Heura. Cultivant una vinya de creixement ràpid
Contingut:
L’heura és un cultiu ideal per a la coberta del sòl per al carril mitjà domèstic i també és indispensable per a la jardineria vertical. La sembra i el cultiu de l’heura requereixen el compliment de certes regles, que es discutiran en aquest article. És difícil imaginar el disseny d’una trama personal en l’esperit de les tradicions europees sense pintorescos matolls d’heura, boix i teix. Les enredadores d’heura de fulla perenne no només agraden a la vista, sinó que també ofereixen als ocells cantors l’oportunitat d’instal·lar-se al jardí.
Hiedra en creixement: les principals característiques de la planta
Hiedra en creixement: foto
Aquest gènere de plantes té 16 espècies; el tipus es considera el més resistent a les espècies fredes: l’heura comuna, també anomenada heura enfiladissa.
Les seves vinyes perennes perennes poden créixer fins a 30 m de longitud, tenen un fullatge brillant i suau de color verd fosc i una estructura densa. La forma de les fulles pot ser en forma de diamant, de cinc rajos, en forma de cor. El color de les fulles de diverses varietats pot tenir les seves pròpies característiques: per exemple, "Goldhart" té un nucli daurat i "Thorndale" té venes blanquinoses.
Els brots d’heura estan equipats amb arrels semblants a les ventoses que ajuden a la liana a ancorar-se a parets, arbres i pedres. Les inflorescències racemoses o umbel·lades consisteixen en petites flors de color groc verd.
La inedibilitat dels fruits per als humans no impedeix que serveixin d’aliment als ocells, cosa que contribueix així a la propagació de l’heura. L’heura és àmpliament coneguda per les seves qualitats melíferes i no és menys popular entre les abelles que el til·ler o el castanyer. La mel que se’n obté té un color blanc i un sabor a menta.
L’heura ha estat molt apreciada pels curanderos, bruixots, druides i s’utilitzava per preparar decoccions que donen lloc a al·lucinacions. La medicina moderna reconeix les seves qualitats bactericides, utilitzades per tractar la supuració, les cremades i la tuberculosi.
Cura i conreu de l’heura
Hiedra en creixement: foto
L’heura comuna és un dels habitants més antics del nostre planeta, conservada des del període triàsic de l’era mesozoica. La seva edat s'estima en desenes de milions d'anys. Llavors la zona de la seva distribució era extremadament extensa i ocupava tot el territori des de la costa atlàntica d’Euràsia fins a les muntanyes del Caucas, on va ser substituïda per l’espècie més termòfila de la Còlquida.
Avui l’heura està a punt d’extingir-se i figura al Llibre vermell de Rússia i altres països europeus. Els exemplars més resistents a l’hivern es registren a la part sud dels estats bàltics; en absència de forts vents, són capaços de sobreviure a les gelades fins a -30 graus.
Tot i així, les baixes temperatures no són desitjables per a l’heura, que hibernen amb èxit sota una capa de neu. L’hàbitat òptim per a l’heura són els boscos mixtos de coníferes i caducifolis, que tenen una proximitat favorable al roure i al faig.
Les activitats humanes en la deforestació afecten negativament la població d’aquesta liana relictiva, que gradualment s’està empenyent cap a zones inaccessibles dels contraforts. A l’heura li encanten les ombres parcials i les temperatures càlides estables (de 20 a 25 graus), així com els terrenys arenosos neutres i argilosos.
Condicions de cultiu de l'heura, regles de plantació i cura
Hiedra en creixement: foto
En general, l’heura no té pretensions i no requereix massa esforç per criar-la i cuidar-la. Cal tenir en compte que a les regions amb hiverns greus no podrà assolir la seva longitud màxima i elevar-se. Per tant, en aquestes condicions, es demostra que s’utilitza com a cultiu de cobertura del sòl.
Amb la seva ajuda, podeu decorar eficaçment tobogans alpins, embassaments, camins i parterres. El nivell d’humitat del sòl té una gran influència en el cultiu de l’heura. No tolera el seu estancament, per tant, les inundacions primaverals afecten negativament el seu creixement.
Els primers 2-3 anys de vida, la vinya creix bastant lentament i necessita protecció contra el vent. El reg regular i la fertilització l'ajudaran a fer-se més fort i, a partir del quart any, el seu creixement anual serà d'aproximadament un metre.
Les lianes que s’utilitzen per fer jardineria vertical de parets es situen millor al costat est o sud-est i, en sòls fèrtils, també són adequades les parets oest i sud.
La propagació de l’heura es realitza mitjançant el trasplantament d’esqueixos de brots. Per a això, són adequats els brots semi-lignificats, sobre els quals s’han format 3-4 cabdells: després d’eliminar les fulles inferiors, es posa el tall en aigua. Els brots llargs lignificats (8-9 cabdells) també són adequats: es col·loquen a terra humida i es cobreixen fins al nivell de les fulles.
El moment adequat per a aquest procediment és finals de maig, la primera quinzena de juny. Els esqueixos es poden cultivar en contenidors, després de 2-3 setmanes els brots arrelaran. Els planters es planten a terra a mitjan primavera, quan la temperatura augmenta a +15 graus.
El forat de sembra per al cultiu de l’heura: 50 * 50 cm s’omple d’una barreja de nutrients de torba, humus, terra, compost o fullatge podrit en proporcions iguals. També podeu afegir una mica de llima a la barreja i, a continuació, abocar-hi aigua. El millor és deixar-ho durant 2 setmanes abans que apareguin els cucs de terra. La distància entre els forats de plantació ha de ser d’uns 30-50 cm.
Després de la sembra, les plantes necessiten afluixaments i desherbades regulars, així com reg setmanal. Utilitzar l’escorça de roure com a cobert beneficiarà les plantacions d’heura i els donarà un aspecte ben cuidat.
L’heura que cobreixi el sòl no necessita refugi si s’ha format una densa capa de neu. La poda, tant sanitària com formativa, es realitza a la primera meitat de l’estiu, al final del flux de saba. L’aplicació d’humus i compost s’indica a intervals de 2 setmanes de maig a juliol.
Al final de l’estiu i al començament de la tardor, es recomana enfortir l’escorça afegint potassa o cendra de fusta. Els enemics de l’heura són els talps i els ratolins, que minen les arrels de les vinyes. Un senyal de la seva activitat de plagues seran les fulles grogues que cauen, cosa que indica que el sistema radicular s’està assecant.
L’aire sec i el seu contingut en gasos provoquen la caiguda de fullatge verd, en aquest cas caldrà ruixar l’heura 2-3 vegades al dia. Les fulles apagades i apagades indiquen falta de llum. Les vinyes debilitades poden ser atacades per plagues com pugons i àcars. Però, sempre que es regui regularment i es vesteixi bé, això no hauria de passar.
S’han d’eliminar les fulles i brots afectats per les plagues i reforçar la pròpia liana amb nutrició, polvorització i millora del règim d’il·luminació. El cultiu de l’heura al lloc no només li donarà un aspecte pintoresc, sinó que també atraurà les aus cantores, insectes beneficiosos al jardí, i també ajudarà a preservar la vinya relicta.
