Cherry Duke

Cherry Duke és un cultiu de fruites, que va aparèixer a causa de la pol·linització creuada de cireres i cireres. Per tant, de vegades s’anomena cirera dolça. Aquest híbrid és força termòfil, tot i que creix i es desenvolupa amb èxit en zones amb un clima desfavorable.

Descripció, característiques i característiques de la cirera Duke

Tot i que aquesta varietat es va originar en dues cultures, és molt diferent d’elles:

- Hi ha una diferència significativa respecte a la cirera i la cirera dolça en aquest híbrid: és que és autofecunda. Aquesta varietat requereix un pol·linitzador, de manera que es planten altres tipus de cireres o cireres al costat d’aquest arbre, només llavors la varietat Duke tindrà èxit fruita.

- Aquesta varietat no és capaç de servir com a pol·linitzador.

- Al centre de Rússia i a la regió de la Terra Negra Central, les varietats de cireres Molodezhnaya, Lyubskaya o Bulatnikovskaya s’utilitzen més sovint com a pol·linitzadors.

- Però, malgrat tot, el millor pol·linitzador d’aquest híbrid és el cirerer. Aconsellem utilitzar cireres Priusadebnaya, Annushka o Donchanka com a pol·linitzadors. La millor varietat per a la pol·linització és cirera Iput.

- Quan compreu plantules d'aquesta varietat, porteu-ne un pol·linitzador. Al cap i a la fi, un bon pol·linitzador pot pol·linitzar més d’un terç de les flors, cosa que serà suficient per obtenir una collita gran i luxosa en el futur.

- Aquesta varietat, en comparació amb les cireres, es distingeix per la seva alta resistència a les gelades, tot i que encara no arriba a la cirera en termes de resistència. És per això que, al nord del nostre país, aquest híbrid es cultiva com un arbust que es cobreix a l’hivern per tal d’escapar de règims de temperatura força baixos.

- Aquest híbrid no necessita alimentació durant tot el seu cicle de vida. Com que amb una gran quantitat de nutrients, l'arbre comença a desenvolupar-se activament i l'híbrid gasta una enorme energia en el creixement, simplement no té temps de fer-se més fort i preparar-se per al període hivernal. Com a resultat, això pot provocar una absència total de fruits, o fins i tot la mort.

La planta d’aquesta varietat és més aviat petita i amb una corona compacta. Les branques estan disposades simètricament entre elles i estan cobertes de fullatge, que es distingeix per la seva forma allargada i la seva brillantor brillant. Les inflorescències d’aquesta cirera són blanques i els fruits madurs són de color vermell cirera. Atès que aquesta varietat és un híbrid de dos cultius, conté les característiques d’ambdues plantes. Els fruits de l’híbrid, pel seu aspecte i les seves característiques gustatives, s’assemblen més a les cireres, en contrast amb la seva mida i el nivell de contingut en sucre; no són similars a les cireres. El fullatge d’aquesta espècie és gran (com una cirera), però la densitat, brillantor i color són similars als d’una cirera.

Penseu en les característiques d’aquesta varietat de cirera:

- l'arbre comença a donar fruits el tercer any després de la sembra,

- un arbre pot portar una collita mitjana de 12-15 quilograms,

- les baies pesen una mitjana de 9 grams cadascuna,

- les baies tenen un gust més aviat dolç, amb una lleugera acidesa.

Varietats de la varietat Duke

La primera subespècie d’aquest híbrid va aparèixer gràcies als esforços de Michurin i va rebre el nom de Krasa Severa. Es considera que la diferència principal entre aquesta subespècie és la gran resistència a les gelades. Té baies força grans, cadascuna de les quals arriba a un pes de fins a 10 grams. Els fruits estan coberts amb una clara pell escarlata i una carn groguenca. Després d’això, altres criadors van decidir provar de reproduir altres subespècies d’aquest híbrid.Com a resultat, en el nostre temps hi ha un gran nombre d’híbrids d’aquesta planta, que es diferencien entre ells no només per la mida i la forma del fruit, sinó també pel període de maduració i fins i tot per la resistència al fred. Tot i que el seu rendiment és aproximadament al mateix nivell: uns 12-15 quilograms de cada planta, depenent de les condicions climàtiques de creixement. Vegem les descripcions d'algunes de les subespècies més habituals:

- Excel·lent Venyaminova. Es refereix a varietats mitjanes tardanes. La massa de fruites madures és de 6 a 8 grams cadascuna. Té un gust de postres amb un regust agredolç. Els seus cabdells florals no són prou resistents al fred.

