Pomera vermella Melba

Actualment, els criadors han criat un gran nombre de varietats de poma casolanes que tenen gustos diferents i es conreen a qualsevol territori. Tot i això, la varietat Melba, que es coneix des de fa més de 100 anys, no s’ha perdut entre ells i continua sent popular. El pomer va omplir l’espai entre les varietats de pomera de la maduració estival i tardor. El pomer Melba vermell es cultiva en molts vivers, vola una o dues vegades. La varietat de llarga vida té els seus propis avantatges permanents.

Una breu excursió a la història

Al llunyà segle XIX, quan ningú no havia sentit a parlar mai d’una ciència com la genètica, els criadors rebien varietats segons la seva intuïció i sovint simplement sembraven llavors i seleccionaven les plàntules amb més èxit per propagar-les. Així es va obtenir la varietat Melba a Canadà (Ottawa). Es va convertir en el millor en comparació amb la resta de plàntules, que es van criar sembrant llavors de la varietat "Mac”, La pol·linització de les seves flors era gratuïta. Potser l’autor de la cultura adorava l’òpera: la varietat va rebre el nom de la cantant australiana Nellie Melba. Aquest esdeveniment va tenir lloc el 1898. Amb el pas del temps, van prendre la varietat Melba com a base i van crear noves varietats, però la seva "mare" es pot trobar a gairebé qualsevol parcel·la de jardí.

Poma Melba vermell: descripció

El creixement d’un pomer i la seva vida útil depenen del portaempelts en què es va empeltar l’arbre. En un brou de llavors, un arbre creix fins a quatre metres, en un semi-nan - fins a tres metres, en un brou nan - només fins a dos metres. La vida d'un pomer és de quaranta-cinc, vint i quinze anys, respectivament. En 1 any de cultiu, la planta s’assembla més a una columna de pomera, amb el pas dels anys el cultiu es ramifica, el creixement de la corona, però, no cap amunt, però en amplitud, la corona adopta una forma arrodonida.

L'escorça és de color marró fosc, es pot color taronja. En les plantes joves, l'escorça és de color cirera i brilla de manera característica. Les branques són força flexibles, sota la càrrega de fruits poden inclinar-se fins al terra mateix. Els brots joves són pubescents.

Si hi ha molts fruits, poseu suports sota les branques per evitar que es trenquin.

Les plaques de fulles són de color verd clar, sovint es doblegen en forma de vaixell, es poden pintar de color groguenc, les seves vores són en forma de dents. En els arbres joves, el fullatge cau lleugerament i baixa cap avall.

La floració de la varietat és primerenca, les flors són grans, els pètals es tanquen fort, pintats de color rosa clar. Els cabdells són de color blanc-rosat amb un to porpra pàl·lid.

La varietat requereix un ajudant per a la pol·linització, en cas contrari la planta només florirà molt bé, però no donarà fruits. En aquest sentit, altres varietats de pomes haurien de créixer a la parcel·la del jardí.

El pomer vermell Melba es distingeix per la seva maduresa primerenca, la seva fructificació comença a partir del tercer o cinquè any, aquí tot depèn del portaempelts, abans que res, la fructificació comença als arbres nans. L’increment del rendiment és gradual, la productivitat arriba als vuitanta kg com a màxim.

Els jardiners experimentats que cuiden amb competència una pomera collen moltes vegades més fruits, fins a dos-cents grams.

Els pomers joves mostren bons rendiments anualment, però amb el pas dels anys la fructificació es torna periòdica. Com més antic és el pomer, més freqüent és la pronúncia.

El pomer vermell Melba es pot veure afectat per la crosta, especialment durant les estacions de pluges.La resistència a la gelada és a un nivell mitjà, per aquest motiu la varietat no es recomana per al cultiu a les regions nord i Ural. El pomer tampoc no és apte per al cultiu a la regió de l'Extrem Orient.

Els fruits són de grandària mitjana, per sobre de la mitjana en arbres joves. Les pomes són força grans, de cent quaranta grams a dos-cents grams i fins i tot més. Tenen una forma cònica, la base és rodona a la zona de la tija del fruit.

El fruit gairebé no està nervat. El color de la pela canvia quan madura: al principi és de color verd clar, després groguenc, la pell es comença a cobrir amb un revestiment cerós. Els fruits tenen un aspecte molt decoratiu, ja que presenten un rubor a ratlles de color vermell intens, generalment al costat assolellat, que dilueixen el rubor dels punts blancs sota la pell. La tija del fruit és prima, de longitud mitjana, ben adherida al fruit, en casos rars es desprèn durant la collita, cosa que augmenta el temps de conservació del fruit.

