Cherry Vladimir

En molts jardins casolans, els jardiners s’esforcen per plantar tants arbres fruiters com de baies, ja que amb la cura adequada poden produir una collita excel·lent. S’haurien de cuidar amb molta cura, perquè en aquest cas els jardiners poden obtenir una collita molt abundant i, sobretot, molt saborosa. Per descomptat, un dels personatges principals de qualsevol jardí és precisament la cirera, que a la primavera proporciona una floració increïblement abundant i atractiva, però a l’estiu es poden obtenir delicioses baies agredolces de diferents mides. Una varietat de cirera anomenada Vladimirskaya és potser una de les varietats més comunes, que, al mateix temps, també es distingeix per la seva poca pretensió i la seva excel·lent taxa de supervivència en totes les condicions meteorològiques, climàtiques i regions. Al mateix temps, la varietat té molta demanda i popularitat avui en dia, de manera que us en parlarem amb més detall.

Cherry Vladimir: la història de la varietat

La pàtria de la varietat de cireres Vladimirskaya no és en absolut Rússia: primer, aquesta cirera va aparèixer a Grècia i després es va importar a la província de Vladimir cap al segle XII, i d’aquí va rebre el seu nom modern. La varietat es va dividir en zones cap al 1947, i des de llavors ha gaudit d’una immensa popularitat i amor entre els jardiners de diverses regions del nostre país. A l'article, ens detindrem amb més detall sobre la descripció de la varietat, les seves característiques més bàsiques i pronunciades, i també parlarem de les característiques de plantar cireres de Vladimir i cuidar-la.

Cherry Vladimirskaya: foto de la varietat

Cherry Vladimir: descripció de la varietat i característiques

El cirerer empeltat de la varietat Vladimirskaya és un arbre que pertany a l’espècie estàndard. La corona té una forma rodona ordenada, l’alçada de l’arbre pot arribar als cinc metres, que, per descomptat, és una figura bastant alta. A més, quan el creixement augmenta de mida, es formen arbustos més fluixos i que s’estenen, que fan uns tres metres d’alçada, ja no. A més, de mitjana, les cireres d’aquesta varietat poden viure i donar fruits regularment durant disset anys. El tronc i les branques de l’arbre es cobreixen d’escorça que, a mesura que l’arbre creix, comença a desprendre’s lleugerament i es cobreix d’esquerdes. Si veiem branques joves, tenen un aspecte una mica diferent: tenen una escorça més aviat groguenca o més de maó, les branques no són rectes, sinó lleugerament baixades. És sobre ells on es localitzen els propis fruits de la cirera, que poden arrossegar les branquetes cap avall sota la massa de les cireres.

Les fulles dels arbres són típiques del cultiu dels cirerers: tenen un color verd intens, una superfície mat, lleugerament allargada. La punta és lleugerament punxeguda; en general, les fulles són les mateixes que les d’altres cirerers. Les flors es recullen en inflorescències fluixes. Una inflorescència pot tenir de cinc a set fulles i les flors són força grans. Al mateix temps, les baies no són molt grans ni són rodones, el diàmetre d’una baia és d’uns dos centímetres i, més sovint, les baies són encara més petites. En aquest cas, la massa d’una fruita és d’uns tres grams, la pell és de color vermell fosc i fosc. També s’hi poden veure taques grises poc visibles.

La polpa de la fruita és sucosa, fibrosa i de color granat. A l'interior del fruit hi ha un os petit, que se separa de la polpa, sobretot quan la cirera està completament madura. La longitud del pecíol no supera els cinc centímetres.En general, les característiques gustatives de la baia, així com la seva mida, depenen directament de la regió i en quines condicions es conrea la cirera Vladimir. Si la planta es troba en les condicions més còmodes per ella mateixa, pot donar una cirera increïblement gran i saborosa. Si la planta no es troba en condicions molt còmodes i adequades, les baies poden resultar molt petites i àcides. Per descomptat, l’abundància del cultiu també depèn de les condicions climàtiques i regionals.

