Bruc

El bruc és una planta herbàcia i de fulla perenne, que de fet és l’únic representant oficial de la família del bruc. Avui en dia, els criadors han criat unes cinc-centes varietats d’aquesta planta. I la majoria d’aquestes varietats tenen propietats i característiques decoratives increïblement atractives.

En condicions naturals i salvatges, el bruc es pot trobar a Europa i al nord d’Àfrica, així com a Groenlàndia, les latituds temperades d’Àsia i les Açores. En general, es reprodueix i creix bé a l'Atlàntic, a Amèrica del Nord. Al mateix temps, la millor planta de totes revela les seves característiques decoratives a les torberes, a les muntanyes i als boscos. Per tant, aquest aspecte també es pot tenir en compte en el cas que la floristeria hagi decidit cultivar aquesta planta al lloc i estigui buscant el lloc perfecte per a això.

Heather: una descripció de la cultura

El bruc és una planta molt atractiva. Té unes excel·lents característiques externes decoratives, es distingeix per la seva modestia, aroma atractiu i resistència. L’aspecte encantador també fa que aquesta planta sigui molt buscada.

De vegades, el bruc pot créixer molt i, a causa d’això, va rebre un altre nom molt estès entre la gent: el bosc de brucs. En aquest article, us explicarem amb més detall quines característiques i característiques té el bruc, així com com fer créixer correctament una planta, cuidar-la perquè resulti increïblement atractiva i interessant.

L’article és realment molt interessant tant per als cultivadors de flors inexperts com per als que ja s’han ocupat de la plantació de cultius ornamentals, però voldrien continuar cultivant tots els nous tipus de plantes a la seva parcel·la personal.

El bruc és una planta que pertany a un grup de plantacions molt ramificat. És un arbust perennifoli i compacte, l’alçada del qual oscil·la entre els trenta i els setanta centímetres.

Les plaques de les fulles són molt petites, triangulars, recorden més la forma d’un tub enrotllat. Les flors no són molt grans, són perfumades, cap a fora poden semblar una forma de campana, estan pintades de color lila-rosa, una ombra molt delicada i atractiva que es veu molt bé en el fons del verd.

La floració comença cap a la segona meitat de l’estiu, però la planta guanya la seva força i potència decorativa només després de l’aparició de la primera gelada. Això es deu precisament al fet que la part frondosa de la planta està pintada en un color bordeus o groc daurat, que, per descomptat, sembla increïblement atractiva.

La planta també pertany al tipus mellífer, mentre que la mel de bruc és la mel, que inclou una gran quantitat d’utils i nutrients, i generalment es considera la substància més útil que només es produeix avui, d’aquí la seva popularitat.

Heather és utilitzat activament pels dissenyadors de paisatges, ja que gràcies a això podeu decorar una gran varietat de tobogans alpins i plantar brucs al llarg dels camins del jardí. També podeu utilitzar el bruc com a complement addicional per crear vorades vives que semblen bastant impressionants contra algunes altres plantacions.

En certa mesura, el bruc es veu molt bé en la mateixa composició amb les plantacions de coníferes, de manera que hauríeu de fixar-vos en aquest fet i no oblidar-vos mai de les qualitats positives d’aquest barri.

Bruc: fa créixer una planta

Fer bruc amb llavors és una pregunta popular.En general, perquè aquest procés acabi amb èxit, la floristeria hauria d’aprovisionar-se amb la màxima paciència possible. Atès que, en general, el procés de sembra de llavors i d'espera de resultats és un procés molt llarg i difícil i té tant els seus desavantatges com els seus avantatges.

Però, tot i així, hi ha bones notícies per a aquells que han decidit conrear bruc amb llavors: la taxa de germinació és d’aproximadament el 90% si el cultivador observa totes les regles i condicions agrotècniques.

Desembarcament de bruc

El recipient de plantació s’omple de sòl nutritiu que, a més, ha d’estar ben humitejat. El material de les llavors es distribueix uniformement per la seva superfície, tot i que el millor és dispersar-lo amb cura, no cal enterrar-lo. El recipient es cobreix des de dalt amb vidre o polietilè, es ventila periòdicament i espera els primers brots.

El millor és utilitzar un substrat especialment preparat per a la sembra. Inclou components com el sòl de coníferes i la sorra, la torba, que es prenen en proporcions iguals. Els cultius es deixen en una habitació molt càlida, la temperatura ha de ser d’uns vint graus.

A més, els primers dies, és a dir, la primera setmana, els cultius s’han d’ubicar en una humitat molt elevada, ja que haurien de poder desenvolupar-se i germinar perfectament. Els primers brots apareixen aproximadament un mes després d’enviar les llavors al substrat.

