Basilista

Una planta que sembla una bola esponjosa amb un esquema de colors molt càlid és gairebé impossible per treure-li la vista. Al mateix temps, la flor té un aspecte increïblement elegant i sofisticat, cosa que també crida l’atenció de les estetes. L'alfàbrega pot elevar-se per sobre de moltes altres plantes, destacant així pel seu entorn general. Malgrat el fet que la planta té un aspecte molt espectacular i brillant, no difereix per caprici o caprici, si parlem directament d’activitats de cura, per la qual cosa també destaca en el context de moltes altres plantacions, que no són menys espectaculars, però amb això, per aconseguir l’èxit en la floració, han de dedicar gairebé tot el seu temps lliure.

L'alfàbrega és una cultura absolutament modesta quan es tracta de condicions de creixement. Tolera perfectament el període hivernal i també és adequat fins i tot per a aquells cultivadors de flors que encara no tinguin experiència en aquest camp, però que vulguin obtenir arranjaments florals excel·lents sense molts coneixements i habilitats. Per tal que la planta agradi al jardiner amb el seu aspecte, val la pena seguir algunes regles i recomanacions per plantar i criar alfàbrega. En condicions naturals, la planta es pot trobar a Europa, així com a Sibèria, el Caucas, la Xina i el Japó. Per la seva espècie, la planta és un dels parents més propers de la zona de captació. Al mateix temps, les similituds radiquen en el fet que totes dues tenen un fullatge calat similar, només en el basilista és més gran i més abundant.

Fins ara, s’han identificat unes 150 espècies d’alfàbrega, moltes d’elles han estat durant molt de temps molt populars entre els cultivadors de flors. També hi ha espècies de les quals se sap poc, però segueixen guanyant popularitat, ja que hi ha cultivadors que volen identificar de manera independent les característiques i les especificitats d’aquestes espècies. En aquest article, descriurem les característiques més bàsiques de l’alfàbrega i també ens detindrem amb més detall sobre les característiques de plantar aquesta planta i cuidar-la a casa i al jardí. En general, l'article pot ser d'interès tant per a jardiners novells com per a jardiners i floristes més experimentats que vulguin ampliar les possibilitats de plantar al lloc, fer-los més diversos i vibrants.

Característiques i descripció de l'alfàbrega

En primer lloc, donem una ullada més detallada a l’aspecte d’una planta perenne. L'alfàbrega és una planta rizomatosa que és ideal per créixer a l'aire lliure. Al mateix temps, entre els cultivadors de flors, l'alfàbrega és especialment apreciada precisament perquè té un fullatge increïblement decoratiu i atractiu, i les inflorescències també poden decorar qualsevol parcel·la personal. El sistema radicular té la capacitat de desenvolupar-se i créixer molt ràpidament, i les arrels es poden situar a una profunditat bastant gran, cosa que simplifica d’alguna manera el procés de cura de la planta perquè no hi ha arrels a la superfície. Les tiges d'alfàbrega són rectes, el fullatge és força feble o les fulles de les tiges poden estar completament absents. L'alçada de la tija varia de mig metre a dos metres: aquest indicador depèn completament de l'espècie i la varietat de l'alfàbrega, així com de les condicions en què creix.

Hi ha varietats d’alfàbrega, en les quals, però, es formen un cert nombre de fulles a les tiges. Però la majoria de les fulles es recullen a la part arrel, formen una roseta de diverses fulles.Les pròpies plaques són molt llises, brillants, de color: d’un to verd fosc i profund, tenen un aspecte molt decoratiu.

