Pomer aborigen

Apple Tree Aboriginal va ser criat al DVNIISH gràcies als treballs del científic-criador A.V. Bolonyaeva. La varietat va aparèixer com a resultat de l'encreuament de subespècies com l'extrem orient d'Augustow i Rebisty. La varietat autòctona de poma és reconeguda per dret com una de les millors subespècies d'aquesta cultura a l'Extrem Orient.

Pomer aborigen: descripció i característiques de la varietat

Pomer aborigen: foto de la varietat

La varietat autòctona de poma es refereix a si mateixa com a semi-cultiu, el que significa que es deriva d'una subespècie de gran fruit i ranetka. Les branques d'aquesta planta són gruixudes, de color marró fosc, estan dotades d'una curvatura lleugera i són fortament pubescents. Les fulles són de color ampolla i grans, lleugerament arrugades. A la part inferior, les fulles són les més pàl·lides, dotades de forta pubescència. Les flors d’aquesta varietat són grans i lleugerament pubescents, també tenen un peduncle curt, consten de pètals blancs i una forma rodona allargada. Els fruits d’un arbre d’aquestes petites dimensions creixen, de mitjana, la massa d’una poma d’aquest tipus arriba als 50 grams, tot i que hi va haver casos en què la fruita madura en tenia 130 grams. Aquests fruits són rodons i lleugerament allargats. La pell de la poma és llisa, amb una superfície brillant. El color principal del fruit és daurat clar, mentre que el color tegumentari són ratlles o un to vermell borrós. Aquests fruits tenen excel·lents qualitats comercials i es venen força bé. Es poden consumir compotes preparades fresques i en escabetx. Aquesta varietat d’aquest cultiu fruiter pertany a la quimera tetraploide-diploide (és a dir, les cèl·lules de l’arbre tenen la capacitat de ser genèticament diferents), la qual cosa significa que el cultiu pot tenir tiges en què maduren els fruits de la mida més gran que en altres tiges, i també poden diferir les seves característiques gustatives.

Els avantatges de la varietat de poma aborigen inclouen una bona immunitat a una malaltia tan perillosa com la crosta, així com la moniliosi (cremada monilial), l’agent causant de la qual és un fong microscòpic.

Els desavantatges del pomer aborigen inclouen una vida útil curta dels fruits, tot i que altres subespècies estivals també tenen una vida útil curta per a les pomes.

El pomer aborigen té un creixement moderat, així com una forma de corona rodona-oblonga:

• La cultura és de mida mitjana.
• La corona té un creixement escàs, a causa del qual està prou il·luminada per la llum solar.
• Les tiges principals estan en angle recte amb el tronc.
• Les branques tenen una escorça gris-marró.

Des de fa temps s’ha assenyalat que amb el creixement de la planta, la quantitat del cultiu augmenta:

• Quan l’arbre té cinc anys, produeix uns 8 quilograms de fruita madura.
• Si l'edat de l'arbre ha arribat als vuit anys, la collita es pot obtenir en una quantitat de fins a 28 quilograms.
• I als deu anys, un arbre porta fins a 52 quilograms de pomes.

Els fruits de la varietat de pomeres aborígens creixen anualment. El sabor d’aquestes fruites és dolç, amb una lleugera acidesa i poca astringència. Contenen: vitamina C - 11,1 mil·ligrams per 100 grams de producte, pectines 0,3-0,5 per cent, tanins 0,27-0,31 per cent, àcids 0,6-0,8 per cent, sucres 8, 8-11,9 per cent.

La varietat autòctona de poma es distingeix per la seva resistència a les gelades. Tot i que es planten arbres al portaempelts d'aquesta subespècie només al sud del territori de Khabarovsk i al territori de Primorsky. Es conrea en forma de pissarra i sobre un portaempelts resistent a les gelades a les regions més septentrionals.Val a dir que aquesta subespècie té una bona immunitat contra malalties comuns com la crosta i la moniliosi.