Després d’aparèixer i començar a formar-se les plàntules, val la pena endurir-les. Per a això, la coberta es retira periòdicament dels contenidors perquè les plantes comencin a adaptar-se a les condicions naturals, que no sempre són prou favorables.

Després que les plantules creixin massa, val la pena fer una immersió, deixant només els materials més forts i viables. Estan asseguts en recipients separats: testos o recipients, on continuen creixent i arrelant gradualment. Per descomptat, durant aquest període, les plàntules haurien de ser cuidades amb cura, perquè aquests esdeveniments depenen en gran mesura de com es sentiran les futures plantacions de bruc.

A l’estiu es recomana traslladar les plàntules al jardí o deixar-les en un lloc semifosc. Al mateix temps, també val la pena afegir periòdicament humitat, ja que el reg era i continua sent una part molt important en les mesures de cura i agrotècnia. Quan s’estableixi una temperatura molt freda a l’exterior, les plàntules es transferiran a una habitació més freda, on la temperatura varia de 10 a 12 graus.

Per tant, el bruc es trobarà en les condicions més favorables per si mateix, cosa que li permetrà adaptar-se el més ràpidament possible i demostrar exactament els resultats de creixement i desenvolupament que hauria de tenir aquesta planta.

Es recomana plantar bruc al seu lloc de creixement permanent només quan les plàntules arribin als dos anys d’edat, no abans. Els jardiners i floristes han de tenir en compte que el bruc, que originàriament va créixer a partir de llavors, no pot conservar absolutament totes les característiques i característiques de la planta mare.

Però si el productor fa tot el possible i fa prou esforç, pot treure una varietat completament nova que tingui les seves característiques pròpies, de manera que, per descomptat, s’ha de tenir en compte aquest aspecte i no molestar-se si la planta ser completament diferent del que podria ser, basat en els trets i les característiques dels arbustos de bruc mare.

Desembarcament plantes en terreny obert - l'etapa més important. En general, si escolteu els consells de cultivadors de flors experimentats, podeu entendre que el millor moment per plantar és la primavera. Per exemple, podeu planificar un trasplantament per a la segona quinzena d'abril o per als primers dies de maig.

Per descomptat, el bruc es pot plantar a la tardor, però el millor és fer-ho des de finals de setembre fins als primers dies d’octubre, no abans, però no més tard, en cas contrari la planta simplement no tindrà temps per adaptar-se i prendre arrel a les primeres gelades.

Triar un lloc d’aterratge

Per al desembarcament, es recomana tenir cura de triar un lloc adequat. Ha de ser una zona molt il·luminada, però la planta també prospera a l’ombra parcial. Allà no perdrà el seu efecte decoratiu. Una vegada més, però, no hauríeu de col·locar la planta en ombra permanent, ja que creixerà molt més lentament en aquest entorn. Com a resultat, pot abandonar completament el desenvolupament, de manera que no es parla de la decorativitat d’aquestes plantes.

El millor és triar zones amb torba humides. Però el bruc arrela bé en sòls arenosos secs. En cap cas s’ha de plantar bruc en sòls calcaris, ja que en ells perdrà el seu efecte decoratiu i també hi ha un alt risc de desenvolupar diverses malalties i infeccions.

No fa gens de por si el sòl és insuficientment nutritiu i hi ha pocs minerals i oligoelements, però el nivell d’acidesa hauria de ser del 4,5 al 5,5. El bruc creix bé al sòl, que conté substàncies com ara sorra i torba, compost, que normalment es prenen en proporcions diferents i desiguals.

Tot depèn de la zona en què creixerà el bruc i de la nutrició i benefici del sòl per a aquesta planta. El lloc també s’ha de protegir de les ràfegues de vent i les corrents d’aire, ja que poques plantacions poden agradar aquestes condicions.

Per fer que la terra estigui àcida, val la pena afegir-hi torba vermella d’alt gra, que no és tan habitual. Per tant, l’haureu de comprar en una botiga especialitzada per a jardiners. Però l’efecte no tardarà a arribar i el sòl estarà completament preparat per acceptar el nou arbust de bruc.

Com plantar bruc

Com plantar és la següent pregunta, perquè les subtileses del procediment i les seves regles preocupen molts cultivadors de flors i jardiners, especialment aquells que encara no tenen aquesta experiència.

Depenent de a quina varietat pertanyi la plàntula de bruc, es poden plantar de sis a deu plàntules en una superfície d’un metre quadrat. L’arbust s’aprofundeix uns trenta centímetres, el coll de l’arrel no s’ha d’aprofundir massa, però tampoc no s’ha d’aixecar per sobre del terra: el podeu deixar al mateix nivell que la superfície de la terra.

