Alfàbrega en cultiu: plantació, cura, tipus

Aquesta cultura és una planta picant i és força popular a tot el món. La peculiaritat d’aquesta planta és que es pot cultivar no només en aquells països d’on s’origina, sinó també en països amb un clima temperat, mentre que això passarà no només als hivernacles, ja que l’alfàbrega, tot i que no li agrada el procés de trasplantament, també no és molt capritxós i pot arrelar a tot arreu. L'alfàbrega té moltes varietats a la seva família, que es diferencien per una varietat de color, sabor i espècies d'olor. A més, a més d'altres característiques i característiques qualitativament positives de l'alfàbrega, aquesta cultura té èxit en la pràctica mèdica, és a dir, la cultura s'utilitza en la preparació d'infusions curatives i tes. A més, és un fet ben conegut que l’alfàbrega es menja de diverses formes, és a dir, es pot afegir fresca als aliments, a més d’assecar-la o en vinagre o salar-la. Això refresca la palatabilitat de molts plats. Més endavant en aquest article us explicarem més sobre: ​​el cultiu d'alfàbrega.

Alfàbrega en cultiu: plantació

Si conreu alfàbrega a casa, cal tenir en compte que les pastilles de torba o els testos destil·lats de torba seran la base per plantar un cultiu en el qual cal sembrar diverses llavors alhora en una sola unitat. Per a aquest cultiu, cal realitzar la preparació prèvia de la sembra. Les llavors es deixen en una solució de permanganat de potassi durant un parell d’hores. Després d’això, les llavors es cobreixen amb una pel·lícula o bossa transparent, que necessàriament ha de donar accés a l’aire, i contenen, com la pròpia alfàbrega, mentre s’observa l’atmosfera d’una llum brillant òptima. Els cultius hauran d’estar preparats per al trasplantament quan aparegui el primer parell de fulles. Per fer-ho, heu de disposar una capa de drenatge, que pot consistir en pedra petita de maó o plàstic d’escuma esmicolada, en una olla, el volum de la qual no ha de superar la capacitat d’un litre. El gruix d’aquest entrenador ha d’estar entre 20 i 30 mm. En aquestes condicions, també és necessari mantenir un equilibri hídric i l’alfàbrega s’ha de regar cada dia, ja que pertany a plantes amants de la humitat. No obstant això, un reg abundant pot causar podridura al sistema radicular de la planta. Després de regar la planta, un cop cada 2-3 dies, cal afluixar la superfície del substrat. Si la planta es va plantar en un substrat amb poca fertilitat, la planta s’ha de fertilitzar amb un adob a base de mescla o humat. Cal alimentar el cultiu amb matèria orgànica un cop al mes.

Alfàbrega en cultiu: característiques

L'alfàbrega es cultiva com a mètode de planter, però també es pot plantar en sòl obert. No obstant això, el mètode de les plàntules és popular. Això es produeix a la primavera, principalment fins a mitjans del mes d'abril. Cal preparar una barreja de sòl especial addicional, que es prepara a partir d’humus, barreja podrida i sorra de riu rentada en una proporció de dos a quatre i un. Aquesta substància s’ha de tamisar i després mantenir-la en un bany d’aigua durant una hora. Si utilitzeu una barreja de sòl comercial ja feta, s’ha d’abocar amb permanganat de potassi. Pel que fa a la plantació de vegetació, els experts recomanen utilitzar cassets amb una profunditat de cinquanta a setanta mil·límetres per a ús de plàntules. A més, les llavors d’alfàbrega s’han d’aprofundir deu mil·límetres i l’espai entre fileres s’ha de fer uns cinquanta centímetres.Les plàntules s'han de cobrir amb una tapa transparent o plàstic i retirar-les a un lloc càlid i brillant. La temperatura s’ha de mantenir en un nivell de vint a vint-i-cinc graus centígrads. Després d’això, es poden veure els primers resultats de la plantació de set a quinze dies després de la plantació.

