Banyador (Trollius)

Trollius és una flor herbàcia perenne, una planta de pètals lliures dicotiledònies (família dels ranuncles). Al seu hàbitat natural, creix a Euràsia, a la zona d’Amèrica del Nord. Curiosament, a la part oriental d’Europa la cultura creix als camps i prop dels rius i, a la part occidental, el 90% del vestit de bany es troba a les muntanyes. A Àsia, aquesta flor es troba a tot arreu, a excepció del costat sud. Amèrica del Nord, tot i que s’inclou a la llista d’àrees de creixement de Trollius, només hi ha alguns tipus de roba de bany. Segons dades no verificades, el nom "Trollius", encara que escrit correctament en llatí, es va formar a partir de l'alemany i significa "flor del troll". Hi ha una versió que aquest nom es va originar a partir de la paraula més antiga "Troll" (bola), i està associada a les formes i característiques externes de la planta. "Kupalnitsa" està unit a la planta al seu hàbitat i la cultura tria llocs ben hidratats. De mitjana, es reconeixen oficialment unes 29 espècies d’aquesta planta.

Característiques de la planta.

La fulla té talls que arriben aproximadament a la meitat de l’amplada o, en altres paraules, tenen una forma dissecada amb els dits. El banyador comença a florir a partir del segon any des del moment de la plantació. Durant els primers 365 dies, el trolli desenvolupa un feix arrel de fulles. El segon any, la planta produeix una fletxa de flors amb fulles al terç superior i acaba amb una flor. Al brot hi ha fulles inferiors amb pecíol a causa de les quals s’uneixen i plaques de fulles sèssils superiors, les primeres són més grans que les segones. Molt sovint, es formen brots laterals a la planta, que, com els principals, tenen flors, les seves dimensions disminueixen de mida més a prop de la part superior. La forma de la flor és esfèrica i el brot es pot obrir completament o mig. El color és brillant: llimona o taronja, hi ha un color rodant del pantà al groc, la flor consta de cinc a vint sèpals i un periant de corol·la. Les glàndules meloses de la planta es troben a la base de la corol·la dels pètals. L’aroma del banyador no és saturat, sinó delicat, fàcilment perceptible i atrau les abelles i altres insectes. En condicions naturals, el cultiu es propaga mitjançant llavors ovalades negres, que es formen a la llavor en forma de bola.

Aterratge en zones obertes.

Sembrar llavors.

Cultivant el cultiu descrit a partir de llavors, en primer lloc, s’endureixen, simulant les condicions hivernals corresponents a la regió de cultiu.

El procediment és aproximadament el següent:

- A la tardor, les llavors es col·loquen en un recipient.

- Els posen en un lloc fosc sense escalfar i els treuen a la primavera.

Aquest mètode permet que les llavors s’estratifiquin per si soles i, de manera natural, notareu les plàntules a la primavera. Aquest mètode no és molt popular, però sí. En la majoria dels casos, els jardiners recullen llavors madures, les barregen amb sorra ben humitejada i aboquen tota aquesta massa en una bossa de plàstic i la col·loquen al prestatge inferior de la nevera. Allà s’emmagatzemen durant 12 a 16 setmanes, mentre que la temperatura de l’aire hauria de ser de dos a quatre graus. Després d'un període de temps especificat, les llavors es sembren, aquesta acció es produeix a principis de primavera. El recipient amb les llavors plantades es col·loca en un lloc on la temperatura de l’aire és de 20 graus de mitjana.Els futurs banyistes germinen bastant lentament, es poden veure les primeres plantules al cap de quatre a sis setmanes. Cal posar les plàntules de manera que no caigui sobre elles la llum solar directa i no s’ha de deixar assecar el sòl. El trasplantament es realitza després de la formació de la segona placa foliar, és important observar una distància suficient per al desenvolupament normal de la planta, fa uns 9 cm. El banyador es transfereix a terra obert a l’agost.

Normes d’aterratge.