Si el jardiner té problemes de margues, s’hauria d’instal·lar una capa de drenatge al forat de plantació perquè l’excés d’humitat surti i no s’estanci a la zona del sistema radicular. La capa de drenatge està feta de sorra i argila expandida, còdols o pedra triturada, i també podeu aixafar simplement un maó per a aquests propòsits, que també és adequat per al drenatge. L'alçada de la capa de drenatge ha de ser d'entre 5 i 10 centímetres.

També s’aboca molt poca farina divertida i nitrophoska a cada forat, ja que aquestes substàncies ajuden a protegir la planta dels atacs de bacteris i plagues.

Quan el bruc es planta en terreny obert, s’ha de regar molt abundantment, utilitzant per a cinc a sis litres d’aigua que s’aplica sota de cada arbust.

Val la pena recordar que la planta no pot tolerar el trasplantament de la millor manera, de manera que haureu de triar immediatament el lloc més òptim per tal que el bruc creixi en aquesta zona durant un temps suficientment llarg i, de manera que, quan faci temps o canvien altres circumstàncies, no cal trasplantar-les ...

Després del trasplantament, la mata pot estirar-se i perdre les seves característiques i característiques decoratives, i això, per descomptat, té un efecte extremadament negatiu en el seu estat general. Així, però, a l’hora d’escollir un lloc, el jardiner hauria de tenir més vigilància i atenció, doncs hi ha una alta probabilitat de conservar la planta i millorar-ne les propietats decoratives, passi el que passi.

Cures de bruc

Heather no té el sistema radicular més allargat.Per tant, s’ha d’humitejar regularment si no hi ha condicions meteorològiques que impliquin precipitacions força naturals. Per a esmalt el millor és utilitzar aigua lleugerament àcida, ja que funciona millor per a l’estat general del bruc.

També s’ha de tenir en compte que la terra vegetal de la zona on creix el bruc sempre s’ha d’humitejar molt lleugerament, no s’ha de deixar assecar ni assecar. En aquest sentit, per tal de facilitar les vostres pròpies activitats de jardineria, es recomana cobrir la superfície del sòl amb mulch. També en dies calorosos, el cobert protegirà la terra vegetal d’un excés de sobreescalfament i d’atacs de plagues i insectes. Com mulch podeu prendre serradures o palla, torba o compost.

El bruc de reg es realitza un cop cada 1-2 setmanes, tot dependrà únicament del nivell de temperatura i de les condicions meteorològiques corresponents. Després de regar, el sòl ha d’estar esquinçat, generalment l’afluixament es fa a una profunditat de deu a quinze centímetres. També s’eliminen totes les males herbes, perquè és molt perjudicial per a les plantacions.

L'afluixament del sòl i la seva desherbada es realitzen a través del cobert, mentre que la capa de cobert no s'hauria de treure i retornar de nou. Durant els períodes molt calorosos, per calor i sequera, la planta pot patir molt l’aire sec i, per tant, cada vespre després de la posta de sol s’ha d’humitejar amb un aerosol per mantenir el seu estat normal general.

Tampoc us heu d’oblidar de l’alimentació, especialment de la anual, que s’assigna per a la primavera. Tots els components minerals i oligoelements necessaris s’afegeixen al sòl. També val la pena considerar la dosi: per a un arbust, el jardiner necessitarà d'una cullera i mitja a dues culleres grans de fertilitzant.

Si l’apòsit superior s’aplica en sec, simplement s’escampa suaument per la superfície mateixa del lloc. Però heu d’estar atents i procurar que la fertilització no caigui en cap cas sobre la part caduca o sobre les pròpies flors de la planta.

Si això succeeix de sobte, el fertilitzant pot provocar cremades i, al seu torn, impactarà massa fort no només en les qualitats decoratives de la planta, sinó que en general debilitarà considerablement la seva salut general.

A més, els minerals i els fertilitzants es poden incrustar al cobert i el sòl està ben humitejat amb aigua acidificada. anualment, a la primavera, s'ha de podar la planta per formar un arbust bonic i sa.

També gràcies a poda Podeu eliminar branques velles i no viables i estimular el creixement de nous brots, a causa dels quals la planta es torna exuberant i atractiva. Si el jardiner ha decidit realitzar una poda intensiva, només es pot prescriure quan hagin passat dos o tres anys després de la plantació del bruc a terra oberta.

També val la pena intentar-ho perquè la forma de la corona no canviï gaire i quedi gairebé exactament igual. Un jardiner inexpert hauria de fer la primera poda sota la supervisió del jardiner que ja ha podat la planta diverses vegades i sap com, quan i per què es pot fer, per no fer mal de cap manera al bruc.

Malalties i plagues

En general, el bruc és la mateixa planta que és força resistent a diverses malalties i atacs de plagues. Però, de vegades, si no seguiu les regles de la tecnologia agrícola, això pot conduir al fet que el bruc estigui afectat per malalties fúngiques o virals.

