Poda regenerativa d'un pomer

Sovint passa que els arbres no s’han tallat durant molt de temps per diversos motius. Com a resultat, els arbres creixen en alçada i amplada, queden exposats al mig i es posen molt malalts. En situacions tan deplorables, s'utilitza el mètode de "Poda restaurativa d'Apple". En aquest article, analitzarem de prop com es pot fer la poda regenerativa dels pomers per tornar-los a la salut i el seu aspecte majestuós original.

Podar una pomera descuidada

Sovint es produeixen situacions en què els arbres que no s’han tallat durant molt de temps comencen a estar exposats a diversos virus i malalties i, en general, perden el seu aspecte atractiu. Com a resultat, creixen molt en amplitud, estan exposats al centre. Això interfereix amb altres plantacions i el propi cultivador de la collita. També hi ha situacions en què el jardiner va adoptar un enfocament molt responsable per cuidar la planta, però tot i així, a causa de les gelades, algunes branques es van congelar i van morir. Alguns arbres perden branques per la seva edat. Com podem veure, hi ha moltes raons. En aquestes situacions, l’opció més adequada i òptima és la poda restaurativa.

La tasca de la poda restaurativa és que l’arbre hagi de tornar al seu volum original, restablir les taxes de creixement i també substituir les branques mortes per altres de noves que estiguin a punt per entrar a la fase de fructificació. Tot i que el propòsit de la poda restaurativa és el mateix, encara hi ha mètodes de poda adequats per a un cas concret. En aquest article ens centrarem en dos principals: la poda restaurativa d’arbres descuidats i la poda restaurativa de pomeres congelats.

A qualsevol edat, podem observar un arbre descuidat. Per exemple, si no es van establir les bases de la corona per a un arbre a una edat primerenca, a la primavera es pot veure com algunes branques es van convertir en poderosos conductors i algunes es van assecar en el seu desenvolupament, perquè tota l’energia és absorbida per el conductor es ramifica. Cal coordinar-los entre ells el més ràpidament i correctament possible i tallar-los de manera que estiguin espaiats uniformement. Com a regla general, en aquest cas, si cal, és millor podar els brots més antics i passar a la branca lateral.

També cal tenir en compte que la soca es manté i no funciona perquè es talli la base de la branca, a la qual es farà la transició. En aquest cas, com demostra la pràctica, és necessari que l’eix de creixement de les branques principals retallades no canviï molt durant la poda. En el futur, la planta s’ha de desenvolupar des del principi perquè desaparegui la necessitat de poda d’emergència.

Un cop a l’any, l’arbre s’ha de cuidar amb molta cura utilitzant tisores de podar. Això evitarà que la planta comenci i, per tant, simplement no necessita una poda forta. És important recordar que una forta poda d’un pomer pot causar alguns danys a la planta, sobretot si parlem d’arbres joves, ja que això té un fort efecte sobre la fructificació: els seus processos i la seva velocitat de desplaçament són notables, de manera que els fruits poden no s'espera d'aquí a 3-4 anys, però molt més tard ... Aquesta poda per a un pomer suposa un estrès sever, de manera que haureu de posar-hi atenció i ser més atent i lleial en aquests assumptes.

També hi ha aquells arbres en què l’esquelet de la corona ja estava posat inicialment, però al mateix temps, per falta de cura, aquest arbre es trobava en mal estat, en aquest cas és millor utilitzar alguns altres mètodes de poda de l’arbre. .Si la corona supera les dimensions admissibles, s'ha espessit sensiblement, sobretot a l'interior, és millor no emprendre la restauració del conductor principal o d'altres branques que es considerin líders. En aquest cas, és millor retallar-los a la primavera per a una neteja de benestar. En aquest cas, els talls es realitzen millor amb fusta a llarg termini, just al lloc on comença una ramificació abundant. La corona es pot aprimar una mica si, fins i tot després d’aquestes manipulacions, resulta massa gruixuda i densa.