En les condicions naturals del seu creixement a la natura, la flor s’adapta perfectament i creix tant en zones ombrívoles com en zones assolellades. No obstant això, a l’hora d’escollir aquesta planta per créixer al jardí, preferiu el costat més assolellat, tenint en compte una quantitat suficient de terra, ja que els arbusts i els arbres poden proporcionar ombra. El banyista reacciona molt positivament al sòl, que consisteix en diversos minerals amb un contingut suficient d’humus, també és important escollir no argilós. L’acidesa del sòl és preferiblement neutra. Si el sòl del vostre jardí no és ric en microelements i té indicadors de fertilitat pobres, val la pena afegir-hi una barreja de torba i humus, que ajudarà la terra a retenir l’aigua més temps i a absorbir-la més fàcilment. Per a un metre quadrat de terra, afegiu cinc quilos de la barreja.

En primer lloc, abans de plantar-se, s’extreuen forats, entre cadascun d’ells hi ha una distància de 30 a 40 cm. Per transferir les plàntules al forat preparat, es treuen de l’olla amb un terreny o es conreen immediatament a contenidors de torba. Al troll no li agrada canviar el lloc del seu creixement, de manera que, si no cal transferir-lo, pot créixer al mateix lloc fins a 10 anys. La primera floració d’un banyador que es cultiva amb plàntules es produeix al cap de tres i, de vegades, quatre anys.

Cura.

Les plantes joves recentment plantades necessiten un bon reg sistemàtic; durant el primer mes, el vestit de bany jove està protegit de la llum solar directa. Una cultura plantada al costat assolellat durant dos anys s’estén fins als seixanta centímetres. En el cas contrari, pel costat ombrívol, les plantes de la mateixa edat seran més altes i arribaran als 90 cm, i les plaques de fulles i els seus pecíols seran més llargs. Basant-vos en aquests trets característics de la cultura, podeu ajustar el paisatge del vostre lloc. A més, en cultivar un banyador a l’ombra, obtindreu menys flors i el seu color serà menys brillant.

A la zona ombrívola, la planta, en principi, es desenvolupa pitjor, el banyador assolirà el màxim rendiment en aquestes condicions només als sis o set anys i, en primer lloc, la manca de llum es manifestarà a l’esplendor durant el període de floració i el color apagat de les flors.

L'esquema de reg i nutrició del cultiu.

El cultiu necessita un reg abundant a qualsevol edat, això és especialment important durant els períodes d’estiu sec i xafogós. Per al reg, només és adequada aigua a temperatura ambient, en cap cas, no freda, com també, també cal defensar-la. Els productors de flors i els residents d’estiu amb experiència posen barrils per recollir l’aigua de la pluja, durant el dia el recipient s’escalfa, s’obté un procés natural i s’estalvia temps.

Després d’humitejar el sòl, s’ha d’afluixar i, si cal, eliminar les males herbes.

No serà superflu alimentar l’arbust, per això es dissol una culleradeta d’urea en deu litres d’aigua i s’afegeix al mateix temps que es rega el cultiu. Amb els mateixos propòsits i proporcions, s’utilitza Nitrofoska. Alimenten el vestit de bany durant el període d'obertura del brot i immediatament abans del començament del període de floració.

Reproducció i trasplantament a un lloc nou.

Hi ha dues maneres de criar el banyador:

1. Les llavors són extremadament incòmodes i mal distribuïdes.
2. Divisió, considerem-ho de manera més semblant.

El procés es realitza des de finals d’estiu o principis de tardor, un exemplar de planta es divideix no més d’una vegada cada cinc anys.Per a aquest mètode de cria, només es seleccionen arbustos absolutament sans i ja desenvolupats de no menys de cinc anys. Aquests exemplars ja tenen una quantitat suficient de recursos per adaptar-se a un nou lloc, ja que el vestit de bany en general reacciona negativament al trasplantament. Fins i tot amb aquests criteris de selecció, la planta experimenta estrès de divisió.