Normalment això podridura grisa, ja que és ella la que es troba més sovint. La malaltia es pot desenvolupar per diversos motius:

• permeabilitat del sòl molt baixa,
• manca de ventilació, a causa de la qual el líquid s’estanca prop del sistema radicular, i resulta que les arrels comencen a podrir-se molt ràpidament.

Quan el bruc s’infecta, comença a aparèixer la característica floració a les tiges. Després d’això, les fulles s’apaguen gradualment.Els brots es fan més prims i es debiliten, cosa que també condueix a la seva posterior mort.

Per combatre la podridura grisa, cal tractar la planta amb preparats fungicides. El millor és utilitzar productes ja provats, com Topaz o Fundazol. Si l’arbust està massa afectat, també cal tractar-lo amb sulfat de coure o amb un altre agent que contingui coure.

Els tractaments es realitzen aproximadament tres vegades. Entre tots dos, s’hauria d’observar un descans de cinc a deu dies, sense més. A més, la planta s'hauria de processar, però amb la finalitat de prevenir-la. Per a això, també s’utilitzen agents fungicides i els tractaments comencen immediatament després de retirar el refugi de l’arbust.

El bruc també es ruixa a la tardor, quan la planta es prepara activament per a l'hivern. En general, només cal examinar acuradament la planta i mantenir el seu desenvolupament a un nivell adequat. I també controleu l’estat general de la part caduca i reguleu el reg. En aquest cas, és molt probable que la planta se senti còmoda, la qual cosa significa que la seva immunitat i resistència a l’estrès estaran al màxim nivell.

Si passés que l’arbust estava infectat floridura, els brots més joves començaran a marcir-se molt ràpidament i adquiriran un aspecte extremadament dolorós. Començarà a aparèixer una flor blanca a les fulles, que serà molt característica i més aviat fluixa.

Si apareixen taques de color marró o maó vermellós a les fulles, això indicarà que el bruc s’ha infectat amb una malaltia lleugerament diferent, que s’anomena rovell... De fet, les dues malalties són desencadenades per un fong i, per tant, també podeu combatre-les amb l’ajut d’alguns agents fungicides. El més important és seguir les instruccions d’ús per no causar encara més danys a la planta.

Si de cop es va colpejar un matoll de bruc virus, llavors les flors i les tiges començaran a deformar-se i enrotllar-se molt activament. El color de les inflorescències i de les pròpies fulles serà molt desigual, dolorós, atípic per a una planta de bruc.

Cal tenir present de seguida que els virus són gairebé impossibles de curar. Per tant, només hi ha una sortida: la planta infectada es desenterra i es destrueix, de manera que la malaltia viral no s’estén en cap cas als arbustos que continuen sans i funcionen amb normalitat.

Cal descontaminar la zona on va créixer el bruc infectat. Per a això, se sol prendre una solució molt forta de permanganat de potassi. Com que el manganès és un desinfectant universal en l’horticultura moderna.

Si la planta es troba en condicions còmodes per si mateixa, el sòl on creix la satisfà completament amb la seva composició, és poc probable que el bruc tingui la possibilitat de posar-se malalt. D’una manera o altra, heu de tenir molta cura amb la planta, vigilar-ne l’estat general i no deixar-la fer mal ni fer córrer alguns fongs. En una etapa massa avançada, hi ha un alt risc que la planta deixi de ser impossible de salvar.

Bruc: cria

Heather Allegro: Foto de la varietat

Ja hem parlat de com es pot propagar una planta per les llavors. Ara val la pena fixar-se una mica més en la reproducció del bruc mitjançant capes, així com dividint els arbustos o esqueixant.

Al final de l’estiu, cal tallar amb cura l’apical esqueixos, i val la pena prendre només les branques més fortes i florides, ja que es consideren les més viables per a una posterior propagació dels arbustos i per mantenir els trets i les característiques dels pares.

Perquè puguin arrelar, s’han de col·locar en recipients que s’omplin de mescles de sorra i torba i, a continuació, els contenidors es posin en un lloc fresc.En aquest cas, el sòl s’ha d’humitar constantment lleugerament, però no permetre que s’acumuli aigua a la part de l’arrel o a la paella sota l’olla, ja que això pot provocar el desenvolupament de podridures i diversos bacteris i malalties fúngiques.

Un cop cada mes i mig o dos mesos, s’han d’alimentar els esqueixos; és ideal per a això una solució a base d’urea o un fertilitzant comprat que consti de tots els oligoelements necessaris. A la primavera, la planta arrela i es pot trasplantar a terra oberta, tot observant totes les regles de la tecnologia agrícola.