Com a regla general, es necessita molt de temps per podar arbres madurs, la corona s'ha de fer més precisa, la seva alçada s'ha de reduir després que el jardiner elimini les branques velles i estèrils malaltes i malaltes. Per tal que la poda del pomer no comporti pèrdues encara més grans, cal reduir l'alçada de manera que es formi menys d'un terç de totes les branques que creixen al voltant de la corona. Com a regla general, aquesta és l'etapa més difícil de la poda i la resta de manipulacions seran una mica més fàcils de fer si es fa front al primer pas.

Per descomptat, la poda és simplement necessària per a les plantes, especialment aquelles que es troben en un estat extremadament descuidat. D’una manera o altra, el millor és que un jardiner consulti especialistes i, a més, tingui més cura de les possibilitats de podar el pomer. També s’ha de tenir en compte que la poda d’un arbre jove és significativament diferent en tècnica de la poda d’un arbre més vell. Si, des del principi, esteu atents a l’estat de la planta, així com a formar-ne la corona, és possible que en el futur no sigui necessària aquesta poda del pomer. Cal dedicar-hi una part important del vostre temps, finances i la vostra pròpia força física, de manera que cal tenir en compte la poda basada en les capacitats personals.

Així, en aquesta part de l’article hem analitzat la tècnica de poda d’un pomer descuidat. La següent part es dedicarà a com es poden tallar arbres congelats, tenint en compte la seva edat i la negligència de la corona. Per regla general, no té absolutament cap sentit restaurar un arbre a costa de branques que encara no estan completament conservades.

Podar un pomer congelat

Si un arbre jove de menys de quatre anys està congelat fins al nivell de neu, s’hauria de tallar exactament fins al nivell on comença la fusta més sana i normal. A més, els jardiners experimentats subratllen que simplement no té sentit restaurar brots conservats incompletament.

Quan el tall es troba lleugerament per sobre del lloc de l’empelt, les branques que apareixeran encara més es correlacionaran amb les varietats cultivades. El jardiner ha de seleccionar el brot més fort entre els disponibles i deixar-lo perquè doni brots per a una nova corona. Tota la resta es pot trencar simplement. Hi ha una altra opció: deixar tots els brots disponibles a la corona fins a l'any vinent i, a la primavera, simplement retalleu tots els innecessaris. S’incrementa la possibilitat que els brots creixin tant des de l’arrel com fins al portaempelts. N’hauríeu de desfer immediatament, ja que poden provocar un creixement encara més gran de la corona, i aquesta és una opció dubtosa. Però, no obstant això, tinguem en compte que això pot ser necessari perquè l'arbre deixi d'utilitzar components i substàncies orgàniques, no els malgasti per donar creixement a brots nous, però completament innecessaris.

Les plantes adultes, que també estan lleugerament congelades, s’han de processar i podar de la mateixa manera que aquells arbres que no han estat congelats, és a dir, sans. Tot i que aquí hauríeu de recórrer a un nivell de poda inferior, i la situació es corregeix millor no per a l'actual, sinó ja per a l'any següent. No us afanyeu a podar els arbres si són massa freds i estressats. És millor esperar una mica mentre els cabdells comencin a créixer.Després d’això, ja quedarà més clar si val la pena tallar branques senceres o val la pena tallar-les exactament al nivell de la fusta sana. Si no espereu, podeu danyar l'arbre i debilitar completament la resistència a l'estrès i l'activitat vital.

Per tant, la poda és un procés necessari i es fa per millorar l’aspecte de la planta o per permetre-li iniciar brots nous per augmentar els rendiments. En qualsevol cas, la poda s’ha d’abordar amb tota responsabilitat i serietat, tenint clar clarament els motius de la poda i si es repetirà en el futur. Els jardiners subratllen que la formació de la corona s’ha de dur a terme quan la planta encara és jove, perquè serà molt més fàcil crear les formes necessàries sense que es produeixi cap dany al propi arbre.