Viola o jardí violeta: cultiu, cura, aplicació

El violeta delicat (viola), elegant amb pètals tremolosos pintats de colors variats amb tons únics no pot deixar indiferent a ningú. Els tons iridescents i la brillantor d'aquesta flor la van convertir en un habitant permanent de nombrosos jardins i parterres de flors, però aquesta bellesa també es pot trobar a la vora del bosc. En aquest article us explicarem d’on prové el violeta silvestre i del jardí, així com els matisos per créixer i cuidar-lo.

Descripció de la viola

El violeta és una bella planta també anomenada viola i pensaments. Aquesta flor s’utilitza sovint com a decoració a l’hora de crear dissenys de jardins. S'utilitzen per decorar parterres de flors, diversos racons de jardins i diversos arranjaments florals a les cases.

La flor es descriu en moltes llegendes i llegendes, així com moltes tradicions que s’hi associen. Una de les llegendes romàntiques, però molt tristes, parla d’una noia bondadosa i amable que viu en un petit poble, Anyuta. Sempre va ser amable i acollidora amb tothom. La noia es va enamorar d’un jove guapo que, per desgràcia, va arribar al seu poble. Era una persona poc fiable, va enganyar Anyuta, sense tornar i oblidant-la. La noia estava tan enamorada d'ell que va morir sense esperar-lo a causa d'una severa malenconia. Va ser enterrada i van aparèixer en aquest lloc belles flors amb pètals tricolors similars a la vida de Anyuta. Els pètals blancs parlaven d’esperança, els de groc parlaven de sorpresa i els de color porpra parlaven de la seva tristesa.

El violeta (Viola) és una herba semi-arbustiva. Està estès en llocs on preval un clima temperat, tropical i subtropical al continent americà, Nova Zelanda, els països africans i el continent australià. La fragant viola va tenir el seu origen a l’Europa occidental, a l’oest de Rússia, a la península de Crimea i als Balcans. També de les regions del nord dels països africans, Àsia Menor i Àsia Central.

La viola es pot cultivar com a flor anual, biennal i perenne. Avui al món n’hi ha molts dels seus tipus. Gràcies al gran amor dels criadors per aquesta planta, han creat híbrids, dels quals 500 o fins i tot més, i aquests són només pensaments. La floració dura per a totes les espècies de maneres diferents. A la primavera, podeu esperar la floració de les violetes Labrodor, klobuchkovy i Altai. La viola elegant es pot gaudir des del juliol fins a l’inici de la temporada de tardor. Pel que fa a les belleses tricolors i banyudes, es delecten amb les seves belles flors durant tota la temporada.

És interessant saber que les violetes sovint es confonen amb altres plantes. Per exemple, Lyubka de dues fulles pertanyent a la família de les orquídies, es diu violeta nocturn. Saintpaulia de la família Gesneriana, cultivada a casa i que mereix l’amor de molts, s’anomena violeta Usambar. El ciclamer persa, popularment anomenat violeta alpí, no és cert.

Varietats populars

Viola tricolor: es refereix a plantes silvestres anuals i bienals. També s’anomena pensaments. Posseeix fulles peciolades, alternatives i de gran corona. Les tiges llargues estan decorades amb petites flors amb cinc pètals, majoritàriament de color blau. Els pètals situats a la part superior són més grans que els situats al centre. La bellesa comença a florir al maig i acaba al setembre. La decorativitat és especialment evident durant el segon any de floració. Un any després, es produeix un fort creixement de les tiges i la majoria de les plantes moren.

• Viola Vittroka: es refereix a les plantes perennes ramificades. Els cultivadors de flors russos molt sovint els conreen als seus jardins. Els científics han dut a terme selecció i hibridació amb viola tricolor i han desenvolupat aquest nou híbrid. Va aparèixer a Rússia al segle XIX i es va portar de Gran Bretanya. La planta pot créixer fins a 40 centímetres de longitud. Té fulles peciolades, la forma de les quals és ovalada o d’ou. Tenen una vora emmerletada i una disposició alternativa. Flors grans, poden fer 7 centímetres de diàmetre. Les flors són de color blanc, blau, groc, taronja, porpra o blau, i es poden cobrir amb diversos tons de taques.
  