El contingut intern de la fruita és de gra fi, cruixits, farcits de suc, de color blanc neu, lleugerament verdós a la pell. El sabor és molt ric, s’observa l’equilibri d’acidesa i contingut de sucre.

La puntuació de tast de fruita és de 4,7 punts sobre 5 punts.

El període de maduració de la varietat és a finals d’estiu, però, les condicions meteorològiques poden endarrerir la collita fins als darrers dies de setembre. Si traieu les pomes completament madures, emmagatzemar-les a la nevera duraran uns trenta dies i, si colliu de set a deu dies abans de la plena maduresa, els fruits podran sobreviure fins als dies de gener. La pell de la fruita és grollera, de manera que es pot transportar lluny sense que es faci malbé.

A partir de les fruites, podeu preparar meravellosos girs d'hivern: compotes i melmelada.

Tot i això, és aconsellable menjar-los frescos, ja que les pomes tenen un gran benefici.

Poma vermella Melba: característiques de la varietat

Les fruites tenen un sabor excel·lent perquè contenen pocs àcids (0,8%) i molts sucres (onze per cent). Les vitamines són compostos actius P (tres-cents mg per cent grams de pes humit) i vitamina C (gairebé catorze mg per cada cent grams). Les fruites contenen una gran quantitat de pectina, fins al deu per cent del pes total.

La varietat Melba es va prendre com a base per a la cria de noves varietats que són gairebé tan bones com el seu sabor i no tenen inconvenients. Varietats: "Early scarlet", "Cherished", "Vermell primerenc"," Prima ": té immunitat contra la crosta a nivell de gens.

També van sorgir plantes clonals que van canviar el genotip de la varietat. Com a regla general, això pot passar per alguna raó, és possible que ni tan sols n’endevineu. Si aquests pomers es propaguen vegetativament i es conserven les característiques principals, es poden anomenar varietals. Així, es van obtenir les següents varietats: "Melba's Daughter", "Krasnaya Melba" ("Melba Red").

Poma vermella Melba: característica

La corona de l’arbre és vertical, en forma d’oval. Els fruits de la mateixa mida, rodons, pesen fins a dos-cents grams. La pell és de color blanc verdós, tota la superfície de la poma està coberta amb un ric color vermellós amb punts de color blanc molt notables.

El contingut intern de la fruita és força sucós, de color verdós, el sabor és lleugerament àcid en comparació amb la varietat Melba, però, aquest pomer té un nivell més alt de resistència a les gelades i també és menys afectat per la crosta.

Cal plantar correctament el pomer. L’espai entre plantes en plantar depèn del portaempelts: per als pomers d’un portaempelts nan és de tres per tres metres, per un semianet (quatre i mig per quatre metres i mig, per als arbres amb cep de llavors). sis per sis metres. Si seguiu aquests intervals, els pomers tindran una superfície suficient per rebre nutrients i també estaran ben il·luminats pel sol.

Pomera vermella Melba: aterratge

És fàcil comprar material de plantació de la varietat Melba, es posa a la venda a gairebé tots els vivers i les plàntules es poden demanar fàcilment a les botigues en línia.

Temps de plantació.

La plantació d'aquesta varietat es pot fer a la temporada de primavera i tardor. És important que l’arbre estigui en repòs en plantar. A la temporada de tardor, el fullatge del pomer ja hauria d’estar absent i, a la primavera, els brots encara no haurien d’esclatar. A la tardor, les plantes es planten trenta dies abans que arribin els dies de gelades reals. Cada zona té el seu propi temps de plantació, ja que la temporada d’hivern arriba de maneres diferents. Són necessaris trenta dies perquè una planta jove pugui arrelar-la i preparar-la per a l'hivern durant aquest temps.

Si adquireu material de plantació tardà, no arrisqueu-lo, ja que una plàntula sense arrel pot congelar-se. Es recomana excavar a la planta en un pla horitzontal, sota la capa de neu la probabilitat de supervivència és diverses vegades superior. Recordeu que el pomer s’ha de protegir dels rosegadors.

A la temporada primaveral, la plantació es realitza abans que el suc comenci a moure’s, de manera que, en el moment en què floreixen els cabdells i comença el clima càlid, el sistema radicular ja ha començat a treballar, subministrant aliments a la part de la plàntula que es troba a sobre el terreny.