Cherry Vladimir: foto d'un arbre

Si parlem de regions individuals on creix el cirerer Vladimir, val la pena tenir en compte diverses característiques. Si les zones es caracteritzen per un clima molt àrid, és probable que la cirera allà no arrelarà, ja que aquesta varietat és molt exigent per la humitat. Les propietats de la planta que toleren les gelades també tenen un paper important, tot i que, en principi, aquesta varietat es considera una de les més tolerants a les gelades. Cal tenir en compte que, si de sobte les baixades de temperatura són massa fortes, això pot conduir al fet que es produeixin danys en els cabdells generatius, a causa dels quals el rendiment serà completament baix. Per tant, és per aquest motiu que el cirerer Vladimir es cultiva amb molta dificultat directament a les regions més septentrionals.

Però si parlem de la part central de Rússia, la cirera hi creix millor i dóna la collita més abundant. Per exemple, si parlem dels llocs que es troben a la regió de Moscou, la varietat que hi ha és una de les més habituals. Al mateix temps, val la pena destacar que en aquesta regió, en principi, la planta no és massa exigent si parlem directament de mesures de cura. La regió pertany a les regions centrals, les condicions climàtiques no són les més estables, però sí naturals i, per tant, la cirera pot arrelar perfectament en aquests territoris, s’hi sent molt bé, dóna una collita abundant i moderadament saborosa, esperada i utilitzada per preparant una gran varietat de begudes i plats ...

Cherry Vladimir: pol·linitzadors de cultivar

La varietat de cirera Vladimirskaya és una cultura autofèrtil. En aquest sentit, l’arbre necessita pol·linitzadors per donar una collita decent i, en principi, per donar fruits. El barri només pot ser amb certes varietats amb les quals Vladimirskaya té les mateixes característiques, temps de fructificació i resistència a les malalties. Entre aquestes varietats, es poden distingir els pol·linitzadors següents per al cirerer Vladimirskaya: Rastunya, rosa Amorel, Turgenevka, Zhukovskaya, Vasilievskaya, Lyubskaya, Black Morel. Totes aquestes varietats tenen característiques similars a Vladimirskaya, tenen una cura totalment despretensiosa, s’han de cultivar a una certa distància l’una de l’altra. Així, els arbres es pol·linitzaran, la collita serà més abundant, forta, saborosa, versàtil, cosa que ja s’aprecia en les cireres com en els cultius de fruites i baies, i aquestes característiques són extremadament necessàries per conservar-les i mantenir-les.

Les flors de cirerer de la varietat Vladimirskaya cauen el mes de maig, però també haurien de passar uns 55-60 dies des de l'aparició de les flors fins a l'aparició de les primeres baies. Això és suficient perquè la cirera es posi amb èxit, de manera que la fruita comenci a formar-se i madurar activament.

Val a dir que després de la sembra, l’arbre necessita una mica de temps per adaptar-se, arrelar i donar un creixement actiu. Al mateix temps, la fructificació dels arbustos comença aproximadament entre un any i mig o dos anys després de la plantació de l’arbre. Si l'arbre no s'ha empeltat abans, aquest període pot augmentar fins a cinc anys. Si un arbre creix a la zona mitjana del nostre país, es poden collir uns vint quilos de cireres d’un arbre, que, per descomptat, és un rendiment bastant alt. Cal tenir en compte que la planta respon bé a les mesures de cura.Com més acuradament es seleccionin, més acuradament es tindran en compte les característiques de la planta, es tindran en compte les seves varietats, més alt serà el nivell de rendiment.

La baia de cirerer de la varietat Vladimirskaya és força universal. Es consumeixen molt sovint simplement frescos, tot i la seva pronunciada acidesa. A més, es poden preparar un gran nombre de plats molt saborosos a base de cireres. Es tracta de pastissos, strudels, melmelades, salses i xarops. També podeu cuinar compotes, begudes amb fruita, punxons, cognacs de cireres. Aquestes fruites són realment multifuncionals i versàtils, no poden espatllar cap plat. A més, en general, les cireres es poden utilitzar en medicina tradicional i, fins i tot, en medicina oficial, aquestes fruites són molt importants. Poden desinfectar, tenen propietats antisèptiques i les cireres també poden reduir el nivell de sucre a la sang d’una persona. Si teniu problemes intestinals o respiratoris, les cireres també poden ser un dels remeis que poden ajudar a alleujar els problemes d’una persona.