Després de l’aparició d’una de les primeres plàntules, cal treure l’abric superior i traslladar la caixa a un lloc més fresc amb una temperatura de quinze a vint-i-cinc graus centígrads. Després d'això, les plàntules s'han de regar amb aigua segons sigui necessari perquè no s'assequin, però s'ha de procurar que el substrat no estigui embassat, en cas contrari es pot desenvolupar una malaltia fúngica que arruïnarà totes les plàntules. Als primers signes d’aquesta malaltia, els experts aconsellen tractar les plàntules amb la composició de sulfat de coure en proporció d’una culleradeta a 2 litres d’aigua. O vessar les plàntules amb una solució forta de permanganat de potassi.

Després que aparegui el primer parell de plaques de fulles, l’alfàbrega haurà de capbussar-se. Per fer-ho, necessitareu un recipient gran amb la mateixa barreja de sòl, només pre-fecundat. Per a la fertilització, cal barrejar cinc litres de substrat, dues cullerades de cendra, es pot utilitzar fusta i una cullerada de fertilitzant amb una complexa composició de minerals. Cal replantar les plantes en un contenidor nou a la mateixa profunditat en què creixien abans. Després, després que les plantes hagin viscut, per tal d’accelerar l’estimulació del creixement dels brots que hi ha als costats de la planta, és necessari pessigar sobre el sisè o vuitè plat de fullatge. Després d’això, quinze dies abans de trasplantar l’alfàbrega a una zona oberta, haureu de treure les plàntules a l’aire per endurir el cultiu. Abans de trasplantar plantes a una zona oberta, en quatre setmanes haureu de desenterrar el lloc i afegir-hi fertilitzant amb qualsevol de les indicades anteriorment al càlcul, dos kg de mescla per metre quadrat de terra. La plantació d’una planta a terra oberta s’ha de dur a terme durant el clima càlid de maig. Per plantar una planta, necessitareu un tros de terra lliure i brillant, protegit del vent obert. Per a això, la superfície propera al tronc de la terra al voltant d’un arbre fruiter jove pot ser adequada. En aquestes condicions, la cultura rebrà una quantitat moderada de llum. Cal plantar alfàbrega al vespre o no en un moment assolellat del dia. La distància entre els pous de plàntules ha de ser de quinze a vint centímetres. Després de la sembra, l’alfàbrega s’ha de regar amb aigua tèbia i assentada. Posteriorment, la planta plantada s’ha de cobrir amb un film durant els primers quinze dies, ja que l’alfàbrega encara no ha tingut temps d’arrelar completament. Posteriorment, cal regar regularment amb aigua, desherbar una mica, alimentar-se amb fertilitzants i evitar el desenvolupament de malalties i l'aparició de plagues. També es recomana desfer-se dels peduncles cultivats, això servirà per a la posterior ramificació de la planta.

Pel que fa al que es pot cultivar després que l’alfàbrega hagi madurat, aquí els professionals no recomanen plantar cultius al mateix lloc durant diversos anys seguits. Per fer-ho, és necessari canviar les plantes, un procés d’aquest tipus servirà com a clau per tenir cura de l’alfàbrega amb èxit, ja que si es planta alfàbrega durant diversos anys seguits al mateix lloc, més endavant serà impossible torneu-lo a plantar durant els propers 4, 5 anys. El terreny on va créixer l'alfàbrega és adequat per a cultius resistents a diversos tipus de malalties inherents a l'alfàbrega. Entre aquests cultius, els experts distingeixen llegums, cogombres, pastanagues, carbassó, tomàquet, carbassa i patates primerenques. Al seu torn, l’alfàbrega es pot plantar l’any següent després de cultius com ara tomàquets, maduixes, cebes, remolatxes, hortalisses, cols i coliflor.

Plagues

L'alfàbrega es diferencia de molts altres cultius pel fet que és força resistent a diverses malalties. Tot i això, algunes malalties el poden afectar. Per exemple, la pota negra és una malaltia fúngica que afecta les plàntules d'alfàbrega. El fusari també és una malaltia fúngica,

que afecta els vasos de l’arbust, després dels quals els brots d’alfàbrega es tornen marrons i es van reduint amb el pas del temps. En aquest cas, les plantes adultes es veuen afectades per fongs de la part superior de l’arbust, que s’asseca, després de la qual tot l’arbust mor.

La podridura grisa és una malaltia que afecta les plantes cultivades als hivernacles. No obstant això, les plantes cultivades a l’aire lliure també corren el risc de contraure la malaltia. En les primeres etapes, apareix la podridura grisa a les fulles que es troben a la part inferior de la planta, també hi apareixen taques marrons, que finalment adquireixen una base aquosa i es cobreixen de pelussa i després cobreixen tota la planta completament.