Com preparar un forat de plantació i plantules.

Hi ha plàntules amb arrels tancades, es van cultivar en contenidors, així com plantes amb un sistema d’arrels obert. En ambdós casos, hi ha avantatges i desavantatges. Amb un sistema d'arrels tancat, és impossible controlar-ne l'estat, però, amb el cultiu inicial de material de sembra en un recipient, la planta arrelarà garantida en qualsevol estació excepte a l'hivern. Si les arrels estan obertes, és fàcil controlar-ne l’estat, però si la plàntula no s’emmagatzema incorrectament, es pot produir la seva mort, per tant, no s’adapta. Abans de plantar-lo, s’examina el sistema radicular, es tallen totes les arrels danyades i podrides, s’han d’escampar les ferides amb carbó vegetal (cal aixafar-les per endavant).

Si les arrels són seques, és necessari remullar-les durant vint-i-quatre hores en aigua amb l’addició d’un medicament per estimular la formació d’arrels.

A la primavera i la tardor, els arbres es planten de maneres diferents, i sempre s’extreu un forat de plantació segons un esquema de vuitanta per vuitanta cm, almenys trenta dies abans de plantar-lo, per tal de disminuir el sòl. La zona del pomer hauria d’estar il·luminada pel sol i protegida del vent.

Això és especialment important per a un pomer empeltat sobre un nan, perquè el seu sistema radicular és feble.

La zona baixa i el lloc per on passen les aigües subterrànies no són adequats per plantar varietats. En aquestes zones, els pomers es poden plantar sobre portaempelts nans, però no als forats, sinó als terraplens (turons). La planta es sentirà còmoda en sòls lleugers i argilosos que passin bé per l’aigua o en margues sorrencs que continguin humus i que tinguin una acidesa neutra.

Plantar un arbre

A la temporada de tardor, el pou de plantació només s’omple d’humus barrejat amb la capa superficial del sòl, que s’elimina del forat, en una proporció d’un a un. Es permet afegir una llauna de mig litre de cendra de fusta al substrat. L'apòsit superior s'escampa sobre el sòl després de la sembra. A la temporada de primavera, juntament amb l'aigua fosa, fluirà cap al sistema radicular; a la temporada de tardor, no cal aplicar fertilitzants, ja que provocaran que els brots comencin a créixer fora del temps.

S’aboca un turó de terra al fons del forat, s’hi posa una plàntula, les arrels estan ben redreçades, s’aboca deu litres d’aigua, la planta es cobreix de terra de manera que el coll de l’arrel estigui al nivell de la vora de el forat o lleugerament més alt, no l’aprofundiu. Està prohibit deixar arrels nues.

Si el pomer es planta a la primavera, llavors el superfosfat i la sal potàssica (cent cinquanta grams cadascun) s’incorporen a la capa superficial del sòl. Acabat el replà, es construeix una vora de terra al voltant de la circumferència del cercle del tronc, es compacta el sòl per endavant i s’aboca deu litres d’aigua més. El muntatge del cercle del tronc és obligatori.

Per a un plantó anual, el brot principal es talla un terç, per a una planta de dos anys, les branques laterals es pessiguen.

Cal plantar una planta jove contra els rosegadors durant la temporada d’hivern durant la plantació de tardor i regar-la de manera oportuna un cop cada set dies si l’arbre es planta a la primavera.

Hi ha varietats de poma que sempre es demanen. El pomer vermell Melba és un d’ells, ha de créixer a cada parcel·la enjardinada.

Poma Melba vermell: ressenyes

Maria, 29 anys, regió de Tula: “Recordo el gust d’aquestes pomes des de la infantesa. Com si aquest pomer creixés constantment a la zona del jardí parental. Ara m’encarrego de la trama i la varietat Melba continua sent la meva varietat de poma preferida. Tinc moltes ganes que els últims dies d’agost puguin fer melmelades delicioses. Definitivament, això no funcionarà en altres varietats de poma ".

Alexander, de 44 anys, a la regió de Rostov: “Em va agradar la varietat Melba: pomes amb un gust agradable, però, en el nostre clima, l’arbre no és molt còmode. Degut al fet que sovint plou, lluitem incansablement contra la crosta, en les gelades el pomer es congela, però la seva recuperació és ràpida. Quan floreix, és molt bonic! Aquest pomer sempre creixerà amb mi! "