Tricirtis

Tricirtis - Un representant molt popular de la família dels lliris, que no només s’interessa pels cultivadors de flors, sinó també pels jardiners. Al final, no en va, entre els cultivadors professionals, aquest petit gènere va rebre el nom de "Garden Lily". La pàtria d’aquesta flor són els alts cims de les illes japoneses i de l’Himàlaia, però no només s’hi troba. El fet és que el cultiu de Tricirtis va començar al segle XVIII i, per tant, durant aquest temps es va estendre no només per Àsia, sinó també més enllà de les seves fronteres.

Lliri de jardí tricirtis: descripció de la flor

Tricirtis: foto d’una flor

Parlant de l’escassetat d’aquest gènere, val a dir que aquest problema encara no s’ha resolt del tot. El fet és que quantes espècies pertanyen al gènere Tricirtis continua sent la causa d’un intens debat i discussió a la comunitat de criadors professionals. Tot i això, si es calcula la mitjana aritmètica, es pot observar que hi ha una quinzena d’espècies de Tricirtis en total.

A més, aquesta planta té diversos noms completament diferents, cadascun dels quals té orígens increïblement interessants i inusuals. Com ja s’ha esmentat, els jardiners anomenen aquesta flor lliri de jardí, però el seu nom original - Tricirtis - prové de la llengua grega i literalment es tradueix com a "tres tubercles". Aquest nom prové del fet que aquesta flor té tres nectaris.

Els filipins van donar un nom igualment interessant a Tricirtis, que anomenen aquest exòtic lliri un gripau. El fet és que el suc d’aquesta planta atrau amfibis, que inclouen gripaus, que, per cert, són una delícia filipina. Doncs bé, per atrapar aquests àgils animals, els caçadors després d’ells s’uneixen les mans amb el suc de Tricirtis.

Característiques de la planta

Garden Orchid Ritzirtis: com la majoria de les orquídies, és una planta perenne i la seva arrel és molt curta, cosa que fa que aquesta planta sigui increïblement delicada i fràgil. Molt sovint, les tiges de Tricirtis creixen absolutament perpendiculars al terra, però també hi ha varietats ramificades. Les fulles d’aquest gènere són lluny de les més belles i atractives. Tenen la forma d’un ou invertit. De vegades també hi ha plaques de fulles molt oblongues. Malgrat tot, fins i tot les fulles indescriptibles d’aquest tipus de lliris tenen una característica interessant: estan acolorides gairebé de la mateixa manera que els pètals, a excepció de les flors brillants i variades, és clar. Tot i això, estan cobertes amb les mateixes taques i patrons que els cabdells de Tricyrtis.

Per cert, parlant de cabdells. Sempre tenen ni més ni menys que sis pètals i, per descomptat, un llavi. Molt sovint, els cabdells estan completament pintats de blanc, a sobre dels quals es poden trobar taques de tonalitats completament diferents. No obstant això, la majoria de les vegades els patrons dels pètals de les flors tenen tons propers al vermell: bordeus, morats, roses, etc.

Molt sovint, les flors no formen inflorescències i creixen exclusivament per separat, però també es poden trobar aquelles varietats que recullen brots en inflorescències paraigües. Com ja s'ha esmentat, també hi ha tres nectaris a cada brot i, per descomptat, el llavi, que en aquest gènere està molt alterat, i és lluny de ser sempre fàcil trobar-lo.

A més, fins i tot a casa, aquesta oridea pot madurar fruits que semblen petits bolets que contenen llavors que es poden utilitzar per a la reproducció.

Tricirtis: foto d’una flor

Tricirtis: plantació de camp obert

Aquesta qüestió és increïblement important i rellevant, ja que la majoria de les vegades es planta Tritsirtis en jardins amb terreny obert i no en testos.

Per fer-ho correctament i proporcionar a les orquídies les millors condicions en què us delectaran amb la millor floració, heu de seguir atentament tots els punts de les instruccions següents:

Quan plantar?

Les llavors de Tricyrtis es planten a terra obert immediatament després de ser collides. Molt sovint, aquest període cau en l'aparició del clima fred, però no tingueu por de que les plàntules no tolerin les properes gelades i simplement morin a terra. La probabilitat que això passi realment és molt petita.

Tot i això, també pot passar que la plantació abans de l'inici de l'hivern sigui simplement impossible i s'hagi d'ajornar a la primavera. Per descomptat, el percentatge de germinació no serà tan significatiu com quan es planten llavors immediatament després de la collita, però amb una estratificació acurada, la plantació primaveral també pot tenir força èxit. No obstant això, per a això haureu de triar molt bé el temps, ja que l'estratificació dura gairebé dos mesos i heu d'estar completament segur que, quan es completi, ja hauran passat totes les congelacions de retorn.

Per cert, és possible propagar l’orquídia del jardí tricyrtis mitjançant altres mètodes que no són llavors, però en parlarem més endavant.

Normes per plantar tricyrtis en terreny obert

En primer lloc, és clar, haureu de trobar un lloc adequat per a Tricirtis, on se sentirà més còmode. Alguns llocs ombrejats són els més adequats per a això, per exemple, la suor de les volants d'un mirador o sota la corona d'un arbre.

Pel que fa al sòl, per descomptat, hi ha certs requisits. En primer lloc, ha de ser fluix i tenir la mateixa composició que el sòl del bosc. Això vol dir que ha de contenir una quantitat suficient de torba i humus. Una altra opció és cultivar Tricirtis en sòl negre, però fins i tot en aquest cas, haureu d’afegir torba al sòl.