També heu de prendre totes les mesures necessàries per evitar l’aparició de la malaltia a l’alfàbrega. Per a això, cal tenir en compte les recomanacions següents:

· Està prohibit plantar alfàbrega al mateix terreny durant més de tres anys;

· Està prohibit fer cultius molt densos;

· S'hauria d'empolsar la superfície del terreny amb resina de fusta un cop per setmana;

· La planta s’ha de regar regularment i, al mateix temps, no permet inundar ni assecar el sòl;

· Les males herbes s’han d’eliminar regularment quan apareguin.

També cal tenir en compte que l’alfàbrega pot ser atacada per xinxes i pugons. Els pugons són una plaga especialment perillosa per a l'alfàbrega. El pugó s’alimenta del suc dels brots i les fulles de l’alfàbrega, cosa que condueix al cessament del desenvolupament dels brots de la cultura i al plegament de les fulles de la planta, més tard els arbustos d’alfàbrega s’assequen. Els pugons deixen secrecions de sucre a les fulles d’alfàbrega, que atrauen els fongs de sutge. L'alfàbrega té una floració fosca. Els experts aconsellen tractar aquesta plaga amb l'ajut de decoccions de donzell, dent de lleó, pebre picant, mil·lenari, all, etc. setmana i mitja. També es recomana utilitzar una solució de cendra i aigua bullent contra els pugons. Per fer-ho, és necessari barrejar tres-cents grams de cendra de residus de fusta amb aigua bullint, mentre que aquesta solució hauria de bullir almenys 30 minuts. Després d'infondre aquesta solució, s'ha de barrejar amb aigua normal perquè el volum total sigui de 10 litres.

Les xinxes del llit que viuen a prats o camps també són un insecte que aspira el suc de l’alfàbrega. Com a resultat, la deformació es produeix en els sistemes vitals de cultiu i la seva superfície es cobreix de taques marrons i, a continuació, el conjunt es mor. Els experts recomanen combatre les xinxes de la mateixa manera que quan es lluita contra els pugons i altres plagues.

Espècies vegetals

Totes les varietats d’alfàbrega difereixen de moltes maneres, per exemple, en matisos olfactius. Per tant, per a la preparació de begudes s’utilitzen aquelles varietats que tenen olors a llimona, caramel i vainilla. Les millors varietats són les següents: morisc, Zastolny, Fantazer, Balconstar, genovès, Clove Gourmet, Basilisk, Erevan, Troll, Magic Mountain, Red Rubin. Aquestes varietats són de les més productives i creixen bé a l’aire lliure. Aquestes varietats es distingeixen pels seus colors variats, però es consideren els millors condiments per als plats que s’utilitzen a la cuina quotidiana.

Per tant, les varietats d'alfàbrega es caracteritzen per una olor específica, que apareix a causa de l'oli essencial, que es troba a la part aèria de la mata i té una composició específica. A més, aquesta cultura té totes les vitamines útils que enforteixen el sistema immunitari.A més, es prepara una infusió a partir d’aquest cultiu, que ajuda en el tractament de colitis, pielitis, tos ferina, neurosi, asma bronquial, flatulència, inflamació dels ronyons i de la bufeta.

De tot l’anterior, podem resumir que l’alfàbrega comuna és la planta que té una olor específica, de vegades molt picant. Aquest cultiu té un gust diferent en moltes subespècies, ja que el gust pot anar des d’una planta molt amarga fins a un sabor a nou moscada. A la cuina de qualsevol mestressa de casa, aquesta cultura es pot manifestar en diversos plats, això es deu al seu sabor, color i característiques externes. L'alfàbrega es pot servir a la taula no només en la seva forma fresca, sinó que també es pot triturar en petites fulles i servir-la amb plats de carn.

Per determinar correctament les especificitats de la cura i el cultiu de l’alfàbrega, cal tenir en compte que les fulles d’aquesta planta tenen un valor particular, cosa que significa que cal tenir en compte el fet que el laboriós procés de la cura de l’alfàbrega tindrà com a objectiu prevenir malalties que afectin les fulles de la planta.