Com qualsevol cultura, les cireres tenen alguns avantatges, així com una sèrie de desavantatges. Els avantatges de la varietat inclouen el fet que té un nivell de rendiment bastant alt, mentre que els arbres no són capritxosos i sense pretensions, tenen un alt nivell d’immunitat. La varietat és resistent a l'hivern i les baies són versàtils i força gustoses. Al mateix temps, la varietat es pot utilitzar per cuinar diversos plats i per a diversos usos. Els fruits s’emmagatzemen bé i també toleren el transport a distàncies força llargues. Si parlem de mancances, és clar, n’hi ha molt menys, però hi són presents. Per exemple, la varietat és autofecunda, cosa que significa que els arbres necessiten pol·linitzadors en forma d’altres varietats de cirerers. A més, les postures generatives no són especialment resistents a les gelades i un arbre pot detectar fàcilment malalties i espores fúngiques que afectaran encara més el seu estat general.

Cultiu de varietats de cireres Vladimirskaya

Per descomptat, per aconseguir rendiments elevats, per obtenir fruits saborosos en volums abundants, cal tenir en compte les característiques agrotècniques. Hi ha diversos matisos que destaquen els jardiners experimentats en plantar una planta. Si els teniu en compte, podeu obtenir fàcilment excel·lents resultats en termes de rendiment. Normalment, al nostre país, es recomana plantar la varietat de cireres Vladimirskaya a l’abril, perquè en aquest moment la terra ja s’ha escalfat prou, però els brots encara no han tingut temps de despertar-se i florir, de manera que aquest període és potser el més apte per plantar un cirerer. Al sud, podeu plantar un arbre en un moment completament diferent: al setembre, ja que si plantareu un arbust abans, la calor i la sequera extremes poden afectar-lo negativament al sistema radicular, i l'arbre simplement no arrelarà.

El següent pas és triar un lloc per plantar una planta. El millor és triar zones que estiguin al màxim protegides dels forts vents i corrents de corrent, però al mateix temps aquestes zones haurien d’estar ben il·luminades i càlides. Per tant, podeu plantar un arbre a la part sud o occidental, en un petit monticle. Si parlem de la composició i les característiques del sòl, aleshores la cirera s’adapta i s’arrela de manera ideal al txernozem, així com al sòl franc. En aquest cas, podeu, per descomptat, plantar arbustos a les planes, però això pot conduir al fet que el creixement i el desenvolupament del mateix arbust es ralentitzin fins a un grau notable i, per tant, la planta també començarà a donar fruits molt més tard del període indicat. Al mateix temps, en aquestes condicions, la cirera requerirà encara més atenció a si mateixa, per tant, el jardiner ha de tenir en compte les seves capacitats i habilitats, si parlem directament de mesures de cura.

També la cirera de Vladimirskaya és força capritxosa pel que fa al barri. En general, hi ha alguns arbres i arbustos a prop dels quals aquesta varietat de cirerers se sent molt incòmoda.Per exemple, es tracta de peres i pomeres, groselles negres, freixes de muntanya vermelles, gerds i arç cerval marí. Al costat d’ells, l’arbust creix notablement més lentament, no només l’aspecte de la planta, sinó que també el seu rendiment també pot ser molt pobre. Els fruits són molt petits, àcids, no són gens adequats per menjar-los frescos, sense oblidar la preparació de plats de ple dret a partir de les fruites.

Si parlem del millor barri per a una planta, poden ser cirerers, prunes o cireres, saüc, raïm i freixes de muntanya. Aquests arbustos no tenen cap impacte negatiu i les varietats de cireres també poden pol·linitzar els arbusts, cosa que els fa especialment valuosos. En general, el jardiner pot preparar materials per plantar i també es poden comprar cireres a vivers especialitzats. És molt important examinar acuradament la planta perquè no es faci malbé, de manera que no es produeixi cap dany al sistema radicular ni a l'escorça. La longitud de les arrels ha de ser com a mínim de trenta centímetres, han de ser fortes i netes, mentre que els jardiners experimentats diuen que les plantes anuals són les més adequades per plantar, ja que encara no han crescut prou i poden adaptar-se més ràpidament a les noves condicions, però tanmateix, ja tenen més força en comparació amb les plantes més petites i els serà més fàcil acostumar-se a unes condicions exteriors completament noves.