- Espectacular. Té un període mitjà de maduració. El pes de la fruita oscil·la entre els 5 i els 8 grams. Cada fruita té un sabor dolç, àcid i cirera. La subespècie està dotada d’una excel·lent transportabilitat a llargues distàncies.

- Nit. Varietat de mitja temporada. Té una excel·lent tolerància a la sequera i a moltes malalties, inclosa la coccomicosi. Les baies creixen fins als 9-10 grams de pes i tenen un gust de sucre amb un lleuger gust àcid.

- Infermera. Subespècie de mitja temporada. Tolera perfectament les gelades hivernals. Té un excel·lent gust de sucre amb una lleugera acidesa. Les fruites creixen fins a 8 grams.

- Dona espartana. Es refereix a les subespècies de mitja temporada. Té fruits de 6 grams cadascun. Les baies tenen un gust força dolç, amb una lleugera acidesa. Produeix un rendiment bastant bo de mitjana i té una alta tolerància a les gelades.

- Cirera meravellosa. Aquesta subespècie té un període de maduració primerenca. Les baies tenen un regust agredolç i pesen uns 10 grams. Es considera la subespècie més popular i estesa entre els jardiners i jardiners. Les seves dades externes s’assemblen més a les cireres dolces. Molt sensible a les gelades i prefereix la calor.

- Tessana. És una subespècie de mitja temporada. Els fruits creixen força grans, el pes d’un és d’uns 10 grams. Tenen un excel·lent sabor dolç amb acidesa. El principal avantatge d’aquesta subespècie és el sabor i l’aspecte de la fruita. Planta molt ornamental.

Avantatges i inconvenients

Cada cultura, tant de cireres com de cireres, gràcies a la qual va aparèixer aquest híbrid, té bones característiques. El seu híbrid avantatges també és suficient. Aquí estan:

- La varietat és força resistent a la infecció amb diverses malalties. Es refereix amb calma i fermesa a les malalties més freqüents de la cirera: la coccomicosi i la moniliosi. Hi ha subespècies d’aquesta varietat que no són atacades per la mosca dels cirerers.

- Molt bon gust. Els fruits madurs d’aquesta varietat tenen un sabor excel·lent, ja que combina el contingut de sucre de les cireres dolces i un exquisit gust de cirera.

- La varietat cultiva fruits grans. Una d’aquestes fruites madures pot créixer fins a 20 grams.

- Alta resistència a les gelades. L’híbrid pot suportar fàcilment temperatures de fins a -27 graus.

- Un híbrid força modest per cuidar. No requereix fertilització addicional i, amb l’edat creixent, requereix menys reg.

Aquest híbrid té el seu propi limitacions... Considereu-los:

- Tot i que l’espècie és resistent a les gelades, els cabdells no suporten les gelades tan fermament i es poden congelar lleugerament.

- Requereix una poda constant, en cas contrari pot créixer massa.

- Tolera poc la portabilitat.

Plantació i cultiu de varietats de cireres Duke

Després que els criadors van començar a criar diverses subespècies d’aquesta varietat de cirera, dotant-les de resistència a les gelades, van començar a créixer a tots els racons del nostre país. Abans de començar a cultivar aquest cultiu al jardí, informeu-vos de les seves característiques i de les condicions climàtiques a les quals s’adapta aquesta o aquella varietat. L'aspecte de la varietat dependrà completament de la regió de creixement: pot ser un arbre o un arbust.

Les primeres subespècies de cirerer duc no podien créixer i desenvolupar-se normalment fins i tot al centre de Rússia, després de la qual es van criar totes les noves varietats, que es distingien per la seva resistència al fred i les gelades. Ara es conreen fins i tot a les regions del nord de Rússia.

La regla més important per plantar plàntules d’aquest híbrid és deixar la distància correcta entre si i els forats preparats per plantar. La resta de regles i requisits de plantació són generalment similars a la plantació d'altres cultius.

Per plantar aquesta varietat de cireres, heu de triar el lloc adequat amb antelació on la plàntula se sentirà còmoda. Les principals condicions per triar un lloc per a un híbrid són les següents:

- Sòl nutritiu. El terreny pantanós és totalment inadequat.

- És millor triar un lloc en un petit turó. Si hi ha aigua subterrània a prop, la seva aparició hauria de ser inferior a dos metres.