Quan els cabdells formats floreixen, els sèpals comencen a caure gradualment i només queden estams al lloc de la flor anterior. Gràcies a ells, la flor es torna encara més magnífica. El color de les flors de l’alfàbrega pot variar completament: hi ha flors grogues i morades, vermelles i morades. Això també depèn de a quina varietat pertanyi aquesta perenne. De vegades hi ha plantes d'alfàbrega, els cabdells són de color completament blanc com la neu. Durant la floració, les flors desprenen un aroma molt fort que pot atraure insectes pol·linitzadors, especialment les abelles. És per aquest motiu que els basilistes han estat publicitats durant molt de temps com una de les plantes mellíferes més pronunciades i populars. La fruita d'alfàbrega és una fruita seca, que inclou llavors molt grans i lleugerament allargades. El fruit es forma immediatament després de la floració.

Com a regla general, l’alfàbrega pot créixer a la mateixa zona durant sis o set anys. Al mateix temps, en aquest moment no es pot trasplantar d’un lloc a un altre i la planta no perdrà el seu atractiu i decorativitat. La planta tolera especialment els períodes sense trasplantar, també quan la florista li proporciona prou atenció i atenció, la flor no necessita res i, encara més, no necessita un lloc nou per plantar.

Varietats i tipus d'alfàbrega

Degut al fet que l’alfàbrega té un aspecte exuberant, la planta s’utilitza molt sovint per decorar parterres i parcel·les, i també és molt demandada en el marc del disseny de paisatges. Els floristes, en principi, entenen inicialment que les plantes d'alfàbrega tenen un aspecte molt atractiu i, per tant, les planten sovint en parcel·les, ja que aquesta cultura és decorativa.

Per descomptat, l’alfàbrega és tot un gènere que inclou diverses espècies alhora. Enumerarem algunes de les espècies i els farem una breu descripció perquè el cultivador sigui més conscient de què és aquesta planta, com i quan és millor plantar-la al lloc.

L’aqüífer d’alfàbrega és una planta que té diversos noms populars: donant vida, herba rosegadora, mostela, bobina i molts altres. Bàsicament, aquesta planta prefereix créixer a les vores, així com a clares. Haurien de ser de boscos amplis i mixtos, perquè és aquí on la planta se sentirà més còmoda. Aquesta espècie sembla una planta alta, la seva alçada pot variar de mig metre a 120 centímetres. Creix principalment com un arbust compacte, prou fàcil de cuidar. Les fulles tenen una forma arrodonida, el color és de color verd platejat, elles mateixes són llises i brillants, des de baix es nota una lleugera pubescència a la fulla. Les flors són molt petites, pel que fa al color, pot ser lila pàl·lida, blanca o lleugerament rosada; tot depèn de les condicions en què creixi aquest tipus d’alfàbrega. El fruit és un fulletó que absorbeix una certa quantitat de llavors. El mateix florista els pot preparar per propagar la planta en el futur. La floració sol tenir lloc al juny o al juliol.

Alfàbrega L'alfàbrega és una espècie que inclou diverses varietats principals amb característiques i característiques pròpies. Entre les varietats més populars hi ha les següents:

• - Perla duorf: aquesta varietat es distingeix per la seva poca alçada, la seva alçada arriba als cinquanta centímetres, sense més. Les inflorescències a l’arbust són molt denses i abundants, tenen un color rosa brillant
• - Thundercloud és una varietat d'alfàbrega de mida mitjana. La seva alçada mitjana és d’uns 70 centímetres. Les inflorescències tenen un to porpra brillant, destaquen molt en el fons de moltes altres varietats o tipus de cultius florals.
• - Àlbum és una varietat molt alta, la seva alçada pot arribar a un metre, però de vegades aquest indicador està lluny del límit. Al mateix temps, les inflorescències són unes panícules blanques de neu ideals que semblen molt refrescants i festives.

La següent espècie és l’alfàbrega groga. Dit d’una altra manera, entre la gent, l’alfàbrega també s’anomena scròfula o girennik. Aquesta espècie s’arrela perfectament a les zones humides, sobretot se sent còmoda a la vora dels rius i llacs, prop de zones pantanoses, a prats humits o prats.