Molt sovint, si en parlem capes, aleshores el bruc es pot reproduir per ells i de forma independent. Amb el pas del temps, les branques velles cauen al sòl, donen arrels, i això es converteix en un material de plantació de ple dret per a la propagació del bruc d’una varietat particular.

Per obtenir un tall fort i viable, cal doblegar la tija madura, que es troba a la base de l’arbust, i fixar-la a la superfície del terra. Després d'això, s'ha de ruixar amb una petita capa de terra de torba, el seu gruix no ha de ser superior a deu mil·límetres.

Al cap d’un any, els esqueixos es separen de l’arbust principal i es planten al seu lloc de creixement permanent, on se senten bastant còmodes i senzills. El més important, de nou, és el compliment de tots els requisits agrotècnics, en cas contrari la planta simplement no reaccionarà normalment a aquestes manipulacions, demostrarà un creixement molt feble i el mateix desenvolupament feble. Com a resultat, és possible que la reproducció no tingui èxit i es perdin els materials de plantació.

La forma més fàcil de propagar els arbustos de bruc és mitjançant divisió els seus rizomes. Aquest procediment se sol fer al final de la temporada d’estiu. Per fer-ho, s’elimina amb cura un arbust madur; és millor no eliminar el sòl de les arrels per preservar la integritat del sistema radicular i el coma terrestre.

A continuació, la part arrel es talla en diverses parts iguals: delenki. Cada delenka no només ha de tenir les seves pròpies arrels, sinó que també s’hauria de localitzar un creixement jove. Abans de plantar el tall en terreny obert, s’han d’eliminar les tiges velles, ja que hauran d’aparèixer nous brots al seu lloc, que només seran decoratius i molt atractius.

Els Delenki es planten immediatament en un lloc permanent, en diferents pous, i hi hauria d’haver una distància impressionant perquè els arbusts se sentin el més còmodes possible. Els llocs de talls s’han de tractar amb carbó triturat de manera que cap bacteri o microbi no hi penetri. De fet, els delenki es consideren una de les formes més efectives de propagació de les plantes, perquè d’aquesta manera es poden preservar totes les característiques maternes dels arbustos.

Preparació per a l’hivern

Si el bruc creix en un clima càlid, tolera perfectament l’estació hivernal i no cal ni cobrir-lo amb materials addicionals. Però si de sobte el bruc creix en zones on les condicions climàtiques són molt dures, aleshores el bruc s’ha de preparar amb antelació per a l’hivern.

Amb l’aparició de les gelades, la superfície del lloc s’ha d’escampar amb una petita capa de terra de torba i, a continuació, el propi arbust de bruc es cobreix de branques d’avet. Lapnik és un material versàtil que protegeix perfectament la planta tant de les gelades severes com de les cremades solars.

En particular, les branques d’avet es protegeixen del sol a la primavera, quan el temps encara no ha tingut temps de normalitzar-se definitivament, i es poden produir canvis bruscs de temperatura, que no sempre tenen un efecte favorable en l’estat general de les plantacions.

El refugi es pot retirar ja a l’abril, ja que aquest mes les condicions meteorològiques són molt millors i més favorables per a aquestes plantacions.

Flor de bruc - espècies i varietats

Per descomptat, hauríem de parlar de les característiques i tipus, varietats de bruc. Comencem amb una descripció de bruc ordinari - de fet, aquesta és l’única espècie d’aquest gènere.Molt sovint, Erica també es pot anomenar bruc, però només té una estreta relació amb la planta, però no està inclosa en l’espècie mateixa. Tanmateix, tant el bruc com l’erika són plantes que presenten característiques i característiques diferents, que sempre s’han de tenir en compte.

Heather té un nombre molt gran de varietats més diverses, actualment n’hi ha aproximadament la meitat de mil, però és possible que n’hi hagi encara més, simplement encara no se’n coneixen o no s’han estudiat del tot. Els jardiners divideixen totes les varietats disponibles en diversos grups diferents, cada grup té les seves pròpies característiques i propietats, per la qual cosa es poden distingir entre si i no confondre-les entre elles.

Primer grup

Varietats de bruc que tenen el color verd de la part caduca de la planta. Entre elles, hi ha diverses varietats que són especialment populars i sol·licitades per jardiners i floristes. Considerarem les següents varietats:

• Allegro

L’alçada de l’arbust arriba als 60 centímetres, l’arbust en si és de fulla perenne, molt atractiu. La corona de l’arbust arriba a aproximadament mig metre de diàmetre. La corona pot ser força compacta i molt densa, l’escorça resulta ser d’un to marró fosc, les fulles de les fulles tenen la forma d’un bol. Tenen un color verd fosc, profund i molt sucós, de manera que les fulles tenen un aspecte molt atractiu.

