Raïms cultivats deliciosos i sans

El raïm conreat es considera una gran liana de fulla caduca, però sempre verda. Té brots i bigotis llargs i anudats. El color de l’escorça dels troncs vells sol ser marró, del qual se separa una llarga franja d’escorça. Les fulles del raïm són alternes, peciolades, tenen 2 estípules que cauen, tenen forma de cercle, un pentàgon o semblant a un brot. Les fulles tenen un solc profund de diverses formes, al llarg de la vora, una fulla dentada, de vegades nua i, de vegades, esponjosa, amb petits pèls al costat costerós de la fulla. Floreix en gran nombre amb petites flors, són de color verd, cinc lòbuls, situats en panícules soltes o denses, sovint són fragants. Els fruits del raïm són sucosos, les baies són de color verd o vermell-blau, una petita floració blanca és inherent a la part superior. Les baies creixen en raïms grans i petits, també tenen una densitat diferent. Les llavors són en forma de pera o en forma d’ou, amb fins a set llavors per baia. Generalment floreix a finals de primavera o principis d’estiu i dóna fruits a finals d’estiu o principis de tardor.

Hi ha uns setanta tipus de raïm que creixen en zones de climes càlids i temperats.

El lloc on creixerà el raïm cultivat ha de ser pla i adequat per a la mecanització. L’espai entre fileres de les vinyes no ha de ser superior a 3 metres, en funció de la formació d’arbustos i del sòl i de les condicions climàtiques. El moment de plantació més òptim és a la tardor i a la primavera a l’abril.

L’ús de raïm cultivat amb finalitats medicinals

Aquesta baia té un efecte versàtil sobre el cos humà, també és diürètica, colerètica, debilitant, tònica, i també redueix l’acidesa del suc gàstric i millora el metabolisme. També utilitzen la baia per esgotar el sistema nerviós, amb bronquitis i nefritis, s’utilitza com a tònic general per a la tuberculosi i la uretritis. A més de tot això, el raïm és un producte nutritiu excel·lent, un quilogram de raïm ens aporta set-centes calories.

Les baies s’utilitzen des de fa temps per tractar malalties i també per a finalitats dietètiques.

És fàcil tractar el raïm. Per començar, heu de prendre dosis petites, és a dir, durant els primers tres dies, es consumeixen dos-cents grams de baies tres vegades al dia, i després s’ha d’augmentar el nombre de baies, de manera que arribareu a un resultat fins a dos quilograms de consum al dia. Aquest tractament sol durar de tres a sis setmanes. Al mateix temps, tingueu en compte per endavant que no teniu cap forat a les dents, ja que els àcids continguts en el raïm poden destruir-los encara més. També cal comprovar i analitzar l'orina per trobar sucre. Recordeu que aquesta baia té contraindicacions, no s’ha d’utilitzar si una persona pateix diabetis, úlcera pèptica, insuficiència cardíaca i hipertensió.

La gent utilitza una decocció de raïm sec amb l'addició d'una petita quantitat de suc de ceba, aquesta barreja és bona per tossir amb bronquitis. A més, s’utilitza pols de fulles seques per a l’hemorràgia uterina. Són molt efectius en el tractament de ferides i úlceres purulentes, per això cal aplicar fulles de raïm fresques a la ferida. Al llarg dels experiments, es va trobar que l'oli de raïm redueix la concentració de lípids de colesterol al sèrum sanguini.

Raïm cultural: ús en aliments

Per al consum fresc de raïm, normalment s’utilitzen varietats de taula d’aquesta planta. El raïm es pot dividir en 3 grups: blanc, vermell i negre.Aquestes varietats són de grans dimensions i molt dolces i saboroses, normalment es compren per postres.

També hi ha varietats de raïm de vi, a partir d’aquestes varietats s’elaboren vins secs i enriquits i cognac. També s’utilitza un gran nombre de varietats per a la presa de sucs, que és similar al raïm fresc. El raïm fresc sense llavors es pot conservar amb altres baies i fruites, així com fer-ne melmelada.

El raïm també s’asseca i s’asseca al sol o a l’ombra. De quina varietat heu utilitzat en assecar-vos, podeu obtenir un producte molt útil de 3 tipus, que són panses, panses i canyella. Normalment les panses es produeixen a partir de raïm sense llavors, i les panses s’obtenen a partir de raïm que conté llavors. Per obtenir canyella, utilitzeu les llavors més petites sense llavors.