El groc d'alfàbrega és una planta herbàcia que també és perenne. El seu rizoma és força llarg, la tija és frondosa en forma uniforme. La longitud de la tija oscil·la entre els 60 centímetres i els dos metres, depèn completament del lloc de plantació, així com de com el cuidador el va cuidar i de si va seguir la tècnica agrotècnica, la inflorescència és una panícula molt densa, les flors pot ser lleugerament verdós i als extrems de la inflorescència retorçats, tenen un aroma persistent i atractiu. Els estams, al seu torn, tenen un color groc brillant, els fruits són ovoides, els aquenis són sèssils, adequats per a la seva posterior propagació amb la seva ajuda. La floració es produeix de juny a juliol, la planta té un aspecte molt decoratiu i inclou diverses varietats que han estat cultivades durant molt de temps pels propis cultivadors. Entre les varietats, destaquem com:

• - portell: varietat en què és la part caduca que es converteix en un to groc brillant durant el rebrot
• - Espurna de plata: aquesta varietat ha augmentat les característiques decoratives. Les fulles són llises, de color verd fosc i profund. A la superfície de les fulles es localitzen nombroses ratlles i traços blancs, cosa que afegeix una altra ratlla a aquesta varietat, de manera que es pot trobar amb força freqüència al jardí. En general, gairebé totes les varietats que s’inclouen en el grup d’aquesta espècie tenen característiques i característiques externes atractives, tenen un aspecte molt inusual. Gràcies a això, gràcies a les plantes d'alfàbrega groga, la floristeria pot fer un accent brillant i beneficiós al lloc.

L’alfàbrega petita és una rizoma herbàcia perenne. Com a regla general, es tracta de plantes força compactes que tenen un aspecte fantàstic tant com a part d’una plantació grupal com com a arbusts individuals separats. En general, els petits basilistes actuals es troben tant en parterres de flors com per decorar jardins d’hivern i parcel·les personals. Es distingeixen per la seva relativa modèstia, tot i que no es pot dir que aquestes plantes no necessitin en cap cas l'atenció i la cura del jardiner. Però si de sobte no té molt de temps per això, la planta encara conservarà les seves característiques decoratives.

Alfàbrega clara (brillant, de fulla estreta): pel nom queda aproximadament clar quines són les característiques principals d'aquesta espècie vegetal. Són bastants alts: poden arribar a fer una alçada d’un metre i mig, de vegades fins i tot això no és cap mena de límit per a ells. El rizoma és curt i alhora molt potent; en provenen diverses tiges rectes i verticals, que tenen un sistema nodal corbat. Les fulles són de naturalesa complexa, són bastant estretes, alhora que arriben a un centímetre d’amplada com a mínim. Des de dalt, la placa foliar és llisa, té un color verd fosc, brilla al sol, cosa que augmenta l'aparença de la planta. Les flors d’aquest tipus d’alfàbrega són de color groc pàl·lid, es recullen en inflorescències que tenen forma paniculada. La floració comença a mitjans de juny, difereix en durada, ja que a l’agost també es pot veure que l’alfàbrega ha caigut lluny de totes les inflorescències.

L'alfàbrega alpina és una planta herbàcia, molt curta, amb una alçada màxima de només 20 centímetres. La tija és de forma simple, nua, només es pot localitzar un fulletó.Les fulles mateixes, en la seva major part, es poden formar a la base mateixa de la tija. Les fulles són llises, coriàcies, de color verd o verd fosc, sense ratlles, ratlles ni taques. Les flors són liles, recollides a les inflorescències més comunes. Però, fins i tot malgrat una simplicitat aparentment semblant, la planta encara sembla força atractiva i una mica ingènua.

