Poma canyella ratllada: descripció, cura, varietats

El pomer ratllat de canyella és una de les varietats més antigues que va aparèixer com a resultat de la selecció natural i natural. El pomer va aparèixer fa més de dos-cents anys, però encara aquesta varietat és una de les més demandades i populars. La varietat va ser criada per criadors nacionals que van intentar crear una varietat estable i saborosa extraordinària que es conservarà durant molt de temps i donarà als plats un sabor i aroma especials. Durant dos-cents anys, la varietat no ha sofert cap canvi, mentre que els criadors han intentat creuar-ne varietats addicionals. Per tant, la poma a ratlles de canyella és la progenitora de quinze altres varietats de poma.

En aquest article ens detindrem amb més detall sobre la descripció de les característiques varietals del pomer de canyella a ratlles. També tractarem els problemes de plantar una planta i la seva posterior cura. Aquesta informació serà útil no només per als jardiners que estan començant a plantar pomeres, sinó també per als jardiners experimentats que poden obtenir informació més útil i millorar les seves habilitats per plantar un pomer i tenir-ne cura.

Canyella de poma ratllada: característiques de la varietat

També hi ha diversos altres noms per al pomer d’aquesta varietat: canyella, marró, marró, però tots són noms de la mateixa varietat, amb les mateixes característiques i propietats. El pomer va rebre el seu nom pel fet que els fruits tenen un lleuger sabor a canyella, i es manifesta clarament en aquells fruits que han assolit la seva màxima maduresa. Per descomptat, aquest fet captiva força els mateixos jardiners, que no s’oposen gens a adquirir una varietat de poma així i a cultivar-la a la seva parcel·la personal.

La varietat és particularment resistent a les gelades severes, a causa de les quals la varietat de canyella ja ha estat inscrita al registre estatal. Els experts recomanen cultivar aquesta varietat als territoris dels districtes del nord, nord-oest, central de Txernozem i moltes altres regions, ja que el pomer s’adapta perfectament a les condicions i proporciona una collita realment molt abundant.

La corona del pomer de ratlles de canyella està molt estesa, ramificada. Tan bon punt la plàntula es planta a terra obert, immediatament es precipita cap amunt, l’alçada també augmenta molt activament. Amb una edat de quinze a vint anys, la planta forma una corona més arrodonida, que també s’espesseix molt. En aquest sentit, cal retallar periòdicament la corona, disposar-la i també fer-la menys densa. En primer lloc, una corona densa sol interferir en la recol·lecció. En segon lloc, en una corona massa espessa, la circulació de l’aire es fa més difícil i augmenta el risc de desenvolupar diverses malalties fúngiques. Per descomptat, això afecta negativament l’estat general de l’arbre, es debilita, es fa dolorós, el rendiment disminueix notablement. Si es descuida la malaltia, és possible que no hi hagi collita.

La mida de la corona depèn completament del portaempelts. Per tant, la majoria de les plàntules de poma de canyella s’empelten sobre portaempelts semi-nans. L'alçada d'aquests arbres varia de quatre a cinc metres. De vegades també es pot dur a terme un portaempelts ple de cultiu, però els jardiners poques vegades fan servir aquest mètode. Tot i que, en aquest cas, l’alçada de l’arbre pot arribar fins als sis metres, i la corona s’estén increïblement, fins a sis metres d’amplada. Les branques de la pomera de canyella són més aviat fines i llargues, caigudes, amb un aspecte principal cap avall.El fullatge no és especialment dens, les fulles són bastant estàndard per a tots els cultius de pomeres, tant en forma com en mida. Les fulles són de color verd fosc, la superfície pot ser lleugerament pubescent.

Les flors dels pomers són d’un color delicat, desprenen un aroma molt atractiu i agradable. Al mateix temps, gràcies a les flors, un gran nombre d’insectes poden volar al jardí, que es converteixen en pol·linitzadors efectius. La floració té lloc al mateix temps que altres cultius de poma d’un tipus similar solen florir, generalment a mitjans de maig, no abans, però no més tard. La resistència a l’hivern d’aquesta poma de canyella es troba en un nivell alt: sense suport ni protecció addicional, l’arbre pot suportar temperatures de fins a -37 graus. L’hivern i les gelades no tenen cap efecte sobre el rendiment del pomer i sobre la seva posterior fructificació.

De mitjana, si un arbre creix en condicions favorables i el jardiner el cuida de manera oportuna, el poda i el rega, es poden collir fins a 150 quilograms de pomes d’alta qualitat i molt saboroses d’un arbre adult. Fins als 15 anys, els arbres no donen una collita abundant, ja que encara es troben en fase de desenvolupament i perquè formen un cultiu al final dels brots d’un any, i sovint triguen molt més a formar-se. i dóna aquests fruits. Si hi ha un colmen d'abelles a prop de la zona on creixen els pomers, augmenten les possibilitats que el jardiner rebi una collita i mitja, o fins i tot el doble. Per descomptat, això no sempre és possible organitzar-lo, però, tanmateix, si hi ha aquesta possibilitat, convé tenir present aquest fet. Els fruits són molt

dolços, els jardiners i els criadors els valoren força, cosa que també val la pena tenir en compte. Són dolces i sucoses, amb un aroma especial a canyella, per això va aparèixer el nom. Per a aquells a qui els agradi provar noves varietats, la canyella serà una opció ideal, perquè és completament sense pretensions, si parlem específicament de mesures de cura, i tampoc no mostra cap requisit ni caprici en tecnologia agrícola. Les característiques de la sembra i la cura posterior són les que parlarem amb més detall a la següent part d’aquest article.