- Il·luminació adequada durant tot el dia. Si encara es pot tolerar l’ombra parcial, definitivament no hauria d’haver-hi cap ombra.

- La distància entre aquesta varietat i altres cultius ha de ser d'almenys 5 metres.

- La planta ha d'estar completament protegida dels vents intensos i ràfecs.

- Els pol·linitzadors s’han de col·locar al costat d’aquest arbre, hi serveixen altres varietats de cireres o cireres dolces.

En plantar, és important saber que aquests arbres no creixen a les terres baixes, ja que a l’estiu hi ha una humitat molt alta i a l’hivern s’hi concentren masses fredes. El lloc més ideal per a aquest tipus de cirera és un lloc amb terra difusa i argilosa. Si teniu una elevada acidesa del sòl, es pot reduir amb guix triturat. Es triga uns 1,5 quilograms per metre quadrat. Si hi ha sòls argilosos i pesats, es canvien durant el període de plantació per altres de fèrtils, barrejats amb sorra fina, en una proporció d’un a un. A aquest arbre no li agrada el sòl molt nutritiu, de manera que no subministreu excessivament fertilitzants.

En principi, la preparació de planters d’aquest arbre per plantar no és diferent de la preparació d’altres arbusts i arbres fruiters. Anteriorment, aproximadament un dia abans de plantar, les plàntules es remullen amb aigua i, a continuació, es tallen totes les arrels dolentes i malaltes. Quan compreu plantules a una botiga, heu de fixar-vos definitivament en la varietat, el temps i l’edat de plantació, els pol·linitzadors. Les millors i més ràpides adaptacions a un nou lloc són les plàntules de 2 a 3 anys. A continuació, es detallen alguns consells per triar una plàntula:

- Hi ha d’haver una etiqueta que indiqui l’edat de la plàntula, la seva varietat, les varietats pol·linitzadores i altres característiques agrotècniques.

- El tronc de la plàntula ha de ser recte.

- Arrels vegetals, necessàriament desenvolupades i sense signes visibles d’infecció. Si els llocs dels talls a les arrels són blancs, llavors la plàntula és sana.

- Brots de color uniforme i sense cap dany.

- Si la plàntula està preparada adequadament per plantar-la, l’alçada del tronc hauria de ser d’uns 60-70 centímetres i les branques són un terç més curtes.

- La varietat seleccionada ha de ser adequada en les seves característiques a les condicions climàtiques en què es conrea.

El consell més important és comprar planters en botigues i vivers especialitzats i professionals, en granges provades.

El millor moment per plantar una plàntula d’aquest híbrid és el començament de la primavera, quan el terreny ja està prou escalfat a la temperatura requerida. Si feu un aterratge a la tardor, augmenta la probabilitat que morin i no tingueu temps d’arrelar-vos. La plantació de tardor només és possible a les zones càlides.

Penseu en els aspectes més importants a l’hora de plantar cireres Duke:

- Aproximadament un mes abans de plantar una plàntula, se li prepara un forat.

- Si es planten diverses plantules alhora, la distància entre els seus forats és d’uns 5 metres, això serà suficient perquè els arbres cultivats no interfereixin els uns amb els altres en el futur.

- La mida del forat es fa de manera que totes les arrels de la planta hi cabin lliurement.

- Cal col·locar una capa de drenatge al fons del forat per protegir les arrels de l’aigua estancada. El drenatge es fa generalment amb maons trencats o pedres petites.

- S'aboca una barreja de sòl fèrtil i fem sobre la capa de drenatge.

- Es barreja cendra de fusta (unes 3 tasses), superfosfat (uns 350 grams) i sulfat potàssic (de mitjana, 300 grams) amb la terra, que va resultar en excavar un forat.

- Si hi ha un sòl infèrtil al lloc de plantació, s’introdueix una galleda d’humus o compost al forat de les plàntules.

- La plàntula es col·loca als forats, mentre es redreça totes les arrels. Després es cobreixen de terra de manera que el coll de l'arrel de la plàntula i la superfície del sòl estiguin aproximadament al mateix nivell. No plantis la plàntula massa a fons perquè les arrels no es formin podridures, en cas contrari la planta pot morir.

- Després de plantar-lo, heu de regar la plàntula a l’arrel. La quantitat de reg ha de ser d’uns 2 cubs.

Funcions de cura

En general, aquesta varietat híbrida és bastant sense pretensions i no causa dificultats ni costos particulars en la seva cura. Fins i tot amb una cura mínima d’aquesta planta, es pot collir una gran i meravellosa collita. A més de tot això, la cirera Duke no requereix fertilitzants addicionals, per la qual cosa, cuidar-la és encara més fàcil.