L'alfàbrega filamentosa és un arbust atrofiat, la seva alçada arriba als 25 centímetres, però no més. El rizoma és molt fort i també llarg, molt més llarg que la part superior de la planta. L’espècie s’estén perfectament al sòl, crea l’aparició d’una catifa verda, que consisteix en petites fulles individuals. La floració és abundant, les pròpies flors són de color blanc, les inflorescències es poden recollir en panícula o simplement poden ruixar tot l’arbust de manera caòtica. La floració comença cap a mitjans de maig i dura fins a principis de juny. Si aquest tipus d’alfàbrega no es trasplanta, al mateix lloc podrà conservar el seu efecte decoratiu durant 15-20 anys. El millor és plantar una catifa viva tan improvisada al voltant dels arbres del jardí, es veurà molt atractiva i inusual. Aquesta alfàbrega és molt fàcil de cuidar, cosa que fa que aquesta plantació sigui una de les més preferides.

Hi ha diversos altres tipus d'alfàbrega que tampoc no voldríem ignorar:

Dípter d'alfàbrega: la seva alçada és d'uns dos metres, les flors són molt elegants, pintades amb una tonalitat rosa. Les inflorescències es recullen en un bon grapat, el seu diàmetre és de fins a 15 centímetres. Al mateix temps, la longitud de la inflorescència és força impressionant: uns 60 centímetres. Les fulles són de color verd fosc, atractives i molt interessants. Al mateix temps, la varietat difereix pel fet que és força resistent a les gelades i a les temperatures extremes i, en general, no és gens exigent quan es tracta de mesures de cura agrotècnica.

Alfàbrega de Delavey: la seva alçada sol arribar a un metre i mig, mentre que les fulles poden ser dues o tres vegades plomoses, no tenen la mateixa forma i mida. Les flors de l’alfàbrega són petites, poden ser de color rosa o lila. Es recullen en una inflorescència força gran, però força fluixa. La floració comença a principis de juliol i s’allarga fins a finals d’agost, de manera que pot delectar el cultivador enmig de la floració d’un gran nombre d’altres cultius. Els fruits de l’alfàbrega maduren al final de l’estiu, i d’aquí podeu recollir llavors, que són excel·lents per a la seva posterior propagació. La resistència hivernal en aquesta espècie, a diferència de moltes altres, és mitjana. A Rússia, especialment pel carril mitjà, es recomana cobrir la planta durant l’hivern perquè no es congeli ni mor, ni perdi les seves característiques decoratives. Delaway té diverses varietats especials: Hewlett Double, Elbum. La varietat Elbum té unes flors blanques com la neu perfectes, que fan que aquesta varietat sigui especialment atractiva i, per tant, aquesta varietat es pot trobar molt sovint en plantacions grupals i individuals.

Alfàbrega de Rochebrunn: aquest tipus d'alfàbrega és potser reconeguda per dret com una de les més boniques de totes les altres. Però, al mateix temps, també es considera molt rar, per tant, no és tan freqüent que es pugui trobar a les plantacions del lloc. L'alçada de la planta arriba als dos metres, els brots són d'un to vermellós, sobre els quals es pinten alternativament les fulles, pintades amb un to verd blavós. Les flors de l’alfàbrega són de color lila, la seva forma s’assembla més a un ventall que la forma típica d’altres flors del mateix gènere o espècie. Per tant, hem examinat les característiques d'aquesta varietat, així com algunes espècies i varietats varietals.La següent part d’aquest article es dedicarà a quines són les condicions ideals per al cultiu d’aquesta planta, i a què es requereix del propi productor en aquest cas, perquè tothom vol tenir plantacions perfectes que només decorin la trama personal.

Cultiu i cura de l'alfàbrega

En general, els basilistes eren i continuen sent els cultius més despretensiosos i, per tant, no causen gaire problemes al jardiner. No obstant això, per tal que la planta reveli completament el seu potencial decoratiu, per demostrar la seva bellesa i atractiu, és necessari mantenir-la, crear les condicions òptimes per cultivar l'alfàbrega en diversos districtes i regions, en particular al territori de tal Rússia diferent.