El violeta del jardí es pot dividir en diversos grups, on cada fila difereix en característiques varietals. Per exemple, el grup Pirnaer inclou plantes que comencen a florir aviat. El grup Quedlinburger Riesen inclou violetes amb grans flors el diàmetre dels quals és d’uns 7 centímetres. I el grup de gegants suïssos inclou plantes amb flors de 8 cm de diàmetre.

• Viola amb banyes: aquesta flor ha anat creixent des de fa diversos anys i va guanyar fama a mitjan segle XVII. La seva arrel creix fortament prop de la superfície del sòl. En alçada, creix fins a 25 centímetres. Les fulles s’assemblen a un ou allargat en forma. Els pètals són liles i violetes amb una gota de groc, que arriba als 5 centímetres de longitud. Comença a florir al maig, acaba a principis de tardor.

• Viola Williams: aquest híbrid pertany a flors bienals. Per criar aquest híbrid varietal, es van creuar pensaments i violetes amb banyes. Creix fins als 30 centímetres d’alçada. El diàmetre de la flor és de 4 centímetres. També es van criar violetes de formes ampeloses.

• Viola aromàtica: es refereix a una herba perenne, té fulles amb pecíols, arrodonides o en forma d'ou i serrades al llarg de les vores. Les fulles formen un ram dens. A partir de la segona meitat del període estiuenc, la fragant violeta allibera un gran nombre de brots nous, fàcilment arrelables, a causa dels quals es forma una densa cobertura. Els peduncles són prims i molt forts, coberts de flors d’un color blau fosc amb un diàmetre de 2 centímetres. Aquesta bellesa floreix durant un mes. Les flors d’aquesta varietat emeten un aroma fragant i increïblement delicat. Com a planta cultivada, els jardiners els han conegut des de mitjan segle XV.
• Viola Sororia és una planta de floració primerenca que comença al maig, i això passa en el mateix moment en què les fulles floreixen. Aquesta flor sempre agrada amb una floració abundant. La forma de les fulles s’assembla a un cor, es troben a la base i formen un arbust de 20 centímetres d’alçada. Es reprodueix activament per auto-sembra.

Plantació i cura de viola

Les violetes es conreen millor en zones obertes i assolellades, però els llocs semi-ombrejats també són adequats per a ella. Li encanta el sòl ric, ben drenat i humit. Si el sòl s’esgota, podeu utilitzar un sòl especial que es pot comprar a un viver o a una botiga especialitzada.

El violeta és una planta sense pretensions i no és gens difícil cultivar-la. És important recordar que li encanten els terrenys humits, cosa que significa que necessita reg regular i abundant. Al mateix temps, no s’ha de permetre l’estancament de l’aigua per protegir el sistema del cavall de la formació de podridura. El reg es pot dur a terme cada dos dies i això serà suficient durant els períodes de calor extrema. A més, les plantes s’han d’alimentar periòdicament amb fertilitzants minerals a base de nitrogen i potassi. El mullein fresc no és adequat per a la planta. És important no oblidar-se de l’afluixament del sòl.

Reproducció de viola

Per a la reproducció de violetes, s’utilitza amb més freqüència el mètode de llavors. En cultivar la viola d’aquesta manera i sembrar a la primavera, podeu gaudir de la seva bella floració el mateix any. Per tal que la planta floreixi a principis de primavera, les llavors s’han de sembrar abans de començar l’hivern, directament en una zona oberta del jardí.

Si voleu veure la floració a l’estiu, heu de sembrar en contenidors al començament de la primavera per fer créixer les plàntules. Després de l’aparició d’un parell de fulles, cal fer una tria. Les plàntules s’han de mantenir en una habitació amb una temperatura de 10 graus o més.

