Raïm a la regió de Leningrad

Durant molt de temps es conrea raïm no només al sud, sinó també en un clima menys càlid, com es diu, hi hauria ganes. A la regió de Leningrad, l'elecció de la varietat de raïm està limitada pel moment de la seva maduració. Però, d'altra banda, això té els seus propis avantatges: per a una temporada de creixement força curta, la planta es veu extremadament afectada per diverses malalties, la lluita contra les quals requereix molta energia. Això significa que hi ha una oportunitat per cultivar raïm a la regió de Leningrad pràcticament sense l'ús de productes químics. Parlem amb més detall de quines característiques existeixen quan es cultiva el raïm a la regió de Leningrad i quines varietats s’han d’escollir per obtenir una bona collita.

Raïm a la regió de Leningrad. Les subtileses del creixement

raïm a la regió de Leningrad

A la regió de Leningrad, en un curt estiu, els jardiners conreen raïm tant en condicions d’hivernacle com en camp obert, i en ambdós casos amb èxit.

El terreny d’aquesta zona té un major nivell d’acidesa. Per tant, perquè el raïm sigui còmode, s’han d’aplicar fertilitzants alcalins anualment (de la vostra elecció: cendra, calç, dolomita).

Com en qualsevol altra zona, la planta comença a donar fruits no abans de tres anys després de la sembra. Les baies seran més dolces si la vinya es troba en un lloc assolellat (aquest és el primer avantatge en favor d’un terreny obert en lloc d’un hivernacle). Per a l’hivern s’ha de cobrir la planta.

A causa de les peculiaritats del clima, aquí presenten un perill no només les gelades, sinó també les descongelacions, així com les probables pluges al gener. A la primavera, s’ha d’eliminar el refugi tan bon punt es fongui la neu.

En triar un material de recobriment, és millor negar-se a utilitzar polietilè. Atès que els canvis meteorològics no planificats i un retard en retirar el refugi en aquest cas poden provocar la mort del raïm.

Utilitzeu geotèxtils i materials naturals: branques de terra, avet o pi, palla, fullatge sec.

Així, a la primavera, després d’eliminar el refugi, realitzeu un tractament preventiu contra les malalties. I a la nit, continueu cobrint el raïm amb filat fins que s’acabi l’amenaça de gelades. Si les branques encara estan lleugerament congelades, podeu ruixar-les amb "Zircon", cosa que contribuirà a la recuperació.

Varietats de raïm per a la regió de Leningrad

Si teniu previst plantar raïm, escolteu l’opinió de jardiners experimentats que han provat moltes varietats i us poden recomanar exactament aquelles que us permetin obtenir collita a la regió de Leningrad.

Han de ser necessàriament varietats de maduració primerenca, preferiblement resistents a les gelades i resistents a les malalties. Però si aquests dos punts es poden resoldre amb l’ajut d’un refugi per a l’hivern i preparatius de protecció, no podeu influir en el moment de la maduració, per tant, aquest és el principal criteri.

"Zilga"... La varietat es va criar a Letònia. És autopolinitzat i molt resistent a les gelades; no té por de les gelades de trenta graus. Els raïms conserven la seva presentació durant molt de temps, les baies són d’un impressionant color blau fosc. Es poden collir més de 10 quilograms d’un arbust.

Expressa aviat... Aquesta varietat és encara més forta, la seva resistència a les gelades pot suportar -32 graus. La collita es pot collir a la segona quinzena de juliol. I fins i tot no fa molt bon temps no afecta la seva qualitat. Sovint s’utilitzen baies d’aquesta varietat per elaborar vi, resultant extremadament saborós.

"Sulag"... Una varietat senzilla sense diferències destacades. Resistència mitjana, baies ambre. L’avantatge de la varietat és que la planta poques vegades s’infecta amb podridura i oïdi, que solen representar el principal problema per als jardiners.

"Clixé vàndal"... Es tracta d’una varietat de vi canadenc que ha arrelat meravellosament a la regió de Leningrad. Les baies fan olor de pomes i peres alhora. No cal esperar a la completa maduració per preparar el vi. La varietat té una maduració primerenca i una immunitat molt elevada.

Violeta primerenca... No tan aviat tenint en compte el curt estiu. El període de maduració és de poc més de quatre mesos. Podeu utilitzar-lo com vulgueu: feu vi, suc o mengeu baies.

"Veres"... Varietat ucraïnesa. És meravellós perquè les baies estan sense llavors, maduren en tres mesos. Els grups són força grans i, al gust de les baies, es pot agafar un toc de nou moscada.

Solaris... Varietat de vi alemany. Les baies són blanques i força dolces; això sempre atrau un gran nombre de vespes. Però pertany a varietats de maduració primerenca i és resistent a les principals úlceres del raïm: floridura i oidi.

"Perla Negra"... La resistència a les gelades i a les malalties és mitjana. Baies fosques amb un sabor ric i un aroma distint de nou moscada.

Per descomptat, això no és tot, altres varietats també són adequades per cultivar a la regió de Leningrad en terreny obert: "Khasansky Sladky", "Galant", "Regent", "1st Michurinsky", "Danko", "Muscat Blau", "P34", "P33" i altres.