Un cultivador de flors hauria de tenir cura amb antelació d’on creixerà l’alfàbrega, sobretot tenint en compte que la planta no tracta els trasplantaments de la millor manera, cosa que significa que creixerà al mateix lloc durant molts anys. Un lloc escollit correctament és l’aspecte que tindrà un efecte positiu en l’excel·lent floració de l’alfàbrega i en el fet que se sentirà còmode. Quan un florista tria un lloc per plantar-lo, és millor que es fixi en les necessitats naturals que té aquesta planta. En condicions naturals i salvatges, l’alfàbrega creix principalment a les vores dels boscos o prop de cossos d’aigua i pantans. El millor és plantar-lo en un lloc a l’ombra parcial, perquè si el planteu en un lloc amb llum solar directa, hi ha un gran risc que l’alfàbrega comenci a estirar-se i, a més, caldrà regar-la constantment. Per tant, el millor és plantar una planta sota un arbre o prop d’un estany, sentirà prou humitat, no estarà en calat ni sota vents massa forts i la llum caurà sobre la planta difosa: tot és exactament igual que hauria de ser.

Pel que fa a la composició del sòl, en general i en aquest sentit, la planta és completament poc exigent. Pot créixer fàcilment sobre terres de grava, runa i argila. Però l’alfàbrega creix bé en terrenys de jardí prou humits. Per a la plantació, també podeu prendre terres francs arenosos o francs, l’acidesa del sòl ha de ser moderada o generalment neutra. Abans de plantar, el lloc ha d’estar ben excavat, el terreny ha de ser fluix i ventilat. A continuació, el sòl s’anivella i es compleixen tots els requisits agrotècnics per plantar l’alfàbrega.

Reg: en aquest sentit, convé dir immediatament que, en general, no cal regar regularment el basilista. Aquesta flor pot sobreviure tranquil·lament a una sequera temporal, però no la perllongueu, ja que si la sequera es perllonga, hi ha un gran risc que la planta perdi les seves característiques decoratives. Les plantes joves necessiten un reg més abundant, per a la qual cosa utilitzen aigua de pluja o de fondre, així com aigua tèbia assentada. Una planta adulta només es pot regar amb massa calor i sempre que hi hagi massa calor.

Afluixar el sòl és una altra condició per tenir cura de l’alfàbrega. El sòl al voltant de l’arbust s’afluixa immediatament després de realitzar el reg. També val la pena eliminar les males herbes, ja que poden interferir en el desenvolupament de la planta. A causa de l’afluixament, el sòl començarà a estar saturat d’oxigen, que penetrarà al sistema radicular, i el flux d’oxigen és molt important per al desenvolupament de l’alfàbrega. També val la pena tenir cura de la introducció de cobertor, ja que això ajudarà a evitar l’evaporació de la humitat, el sòl no s’escalfarà innecessàriament i la planta estarà protegida contra atacs de plagues i bacteris.

Apòsit superior: és millor afegir apòsit tan bon punt es planti la planta. Això serà suficient per no aplicar fertilitzants ni apòsits en els propers dos o tres anys.Quan hagi passat aquest temps, convé tenir cura de la introducció d’elements traça i apòsits. Normalment, aquest procediment es realitza amb el començament de la floració; per a això, és ideal un complex mineral, destinat a cultius hortícoles i plantacions. També podeu aplicar apòsits al voltant de setembre, però el fertilitzant orgànic que s’incrusta directament al sòl és el més adequat. La planta hi respon bé com a additiu natural, de manera que en general la matèria orgànica es considera no només eficaç, sinó també molt segura per als basilistes i molts altres cultius de jardins i flors.

La poda és completament opcional. Només una espècie de basilistes ho necessita: la de recollida d’aigua. Totes les altres espècies només es poden podar abans que la planta entri en fase de latència abans d’hivernar i, en general, el cultivador pot avaluar independentment si val la pena podar-la, principalment amb finalitats formatives. Gairebé totes les espècies i varietats d'alfàbrega són plantes molt resistents a l'hivern, de manera que en general no hi ha cap procediment específic que pugui preparar a fons els cultius per a l'hivern. Només val la pena refugiar l’alfàbrega de Delaway, tota la resta està perfectament tolerada fins i tot per gelades extremes.