Canyella de poma ratllada: plantar-la i cuidar-la

En general, l’esquema agrotècnic i les regles de plantació són completament idèntiques a les que s’adhereixen als jardiners quan planten varietats de poma completament diferents. El pomer s’adapta bé i dóna altes taxes de creixement en sòls fèrtils i prou humits. Si el jardiner pot humitejar puntualment el sòl al voltant de la planta, el pomer arrela força bé fins i tot en sòls sorrencs, el més important és regular el seu creixement, per assegurar-se que el pomer sigui còmode en les condicions creades. Per plantar, es tria una àmplia zona que estarà ben il·luminada pel sol i, al mateix temps, estarà ben protegida dels vents i corrents de corrent. La distància entre el pomer i altres arbres ha de ser d'almenys tres metres, ja que la seva capçada és bastant extensa, pot tocar les corones d'altres arbres, enredar-se amb ells. A més, es podran rescatar les podes, tant formatives com sanitàries.

La poma de canyella és una varietat ideal que és totalment sense pretensions a l’hora de preparar-se. La condició principal és que la distància a les aigües subterrànies sigui màxima, en cas contrari, el sistema radicular corre el risc de patir malalties, podrir-se i perir completament. Si l'arbre és vigorós, hauria d'haver una distància d'almenys 2,5 metres fins a les aigües subterrànies. Si l’aigua subterrània és a prop i, al mateix temps, el jardiner és conscient que aquest territori és ideal, val la pena instal·lar un drenatge al fons del pou de plantació. Pot consistir en argila expandida, així com maons trencats, grava. Podeu posar una làmina de pissarra a una profunditat no superior a un metre i mig, això també pot funcionar com a instal·lació de drenatge.Gràcies a això, les arrels tampoc no es dirigiran molt profundament i, per tant, seran segures, no hi haurà massa profunditat ni massa humitat al sistema d’escorça.

La plantació de plàntules de poma a ratlles de canyella es realitza cap a finals de maig, però no més tard. En aquest moment, el sòl tindrà temps de descongelar-se i escalfar-se prou. També podeu plantar una plàntula a la tardor, després que es produeixi una caiguda abundant de fulles, però abans que arribin gelades prolongades i persistents. Així, la plàntula tindrà temps per adaptar-se a les noves condicions, li serà molt més fàcil arrelar-se al sòl i, gràcies a això, en el futur el creixement serà estable i la fructificació serà abundant i de gran qualitat.

Per descomptat, com qualsevol altra cultura, els pomers també necessiten mesures de cura i en mesures bastant estàndard. Només amb la cura adequada es pot esperar que la planta doni fruits i aconsegueixi uns índexs de creixement saludables excel·lents. Per fer-ho, el jardiner ha d’humitejar oportunament el sòl al voltant de la plantació, protegir l’arbre de les plagues (tractar-lo amb medicaments i també cobrir la part inferior del tronc durant períodes inestables i especialment perillosos i perillosos). A més, el sòl necessita alimentació, ja que l’arbre s’alimenta d’alguns microelements i substàncies d’allà. A la primavera, és millor alimentar el pomer de canyella amb un complex que conté nitrogen, ja que el nitrogen té un paper important en el creixement del brot i la massa caduca, així com en l’abundància de fruita. La tardor és millor per aprofitar el complex, on hi haurà abundància de potassi i fòsfor. Això augmentarà la immunitat de la planta i la prepararà per al període hivernal. Quan la planta es troba en fase de fructificació, necessita alimentació amb potassa, ja que si l’arbre no té prou potassi, això afectarà el nombre de fruits i la seva qualitat.

La poda anual és un procediment important. Cal eliminar els anomenats "cims", així com les branques que es doblegen massa a prop del terra i els brots massa espessits, ja que hi ha un alt risc de desenvolupar malalties fúngiques i virals. A més, quan es poda, és millor deixar branques fortes i rectes, ja que seran la base per a més ovaris i el subministrament de brots completament nous. Gràcies a la poda, augmenten les possibilitats de desenvolupament normal de l'arbre, així com una fructificació més abundant, que, per descomptat, és gairebé el factor més clau en el desenvolupament de la planta, així com un factor a l'hora de triar una o altra varietat de pomeres, en particular la canyella. Les talls a les branques després de la poda es processen millor, idealment és ideal un camp de jardí. D’aquesta manera, es pot evitar que la infecció entri al tall i la planta estarà encara més protegida.