La floració sol començar als darrers dies de juliol i dura gairebé fins a finals d’octubre. La floració es realitza a causa de les flors vermelles, gairebé ceràmiques, que al mateix temps semblen inflorescències brillants normals. A més, són força llargs, cosa que també decora la planta.

La planta en si és molt resistent a l’hivern. Però si els arbustos encara són molt joves, encara es recomana cobrir-los durant el període hivernal, ja que es poden exposar a baixes temperatures i congelar-se.

• Carmen

La varietat pertany a híbrids, va ser criada per criadors holandesos. Al mateix temps, és molt popular, sobretot als països europeus, ja que té molta demanda de jardineria i excel·lents parterres de flors i parcel·les personals, zones de parc i llocs concorreguts.

Heather Carmen: Foto de la varietat

L’arbust arriba a una alçada de trenta a quaranta centímetres, la seva capçada té una forma arrodonida regular, les fulles són molt petites, de color verd fosc. L’escorça és de color marró fosc, les flors, quan s’obren, tenen un color rosa o porpra: tot depèn de les condicions en què creixi aquesta varietat de brucs i de com el mateix jardiner tingui cura de la planta.

Les flors es poden recollir en abundants peduncles de fins a deu centímetres de llargada. I que, en la versió florida, tenen un aspecte bastant decoratiu i atractiu. La varietat es distingeix per un alt nivell de resistència a les gelades, per tant, és possible no cobrir-la en absolut durant l’hivern, ja que tolera perfectament baixades de temperatura massa fortes o una baixada de temperatura.

A més de les varietats que hem designat, n’hi ha diverses més que també són populars avui en dia entre els jardiners i floristes, dissenyadors de paisatges. Són varietats com Randor i Ànec, Ross Hutton i Mazurka, Marco i Barnett Enley, Hookstone... Es poden comprar a botigues especialitzades per a jardiners i floristes. Però, al mateix temps, és necessari llegir amb deteniment les instruccions per al cultiu d’aquestes varietats, ja que el jardiner ha d’avaluar sobriament la seva força i les seves capacitats per cuidar la planta.

Si no proporcioneu les mesures necessàries i no seguiu les tècniques agrícoles, hi ha un gran risc que la planta no només no reveli les seves capacitats decoratives, sinó que en general les perdi. Per tant, hauríeu de prestar molta atenció literalment a tot allò petit, sobretot quan es tracta d’arbustos i plantes ornamentals.

Segon grup

Són varietats que donen flors blanques quan floreixen i les seves fulles estan pintades d’un color verd intens o brillant.

• Alba

Es tracta d’un arbust erecte, l’alçada del qual arriba als quaranta centímetres, però hi ha arbustos de la mateixa varietat, que tenen una alçada molt inferior. Al mateix temps, el diàmetre de la corona pot arribar a superar la meitat d’un metre.

Heather Alba: Foto de la varietat

S'hi situen branques ascendents, plaques de fulles verdes molt riques. Les flors són blanques, recollides en inflorescències exuberants i molt denses que tenen forma de pinzells. En aquest cas, cal tenir en compte que aquesta varietat és força atractiva i molt decorativa, de manera que heu de prestar atenció a totes les característiques de la sembra i la cura.

• Alexandra

Els arbustos tenen una forma esfèrica molt interessant. L’alçada d’un arbust sol arribar als trenta centímetres, mentre que la corona sempre resulta ser una mica més gran (almenys mig metre de diàmetre).

Les fulles de les fulles tenen un color verd fosc i fosc, les flors són pàl·lides i cremoses, però hi ha una particularitat: quan la floració finalitza gradualment, les flors es poden convertir molt lentament en una tonalitat de vermell fosc.

Aquesta característica de les flors de camaleó atrau molts dissenyadors i jardiners, ja que sembla com si no creixés una sola varietat de bruc al lloc, sinó dues. Per descomptat, aquesta és una opció excel·lent per plantar en diferents condicions, ja que la planta no només és molt decorativa, sinó que també és completament sense pretensions.

Per tant, sovint s’escull per decorar jardins, parcel·les, parterres de flors, idees de paisatges, parcs i llocs on s’acumulen un gran nombre de persones.

Algunes varietats del mateix segon grup de plantes de bruc també són populars: White Lone, Humpty Dumpty, White Long, Alec Martin i Alba Jay... Tots tenen les seves pròpies característiques, algunes característiques bastant específiques, però al mateix temps es consideren increïblement atractives en el seu grup i, per tant, són sovint capturats per molts jardiners, floristes i dissenyadors.

El tercer grup de brucs

Els conreus, la part caduca dels quals és de color plata, és d’una tonalitat molt inusual.

• Cavaller de plata

Va ser criada per criadors anglesos, però a causa d’un gran nombre de característiques i característiques molt positives, aquesta varietat aviat es va fer molt popular en altres estats.

