Plagues d'avet: què hi ha?

Per crear un disseny de paisatge únic, els jardiners solen recórrer a plantar plantes especials. Les coníferes es troben entre les més esteses i populars. Però, per desgràcia, cal remarcar que diverses plagues i insectes sovint infringeixen la seva magnífica aparença i propietats. Molts d’ells no són visibles pel cap humà i, en conseqüència, sense conèixer el motiu principal, el jardiner pot observar com la planta s’esvaeix gradualment perdent les seves propietats decoratives. També hi ha aquestes plagues d’avets, la reproducció i distribució de les quals poden conduir completament a la mort d’una planta de coníferes.

Quines plagues hi ha?

                                              Plagues d'avet: fotos d'insectes

Per començar, enumerarem diversos tipus de plagues que causen el cop més gran de les coníferes modernes:

• xuclar;
• agulles de pi;
• tija.

Cadascuna d’aquestes plagues d’avet té les seves pròpies característiques, mitjançant les quals és possible determinar quin insecte o paràsit va atacar la planta i quins mètodes s’han d’utilitzar per desfer-se del paràsit fins i tot abans de destruir la planta o causar danys irreparables a això. Aquest article s’acaba de dedicar a una consideració i anàlisi més detallades dels mateixos.

                                         Plagues d'avet: fotos d'insectes

Les plagues d’insectes xucladores d’avet són de les més comunes. En realitat, trien les plantes d’avet com a hàbitat principal, ja que les plantes d’avet contenen una gran quantitat de saba i nutrients, gràcies als quals els paràsits es desenvolupen, es multipliquen i s’adapten a les condicions en constant canvi. Actualment, els paràsits xucladors inclouen pugons i àcars aranya, a més de còccids i hermes. Molt sovint infecten la planta no una per una, sinó en colònies senceres: d’aquesta manera els és més fàcil sobreviure i reproduir-se. Molt sovint això passa gairebé imperceptiblement per al jardiner, de manera que al principi no sap gens del perill que amenaça la seva planta. En primer lloc, les plagues de l’avet s’instal·len a la part verda i després aspiren tots els nutrients i components de les parts principals de la planta.

Les parts principals són:

• tronc;
• agulles;
• brots joves;
• branques seculars;
• sistema arrel

Com a regla general, des del costat d’aquestes plagues és molt difícil de veure a simple vista, però la seva presència és bastant fàcil de determinar si el jardiner va notar algunes femtes atípiques que apareixen just a les agulles. Sovint, el resultat de l’activitat de les plagues va formant gradualment formacions, que des de l’exterior s’assemblen molt a petites protuberàncies. Després d’haver-los notat, el jardiner pot assumir immediatament que alguna cosa no funciona amb la planta i que s’hauria d’estudiar amb més detall per a la vida dels paràsits xucladors:

• Àfid - que està present a l’avet, indica que les taques groguenques s’identifiquen gradualment a la mateixa planta. Indiquen que la planta es veu afectada no només per una plaga, sinó per totes les seves colònies, que, a més, es reprodueixen molt activament, ja que troben les condicions ideals per a elles mateixes. Un insecte adult té només dos mil·límetres de mida, de manera que es pot fer una prova bastant senzilla per esbrinar si la planta està realment infectada per pugons. Es col·loca un full de paper blanc al costat de la part afectada de la planta, després que sigui fàcil de trucar a la branca, es pot veure com el pugó es desfà a la fulla.

Si parlem de maneres de combatre la plaga dels pugons, un dels mètodes més populars i tradicionals aquí és el processament de la fusta amb aigua sabonosa.En aquest cas, les arrels de la planta s’han de protegir de l’entrada de productes químics, ja que són molt sensibles a això, poden emmalaltir-se d’aquesta exposició, i això és un efecte extremadament indesitjable. Atès que els pugons són el resultat de l’aparició de formigues vermelles al lloc, les seves colònies també han de ser controlades i identificades amb més cura, si de sobte no es volen tenir dos paràsits perillosos perillosos alhora.

    Plagues d'avet: fotos d'insectes

• Agulles - Si el jardiner es va adonar que s’està formant una teranyina a l’avet, això només indica que l’avet es va veure afectat per aquesta plaga. Les larves del cuc de fulles menjadores d’agulles extreuen la base de les agulles i, per tant, en una forta ràfega de vent, es poden desprendre molt fàcilment, deixant al descobert els brots. Trobar una plaga és força difícil si només mireu la planta. Per tant, heu de tocar les branques d’avet afectades per entendre que hi ha plagues que cal destruir.
• Àcar És una altra plaga que voldria mencionar. Si les plàntules joves no reben les cures adequades i necessàries del jardiner, llavors els àcars comencen a infectar-les. Com a resultat, notem que les agulles de l’avet comencen a cobrir-se lentament amb taques grogues i que les agulles perden completament la seva vitalitat: es tornen marrons i s’esmicolen. Com a norma general, els paràsits poden causar danys especials a les plantes que creixen a les zones àrides del nostre país, i és molt important conèixer tots els mètodes que us permetran lluitar contra l’aranya per salvar la planta i estendre la seva planta. esperança de vida.

