Cultiu de maduixes remontants: plantació i cura
Contingut:
En aquest article, considerarem la tecnologia agrícola del cultiu de varietats remuntants de maduixes: plantació i cura, mètodes de reproducció. Què cal fer perquè el cultiu de maduixes remontants aporti rendiments estables.
Si traduïu la paraula "remontant" al rus (del francès), obtindreu "tornar a florir". Aquesta és la característica principal i més agradable de les maduixes remontants: ens delecten amb les seves baies des de principis d’estiu fins a finals de tardor.
L’elecció del material de plantació
Si compreu plantules de maduixes remuntants, primer de tot, tingueu en compte l’aspecte de l’arbust. Un bon material de plantació és un arbust format amb almenys 3-4 fulles vertaderes, d’un color verd “sa”, sense cap dany. A més, l’arbust hauria de tenir un sistema radicular desenvolupat (com a mínim 6 cm de longitud) i un gran brot central (cor). Com més gran sigui el cor, més gran serà la collita de baies per a la propera temporada de plantació.
Cultiu de maduixes remontants: lloc de plantació
Es recomana plantar maduixes remontants en plantes planes, possiblement lleugerament inclinades cap al sud-oest, protegides del vent. Les maduixes no s’han de plantar a les terres baixes. Hi ha una alta probabilitat de desenvolupar diverses malalties, així com una disminució del rendiment per manca de calor. Però les parts del sud del lloc tampoc són adequades per plantar maduixes. Atès que després de la fusió primerenca de la neu, els arbusts es poden veure afectats per les gelades recurrents.
Un paper important per al cultiu de maduixes remontants també el té la il·luminació de la zona destinada a la plantació. A l’ombra, les maduixes donen fruits de manera menys activa i les baies tenen un sabor àcid i aquós.
La millor composició del sòl per a les maduixes és el franc.
Precursors de maduixa
Els millors precursors de les maduixes són l’anet, el rave, l’enciam, l’all, els pèsols. Després de collir aquests cultius, el terreny on es preveu plantar maduixes en el futur es sembra amb siderats.
Els bons veïns de les maduixes són el julivert, la sàlvia i l’herba de cogombre. Però amb les patates s’han de separar, tk. pateixen malalties similars i són atacades per les mateixes plagues.
Cultiu de maduixes remontants: plantació
Dates d’aterratge
Com que la maduixa remontant activa el seu creixement dues vegades a l'any, a la primavera i a l'estiu, el moment de la seva plantació a la zona mitjana del nostre país és, respectivament, la primavera (després que el sòl s'escalfi fins a 12 ° C) i la segona meitat de l'estiu (des de finals de juliol fins a mitjans d'agost) ... Però el moment més òptim per a les varietats remontants encara és la primavera. Si plantareu plàntules a mitjans de maig, de juliol a setembre podreu gaudir de la primera collita de baies. A més, una planta plantada a la primavera té més temps per arrelar correctament.
Preparació del lloc
El llit del jardí reservat per al cultiu de maduixes remontants s’esborra de males herbes i es desentén. La terra està ben afluixada, ha de ser el més lleugera possible.
El nitrogen, el potassi i el fòsfor s’utilitzen com a fertilitzants per aplicar al sòl abans de plantar maduixes.
Abans de plantar maduixes, també hauríeu de veure si hi ha un gran nombre de cucs de filferro i larves de l’escarabat de la patata de Colorado al sòl; aquests insectes poden danyar les vostres plantules.Si cal, podeu tractar el sòl amb aigua amb amoníac.
Els arbustos es planten en un forat preparat amb un diàmetre d’uns 20 cm, al fons del qual es col·loca preliminarment una barreja de nutrients de compost, cendra i vermicompost.
Abans de plantar, es tallen les fulles inferiors de les plàntules, de manera que l’arbust dirigirà totes les seves forces cap a la supervivència de les arrels. L’arbust es planta en un forat amb un gran terròs. Presteu atenció a la posició del cor en relació amb la superfície del sòl. No s’hauria d’enterrar, sinó al nivell del terra.
Esquema de plantació de maduixes remontants
Les maduixes, que creixen activament en amplitud i donen bigoti, es planten en fileres. La distància entre files ha de ser de 70 cm i entre les plantes seguides de 30 cm.
També es poden plantar varietats de maduixes remontants per al cultiu que no donin bigoti mitjançant el mètode de la catifa, observant la distància entre plantes de 25 cm per a les varietats de fruits petits i 40 cm per a les de fruits grans.
Després de plantar plàntules, el sòl es mulch. El fenc, la palla, les serradures, les agulles de pi són adequades com a cobert. La humitat es conserva millor en terres endolcides i les baies no entren en contacte amb el sòl, cosa que redueix la probabilitat d’infecció amb podridures diverses.
La plantació de maduixes sobre paper d'alumini negre ara és popular. Per fer-ho, s’estén una pel·lícula negra sobre els terrenys ja conreats correctament, es fan talls transversals i s’hi planten arbustos. Amb aquesta plantació, la pel·lícula negra compleix essencialment la funció del mateix cobert, proporcionant la humitat necessària i protegint la plantació de les males herbes.
Resten varietats de maduixa per al cultiu a l'aire lliure
Les bones collites al centre de Rússia donen les següents varietats de maduixes remontants.
- Varietats de fruits petits: "Kokinskaya primerenca", "Alba", "Koketka".