S’ha de regar una plàntula recentment plantada cada setmana i amb abundància i amb aigua assentada a una temperatura moderada. Com més antiga és la planta, menys freqüents són els procediments de reg, però continuen sent obligatoris, malgrat l’edat. Una planta ja conreada necessitarà uns 30-40 litres d’aigua els dies normals i, en sequera, s’hauria d’augmentar el volum d’aigua. Però heu de tenir en compte que aquest duc prefereix regar amb freqüència i poca abundància, ja que un fort embassament del sòl pot provocar la podridura del sistema radicular i l’escorça de l’arbre també es pot esquerdar. El reg regular només es requereix per als arbres de fins a cinc anys d’edat i, després d’això, es redueix la freqüència del reg, però alhora es guien per les condicions meteorològiques.

Per a aquesta varietat de cireres, hi haurà prou afluixament en una sola temporada, en cas contrari les arrels de la planta se sentiran força incòmodes. Però cal afluixar-se perquè l’oxigen flueixi cap a les arrels de la planta i també s’eliminin les males herbes. Afluixar el sòl prop del tronc de la planta només s’ha de fer després del procediment de reg. La zona al voltant de l’arbre s’ha d’adobar perquè el sistema radicular de l’arbre no s’escalfi i l’aigua del sòl no s’evapori massa ràpidament. Es recomana cobrir amb fenc. I en cap cas heu de posar cobert a terra seca.

Probablement un dels avantatges més importants de la varietat Duke és l’absència del requisit d’alimentació obligatòria. El fertilitzant només s’ha d’aplicar quan es planta una plàntula. No cal fer més fertilització, aquests arbres creixen i es desenvolupen encara millor en absència.

Les cireres de duc s’han de podar immediatament després de plantar-les. La part superior de l'arbre es poda i de tal manera que des de la superfície de la terra fins al punt de tall hi ha uns 60 centímetres. Després de retallar la part superior de la cirera, cal retallar les branques laterals. Si la plàntula té dos anys, les branques esquelètiques es poden per un terç. Fins que no hi hagi collita, l’arbre jove guanya un creixement actiu. Però tan bon punt comencen a formar-se els primers fruits, el ritme de creixement disminueix significativament. La corona de l’arbre s’ha d’aprimar amb el temps, en cas contrari, a causa de l’espessiment, hi haurà un rendiment baix. Quan podeu branques, heu de fixar-vos en l’angle en què les branques s’allunyen del tronc principal, ja que, si és nítida, l’extrem tallat és més petit. Els arbres més vells necessiten podes rejovenidores, preferiblement cada cinc anys. Això es fa així: els brots s’eliminen de tota la corona fins al nivell dels arbres de quatre anys.

Malalties i plagues de cirerer duc

Penseu en les malalties més greus i conegudes que poden amenaçar aquesta varietat:

— Oïdi... Aquesta malaltia sembla l’aparició d’una lleugera floració al fullatge, després de la qual cosa es deformen i canvien d’ombra i després cauen. Per evitar-ho, es duen a terme mesures preventives relacionades amb la polvorització de Fitosporin-M o la polvorització amb una solució iodada (s’aboca 10 mil·lilitres de iode en 10 litres d’aigua) i s’ha de repetir el procediment al cap d’uns tres dies.

- Podridura de la fruita... Es manifesta en els fruits: apareixen taques "podrides". La malaltia es desenvolupa ràpidament amb danys superficials al fruit, per exemple, després d’un atac de plagues o després de la calamarsa. Elimina aquesta malaltia per polvorització amb fungicides i es fa fins a 4 vegades durant 10 dies. Un remei popular com el refresc, la infusió d’all o la cendra de fusta també us pot ajudar.

A més de malalties per fongs, aquesta varietat de cireres té altres enemics igualment perillosos, com ara:

- Mosca de cirera... Les seves larves es desenvolupen activament en els fruits, menjant-los al mateix temps. Per combatre’l, l’arbre es tracta amb productes químics, com el Fufanon, o s’utilitzen remeis populars. Per exemple, l’ús de trampes enganxoses, polvoritzades amb infusions perfumades, que espanten amb èxit aquests insectes nocius.

- Rodet de fulles... El seu aspecte es caracteritza per les fulles retorçades i rosegades. La lluiten tractant la fusta amb preparats del grup dels insecticides o productes químics especials.

