Cianotis

Descripció de la cianotis

Cyanotis pertany a la família Commelin. Es tracta de plantes perennes herbàcies de cobertura del sòl (encara que també hi ha espècies anuals). Creixen ràpidament, formant una manta gruixuda de fulles esponjoses de mida mitjana. És gràcies a la pubescència inherent a tot tipus de cianotis que els cultivadors de flors l’anomenen en broma “planta peluda de casa”. Els cianotis d’interior no solen mimar els seus propietaris amb la floració, però definitivament val la pena esperar cada floració. Les flors brillants, envoltades d’estípules inusuals, semblen màgiques i sorprenen amb el seu efecte “pell”.
Tot i l'estat d'una planta exòtica, no és gens difícil cuidar la cianotis.

Cultiu i cura de Cyanotis

Il·luminació. Cyanotis necessita una bona il·luminació durant tot l'any, però al mateix temps, per evitar cremades, la llum solar directa està contraindicada per a la planta. Podeu col·locar-lo a l’ampit de la finestra, però amb l’ombra obligatòria durant el dia. A l’hivern, quan el dia és molt curt, és possible que la planta necessiti il·luminació addicional al matí i al vespre.

Temperatura i humitat de l’aire. L’hivernada fresca no és un requisit previ per al cultiu de la cianotis. Si és possible, col·loqueu la planta durant els mesos d’hivern en una habitació amb una temperatura de l’aire de + 12 ... + 15 graus. Si això no és possible, la planta se sentirà molt bé a una temperatura d’uns +20 graus durant tot l’any. També s’ha de tenir en compte que la planta no necessita un augment especial de la humitat de l’aire i que la polvorització amb una ampolla de polvorització simplement està contraindicada, com totes les plantes de fulles pubescents.

Reg. Regar la planta amb moderació durant el període de primavera / estiu per mantenir el sòl del test humit, però no humit. A l'hivern, el reg es redueix al mínim, cosa que permet assecar el sòl gairebé completament. Per al reg, feu servir només aigua sedimentada a temperatura ambient. En el procés de reg, s’ha de procurar que l’aigua no caigui sobre les fulles esponjoses.

Fertilitzants. A partir del març, quan les plantes es desperten després de l’hivern, la fertilització s’ha de fer dues vegades al mes. L'apòsit superior es realitza en forma líquida, immediatament després del reg, podeu utilitzar qualsevol fertilitzant per a plantes caduques decoratives d'interior.

Trasplantament de cianotis

Podeu trasplantar la planta cada dos anys. A la part inferior del test, és imprescindible abocar argila expandida, que hauria d’ocupar almenys una quarta part de la capacitat. La barreja de sòl per a cianotis consisteix en torba, humus, terra de fulla freda i sorra, que s’han de barrejar a parts iguals. O podeu comprar terres ja preparats per a cactus i plantes suculentes. El més important és aconseguir la màxima soltesa del sòl.

Reproducció de cianotis

La planta es propaga de dues maneres: sembrant llavors i arrelant esqueixos.

El cultiu de cianotis a partir de llavors no es practica molt sovint, ja que les plàntules joves són molt fràgils i poden morir a la mínima desviació de les regles de cura: amb inundacions o reg insuficients, amb salts de temperatura, a causa d’un tiratge.

L’arrelament dels esqueixos de la tija garanteix uns resultats excel·lents i una nova planta en poc temps. Els esqueixos es poden col·locar a l’aigua o aprofundir al sòl; les arrels apareixeran en qualsevol cas. Fins al moment de l’arrelament i després un parell de setmanes més, la planta ha d’estar ombrejada de la llum solar.

Possibles dificultats

Un reg excessiu pot fer que les arrels de les plantes es podreixin.En aquest cas, és necessari realitzar un trasplantament no programat amb rapidesa a un recipient nou i tractar la planta amb un fungicida, prèviament havent eliminat totes les parts afectades.

Alguns tipus d’insectes nocius no són aversos a menjar amb les fulles esponjoses de la planta: àcars, insectes de mida petita, pugons. Si trobeu intrusos a la planta, aïlleu-la immediatament d'altres flors d'interior i tracteu-les amb una preparació insecticida.

Les espècies vegetals més populars

Hi ha tres tipus de cianotis com a plantes d’interior:

Cianotis kewensis o "cusian". Perenne herbàcia amb brots rastreros, coberta de moltes fulles carnoses allargades i cordades. La longitud de les fulles és d’uns 3,5 cm, la part superior de la fulla és verda i la inferior de color porpra. Les flors poden ser de color vermell clar o espígol. I totes les parts de la planta estan cobertes de pèls fins.

Cianotis nodiflora o "nudós". També és perenne herbàcia, però amb la tija erecta. Les fulles punxegudes de color verd brillant al costat costaner poden tenir un color verd violeta, la pubescència és mínima. Les flors apareixen a les aixelles de les fulles superiors, segons la varietat poden ser de color lila clar, rosa o blau.

Cianotis somaliensis o "somali". En aquesta espècie, la part superior de les fulles lanceolades és llisa i la part inferior està densament coberta de pèls clars i força llargs. Les flors petites poden ser individuals o recollides en petites inflorescències i estan pintades de color porpra brillant o blau.