Heather Silver Knight: foto de la varietat

L'alçada del matoll arriba a uns trenta centímetres. I la seva corona és molt compacta, té la forma d’un coixí; normalment fa uns 45 centímetres de diàmetre, no més.

L’escorça resulta ser d’un to marró fosc, però les plaques de les fulles tenen un color plata atípic. També presenten una lleugera pubescència, que també indica la decorativitat d’aquesta planta.

Amb l’inici del període hivernal, les fulles es tornen de color porpra, convertint-se gairebé en una tonalitat borgonya fosca. Les flors són simples, tenen un color lila pàl·lid i es recullen en inflorescències. A més, normalment no representen cap valor decoratiu, cosa que no es pot dir sobre la part caduca.

En general, les varietats Silver Knight són arbustos de bruc força resistents a diverses temperatures extremes i gelades. Però per a l’hivern, el millor és cobrir-los addicionalment. Com que si l’hivern va resultar gelat i pràcticament sense neu, això pot conduir al fet que la planta es congeli i mor.

• Peter Sparks

La varietat també va ser criada per criadors anglesos. En general, aquest grup és fàcil de reconèixer no només pel color de la part caduca, sinó també pel país on es van criar la majoria de les seves varietats.

Heather Peter Sparks: Foto de varietats

L'alçada de la mata arriba a mig metre, el diàmetre de la corona de forma ovalada és d'uns 60 centímetres, no més. L’escorça és de color marró fosc, les fulles són molt petites, més aviat semblen escates.

A l’estiu i la tardor, té un color verd, però al període hivern-primavera, les fulles estan pintades d’un color gris platejat.També podeu distingir els tons verds clars, però de nou: això només és una característica de la varietat i s’ha de tenir en compte.

Les flors són roses quan floreixen, lleugerament encrespades, formen part d’inflorescències atractives, el diàmetre de les quals no supera els tres centímetres.

La varietat es caracteritza per una resistència moderada a les gelades. Tot i així, de vegades s’hauria de cobrir durant l’hivern. En cas contrari, la planta no sempre pot reaccionar amb calma a gelades massa fortes. Es poden distingir diverses varietats més populars del mateix grup, entre les quals Annmarie, Velvet Fashion, Ian Decker i molts altres.

Quart grup de brucs

Es tracta de varietats que tenen un fullatge de colors daurats. També hi ha diverses varietats que destaquen, que de fet tenen un gran nombre de característiques i avantatges especials. Veurem més de prop varietats de bruc com:

• Andrew Proudley

L’alçada de l’arbust és de només 15 centímetres, es considera nana. La mida de la seva corona, per descomptat, pot sorprendre la imaginació, perquè la corona creix fins a 25 centímetres, però també hi ha mides més impressionants. Les branques són amples, ascendents, més aviat primes i fràgils, però encara tenen un aspecte molt atractiu i decoratiu.

Heather Andrew Proudley: Foto de varietats

A la temporada càlida, el fullatge està pintat amb una tonalitat ataronjada brillant, i les seves puntes són clares i grogues, aquest aspecte no pot sinó atraure els jardiners o els hostes del lloc. A l’hivern, el fullatge està pintat amb una tonalitat de bronze i té un aspecte molt bo també.

Les flors són petites, roses, les inflorescències no són gens denses, però, en general, els cultivadors i jardiners experimentats afirmen que les inflorescències no són especialment atractives, ja que el més destacat d’aquesta planta és la seva part verda de color atípic

• Boskup

La varietat va ser desenvolupada per criadors holandesos, però ràpidament va guanyar popularitat en altres països. L’alçada de l’arbust és de quaranta centímetres, la corona és compacta i no supera el mig metre de diàmetre. L’escorça és de color marró fosc, a l’estiu les fulles són de color verdós i verdós, però amb l’aparició de la tardor tot canvia: la coberta es torna vermellosa, de coure, molt brillant.

Veresk Boskup: foto de la varietat

Al mateix temps, de fet, la planta revela les seves característiques i característiques decoratives. Les flors són molt senzilles, estan pintades amb tons liles o rosats, les inflorescències són lleugerament ramificades, gairebé poc visibles. De longitud, amb prou feines arriben als deu centímetres.

La peculiaritat de la varietat és que els arbustos tenen una resistència moderada a les gelades, a causa dels quals es poden plantar en qualsevol lloc, fins i tot en aquelles zones on, en principi, el clima és bastant inestable. Tot i això, la planta requerirà una atenció i supervisió addicionals, de manera que cal tenir present aquest punt.

Cinquè grup de brucs

Són varietats que tenen flors dobles a les inflorescències. Es tracta de varietats com Autumn Glow i Monica.