- Varietats de fruits grans: "Freska F1", "Elizabeth 2", "Albion"," Marade Bois ".
Cura de les plantes
Regar, afluixar, desherbar
Les maduixes reparadores són sensibles a la falta d’humitat, especialment en dies calorosos. Assegureu-vos que el terra estigui humit constantment fins a una profunditat d’uns 4 cm.
Si voleu obtenir els rendiments desitjats, desfeu els llits de maduixa a temps i afluixeu el sòl. L’afluixament s’ha de fer amb cura per no danyar les arrels i el bigoti que necessiteu. Si el sòl es va cobrir durant la sembra, això reduirà significativament els costos laborals per afluixar el sòl.
Protecció contra malalties i plagues
Superviseu sempre de prop l’estat de les vostres plantes per tal de prendre les mesures necessàries per millorar la situació de manera oportuna.
Per tant, quan apareix la podridura grisa a les baies (es formen primeres taques i després es fa visible una floració esponjosa blanca), tracteu els arbustos amb òxid perclòric de coure i destruïu les baies ja afectades per evitar el desenvolupament de la malaltia. Aquest problema és rellevant en estius freds i humits.
Si els matolls de maduixa es veuen afectats per floridura, utilitzeu una solució pàl·lida de manganès o sofre col·loïdal. Els signes d’aquesta malaltia a les maduixes són el curling i el daurat de les fulles. Malauradament, els arbustos afectats hauran de ser destruïts per evitar la propagació de la infecció.
Amaniment superior
A causa del fet que les varietats de maduixa remontants tenen un cicle fructífer continu, necessiten molts més nutrients.
La primera alimentació de maduixes es realitza després que la capa de neu desaparegui. Es realitza, per regla general, després de podar els arbustos, mitjançant fertilitzants nitrogenats.
Tant els fertilitzants orgànics (solució de mulleina, excrements d’ocells) com els fertilitzants minerals (nitroammofosk) poden actuar com a font de nitrogen.
Una bona font natural de nitrogen pot ser la infusió d’ortiga i ajenjo. Per a la seva preparació, l’ortiga i l’absint s’aboquen amb aigua i s’insisteixen al sol durant una setmana. Després es filtren, per no portar les llavors d’aquestes males herbes al sòl i reguen els arbustos.
La segona alimentació es realitza durant la floració de la maduixa. Ara els arbustos necessiten potassi.
A aquests efectes, aboqueu la solució de nitrat de potassi sobre les maduixes (1 culleradeta.l per 10 l d’aigua, el consum de fluid de treball és de fins a 500 ml per cada arbust) o esprai amb una solució de sulfat de zinc (no més de 2 g per 10 l d’aigua). També podeu utilitzar polvorització d’àcid bòric (5 g per 10 l).
La següent alimentació es realitza després del final de la fructificació.
Aquesta vegada, com a fertilitzant, els apòsits naturals són molt adequats. Per tant, podeu escampar cendra de fusta al cercle de les arrels dels arbustos i incorporar-la al sòl, o abocar-la amb una solució de cendra (1 litre de cendra en un cub d’aigua, deixar-la uns quants dies i, a continuació, diluir-la amb aigua fins obtenir un color gris clar).
També podeu utilitzar una solució de llevat. Per preparar-lo, diluïu 50 g de llevat viu en 1 litre d’aigua tèbia amb sucre afegit, deixeu-ho durant 2 hores, abans d’utilitzar-lo, diluïu-ho amb aigua en proporció 1: 5 i aboqueu les maduixes sota l’arrel.
Cultiu de maduixes remontants al camp obert: preparació per a l’hivern
A finals d’estiu - principis de tardor, totes les tiges de les flors es tallen dels arbustos. I amb l’aparició de temperatures gèlides, també es tallen les fulles i els bigotis. Tot i que molts jardiners practiquen la poda de maduixes remontants a la primavera.
Després de la poda, com a mesura preventiva, podeu tractar el sòl amb mitjans especials contra diverses infeccions, malalties per fongs, plagues.
Per protegir els arbusts de glaçades severes a l'hivern, podeu cobrir-los amb palla, herba tallada i fulles.
Cultiu de maduixes remontants i reproducció
La primera i, potser, la principal forma de reproducció de les maduixes remontants és amb el bigoti. Per descomptat, és adequat per a aquelles varietats de maduixes que formen aquests mateixos bigotis. És amb aquest mètode de reproducció que les plàntules conserven totes les característiques varietals inherents a la planta mare.
Només el primer bigoti de l’arbust és adequat com a material de plantació. Es deixen al matoll mare no més de cinc. Els arbusts joves més forts amb arrels se seleccionen per plantar.
Un altre mètode de cria és dividir l’arbust. Amb aquest mètode, l’arbust mare es divideix en diversos perquè cada arbust acabat d’obtenir tingui prou arrels. Aquest mètode s’utilitza a finals d’estiu. Tot el material de plantació s’ha de plantar a principis de setembre, de manera que la planta tingui temps d’arrelar-se abans de l’aparició del fred.
També hi ha una altra manera de propagar les maduixes restants, per llavors. Plantar material amb aquest mètode sempre serà absolutament saludable, però també és el mètode que requereix més mà d’obra.
La informació sobre les complexitats de la sembra, la cura i la reproducció de maduixes remontants ajudarà a obtenir els volums de collita desitjats al llarg de la temporada.