Recollida i emmagatzematge

Les darreres subespècies criades d’aquesta varietat són força resistents a les gelades i al fred, de manera que n’hi ha prou d’adobar-les a prop del tronc durant el període hivernal i no cal més aïllament. Per a la cobertura, sovint s’utilitzen fulles caigudes o fenc. Bé, s’haurien d’aïllar les subespècies amb una resistència reduïda al fred hivernal, especialment les que es conreen en condicions climàtiques dures. Tot això s'aplica a arbres ja madurs, ja que per a plantes de cinc anys o menys, haurien d'estar aïllats en tot cas, malgrat les condicions climàtiques de creixement.

L'escalfament d'aquestes subespècies es realitza de la següent manera:

- El tronc està cobert de neu.

- La corona de l'arbre està coberta amb una pel·lícula bastant densa i gruixuda.

Sovint, jardiners i jardiners experimentats embolcallen un tronc d’arbre amb saqueig per a l’hivern o el cobreixen amb branques d’avet. Aquest mètode d’abric no només aïlla perfectament la planta a l’hivern, sinó que també serveix de protecció no només contra rosegadors petits, sinó també contra les llebres, enemigues perilloses dels animals joves, i l’aroma de coníferes les espantarà.

Segons les condicions meteorològiques de la regió de cultiu, així com el temps de maduració de cada varietat i subespècie, es cullen en diferents èpoques, generalment al juny-juliol. En climes més durs, la collita serà posterior. Les baies madures es cullen junt amb la tija, ja que això ampliarà significativament el període d’emmagatzematge i la capacitat de transportar la fruita. Tot i que, en general, la transportabilitat d’aquesta varietat és a un nivell molt baix, igual que la capacitat d’emmagatzematge. Els fruits madurs d’aquesta varietat solen enviar-se immediatament per a la seva transformació. Però si no és possible fer-ho de seguida, podeu posar les baies a la nevera, allargant així la seva vida lleugerament. No heu de rentar les baies abans de posar-les a la nevera i els contenidors tampoc no estan tapats. Podeu guardar les fruites en aquest formulari durant unes dues setmanes. Tot i que encara hi ha maneres d’emmagatzemar aquestes fruites, es tracta d’un mètode de congelació i assecat. A partir de fruites madures d’aquest tipus s’obtenen excel·lentment melmelada, malví i fins i tot licor. De fet, a més d’un excel·lent sabor, les baies d’aquesta varietat també tenen importants propietats útils, com ara:

- Tenen un efecte molt bo al tracte digestiu.

- Són un obstacle per al creixement de neoplàsies malignes.

- Dotat d’efecte antibacterià.

Ressenyes

Abans de plantar una varietat particular d’arbres fruiters, no només s’hauria d’estudiar-ne les característiques, sinó també llegir-ne ressenyes.Duke cherry té moltes ressenyes a Internet, aquí en teniu algunes:

- Fa 8 anys que cultivo una cirera subespècie Miracle al meu jardí. Amb les mesures preventives més petites adoptades, l’arbre encara no es posa malalt de res, cosa que resulta molt agradable. Fruita molt aviat. La collita del meu arbre arriba als 14 quilograms. En general, m'agrada tot, només confon la presència obligatòria d'un pol·linitzador i l'arbre requereix la formació d'una corona. Les baies madures són molt saboroses, més dolces que les cireres, fins i tot més semblants a les cireres.

Nikolay, Kursk

               ——————————————————————————————————————

- Vaig decidir plantar la varietat Excel·lent Venyaminova. Tot i que probablement valgués la pena triar la varietat més resistent a les gelades. Dos anys després de la sembra, van aparèixer els primers fruits i molt saborosos. En el futur, les collites van ser cada vegada més altes que les anteriors. Va cobrir l’arbre durant l’hivern, però, pel que sembla, els nostres hiverns són massa durs, ja que l’arbre encara estava gelat el novè any i no es va poder restaurar.

Lyudmila, Murom

Conclusió

La varietat cirera Duke és un exemplar excel·lent si voleu experimentar i diversificar el vostre jardí amb alguna cosa. Gràcies a les varietats recentment desenvolupades amb un caràcter més tolerant a les gelades, aquestes subespècies es conreen excel·lentment en regions amb condicions meteorològiques més severes. Aquesta varietat força resistent i sense pretensions amb una collita alta i saborosa sens dubte us encantarà. Per tant, tingueu una bona collita.