maduresa extraïble de la fruita coincideixi en el temps amb la de consum. Els jardiners experimentats afirmen que aquesta cultura és bastant sense pretensions, produeix una collita regular i d’alta qualitat i també té característiques gustatives elevades dels seus fruits.

El període de floració comença després del 10 de maig i dura una mica més d’una setmana. Tot i que les condicions climàtiques poden fer alguns ajustaments per al període de floració.

La subespècie està dotada de maduració tardana dels fruits. La collita comença a la darrera dècada de setembre.

La principal diferència entre aquesta subespècie és la capacitat del fruit per a l’emmagatzematge a llarg termini. Aquestes pomes poden mantenir les seves qualitats de consum fins al juny. I si es compleixen totes les condicions per a l’emmagatzematge, es mantindran fins a la propera collita.

Opcions de subespècies

- Hivern

La varietat hivernal de Moscou es considera la subespècie més resistent a les gelades. Les fruites comencen a enlairar-se els darrers dies de setembre i abans dels primers d’octubre. Les pomes són grans i poden pesar 250 grams cadascuna. Els fruits són de color vermell fosc amb punts subcutani grocs. Aquestes pomes són força aromàtiques i dotades d’un sabor dolç amb un toc d’amargor. Es poden guardar fins al juny.

- Columna

La varietat de collarets de Moscou, que fa dos metres d’alçada. Les fruites poden pesar de 150 a 250 grams cadascuna, tenen un to de pell vermell i sabor a postres. La varietat té tolerància al fred i immunitat a la malaltia de la crosta.

- Sobre un portaempelts nan

La planta té un creixement de fins a tres metres i totes les qualitats de Moscou tardana.

Regions en creixement

Si mireu el sistema de zonificació, determinarà la resistència d’una cultura determinada en termes de resistència a les gelades a la zona 4. És per això que la subespècie es cultiva activament en zones com: les regions de Leningrad i Moscou, la major part de Rússia, les regions muntanyoses i del nord d'Escandinàvia.

Apple-tree Moscow later: ressenyes

Posteriorment, el pomer Moskovskoe és una planta força capritxosa per cuidar, tot i que encara requereix atenció. Només en aquest cas, aquest arbre produirà una collita gran i de qualitat cada any.

Hi ha un gran nombre de ressenyes diferents a Internet sobre aquesta subespècie del pomer. A continuació en detallem alguns:

- Em dedico al cultiu de diverses varietats hivernals de pomeres a la meva casa. Entre elles hi ha aquesta subespècie. Podo de tal manera que queden 4 nivells de branques. I al període de primavera i tardor de l'any ho segueixo. Per això, el pomer em dóna fruits cada any.

Anna

- Simplement adorem aquest gust amb tota la família a principis de primavera, en un moment en què només hi ha pomes importades als prestatges de les botigues. El nostre arbre d’aquesta varietat té més de 15 anys. I durant aquest temps, el fracàs en el rendiment va ser de quatre vegades, bàsicament, el rendiment cada any, fins a 9-12 cubells regularment. És cert que l’arbre en si és força alt.

Svetlana

- Crec que aquesta subespècie pertany a aquelles varietats de pomeres que tot jardiner hauria de plantar al seu lloc. Hi ha moltes queixes en termes d’alçada i engrossiment. Però, al cap i a la fi, cada cultura requereix almenys una cura mínima, així com l’estudi de la seva descripció i característiques. He estat donant forma a la corona d'aquest arbre des del començament de la plantació, evitant així l'engrossiment de la corona i un gran creixement.

Nikolay