• Guant de tardor

Un arbust que no fa més de trenta centímetres d’alçada. La corona sol tenir uns 45 centímetres de diàmetre i té un aspecte molt bo, sobretot si es poda periòdicament. Els extrems dels branquillons estan lleugerament alçats; hi ha unes fulles verdes i sucoses i fosques. Però les flors són pàl·lides, però gruixudes i dobles.

Les inflorescències són en forma de pinzells, força densos, però curts. D’una manera o altra, en combinació, aquests signes semblen realment fantàstics. I la planta en si és també força atractiva i decorativa.

• Mònica

L’arbust resulta ser ample i més aviat estès. La seva alçada és d’uns 55 centímetres i el diàmetre de la corona és impressionant: gairebé 85 centímetres. Les branques són molt fortes, suporten els esqueixos i les interferències del cultivador.

Heather Monica: Foto de la varietat

Les fulles són de color verd fosc; a l’hivern es pot formar una flor lleugerament grisenca.Les flors són vermelloses o rosades, dobles i força grans, recollides en inflorescències, però es poden escampar una per una directament sobre l’arbust, que també sembla força divertit.

També hi ha diverses varietats en aquest grup, que també esmentarem: aquestes són Favorit vermell, estrella fosca, Alba Captivity i Joan Sparks... També tenen flors dobles, però la forma i extensió dels seus arbustos són diferents. Per tant, la floristeria encara no ha conegut aquesta informació per obtenir plantacions excel·lents i cuidar-les amb destresa.

Sisè grup

Són varietats en què les flors no s’obren. Pot semblar una cosa estranya, però aquestes varietats existeixen i les considerarem ara mateix.

• David Eason

L’arbust és esfèric, la seva alçada és d’uns vint centímetres i el diàmetre de la corona no supera els 25 centímetres. Les branques ascendents creixen en gran nombre. Les fulles estan pintades amb un to verd fosc, tenen un aspecte molt interessant i fresc.

Heather David Eason: Foto de varietats

Les flors són fosques, liles o rosades, els pinzells són curts, les flors s’hi recullen, però mai s’obren completament, que és la peculiaritat de la varietat d’aquest grup.

• Marlin

La varietat va ser criada per criadors alemanys, l’arbust sol créixer en alçada fins a trenta centímetres, el diàmetre de la corona és d’aproximadament mig metre. L’escorça és de color marró fosc, les fulles són molt petites en comparació amb la varietat anterior considerada.

Els cabdells són rosats o liles, de vegades de color porpra intens, però mai no s’obren, i aquesta és la seva especificitat. Però fins i tot en una forma no revelada, encara semblen molt interessants i atractius.

També entre les varietats d’aquest grup, com ara Romina i Minima, Fritz Kircher i algunes altres varietats. Els seus cabdells tampoc no s’obren, però això no els impedeix decorar les seves parcel·les personals, cosa que els fa increïblement atractius i inusuals.

Conclusió

Al final de l'article, m'agradaria parlar una mica sobre quines propietats té el bruc i per què és tan popular i sol·licitat.

En primer lloc, són, per descomptat, propietats medicinals que es poden utilitzar tant en medicina popular com en medicina tradicional. Heather és excel·lent per a la tos o malalties del sistema renal, amb cistitis o uretritis. També té un bon efecte sobre el tracte gastrointestinal i també s’utilitza per tractar el reumatisme i la gota.

Al mateix temps, el bruc té un bon efecte sobre l’estat de la pell i, per tant, és utilitzat per algunes persones per a les seves malalties. Val la pena començar a collir bruc els darrers dies de juny i abans de setembre. De fet, és en aquest moment quan es concentra la major quantitat de substàncies medicinals útils i nutritives a la planta.

Gràcies a ells, el bruc es converteix en una planta desinfectant, antisèptica i antibacteriana, que també cura perfectament les ferides i les lesions. A més, el bruc s’utilitza per a la desintoxicació general i la desintoxicació del cos de substàncies nocives.

Els brous es poden utilitzar com a sedants. Lluiten contra l’insomni, els trastorns del sistema nerviós i l’aterosclerosi del sistema vascular.

Per al mal de coll, s’utilitza una solució de bruc d’oïda per esbandir o tractar la zona afectada.

Si la solució es prepara a base de flors, es pot fregar directament al cap, ja que evitarà la pèrdua de cabell i, en general, el cabell es veurà sa i més fort.

Heather pot ser utilitzat tant per adults com per a nens, però encara val la pena consultar un metge que tingui experiència en aquest tema i que pugui advertir de reaccions no desitjades abans d’utilitzar-lo.

Com podem veure, aquesta planta és molt versàtil i completament sense pretensions. De manera que podeu cultivar-lo al vostre lloc tant per decorar-lo com per obtenir-ne algun benefici.