Romaní. Història, cultiu i propietats
Contingut:
Una mica d'història
El romaní (del llatí - rosada de mar) és un arbust perenne, bastant ramificat i alt, amb petites fulles perennes que tenen un aroma que capta notes de llimona, eucaliptus, pi.
El Mediterrani és considerat el bressol del romaní. Durant segles, s’ha utilitzat no només a la cuina, sinó també a la cosmetologia, la curació i els rituals. Es creia que l'espècie ajuda contra el mal d'ull, les instal·lacions es fumigaven amb el seu fum, expulsant els mals esperits.
Les flors de romaní, com a símbol de fidelitat, s’afegien als rams de noces. I els antics grecs creien que el romaní fa feliç a una persona i allarga la joventut.
Al nostre país, el romaní és conegut des del segle XVI. Hi ha 4-5 tipus de romaní a la natura, però només dos d’ells arrelen al nostre país. El romaní està prostrat: es pot trobar a les regions del sud. I el romaní comú (medicinal): al respecte i es discutirà més endavant.
Romaní: creixent
La planta es propaga dividint l’arbust, els esqueixos i les llavors. Amb la divisió de l’arbust, tot queda clar: la planta coberta està desenterrada, dividida i plantada amb cura. Amb els esqueixos, tot també és molt senzill: cal tallar la part superior dels brots (o comprar herbes fresques a la botiga de queviures o al mercat).
A continuació, prepareu el sòl de terra negra, sorra, torba i humus, aprofundiu els esqueixos 3-4 cm i regueu bé el sòl. Les olles amb esqueixos s’han de col·locar en un lloc assolellat durant un mes i mig, regant-les a poc a poc, evitant aigües estancades. Un cop apareixen les arrels, es pot trasplantar a terra oberta.
Si decidiu cultivar aquesta planta al llindar de la finestra o al jardí a partir de llavors, tingueu paciència. Les llavors de romaní triguen molt a germinar. El recipient amb el sòl preparat i les llavors es cobreix amb vidre o paper film, posat en un lloc càlid (+ 18-22 єC), humitejem la terra cada dos dies.
Els primers brots haurien d’aparèixer en unes 3 setmanes. Per la meva pròpia experiència, puc dir que el primer brot va aparèixer en un mes, el segon en un mes i mig! Amb l'aparició de plàntules, retirem la pel·lícula, posem el recipient en un lloc assolellat i esperem que el romaní creixi prou fort per al trasplantament.
Si teniu previst plantar una planta al país, recordeu que prefereix llocs assolellats, humitat moderada (el més important no és desbordar-se!), Sòl solt i clar.
A l’ampit de la finestra en un test, la planta us delectarà tot l’any. Però en terrenys oberts a latituds mitjanes, pot no hivernar, de manera que cal aïllar-lo o trasplantar-lo a una banyera i portar-lo a casa per a l'hivern.
Romaní: propietats medicinals
La planta té un efecte antimicrobià. A l’ampit de la finestra d’una olla, ja funciona: neteja la casa de bacteris. La infusió d’aigua de romaní té un efecte tònic, augmenta la pressió arterial.
També podeu utilitzar infusió de romaní per fer gàrgares a la gola. L’oli de romaní s’utilitza per tractar èczemes, acne i altres afeccions de la pell.
L’olor de romaní és un analgèsic natural, de manera que es pot aplicar i fregar a les temples per tenir mal de cap.
Romaní: usos de la cuina
En primer lloc, el romaní és una de les espècies més fortes, de manera que no n’hauríeu d’abusar. I hi ha aliments amb els quals no va bé, com el peix, les fulles de llorer.
En petites quantitats, el romaní es pot afegir a amanides, sopes, forns, salses, formatges. El romaní i la carn o la caça són clàssics! També forma part del famós ram d’herbes provençals.
Si esteu cuinant a l’aire lliure, una mica de romaní amb carbó vegetal infondrà els vostres àpats amb un sabor meravellós. No importa quin tipus de romaní utilitzeu, fresc o sec. Experimenta i descobreix!