El "pare" és excavat del terra, amb cura, intentant no danyar el sistema arrel. Després de l'extracció, les arrels es netegen del sòl i es renten amb aigua tèbia i no clorada. A més, per a la desinfecció, es tracten amb una solució feble de permanganat de potassi i el banyador es divideix en diverses parts amb un ganivet afilat. És important tenir almenys un parell de punts de venda arrelats. El lloc tallat s’ha de tractar amb permanganat de potassi o cendra diluïda en aigua. Després de totes les manipulacions anteriors, la plàntula es col·loca en un forat prèviament preparat, deixant la distància entre les plantes de trenta a quaranta centímetres. El coll d'arrel es col·loca al sòl entre 0,2 i 0,3 cm, el fullatge restant es talla o es trenca. Les noves fulles tornaran a créixer en dues setmanes.

Preparació per a l’hivern.

El banyista té indicadors de resistència a les gelades molt elevats, d'acord amb aquestes dades, la planta no necessita refugi addicional a l'hivern. Amb l’inici de la tardor i fins a l’octubre, les plaques de les fulles s’esvaeixen; al finalitzar aquest procés natural, es tallen, deixant només pecíols per sobre de la superfície terrestre, de fins a tres centímetres de mida. Aquesta manipulació es realitza per protegir el cabdell, que es troba al centre de la sortida, i és a partir d’aquí que el peduncle creixerà la temporada vinent.

Malalties i paràsits.

Trollius, a més de ser resistent al clima fred, pràcticament no és susceptible a malalties ni paràsits. Però hi ha poques excepcions. En la majoria dels casos, les causes dels danys són una atenció inadequada, com a conseqüència de la qual la planta s’infecta amb malalties per fongs. Si es detecta una malaltia, en primer lloc, s’eliminen i es cremen les parts infectades de l’arbust o tot el banyador. Per evitar la malaltia de les plantes veïnes, la terra vegetal es tracta amb un preparat fungicida. És important trobar la causa de la infecció i eliminar-la.

Tipus i varietats.

Els jardiners conreen moltes varietats de trollius, anem a veure les més populars.

Ledebouri (ledebourii).

Aquesta espècie és la líder entre totes en termes de resistència a les gelades. El banyador Ledebour s’estén fins a un metre. L’hàbitat natural d’aquesta flor es troba a la Xina, l’est de Rússia, el Japó, el nord d’Àsia i Mongòlia. Les fulles es disseccionen amb pecíols, que s’adhereixen al tronc. La tija és llarga, erecta, el fullatge es troba al terç superior. El diàmetre de la flor oberta varia de cinc a sis cm, el color és ataronjat, nectaris de diferents longituds, però igualment prims, estirats lleugerament per sobre dels estams.

Varietats de Ledebura.

1. Banyador Goliat amb flors, bastant gran per a l'espècie, de 70 mm de diàmetre, característica distintiva del color del nectari, és descolorit i rovellat i les anteres són de color negre-ataronjat.
2. Un arbust de setanta centímetres de la varietat Lemon Queen, decora el jardí amb riques flors de llimona, que arriben als quatre centímetres de diàmetre.
3. Leitball. Varietat amb flors esfèriques de mida mitjana, el diàmetre de les quals no excedeix els 5 cm, de color negre taronja amb un nucli més clar. L'alçada de la planta és lleugerament superior a mig metre.
4. Al final de la llista es troba Orange King, molt similar a Lemon Queen, però una mica més petit. La seva alçada és de 0,5 m, i la flor fa 5 cm de diàmetre.

Asiàtic (asiaticus).

