Aprendre a cultivar daikon correctament

El Daikon és un tipus de rave desenvolupat pels criadors japonesos. És molt popular a la seva terra natal, s’afegeix a molts plats de cuina japonesa, xinesa i coreana. Es pot menjar bullit, fregit o guisat, escabetxat i salat, però per als nostres compatriotes és el més proper al fresc en amanides. Als jardins del carril mitjà, aquesta verdura poques vegades es troba, tot i que guanya popularitat. És una llarga verdura d’arrel blanca, amb un sabor més suau que els seus cosins de rave i rave (sense amargor característica). Conté fibra i enzims beneficiosos, vitamina C i una gran quantitat de calci (probablement el més gran entre les verdures). Quan es cultiva, normalment no hi ha dificultats, el més important és observar les dates de plantació i les normes més senzilles per a la cura dels cultius.

Daikon: plantació i cura

Sobre qualsevol cultiu de jardí, podem dir que estima el sòl neutre, fèrtil i solt, la llum del sol i perquè les aigües subterrànies no passin massa a prop. El nostre rave japonès no és una excepció, però creixerà en qualsevol condició. El més important és cavar profundament al terra i eliminar amb cura totes les males herbes. Igual que els raves, el daikon necessita hores de llum no molt llargues i un clima poc calorós, això determina el moment de la sembra. El millor moment per sembrar llavors és el juliol. Si teniu previst fer créixer aquest cultiu de manera plàntula, podeu fer-ho a la primavera, a mitjan estiu ja haureu collit. Es poden presentar dificultats en el trasplantament de plàntules, ja que en aquest moment l’arrel ja serà prou llarga i hi ha una alta probabilitat de danyar-la, així que recomano plantar les llavors directament al terra.

Per tant, plantem al juliol. Prepareu un llit on no creixin plantes crucíferes (raves, raves, naps, cols) l’any passat, que conviu bé amb la resta de cultius. La distància entre les plantes seguides ha de ser de 25-30 cm i, com a mínim, mig metre entre les files. L’algoritme de cura és senzill: sembrar, regar, desherbar. El sòl ha d’estar humit constantment (aigua aproximadament un cop cada 4-5 dies), ja que en un sòl sec les arrels perden el seu gust. Quan la part superior de l’arrel comença a arrossegar-se gradualment cap a terra, es poden escampar les plantes.

Possibles problemes

S’ha de témer les mateixes plagues que amenacen totes les plantes crucíferes: escarabat de la col, coleta del jardí, arna de la col, escarabat de la flor de colza, llimacs. Inspeccioneu amb cura i regularitat el jardí per detectar l’aparició de plagues; aquest tema s’aborda millor abans que arribi a l’escala d’un desastre. Fer front als insectes ajudarà a espolsar les fulles humides amb cendra, a regar amb una solució feble de permanganat de potassi o a ruixar amb infusió de pebrot picant. I també es poden escampar pebre o cendra per terra als passadissos. Planteu calèndules al jardí de Daikon; també espantaran les plagues. Poden aparèixer malalties: bacteriosi, podridura de les arrels, alternaria, keela. Totes es transmeten amb llavors de baixa qualitat, residus de collita i males herbes de l’any passat i comencen a desenvolupar-se amb una humitat excessiva. Per tant, si prepareu acuradament el sòl, desinfecteu les llavors i observeu el règim de reg, és probable que no tingueu aquest problema.

Recolliu el cultiu només en temps sec, plegueu amb cura les arrels sobre el llit del jardí perquè s'assequin i la terra se n'esfongui sola. A continuació, el cultiu es pot submergir en caixes de fusta, espolvorear amb sorra mullada i posar-lo en un celler o soterrani.Si ho heu fet tot correctament, el daikon es pot guardar fins a mitjan hivern i obtindreu una delícia inusual, saborosa i saludable per a la taula de Cap d’Any.