Plagues de patates: lluita contra aquells que mengen tubercles a terra

Les patates són una de les verdures més cultivades. Però, a més de nosaltres, els encanta una gran quantitat de plagues de patates. Mengen no només tubercles, sinó també fulles, tiges i fins i tot flors. I si no preneu mesures per exterminar-les, la collita serà petita o potser no ho serà del tot.

Plagues de patates: espècies

Hi ha força espècies que fan malbé les patates, però analitzarem les més habituals.

Escarabat de Colorado.

Aquest escarabat menja fulles de patata. El cos de l’escarabat és petit, ovalat, de color groc-taronja. Hi ha cinc ratlles negres a les ales. En una temporada, la femella és capaç de reproduir fins a 700 individus del seu propi tipus. Dues setmanes després, a partir dels ous posats, eclosiona una larva que comença a alimentar-se i créixer activament. S'alimenta de fulles a la part superior de la planta. Al cap de dues setmanes, baixen cap al sòl i hi excaven per pupar. Després de tres setmanes, els adults surten de les pupes. Continuen menjant plantes i reproduint-se. Els escarabats en temps sec i càlid es poden transferir a altres plantes. Viuen de mitjana d’un a tres anys. Si té un presentiment de perill, pretén estar mort.

Cuc de filferro.

El cuc de filferro és la larva de l’escarabat de clic. Té aquest nom pel fet que el seu cos luti té una forma allargada i és molt rígid, com un filferro. A l’etapa larvària, aquest escarabat pot tenir fins a cinc anys. El cuc de filferro danya els tubercles i els brots joves de patates. Rosseix un forat on s’instal·len bacteris patògens, causant diverses malalties. Per hivernar, aquesta larva pot enterrar-se a una profunditat de 60 cm.

Nematodes.

Els nematodes són cucs microscòpics i paràsits. Aquests cucs són molt petits. Són resistents a factors ambientals adversos. Per tant, els seus ous que viuen al sòl poden sobreviure a gelades severes. Diferents espècies poden danyar diferents parts de la planta (tiges, tubercles,

arrels). Menjant a l’arrel, la danyen i, per tant, impedeixen l’accés de nutrients de les arrels a la planta.

Els nematodes de la tija infecten la tija i el tubercle. Apareixen taques fosques a la pell i, a sota, la polpa es torna fosca i friable.

Medvedka.

Insecte gran, de fins a 8 cm de llargada. El cos és allargat, marró. Viu al sòl, en un forat que ells mateixos degoten. Danyen les arrels i els tubercles de les patates. Posa fins a 500 ous a la vegada. Hivernen a terra, a 2 metres de profunditat o en munts de compost.

Erugues d’una papallona papallona.

Les erugues són de color gris, canyella. Mengen les tiges, fulles, tubercles de la planta. Són actius principalment de nit. A més de les patates, és perjudicial per als tomàquets, les remolatxes, les cols, els cogombres, les cebes i altres plantes.

Arna de la patata.

Es tracta d’una papallona gris que viu només dos dies, però durant aquest temps aconsegueix posar fins a 200 ous. Els ous eclosionen erugues de color blanc o beix, que fan el mal principal a les patates. S’alimenten de totes les parts de la planta. Les erugues viuen de 15 a 30 dies. Després es converteixen en pupa i, una setmana després, en papallona.

Cigales.

Aquests insectes fan forats a les plantes amb les seves boques bucatives i xuclen el suc. S’alimenten de nit i durant el dia viuen sota la protecció de les formigues. Als forats fets per les fulles, hi entren bacteris patògens, virus que causen greus malalties de la patata. Molt sovint, després de ser menjades per les fulles, les plantes es marceixen i moren.

Puces de patata.

Sembla un petit escarabat de fins a 3 mm, marró. La planta és danyada tant per un insecte adult com per les seves larves.L’insecte adult s’alimenta de la part superior de la patata, les larves de la part inferior i les arrels. S’estén molt ràpidament, infectant els arbustos de patata propers, especialment en temps sec i càlid.

Plagues de patates: mètodes de control

Hi ha moltes maneres de controlar les plagues d’insectes. Tots es poden dividir aproximadament en mecànics, químics i populars.

Mètodes mecànics de lluita.

1. Excavació del sòl a la tardor i a la primavera, abans i després de plantar patates. Quan caves, aixeques les larves, els ous i els nius de plagues cap amunt, on no poden sobreviure a l’hivern.

2. Recollida de plagues a mà i la seva posterior destrucció. Alguns insectes poden semblar morts, per exemple, l’escarabat de la patata de Colorado, de manera que és millor destruir-los després de recollir-los i no només llençar-los.

3. La pujada i l’afluixament del sòl ajuden a desfer-se de les larves d’insectes. En afluixar, elimineu les males herbes que es poden cultivar a les arrels.

Mètodes químics de lluita

Control de plagues amb productes químics. Aquestes preparacions s’utilitzen per tractar el material de plantació abans de plantar-les o s’afegeixen al forat directament en el moment de la plantació, i també podeu preparar una solució i regar o regar plantes ja madures. Després del processament, els tubercles de patata es poden menjar al cap d’un mes o dos, segons la preparació.

La droga més popular que lluita contra molts tipus d’insectes és el Prestige o el Tabu.

Mètodes populars de lluita

1. La llavor es tracta amb una solució de permanganat de potassi per a la desinfecció.

2. Durant la plantació, la cendra es col·loca als forats, cosa que espanta molts insectes i les seves larves.

3. Per combatre el cuc de filferro, poseu farina de llima al forat juntament amb la cendra.

4. Instal·leu trampes casolanes, per exemple, s’utilitza una ampolla de cervesa per atrapar un ós. Per atrapar les rodanxes de patata de l’escarabat de la patata de Colorado.

Plagues de patates: què mengen

Les fulles són preferides per l’escarabat de la patata de Colorado, l’escarabat de les puces de patata i les fulles. Tiges: escarabat de la patata de Colorado, puces de la patata, arna i bola, ós. Les arrels i els tubercles són menjats per l’escarabat de la patata de Colorado, el cuc de filferro, el nematode, l’ós, la puça de la patata i la cullera.

Per utilitzar correctament els mètodes de control d’insectes, cal determinar-ne el tipus, és a dir, qui està perjudicant la vostra planta. I és millor lluitar per dur a terme mesures preventives que evitin la seva aparició