Fig. Consells valuosos per al cultiu de groselles

La grosella s’anomena popularment baia de la vida o baia del vi. Es conrea des de temps remots. Per a moltes nacions, la baia del vi és un símbol d’èxit i de tota mena de beneficis, i s’han escrit molts articles i treballs científics sobre els beneficis del raïm. De fet, la baia és rica en vitamines i altres nutrients.

No és cap secret que la baia del vi pertany a les plantes amants de la calor, de manera que amb més freqüència l’arbust es pot trobar a les regions del sud del país, però algunes varietats de raïm també es conreen en regions més fredes. Amb una cura adequada, el raïm de fruita pot créixer tranquil·lament i donar una rica collita a l’aire lliure amb temps molt inferior als quaranta graus de calor.

Malgrat això, el cultiu de baies de vi requereix llum solar i humitat moderada. I també heu de triar una varietat de raïm adequada a la vostra regió de residència i sòl.

Paradoxalment, una cultura com la baia del vi no és particularment capritxosa per a la terra on germina. Pot créixer tant en terra argilosa com en sòl sorrenc. Si el sòl és excessivament argilós, cal organitzar-hi un drenatge d’alta qualitat; si és arenós, es pot tractar amb fem. Els sòls àcids es desoxiden amb calç. L'única regla estricta és la impossibilitat de fondre l'aigua estancada al sòl.

La baia del vi agrada molt la humitat, però al mateix temps no tolera l’excés d’aigua. És una bona idea instal·lar un sistema de drenatge a la vinya i fer passar aigua per canonades i mànegues directament a les arrels de la planta.

Curiosament, la "planta del sud" tampoc tolera una calor excessiva. Tan bon punt el termòmetre mostra una temperatura superior als trenta-cinc graus centígrads, el raïm alenteix significativament el seu creixement. Les varietats clares es consideren menys termòfiles que les varietats fosques. Però totes les varietats, tant clares com fosques, són capaces de créixer i produir cultius a l’ombra parcial.

Es recomana plantar baies de vi al costat sud de la casa d'estiu, per exemple, a prop de la paret sud de la casa de camp o no gaire lluny de la tanca. Si això no és possible, cal enterrar les plàntules en una trinxera d’aproximadament mig metre de profunditat. Per tant, el sistema arrel es pot protegir de la congelació.

Com s'ha esmentat anteriorment, l'elecció de la varietat de raïm determina gairebé tot el que estigui associat al raïm al jardí en el futur. A l’hora d’escollir, heu de tenir en compte tot, des del període en què ha de madurar el cultiu, fins al final de si s’ha de cobrir el raïm durant el període hivernal o no.

Per tant, després d’escollir un lloc, podeu començar a plantar plàntules de raïm. Primer cal cavar un forat de vuitanta centímetres d’amplada i profunditat. S'instal·la una clavilla de fusta al mig de la fossa i es cobreix amb runa des de dalt (això és necessari per garantir el drenatge).

A continuació, aboqueu una capa de terra prou gran a la part superior (aproximadament deu centímetres), aboqueu una mica d’aigua per obtenir humitat addicional i aboqueu diversos cubs d’humus o un altre adob orgànic a la part superior. No serà superflu i en el futur serà útil afegir una mica de sal potàssica o superfosfat. En conclusió, s'aboca aproximadament un terç d'una galleda de terra sobre el "sandvitx" resultant i tot això s'aboca abundantment amb aigua.

No us oblideu de la clavilla instal·lada al centre de la fossa. Al seu voltant, cal recrear l'aparença d'un petit túmul. Una plàntula de baies de vi està lligada a aquesta clavilla, les arrels es redreçen acuradament i amb cura al voltant del monticle de manera que el lloc de plantació de la plàntula o el lloc des d'on divergiran els brots es trobi al nivell del sòl. A continuació, la plàntula s'afegeix gota a gota i es compacta lleugerament i aixafa el terra.

En el futur, el raïm cultivat necessitarà definitivament suport addicional. Normalment es fabrica amb filferro d’acer. Si es preveu cultivar una vinya sencera al lloc, les plantules s'han de situar a una distància d'uns dos metres entre elles.Si el raïm es planta contra una tanca o una paret, cal sagnar mig metre.

Les baies de vi es propaguen de dues maneres: vegetativament o a ajuda de llavors... No obstant això, per créixer en un jardí, el mètode de les llavors no és del tot adequat, per tant, considerarem només el vegetatiu. Implica la propagació del raïm per capes o esqueixos.

A la tardor, heu de tallar els esqueixos (és convenient seleccionar la part ja ben recuperada i reforçada del brot, de 9 mm de gruix com a mínim). Al mateix temps, és necessari deixar parts d’un brot més gran a les esqueixos per tal que en el futur ajudin a activar el procés de formació d’arrels.

Les esqueixos de baies de vi són propenses a florir-se. Per tant, per evitar-ho, n’hi ha prou amb posar-los literalment en una solució de sulfat de coure durant uns segons, per què, després d’haver-los lligat prèviament a un feix, col·locar-los en un lloc fresc i fosc.

Una caixa amb sorra plena o fins i tot una nevera és perfecta per a això (en aquest cas, heu de guardar els esqueixos en una bossa tancada). Si es compleixen aquestes condicions, els esqueixos poden viure pacíficament fins a la propera plantació i donar una gran collita en el futur.

Per tal que el raïm es multipliqui amb l'ajut de les capes, cal seleccionar les dues capes més grans i fortes de la part inferior de la mata, alliberar les capes de fulles i antenes i posar-les en forats de vint centímetres, excavant una mica des de dalt.

A continuació, cal regar abundantment i escampar per sobre amb serradures o qualsevol altre material per cobrir. Després de l'hivern, podeu obtenir dos arbustos nous (no obstant això, és recomanable separar-los de la "planta mare" només al cap d'uns anys).

El primer fragment només s’ha de dur a terme quan la longitud dels brots laterals arriba als deu centímetres. Al mateix temps, s’ha d’afluixar la terra de sota l’arbust i, per descomptat, eliminar les males herbes.

Hauríeu d’adobar una baia de vi tres vegades a la temporada, però podeu pessigar els brots i tallar-los un cop a l’any.

I ara, algunes regles simples, i la vinya estarà llesta. Només queda esperar els primers fruits i gaudir del seu gust.