També hi ha un cert algorisme per plantar cireres Vladimirskaya. Si us hi adheriu, podreu obtenir un resultat realment decent i, com a resultat, excel·lents plantacions de cirerers, que delectaran amb el seu rendiment, abundància i característiques gustatives. Per tant, la tecnologia inclou diversos passos significatius:

• el forat està excavat a una profunditat d’uns 90 centímetres. El més important és que el forat no ha de ser superior a un metre.
• val la pena introduir una clavilla al forat, que tindrà almenys un metre i mig d’alçada
• al centre val la pena fer un petit túmul, on es col·locarà el propi plantó de cirerer Vladimirskaya. Les arrels s’han de redreçar amb molta cura, procurant no danyar-les.
• des de dalt val la pena escampar l’arrel i omplir el forat de terra fèrtil, tot i que cal matinar-lo amb molta cura. No cal prémer amb força la terra, en cas contrari no permetrà que passi oxigen i la humitat s’estancarà a les capes superiors, sense arribar al sistema radicular
• és millor fer una elevació molt petita al voltant del forat, en forma de rodet petit, i per regar en el futur, cal utilitzar de dos a quatre cubells d’aigua. L’aigua ha de ser sedimentada i no freda, ja que és l’aigua ideal perquè la planta se senti còmoda. A més, lligueu el planter de cirerer Vladimir a la clavilla preparada, no s’ha de fer massa fort, no s’ha de pessigar la planta en cap lloc
• el terreny al voltant de la planta està adobat. Per fer-ho, podeu utilitzar torba o serradures, palla, humus. Aquests materials són ideals per a cobrir, protegir la planta de les plagues i alentir el procés d’evaporació de la humitat del sòl.

També val la pena prestar atenció a les mesures de cura posteriors que s’han de prendre en relació amb les cireres. Per fer-ho, val la pena podar regularment la planta (la poda ha de ser sanitària o decorativa), així com regar i alimentar l’arbust amb les substàncies, components i microelements necessaris. També val la pena dur a terme la prevenció de malalties, perquè és molt més fàcil prevenir qualsevol malaltia o infecció que intentar curar-la més endavant. El control de plagues és un pas important, ja que tants bacteris i insectes volen gaudir de les cireres i de la seva collita. A més, les cireres s’han de preparar amb molta cura per al període hivernal, ja que, d’una manera o d’una altra, aquesta varietat no és especialment resistent a l’hivern i, per tant, cal adoptar algunes mesures que protegeixin encara més la planta de malalties o esvelts a causa de les condicions climàtiques.

La poda de la corona, la seva formació i neteja es prescriu per al període primaveral. Si la planta està massa a fons i sovint s’humiteja, això pot conduir al fet que la planta deixi de produir el mateix rendiment i perdi l’aspecte que hauria de ser en teoria.Com diuen els jardiners més experimentats, no s’han d’utilitzar més de nou cubells d’aigua per temporada per al reg. Aquest nombre depèn en gran mesura de l’edat que té l’arbre i de les condicions climàtiques que prevalen a la regió on es va dur a terme la plantació.

Apòsit superior: a la tardor és millor utilitzar matèria orgànica. Per fer-ho, l’ideal és que siguin adequats fems o compost, així com serradures, que s’han d’aplicar en petites quantitats, amb molta cura. L'alimentació primaveral es realitza amb cendres o fertilitzants, que contenen una quantitat suficient de fòsfor. Llavors la planta se sentirà el més còmoda i completa possible. Amb un suport integral, la collita també pot arribar a ser més abundant i saborosa, que també juga un paper molt important i també val la pena recordar-la.

A l’hivern, val la pena embolicar la part inferior de la planta: el tronc i les branques. Per a això, s’utilitza un material dens que protegirà la planta de gelades massa severes. A més, aquest material ajudarà a protegir la planta de l'atac de rosegadors, molt activats durant aquest període, i que només necessiten obtenir prou menjar per sobreviure en condicions tan dures. S’alimenten, per descomptat, de l’escorça de l’arbre situada al tronc del cirerer.

