Cura del pebrot a l’aire lliure

Cultivar pebrots a l’aire lliure no és una tasca fàcil. Es creu que els pebrots són un cultiu força exigent, per tant, requereixen condicions especials per al seu creixement i desenvolupament. Els pebrots sovint es conreen en hivernacles, però també es poden cultivar a l’aire lliure. Però, per a això, haureu de seguir certes regles i complir les nostres recomanacions. Si no proporciona una cura adequada per al pebrot, fins i tot els arbustos forts i sans no donaran fruits bé, i l’ovari pot assecar-se sense cap motiu aparent. Però cada resident d'estiu vol collir una collita abundant i sense fer cap esforç especial per això. I això, potser, només hauríeu de controlar atentament el desenvolupament de les plantes i també complir les regles de la tecnologia agrícola.

Cura del pebrot: tria una varietat

Abans de cultivar un cultiu d'hortalisses concret, els residents d'estiu determinen primer la varietat. El pebre no és una excepció. La temporada de creixement d’aquestes plantes és força llarga, de manera que cal triar-ne una varietat fins i tot a l’hivern.

Els pebrots tenen una gran varietat de formes de fruita, són cuboides, esfèriques i còniques. Amb els colors dels pebrots, podeu muntar fàcilment un semàfor. Són grocs, vermells, verds, marrons i taronja i fins i tot negres.

Presteu atenció a les varietats primerenques i mitjanes estacions, ja que ajuden els jardiners a obtenir la collita el més aviat possible. Penseu en les característiques climàtiques de la regió on viviu.

Al cap i a la fi, si al sud del nostre país és possible conrear pebrots amb diferents períodes de maduració de la fruita, a les regions més septentrionals és preferible triar només varietats de maduració primerenca. Penseu immediatament què voleu aconseguir a la tardor.

Si voleu consumir pebrots dolços frescos, absolutament qualsevol varietat us convindrà. Però si el voleu conservar, és millor triar varietats amb fruits petits. Per tant, serà molt convenient col·locar-los al pot.

El millor és triar fruites de parets gruixudes, ja que són les més sucoses i no són susceptibles a les gelades i al fred. Presteu atenció a les varietats holandeses, suporten molt bé el fred, maduren i generalment no es posen malalts.

Si voleu un pebrot més picant, presteu atenció a les varietats següents: Adjika, Parpelleig, Super chili i altres. La varietat Bonus té un alt rendiment i Smile és resistent al fred.

Preparant el lloc

La cura del pebrot comença amb l’elecció d’un lloc de plantació, amb el qual es determinaran a la tardor. Per a ell, hauríeu de seleccionar zones ben il·luminades pel sol, protegides del vent.

Als pebrots no els agraden els corrents d’aire, de manera que el millor és plantar-los a prop de qualsevol bardissa, però si no n’hi ha cap al lloc, podeu construir una tanca amb les vostres mans prop de les plantacions. El millor és triar parcel·les situades al costat sud dels edificis.

Així, els pebrots estaran a l’ombra a la tarda, de manera que fins i tot el dia més calorós, el sol brillant no cremarà les delicades fulles de les plantes. Si parlem de les plantes dels veïns, és bo plantar pebrots al costat de la col, els llegums.

Però al lloc on anteriorment creixien les collites de solanaceu, els pebrots no s’haurien de plantar durant diversos anys. Això es deu al fet que moltes malalties transmeses pel sòl són igualment perilloses per a les patates i els pebrots.

A la tardor, haureu de desenterrar bé la zona i a la primavera només afluixeu la capa superior. Si parlem del sòl, al pebrot li encanten els neutres i lleugerament àcids.

Podeu comprovar el nivell d’acidesa amb l’ajut de proves de tornasol, que es venen a botigues agrícoles especialitzades i que són econòmiques.

Si teniu sòl àcid al vostre lloc, haureu de calcificar-lo amb cendra de fusta o guix. Cal tenir en compte que les cendres de fusta també estructuren el sòl, fent-lo fluix i tou.

Però si això no es fa, en sòls àcids no obtindreu cap collita. Atès que els pebrots pràcticament no donen fruits en aquestes condicions.