Pomerès aborigen: plantant varietats

Pomer aborigen: foto de la varietat

Plantar una plàntula de pomera aborigen es fa millor a la primavera. Per plantar-lo, s’ha de seleccionar amb antelació un lloc suficientment il·luminat, tot i que aquests arbres també poden créixer en un lloc ombrejat, amb l’aparició d’aigües subterrànies a un nivell d’almenys 2,5 metres de la superfície del sòl. Els pomers són capaços de créixer en sòls completament diferents, però la millor opció serien els sòls sod-podzòlics i els txernozem amb un índex d’acidesa feble, d’uns 6,5. Abans de plantar-lo, s’excava un forat que arriba al diàmetre d’un metre i a la profunditat de 60 centímetres. Quan planteu diverses plantules alhora, deixeu una distància de 4 metres entre elles. La capa superior del sòl durant l’excavació del forat s’ha de barrejar amb fertilitzants orgànics com l’humus i el fem podrit. Amb un sòl àcid al lloc d’aterratge, val la pena afegir-hi farina de dolomita, guix. Amb un sòl format principalment per sorra, s’aboca una capa d’argila de 10 centímetres al fons del forat de plantació, després es comprimeix i es col·loca una capa de compost de fins a 15 centímetres.

Considerem amb detall la tecnologia de plantació de la varietat de pomeres aborígens. Cal assenyalar de seguida que el rizoma de la planta hauria d’estar força humit, motiu pel qual val la pena abans de plantar-lo, aproximadament en un dia, col·locar arrels netes d’un arbre en una galleda d’aigua o en un xerrac amb argila. . Una plàntula d’aquest cultiu es col·loca en un forat preparat i s’escampa amb cura amb terra de manera que el coll d’arrel de la plàntula estigui 3-4 centímetres per sobre de la superfície del sòl. Al costat nord de la plàntula, s’introdueix una clavilla que servirà de suport per a aquest arbre. A aquesta clavilla hi ha lligada una plàntula. Després de la sembra, es rega abundantment un jove pomer aborigen, uns 3-4 cubells d’aigua van a parar a una plàntula. Després d'això, en un mes i mig, aquesta plàntula es rega setmanalment. Per evitar que la humitat surti del sòl amb la suficient rapidesa, podeu cobrir el sòl prop de la planta amb fenc.

Pomer aborigen: cura de les varietats

Pomer aborigen: foto de la varietat

• Reg

Sota cada arbre a la maduresa, s’aboca el mateix nombre de galledes d’aigua que aquesta planta té actualment anys. El líquid ha de caure necessàriament sota el cercle del tronc de l’arbre. El reg d'aquesta cultura a l'edat adulta es realitza tres vegades en una sola estació: a la primera quinzena de juny, durant la posada i abocament de fruits, a la tardor, el reg es realitza amb humitat.

• Vestit superior

Amb un sòl preparat prèviament, la fertilització comença al segon o tercer any de vida de l’arbre. Aquests apòsits es fabriquen 4 vegades:

• Els darrers dies d’abril s’introdueixen urea i humus al sòl.
• Després del 15 de maig, primer heu de regar bé les plantes amb aigua, després una solució de superfosfat, sulfat de potassi, Effekton i aigua. Només val la pena deixar infondre aquesta solució durant una setmana.
• Durant el període en què els fruits comencen a abocar-se, el cultiu s’alimenta amb una solució de nitrophoska i humat sòdic.
• Després de la collita, s’afegeix superfosfat i sulfat de potassi al sòl que abans s’havia vessat amb aigua.

• Preparació per a l'hivern

Abans del període hivernal de l'any, el sòl sota les capçades d'aquestes plantes hauria de ser espudat i cobert de torba, compost, humus. Aquestes accions contribueixen a la resistència de la planta al clima fred. A la temporada d’hivern, el tronc de l’arbre està lligat per protegir-los dels petits rosegadors.

• Podar i donar forma a la corona d'un arbre

Amb una plàntula força forta i resistent, les tiges de la qual fan aproximadament 40 centímetres de longitud, la poda es pot dur a terme ja el primer any de vida. Amb un tronc d’arbre més feble, la poda es realitza al cap d’un any. A la primavera es recomana podar:

• El conductor central es talla en dos o tres cabdells, en aquest cas les branques laterals es tornaran més actives per créixer.
• Durant el procediment de poda, val la pena saber que les tiges esquelètiques han d’estar a sota de la pròpia guia.

Al cap d’un any, les tiges joves s’han de podar i les branques que creixen a l’interior de la corona.