Malauradament, la planta és molt susceptible a les malalties, especialment a les que es propaguen per espores de fongs. Però si el jardiner identifica el problema a temps, hi ha moltes possibilitats que la malaltia no arribi al seu estat de negligència i serà molt més fàcil desfer-se’n. Però inicialment val la pena considerar algunes de les malalties més freqüents per entendre clarament com tractar-les i desfer-se’n ràpidament.

La moniliosi és una malaltia força comuna i molt perillosa. Comença pel fet que apareixen taques a les fulles més semblants a les cremades. Aleshores, aquestes parts afectades es cobreixen amb creixements pronunciats que no semblen en absolut ni creixements normals ni formen part d’una planta. Aleshores, aquests creixements comencen a créixer molt activament, s’estenen a les fulles i tiges i, com a resultat, cobreixen les pròpies branques i les baies. Per combatre la moniliosi s’utilitza la polvorització. Podeu fer una solució de líquid de Bordeus i també tractar la part verda de la planta amb sulfat de ferro o sulfat de coure. A més, les parts de la planta que ja han estat afectades s’han d’eliminar de l’arbust i després cremar-les. D’aquesta manera s’evitarà que el fong s’estengui a plantes sanes.

Coccomicosi: aquesta malaltia es pot identificar per punts vermells, que després esdevenen grans taques. Després, les fulles comencen a anar-se tornant grogues, arrissades i, com a resultat, s’esmicolen completament. Les baies també s'assequen molt abans que arribin a la maduresa i, per descomptat, no cal esperar la collita després. Per a la profilaxi, la planta es pot tractar amb solucions, fungicides i el líquid de Bordeus també és excel·lent per a aquests propòsits. A continuació, cal assegurar la poda oportuna de les parts afectades de la planta, i les fulles caigudes s’han d’eliminar immediatament. Poden contenir espores que, amb el vent o a través del sòl, es traslladaran a parts encara sanes de la planta o a cultius no afectats pel fong.

A més de malalties, les cireres de la varietat Vladimirskaya també es veuen afectades per atacs de plagues. Entre ells hi ha l’arna del brot, el pugó dels cirerers i els ratolins. Poden causar assecat de fulles, branques, danys a l’escorça dels arbres. El millor és tractar plantes amb medicaments com Iskra o Kinmix. Contra els ratolins, el tronc s’ha de lligar des de la part inferior amb materials de protecció especials. Aquesta és l’única manera d’aconseguir el resultat desitjat i protegir la planta de les plagues. El més important és fer-ho a temps, en cas contrari les conseqüències poden ser massa destructives i serà simplement impossible salvar la planta.

Cherry Vladimirskaya: foto de la varietat

En general, si resumim, podem dir que la cirera de la varietat Vladimirskaya és una varietat molt popular no només en jardineria aficionada, sinó també en jardineria, que avui es duu a terme a una escala industrial més àmplia. Per tant, s’ha de prestar la suficient atenció a la planta i, fins i tot, fins i tot els jardiners sense molta experiència podran obtenir una collita abundant i molt saborosa. Al mateix temps, els jardiners deixen comentaris bastant positius sobre aquesta cultura, destacant que avui la cirera és una planta veritablement integral i una cultura insubstituïble que creix avui en dia a diverses parts de les parcel·les. Val la pena recordar que la cirera de Vladimir necessita una atenció i cura addicionals del jardiner. Llavors la collita serà abundant i saborosa. Les baies no són molt grans, però al mateix temps són força versàtils, ja que es poden utilitzar per preparar una gran varietat de plats i begudes i també es poden consumir simplement fresques. Les baies s’emmagatzemen perfectament en condicions adequades i poden transferir fàcilment el transport a llargues distàncies. Sens dubte, aquest és un altre avantatge d’aquesta cultura i cal tenir-ho en compte. Observant l’algoritme de plantació, es poden tenir en compte tots els requisits agrotècnics i, a continuació, la varietat de cirera Vladimirskaya serà el més adaptable possible, com la collita: serà abundant i atractiva.

Cherry Vladimirskaya: vídeo sobre la varietat