Varietats de poma

La poma de canyella és un cultiu autofèrtil, de manera que necessita alguns cultius pol·linitzadors per ser collits. Les millors en aquest cas són varietats com Papirovka i varietats Moscou Grushovka, ja que són les que presenten les característiques més favorables les adequades per a pol·linitzar aquesta varietat vegetal. També podeu triar qualsevol altra varietat de poma que floreixi al mateix temps juntament amb la varietat de poma a ratlles de canyella, sempre que tinguin característiques i propietats similars. No cal plantar arbres massa propers a la varietat Cinnamon, ja que la pol·linització es pot produir a diverses desenes de metres, això no és un obstacle. Els insectes també tenen un paper important en la pol·linització, que també fan la funció de pol·linitzadors. Idealment, la distància entre les plantacions pot ser d’uns cinquanta metres.

Els fruits són de grandària mitjana, el pes d’una poma varia de 90 a 110 grams, més aviat com un nap, però al mateix temps no hi ha absolutament cap costella als fruits.La poma en sí és molt bonica i es veu comercialitzable: té un to verd groc i unes ratlles marrons vermelloses a la pell. El sabor és molt dolç, hi ha una lleugera acidesa que no afecta de cap manera la impressió general de la fruita. Hi ha un regust lleuger de canyella, ja que és per aquest motiu que el pomer té un nom tan exòtic.

Es tracta d’una varietat de principis de tardor, els fruits es poden collir des de finals d’agost o cap a principis de setembre. Al mateix temps, els fruits tenen un nivell mitjà de conservació de la qualitat. Això vol dir que, en general, les pomes després d’haver estat retirades de l’arbre es poden emmagatzemar durant dos o tres mesos sense que es facin malbé, conservant les seves propietats gustatives beneficioses i el seu aspecte. No s’arruguen ni es podreixen, continuen sent útils ja que contenen una quantitat suficient de vitamines i minerals. També hi ha diverses varietats de pomes de canyella que tenen propietats específiques.

Poma nova de canyella - Aquesta varietat es va criar creuant les clàssiques poma de canyella i Wellsey, una de les varietats de poma més populars. Hi ha algunes diferències entre la nova poma i la canyella clàssica. Els seus fruits són més grans: el pes pot variar de 120 a 130 grams, mentre que la varietat és més tard a finals de tardor, la collita es pot collir a finals de setembre, moment en què està prou madura, plena de gust i propietats útils. L’arbre és molt resistent a les malalties, en particular, pràcticament no s’infecta de crostes, malalties per fongs, però val la pena parar atenció a les mesures de cura necessàries per a la planta perquè se senti encara més còmoda i segura. una collita més abundant i saborosa. Al mateix temps, la resistència a l’hivern no és tan forta: l’arbre suporta les baixades de temperatura fins a -35 graus, però encara necessita que el jardiner el cobreixi; en cas contrari, la part inferior del tronc es pot congelar fàcilment.

Poma de pinya: és més semblant en característiques i descripció a la poma de ratlles de canyella. Al mateix temps, els seus fruits també tenen una mida més gran: la massa arriba als 180 grams i el color dels fruits és de color vermell fosc, hi ha un lleuger revestiment cerós que es pot treure si la poma es renta a fons amb aigua corrent. . Els fruits no es poden conservar massa temps, màxim un mes. Després comencen a podrir-se i perden les seves propietats. A més, al mateix temps, els fruits poden penjar a les branques durant molt de temps, sense esmicolar-se i sense ser atacats pels mateixos ocells.

Poma fumada (també s’anomena blavosa): la seva diferència amb la canyella només és que les pomes tenen un color completament diferent. Les ratlles de color vermell brillant es fonen en un agradable rubor i els fruits es cobreixen d’una floració espessa de textura cerosa que es pot eliminar fregant i esbandint amb aigua. En general, la resta de característiques són generalment les mateixes, de manera que val la pena tenir-ho en compte.

La varietat és força comuna, per tant, en principi, les plàntules es poden comprar en botigues especialitzades o en vivers per a poma i altres cultius. També podeu contactar amb criadors privats que només s’especialitzen en la selecció i el cultiu de cultius de pomeres. Per tant, hi ha una alta probabilitat d’escollir un material de plantació realment excel·lent que no causi massa problemes al jardiner i, com a resultat, obtindreu una collita abundant i saborosa que serà útil per a tota la família. La varietat és ideal per a zones situades a la regió de Moscou. L’arbre pot suportar amb molta calma els desglaços hivernals, canvis bruscos de temperatura, en general, la fructificació no canvia ni disminueix d’aquestes influències de cap manera. Per descomptat, aquest és un dels avantatges de la poma Cinnamon i, per tant, avui l’escullen tants jardiners.La varietat també és ideal per a aquells que encara no tenen molta experiència en el cultiu de pomeres: els arbres s’adapten perfectament, arrelen, sense capricis ni capricis, si parlem directament de mesures de cura. Avui dia, la poma de canyella és reconeguda com el líder més real pel que fa a les característiques de resistència a les gelades i, per descomptat, aquest és l’assoliment més real.