Les violetes es poden propagar mitjançant un mètode vegetatiu com els esqueixos. Per fer-ho, al maig-juny és necessari tallar els brots amb dos entrenus i plantar-los al jardí. Després d'això, el reg i la polvorització s'han de dur a terme regularment. Al cap d’un mes, els esqueixos arrelaran. Gràcies a aquest mètode, els matolls es rejovenen.

Malalties i plagues: tractament

El violeta es pot emmalaltir amb tija negra, podridura de les arrels, rovell de les fulles, taques i floridura. Quan apareixen taques a les fulles, podem dir que la planta està infectada amb una infecció. El míldiu es pot reconèixer per la floració de color blanc i gris a les gemmes i les plaques de fulles. Podeu determinar l’aparició d’una cama negra per les taques blanques que apareixen a les tiges de la planta i, a continuació, es tornen marrons i podrits, cosa que provoca el marciment i la mort.

Si es va trobar algun dels signes anteriors, les plantes s’han d’eliminar i cremar immediatament i s’ha d’excavar profundament el lloc.

Si la planta es cultiva en un contenidor, la terra s’elimina. En la fase inicial de la malaltia, la planta es pot tractar amb mitjans especials i es pot reduir el reg, cosa que pot ajudar a salvar la planta.

Si no era possible aconseguir un efecte llarg, és necessari recollir plàntules sanes tan aviat com sigui possible a un altre lloc on es tractarà el sòl amb aigua bullent.

De les plagues de les violetes, podeu trobar culleres de trèvol i nacre violeta, que destrueixen les fulles de la planta en poc temps. Per desfer-vos-en, heu d’utilitzar preparats insecticides, ruixar-los amb clofos i utilitzar infusions de tabac.

A més d’aquests insectes, hi podeu trobar pugons, trips, àcars, llimacs. Els preparats insecticides, el sabó domèstic diluït en aigua amb infusions de patata o de tabac ajudaran a eliminar els pugons.

Els trips es troben més sovint a les flors que creixen als hivernacles dels jardins, en una zona oberta són rars, sobretot si fa calor i no hi ha pluja. La longitud d’aquesta plaga no supera l’1 centímetre. Són grocs i marrons. A causa d’aquest insecte, apareixen taques d’un color platejat a les fulles, que després es tornen marrons i les fulles s’assequen. Una solució de cendra ajudarà a fer-hi front. En cas de danys greus, els àcars depredadors amblyiseus o insecticides ajudaran a fer-hi front.

L’aparició de llimacs és provocada per l’augment de la humitat de l’aire. Són especialment actius a la nit, es pot entendre que van atacar la planta per la brillantor de les franges mucoses a la superfície del sòl i a les plaques de les fulles. Podeu fer-hi front estenent taulers i teixit dens a prop de la flor. Allà es recolliran i es podran recollir i destruir. Les cendres de fusta barrejades amb calç i disperses sota la planta també ajudaran a fer-hi front. Podeu utilitzar mostassa diluïda amb aigua per polvoritzar, cosa que també repel·larà aquestes plagues.

Si la violeta va ser atacada per àcars, llavors serà possible fer-hi front amb l’ajut de tabac o insecticides. Podeu determinar el seu aspecte amb un to blanquinós i un revestiment platejat als fulls. El clima calorós i sec pot fer que aparegui. Aquest insecte causa un gran mal a la fragant violeta, de manera que cal començar a processar-lo el més aviat possible.

Aplicació de viola

Una varietat de varietats us permet utilitzar violetes quan creeu parterres de flors, fronteres mixtes i plantes en grups. Poden decorar envasos i testos individuals. Es decoraran les diapositives alpines.Les olles penjants es poden decorar amb viola ampelosa, sempre tenen un aspecte molt impressionant a les parcel·les del jardí.

Els balcons es poden decorar amb pensaments, composicions rocoses amb violetes en miniatura, troncs d’arbres amb violetes perfumades, la catifa de la qual serà un excel·lent fons per a geranis, rogers i volzhanka.