• Pol·linitzadors

Aquests pomers de la varietat aborigen són capaços de pol·linitzar parcialment de forma independent, però també necessiten varietats pol·linitzadores. Com a tals varietats, la millor opció seria: Avgustovskoe Extrem Orient i Amur.

Fructificació i maduració

Pomer aborigen: foto de la varietat

- El començament del període de fructificació

El pomer aborigen comença el seu període de fructificació al tercer o quart any de vida de la planta després de la sembra, i massivament als 7-8 anys de vida.

- Temporització

Aquests arbres floreixen al maig i principis de juny. A causa del fet que aquesta varietat es refereix a si mateixa com a quimera (és a dir, té un conjunt diferent de cromosomes), principalment els seus fruits maduren la primera quinzena d’agost. Tot i que pot haver-hi diverses tiges, que formen la mida de les pomes més grans, amb un sabor completament diferent, es poden treure els darrers dies d’agost o a principis de setembre. Els fruits completament madurs d’aquesta varietat poden caure amb forts vents. Alguns fruits maduren a l'arbre, de manera que es poden menjar immediatament després de retirar-los. El període d’emmagatzematge d’aquestes fruites és curt: aproximadament tres setmanes i a la nevera es poden guardar fins a un mes i mig.

Creix a les regions

Es recomana que el pomer aborigen creixi al Districte Federal de l'Extrem Orient: al territori Primorsky i al sud del territori de Khabarovsk. Si es cultiva en coladors resistents al foc i resistents a les gelades, la varietat pot créixer a les regions de Sakhalin, Amur, així com a la regió autònoma jueva. Això significa que la tija i, possiblement, l’esquelet de la planta, es formen a partir del portaempelts, ja que han triat aquesta opció a favor de varietats més resistents a les gelades, per exemple, com ara Souvenir of Altai, Gornoaltayskoye, Ermakovskoye mountain . Aquesta subespècie creix a Sibèria i els Urals en forma d’esquist. Per entendre’s, la pissarra és un arbre, el cavall del qual adquireix una forma arrossegant. La planta en si no té aquesta forma, s’hauria de formar:

• Cap al final de la temporada d’estiu, les tiges s’han de portar a un lloc lliure, distribuïdes pel jaciment i, després, fixar-les amb ganxos de ferro.
• Amb l'arribada de la primavera, aquests ganxos s'eliminen perquè les tiges puguin créixer cap amunt. Cal fer-ho perquè no es puguin formar un gran nombre de tapes.
• L’any següent, a la segona quinzena de juny, les tiges recreades s’han de pessigar després de 4 fulles. Com a resultat, al mes de juliol creixen dos brots joves i a la segona quinzena de juliol cal tornar a pessigar per fer noves branques.

Com a resultat, el pomer aborigen no creix, tot i que té una corona molt gran i estesa, sinó que al contrari, forma una corona molt petita.

Pomer aborigen: ressenyes de jardiners

Com a resultat, de l’anterior, podem resumir que el pomer aborigen és un cultiu d’alt rendiment i, com a esquist, pot sobreviure fàcilment al fred fred siberian. Aquesta planta té una bona immunitat contra la perillosa i generalitzada malaltia de la crosta, que al seu torn és un factor important quan es cultiva a Sibèria i a l’Extrem Orient.

Hi ha un gran nombre de comentaris a Internet sobre la varietat de poma aborigen, aquí en teniu alguns:

• Vaig plantar una varietat de pomeres indígenes al meu lloc fa 15 anys. Estic molt satisfet amb aquesta varietat. Una collita bona i abundant, i també molt saborosa. Ara estem planejant desenterrar un arbre vell i tornar a plantar una plàntula jove d’aquesta subespècie.

Anna, Khabarovsk

• M'agrada molt la varietat de pomeres aborígens, la conreixo en forma d'esquist. La subespècie ha estat provada durant molt de temps i no demana atenció especial. I també em complau que les pomes tinguin un sabor excel·lent i que la fructificació sigui regular.

Olga, Kemerovo

• Tothom que conrea un pomer aborigen a Altai, recomano aquesta varietat en particular. Molt fàcil de plantar, cultivar i cuidar. A més, és deliciós.

Alexey, territori de l’Altai