Si no teniu ganes de córrer a la botiga a fer una prova de tornasol, podeu treure un grapat de terra del lloc i humitejar-lo amb vinagre de taula. Si apareixen bombolles a la superfície del sòl, el sòl és neutre, però si no hi ha reacció, hauríeu de seguir el guix.

A la tardor, també es recomana afegir fertilitzants orgànics al sòl i només desenterrar els llits. A la primavera, generalment només s’apliquen fertilitzants minerals o matèria orgànica podrida al sòl. Això és necessari perquè les plantes creixin i es desenvolupin bé.

El fertilitzant també enriqueix el sòl amb oxigen i estructura el sòl.

Pebre: conrear planters i cuidar-lo

La cura del pebrot consisteix en el cultiu de plàntules. Per fer-ho, heu de proveir-vos de llavors a l’hivern. És impossible plantar llavors immediatament a terra oberta, ja que en aquest cas no rebreu fruits. Simplement no tenen temps de madurar abans de l’aparició de les gelades.

Per tant, absolutament totes les varietats de pebrot es conreen a través de plàntules. Ja a principis de febrer, molts residents d’estiu comencen a plantar pebrots per a plàntules. Però recordeu que les plantes superes no toleren bé trasplantar-les, de manera que plantar pebrots massa aviat no és pràctic.

Per aconseguir plantules sanes i fortes, primer haureu de recollir el material de la llavor. Traieu les llavors buides i danyades i, a continuació, tapeu-les amb aigua tèbia durant unes hores per inflar-se.

Espereu que les llavors creixin de mida. Després d’això, els haureu de transferir a un drap humit i deixar-los uns quants dies per tal que els brots puguin eclosionar. Després d’això, podeu plantar llavors a terra.

Normalment, s’utilitzen parts iguals de terra, sorra i humus per preparar el sòl. Tot i això, si no voleu fer la preparació del sòl vosaltres mateixos, el podeu comprar a una botiga agrícola especialitzada.

Alguns jardiners recomanen recuit el sòl abans d’utilitzar-lo. De vegades, a la barreja també s’afegeix cendra de fusta per estructurar el sòl i enriquir-lo amb substàncies útils. I després, el sòl preparat es distribueix en testos i caixes.

En primer lloc, les llavors es sembren en un recipient comú, després del qual sovint es realitza una immersió, però recordeu que al pebrot no li agrada la immersió. Per tant, és millor mantenir immediatament la distància entre les plantes en plantar plantules.

Després de l’eclosió de les plàntules, les caixes es poden traslladar a l’ampit de la finestra. Recordeu que els pebrots necessiten 12 hores de llum per a un creixement òptim de les plàntules. Només en aquest cas les plàntules es desenvoluparan bé.

Si la llum natural no és suficient, podeu penjar un fitolamp. El reg de les plàntules de pebrot hauria de ser aproximadament un cop per setmana, el millor és utilitzar aigua tèbia per a això.

Si l’habitació no és molt humida, s’han de ruixar brots joves d’una ampolla. Protegiu les plàntules dels corrents d'aire i dels canvis de temperatura.

Després de les plantes, es recomana temperar-les, és a dir, exposar-les a l'aire i ensenyar a la planta a sobreviure a fenòmens meteorològics adversos.

Pebre: plantació a terra i cura

La cura del pebrot és la plantació correcta a terra. Abans de plantar plàntules, cal fer algunes mesures agrotècniques al lloc. Heu de desenterrar el sòl, és a dir, afluixar la terra vellosa.

A continuació, traieu totes les males herbes i fertilitzeu el sòl, normalment el pebrot es planta als forats. Per fer-ho, haureu de cavar forats de plantació, mantenint la distància entre les files i entre les plantes.El millor és plantar pebrots en temps ennuvolat, de manera que les plantes toleraran millor una picada.

Abans del trasplantament, el pebre s’ha de regar abundantment perquè el sistema radicular estigui saturat d’humitat i s’adapti bé al camp obert. També cal regar cada pou. A més, és prou abundant.