El banyista asiàtic es troba a Mogolia, a la banda nord de les muntanyes Ural, Sibèria i a l'oest d'Àsia Central. Al nostre país, el trollies asiaticus es coneix com a "clar" i "calent". Això és espècie perenne, el sistema arrel del qual consisteix en arrels adventícies recollides en un munt. Les plaques de fulles arriben als 30 cm, però la mida mitjana és de 25 cm. La forma és palmada, dividida en cinc parts. El peduncle recte i vertical arriba als 0,5 m.Les flors tenen forma de bola, habitual per a un banyador, d’uns cinc centímetres de diàmetre. El color dels pètals és ataronjat, els sèpals són de color carbassa. És aquesta espècie, segons les descripcions dels jardiners, es considera la més atractiva en aparença. El van començar a cultivar pel seu compte el 1759. El banyador asiàtic té subespècies de peluix, que es distingeixen per un gran nombre de sèpals.

Europeu (europaeus).

La zona de creixement natural de l’espècie es troba a les estepes d’Europa, Escandinàvia, així com a l’interval entre les muntanyes Ural i el canal Jenisei. Les dimensions de l’arbust poden variar en funció de les condicions externes de creixement, per tant, a les latituds mitjanes la seva alçada és d’uns 80 cm i a la tundra només de 20 a 30 cm. Les fulles s’uneixen als pecíols de la "roseta". . Les làmines tenen un aspecte atractiu i no estàndard. La forma de la fulla és un rombe, les vores amb dents afilades creen un patró calat. La tija és més sovint recta, però també és ramificada, el fullatge només es troba al terç superior de la tija. Les flors són de mida mitjana per a un banyador i tenen un diàmetre de 50 mm, la forma és esfèrica, l’olor no és fort, però agradable. En un arbust, es formen uns 10 - 20 sèpals, el color varia del groc-daurat a la llimona. Aquesta espècie es conrea des del segle XVI i es divideix en dues varietats:

- Forma de jardí, el color dels seus cabdells és llimona

- No hi ha un nom acceptat definit, però amb cabdells i flors més grans i un ric color groc.

Més alt (altissimus).

En el seu hàbitat natural, creix a l’Europa occidental i a les muntanyes dels Carpats. Kupalnitsa Vysochaishaya tria prats de muntanya d’herba alta amb un alt nivell d’humitat per al seu creixement. Roseta basal de grans dimensions, formada per fulles de color verd pantà, que s’uneixen per pecíols i arriben als 6 cm de longitud. La forma de la placa foliar, dissecada amb osques característiques al llarg de les vores, presenta unes venes clarament pronunciades. La tija s’estén fins a 1,5 metres, amb una estructura ramificada. L'arbust dóna fins a set brots d'un sinus de la tija, a la part superior dels quals es formen brots de marjal de llimona amb un matís crema, el diàmetre de la flor oberta és de 6 cm.

Altai (altaicus).

El banyador d’Altai creix als territoris de Mongòlia, la Xina, el territori de l’Altai, a l’interval des de les muntanyes dels Ural fins al Jenisei, així com a l’Àsia Central. Les plaques de fulles tenen la mateixa forma i caben com en el banyador asiàtic, arribant a una alçada de trenta centímetres. La tija pot ser simple o ramificada, la longitud oscil·la entre els 80 i els 90 cm sobre les fulles sèssils. Les flors estan compostes per uns 15 sèpals, amb forma d’esfera, de 5 cm de diàmetre, el color és llimona-daurat o taronja, els nectaris són de color taronja-marró. Les anteres són de color lila. Es cultiva al territori del nostre país des de 1874.

Cultural (cultorum).

Aquesta espècie és una col·lecció de gairebé tots els representants de jardí del banyador, una característica distintiva de les varietats naturals és un color més brillant i flors més grans.

Les varietats més populars:

1. Goldkwell adorna el jardí amb flors de 6 cm de color groc llimona.
2. L’arbust de la princesa taronja, de seixanta centímetres, està cobert de flors taronja-taronja que arriben als 5 cm de diàmetre.
3. Globus de foc. Les característiques de l’arbust són gairebé les mateixes que la princesa taronja, els sèpals són de color vermell-taronja.
4. Els propietaris de grans flors de color crema blanc són alabastres.
5. Flors negres i grogues floreixen a Erlist of Oil i fan 4 cm de diàmetre.