Per descomptat, els jardiners estan interessats en saber si hi ha problemes en el cultiu de basilistes. L’experiència demostra que hi ha una plaga que no s’oposa gens a menjar flors i que pot tenir un impacte negatiu en el creixement, el desenvolupament i l’estat general d’aquesta planta. Aquesta plaga és l’escarabat de la flor de bronze. Aquest escarabat té una mida força gran i el seu tret distintiu (com el seu nom indica) és un matís de bronze. A més, els pugons s’han d’atribuir a les plagues que infecten l’alfàbrega. Aquests insectes es poden tractar amb l'ajut d'insecticides efectius: karbofos o acarina, espurna o biotlina. La polvorització es duu a terme d’acord amb les instruccions d’ús, per la qual cosa la planta se sentirà còmoda i totalment segura.

• Els jardiners experimentats poques vegades propaguen les plantes d'alfàbrega amb llavors, ja que aquest procés requereix uns costos físics i de temps molt elevats, i no tothom està disposat a esperar tant de temps, almenys per als primers brots, sense oblidar el fet que a partir d'ells es es van formar arbusts de llarga durada amb floració. Si el jardiner, no obstant això, va decidir criar basilistes i utilitza el mètode de les llavors al mateix temps, val la pena adherir-se a algunes regles agrotècniques per obtenir un resultat decent. Només es planten les llavors més fresques, de manera que recollir-les és responsabilitat del mateix jardiner. Un cop collides les llavors, s’han de treure a un lloc sec però molt ben ventilat, i també seria una bona idea assecar les llavors perquè no comencin a podrir-se. Abans de plantar les llavors, es recomana estratificar-les i desinfectar-les amb permanganat de potassi. Després d'això, es planten en una composició del sòl i també podeu prendre tests normals, que només estan dissenyats per acollir les plàntules. Després d’haver enviat les plàntules a terra oberta, no és possible cuidar-les tot el temps. El més important és que les plàntules s’han d’adaptar amb èxit, arrelar i fer-se més fortes. Després començaran a créixer gradualment, però es planten en un lloc permanent només al cap d’un any, ja que en general els basilistes no són molt positius sobre els trasplantaments. La floració comença al voltant del segon any després de la plantació dels arbustos a terra oberta.
• Si propagueu les plantes d'alfàbrega per divisió, així com per esqueixos, el jardiner tindrà molts menys problemes i la pròpia planta conservarà totes les característiques que són característiques de la planta mare.El més important és també adherir-se a les tècniques agrícoles i tenir en compte que les plantes d'alfàbrega són plantes que tenen un sistema radicular molt potent, de manera que no s'ha d'intentar canviar ni destruir-la de cap manera. Si es compren les plàntules, és millor comprar-les als vivers, escollir les plàntules més fortes, examinar acuradament el sistema radicular, ja que ha de ser fort, sense danys ni signes de malalties fúngiques, es podreix. A més, a l’hora d’escollir les plàntules, es presta atenció a les característiques varietals de l’arbust. El millor és comprar varietats zonificades que ja han aconseguit aclimatar-se en les condicions i, per tant, s’adaptaran més ràpidament i fàcilment al jardí del darrere.

A causa del fet que la cultura té un aspecte molt inusual, es pot utilitzar àmpliament en horticultura i floricultura. L’alfàbrega s’utilitza per decorar parterres de flors, dissenys de paisatges. Però l’arbust també es veu molt bé en plantacions individuals, ja que durant la floració dóna inflorescències de ple dret de diferents tonalitats i mides. Les plantes d'alfàbrega també es planten en parterres de flors al costat de moltes altres plantes perennes variades.