Després d’haver absorbit l’aigua, podeu plantar el pebrot. Traieu amb cura les plàntules de la caixa; el millor és plantar-les junt amb un terró. Si heu plantat pebrots en tests de torba, no cal que traieu les plantes. Les fulles verdes s’han de deixar a la superfície.

Si esteu plantant diferents varietats de pebre, prepareu-vos pel fet que es pugui pol·linitzar. Per evitar-ho, heu de plantar diferents varietats el més allunyades possible i alternar la plantació de pebre amb altres plantes altes.

Cura del pebrot a l’aire lliure

2 dies després de plantar el pebrot, hauríeu de regar-ho i, a més, escampeu el terra amb cobertor. S’ha de fer mulching perquè la humitat quedi millor al sòl i les males herbes no es multipliquin.

Per fer-ho, escampeu el sòl amb serradures, palla, cobriu-les amb paper d'alumini. Després que les plàntules s’adaptin a les noves condicions, s’han de regar un cop cada cinc a set dies. Durant aquest període, també heu de començar a alimentar els pebrots.

Per primera vegada, els fertilitzants es poden aplicar tan bon punt 2 setmanes després del trasplantament de plàntules a terra oberta. Sovint s’utilitzen fertilitzants minerals, superfosfat i excrements d’ocells. La propera vegada que s’ha d’alimentar el pebrot al principi de la fructificació.

Durant aquest període, es rega amb solució de mulleina, així com altres fertilitzants naturals. L’última vegada que s’ha d’alimentar el pebrot durant el període de formació massiva de fruits. És en aquest moment quan les plantes necessiten recursos addicionals, cosa que significa nutrients.

A mesura que es desenvolupen les plantes, podeu determinar quines substàncies falten al pebrot. Si les fulles de la planta s’assequen, això indica una manca de potassi. Amb una deficiència de nitrogen, apareix un to grisenc a les fulles de les plantes, però amb un excés, els ovaris comencen a caure.

Si apareix un color morat a les fulles del pebrot, això indica una manca de fòsfor. Si trobeu aquests signes als pebrots, hauríeu d'aplicar els fertilitzants minerals adequats.

No obstant això, haureu de llegir atentament les instruccions i seguir la dosi suggerida. El fet és que un excés de nutrients també afecta negativament el desenvolupament de les plantes.

La cura del pebrot és un afluixament obligatori del sòl. Cal fer-ho perquè no es formi una escorça de terra a la superfície, cosa que impedeix l’entrada d’aire i humitat al sòl.

El millor és afluixar el sòl després de regar-lo, però no cal fer-ho de seguida, en cas contrari, simplement es taponarà encara més el sòl.

L'afluixament s'ha de fer amb precaució directament sota els arbustos. Com que el sistema radicular dels pebrots es troba prou a prop de la superfície, no cal que el danyeu. Durant el període de floració, es recomana abraçar les plantes perquè es desenvolupin millor.

També és necessari treure de la brolla fillastres i processos innecessaris. Per tal que els nutrients es distribueixin de manera més eficient a tota la planta. I els brots addicionals interfereixen en la fructificació.

A causa dels arbustos massa densos, també es forma molt ovari, però hi ha pocs fruits. Es recomana eliminar aquests mateixos processos cada 2 setmanes. Per estalviar temps i esforç, es recomana fer-ho mentre afluixeu el sòl.

A més, es recomana lligar varietats altes a suports perquè, a mesura que creixi el fruit, les branques no es trenquin.

Si parlem de malalties i plagues, cal tenir en compte que els pebrots solen patir tizones tardanes, podridura blanca, mosaic del tabac i altres malalties.

Perquè les vostres mascotes estiguin sanes, heu de cuidar-les adequadament i prendre mesures preventives a temps. El millor és eliminar les plantes malaltes del lloc perquè no infectin els veïns.

Si us preocupen les plagues, és bo espolsar els arbustos amb cendra de fusta. Normalment es fa al matí després de la rosada, aproximadament quatre o cinc vegades durant l’estiu. Sovint els residents de l’estiu ruixen fulles de pebre amb brou d’all.

Vigileu de prop el desenvolupament de les vostres plantes, tingueu cura del pebrot i complau-vos amb una collita abundant.