Com a regla general, l’àcar aranya és una plaga de forma ovalada amb quatre parells de potes. El color de l’aranya és gris-verdós. En general, té una mida petita: uns 0,4 mil·límetres. Els ous de paparres toleren molt bé l’hivern, de manera que viuen molt activament de brots de plantes velles, pràcticament no tenen por dels canvis bruscs de temperatura o de les gelades, que solen afectar negativament les plagues i les seves poblacions. Però, fins i tot malgrat aquesta resistència, encara podeu eliminar l’àcar aranya gràcies a alguns productes químics. Entre ells cal destacar Fitoverm, Agravertin i Neoron. Aquests preparatius són adequats per al jardiner pressupostari que encara vol obtenir un resultat positiu. A més, aquestes substàncies poden matar adults, que solen ser força tenaces en aquestes condicions. Les larves i les urpes d’ous estan exposades a productes químics, raó per la qual aquestes eines són tan efectives i útils i, per tant, es fan necessàries a l’hora de controlar les plagues de l’avet. Però també cal tenir en compte que cada subespècie de plagues pot requerir un enfocament especial per a ella mateixa, i això també s'aplica a les formes en què es controlen les plagues d'avet.

• Fals escut - una altra plaga d’avets, un signe de l’aparició de la velocitat amb què les agulles canvien de color. Al principi, hi apareixen materials brillants amb prou feines notables, que després adquireixen lentament un to marró. Al final, les agulles simplement cauen i això pot passar en un període de temps. A la plaga femenina del fals escut, així com a la seva descendència, els encanta gaudir del suc de les agulles, així com del suc que contenen els brots joves. Al mateix temps, el paràsit deixa l’anomenada mel de mel, que atrau altres insectes, que també pot causar algun mal a la planta. Els signes externs d’aquest paràsit no tenen absolutament res a veure amb un insecte comú: només és un cos inflat sense membres amb els quals es mou. El cos té uns 8 mil·límetres de llarg i fins a 7,5 mil·límetres d’amplada.

Així, vam examinar les plagues més freqüents que xuclen l’avet, que es troben a les plantes d’avet.També vam tractar els problemes de com tractar-los amb més eficàcia per evitar la desaparició o la destrucció de la planta en el futur. A la següent part de l’article, prestarem més atenció als paràsits menjadors d’agulles, que també són extremadament nocius per a les plantes d’avet.

    Plagues d'avet: fotos d'insectes

Hi ha un gran nombre de plagues d’avets als quals els agrada menjar amb agulles o cabdells que es troben a l’avet. També es classifiquen en tres grups principals: escarabats, papallones i mosques de serra. Com qualsevol paràsit, també es poden identificar si es presta més atenció a l’aspecte de la planta. Si comença a canviar de color gradualment de normal a vermell o marró, no s’esfondra durant molt de temps, això indica que una mosca d’avet s’ha instal·lat a la planta. Teix teranyines, de les quals es fa un niu, i també menja, és clar, agulles. El mosquetó és un parent proper de les mosques, i també destrueixen els avets, que solen atacar els brots d’avet des de l’interior. A l’exterior, els cabdells poden ser rosegats per cargols, que també són plagues força habituals que han de ser tractades en les primeres etapes de la seva aparició i identificació pel mateix jardiner.

Fins a mitjan estiu, es pot veure un gran nombre de papallones donant voltes sobre els avets. Aquestes plagues d’insectes menjades poden pondre els ous i, a poc a poc, tot l’avet es cobreix de cucs o erugues grasses, que s’alimenten molt activament de les agulles i del suc que hi contenen. Això fa que la planta comenci a mostrar tots els signes de que està malalta i que cal ajuda urgent. Per neutralitzar aquests insectes i paràsits, cal utilitzar preparats químics especials: és convenient tractar l’avet amb insecticides periòdicament, diverses vegades per temporada, per consolidar l’efecte.
A més del fet que l’avet té molts enemics externs, també hi ha plagues de la tija que viuen a l’escorça de les plàntules joves. La seva activitat vital destrueix l'arbre des de l'interior, causant greus malalties fúngiques. A més, aquestes plagues emeten substàncies aromàtiques que atrauen altres plagues a l’arbre, i és sobre aquesta base que es poden identificar.

Com a regla general, si els brots comencen a créixer cada vegada més lentament i les agulles velles cauen massivament, és un senyal que la planta està malalta. Si no es prenen totes les mesures necessàries a temps, això pot fer que la planta perdi el seu efecte decoratiu i, en última instància, sense ajuda externa, simplement morirà. No podeu ignorar tots aquests signes, heu de fixar-vos amb cura en la planta i solucionar qualsevol canvi, fins i tot el més petit, per evitar conseqüències negatives derivades de la presència de plagues a l’avet.