Si parlem de créixer en un hivernacle, llavors, per exemple, la varietat "Laura», Que madura en 4 mesos i té una resistència mitjana a les gelades. O la varietat "Kishmish Radiant", que prové de Moldàvia i madura en 4,5 mesos. Però aquesta varietat és susceptible a la malaltia, per la qual cosa cal tenir cura de la seva salut.

Raïm en cultiu a la regió de Leningrad. Pros i contres de créixer en un hivernacle

Qualsevol productor experimentat us dirà que la collita madurarà més ràpidament en un hivernacle. Però també us confirmarà que, en cultivar raïm en un hivernacle, passareu la major part del temps resolent problemes: la destrucció d’insectes nocius i el tractament del raïm de malalties que es produeixen regularment.

A l’hivernacle, el raïm serà més gran i madurarà a mitjan estiu. Mentre que el raïm de carrer us delectarà amb baies més petites només a l'agost-setembre. Però probablement una collita primerenca seguirà sent l’únic avantatge a favor d’un hivernacle.

Però els desavantatges inclouen el fet que hi hagi menys neu (tant com llença, no hi ha altres fonts), cosa que significa que hi ha la possibilitat d’una congelació més profunda del terreny.

A la primavera, la temperatura a l’hivernacle augmentarà abans que a l’exterior, el raïm es despertarà i pot patir una baixada de temperatura.

És molt important regar de manera regular i abundant les plantes (mentre que a fora pot ploure per vosaltres). I el principal és la malaltia, que significa l’ús regular de productes químics i, com a resultat, la neteja ecològica del cultiu.

És per això que molts jardiners abandonen l’hivernacle en favor d’un terreny obert.

Quan i com plantar raïm a la regió de Leningrad

En plantar raïm, el lloc s’ha de preparar amb antelació i assegurar-se que cada planta tingui almenys un metre quadrat de superfície. Feu el forat de 50-60 cm de profunditat i ompliu el fons amb una capa de drenatge (grava, argila expandida o maó trencat).

Si el sòl té un alt contingut en argila, afegiu-hi sorra a la fossa, així com cendres, fertilitzants orgànics i minerals complexos. Barregeu tot això amb el sòl, que se suposa que omple el forat.

La plantació s’hauria de dur a terme a la primavera, tan bon punt el sòl s’escalfi bé (tot i que abans vessi el forat amb aigua tèbia). Durant l’estiu, la plàntula es farà més forta i, amb l’abric adequat, hivernarà bé.

A l’estiu es poden plantar plantes amb arrels tancades. Amb la cura adequada, també arrelaran perfectament.Si decidiu triar plàntules de raïm per plantar a la tardor, a l’hivern, la planta no només haurà de ser coberta, sinó també de ser plantada prèviament.

Cura de les plantes

La meitat de la cura d’una planta és reg regular si no hi ha prou precipitacions. Es tracta de la introducció de fertilitzants (minerals, cendres i dolomies, humus), així com tractaments preventius per a malalties i plagues.

I la segona meitat de la sortida és la poda, que permet formar un arbust i garantir una bona fructificació. La poda s’ha de fer anualment (i de vegades fins i tot dues vegades l’any, si cal) després de la collita.

En aquest moment, es talla la major part de la planta, en particular tots els brots dels quals es cull la collita. A la regió de Leningrad, la majoria dels viticultors prefereixen la poda amb quatre mànigues.

Un cop finalitzada la poda, la part sobrant que queda queda molt petita, de manera que no serà difícil cobrir-la durant l’hivern.

Reproducció

Es sol propagar el raïm de dues maneres: per capes i esqueixos.

En el primer cas, heu de triar una branca forta i sana, traieu-ne tot el fullatge i els fillastres i, després, doblegueu-lo a terra i cobriu-lo amb terra al centre (la part superior del cap no s’hauria d’enterrar). La primavera vinent començarà a créixer un nou arbust en aquest lloc, que conservarà totes les característiques varietals de la planta mare.

Els primers tres anys es dediquen a la seva formació i, a continuació, serà possible separar-la de la primera planta.

En propagar-se per esqueixos, cal preparar-los a la tardor i posar-los en aigua. Quan apareixen les arrels, els esqueixos es planten en tests pre-preparats, on romandran fins a la primavera. Després, podeu trasplantar-los al terra.

Possibles problemes

Parlant de problemes, per descomptat ens referim a invasions d’insectes nocius i desenvolupament inesperat i desagradable de malalties. La majoria de les varietats comunes a la regió de Leningrad són força resistents a la malaltia, però això no vol dir que ni tan sols la varietat més resistent pugui infectar la malaltia.

Per tant, en cap cas ha de deixar de banda els tractaments preventius. Això és especialment cert per a aquells que tenen previst cultivar raïm en un hivernacle. En aquest cas, definitivament és impossible ometre el processament.

A més de malalties durant tota la temporada estival, cal protegir les plantes dels paràsits: àcars, rodets de fulles de raïm i picor de raïm. Contra ells, també s’han d’utilitzar preparats fungicides i inspeccionar regularment les plantes.

A la regió de Leningrad no hi ha obstacles per al cultiu del raïm, perquè els jardiners aconsegueixen collir en un clima més dur i imprevisible. El més important és triar les varietats adequades i tenir cura de les plantes amb competència, proporcionant-los totes les condicions necessàries per al seu creixement.