Parlant de la il·luminació del lloc, tot i que Tricirtis hauria d’estar a l’ombra, això no vol dir que s’hagi de privar de llum. No obstant això, el més important no és la brillantor, sinó la regularitat de prendre el sol i, per tant, heu d'assegurar-vos que almenys la meitat del dia Tricirtis estigui sota llum difusa.

Tanmateix, regles completament diferents funcionen per a varietats tardanes d'aquesta planta, ja que necessiten molta llum i ha de ser molt constant i regular. El fet és que el capvespre a la tardor arriba molt més tard que a la primavera o l’estiu i, per tant, la flor potser simplement no té prou llum per formar brots i inflorescències.

També és important proporcionar protecció contra els vents. En principi, els Tricyrtis són completament independents de l’aire i, per tant, no hauríeu de tenir cap dificultat amb el vent: en general podeu excloure’l de la vida d’una flor.

Però el que cal prestar molta atenció és l’estancament de la humitat. És increïblement perjudicial per a aquest gènere amb un sistema radicular molt delicat. Tanmateix, potser es pot dir el mateix sobre qualsevol altra orquídia.

En plantar llavors, també heu de recordar que cal enterrar-les. No obstant això, l'aprofundiment no hauria de ser absolut: no més d'un terç de centímetre.A més, després de la sembra, és obligatori un humiteig abundant del sòl amb plàntules. L'únic defecte en el cultiu de Tricirtis a partir de llavors és que només florirà al cap de dos o fins i tot tres anys.

Llavors de Tricirtis: foto

Tricirtis: cura de les flors en camp obert

La cura de l’orquídia orquídia tricyrtis és exactament el que s’espera de la cura d’una orquídia: està lluny del procés més senzill, amb un gran nombre de petits detalls i matisos. No obstant això, encara és molt més senzill que les espècies d'orquídies domèstiques en creixement i, per tant, amb el desig, la responsabilitat i la cura adequades, fins i tot un jardiner aficionat o fins i tot un principiant pot fer-hi front.

Podeu evitar la majoria dels problemes ja en la fase de plantació, ja que també implica un gran nombre de regles, seguint les quals podeu facilitar la vida de la flor. Doncs bé, una major cura i cultiu de Tricirtis implica una adherència molt acurada al règim de reg i alimentació, cosa que sens dubte no us ha de causar cap dificultat. De fet, començarem les nostres instruccions amb reg i fertilització:

Com regar i alimentar Tritsirtis

En molts llocs web i guies de jardineria, podeu llegir sobre Tricyrtis com un cultiu increïblement tolerant a la sequera. Per descomptat, dir que aquesta és la direcció és impossible, però, en canvi, una persona pot sobreviure menjant només un cop al dia. Tot i això, probablement us podeu imaginar el mal que us sentireu al mateix temps.

Això també s'aplica a les plantes i, per tant, cal regar Tricirtis amb força freqüència, per més que la seva resistència a la sequera intenti desorientar-vos. A més del fet que el reg ha de ser abundant, és molt important assegurar-se que sigui constant.

L’aigua també ha de complir alguns requisits. En primer lloc, ha de ser prou tou, ja que l’aigua dura pot perjudicar la delicada arrel de la planta. A més, una molt bona solució seria utilitzar pluja o aigua sedimentada, ja que serà molt més útil per a la flor.

També cal seguir la tècnica de reg. Probablement ja heu après que Tritsirtis té un sistema radicular delicat i, per tant, el reg hauria de ser net i suau. També serà útil afluixar lleugerament el sòl després de cada reg.

Un procediment igualment important és el cobriment del lloc, que malauradament molts jardiners inexperts descuiden. Per descomptat, el cobriment no és necessari, però és molt útil per cultivar absolutament qualsevol cultiu ornamental. En primer lloc, el cobert no permet que la humitat s’evapori fora del temps del sòl. En segon lloc, és una protecció natural i molt fiable contra tot tipus de males herbes.

Pel que fa a l'alimentació, per cert, no és un procediment molt obligatori, com el cobriment. Tot i això, si voleu que les flors de la vostra Tricirtisa siguin brillants i que les fulles siguin sanes, és millor utilitzar fertilitzants. Per cert, tot tipus d’alimentació orgànica, com l’humus, és perfecte per a això. No obstant això, els complexos minerals també poden ser beneficiosos per a Tricirtis.

Tricirtis: foto d’una orquídia de jardí

Trasplantament de flors

Alguns es poden alegrar amb la notícia que pràcticament no cal trasplantar Tritsirtis. Aquesta planta existeix molt bé al lloc on es va plantar per primera vegada, però si s’alimenta i es rega regularment, es pot oblidar completament del trasplantament.

No obstant això, el desig de trasplantar una planta pot sorgir del mateix jardiner, si, per exemple, el lloc on creix la flor és millor donar-lo a una altra cultura.En aquest cas, haureu de triar, com passa amb la reproducció de les llavors, el lloc més adequat per a Tricirtis i preparar tot el que necessiteu per ajudar la planta a arrelar fàcilment i ràpidament en un lloc completament nou i desconegut.

Reproducció

Hi ha diverses maneres de criar tricyrtis, una de les quals ja heu llegit en detall i que heu après a fons. Per descomptat, estic parlant del mètode de propagació de llavors.

Tanmateix, a molts jardiners no li agrada, perquè, com veieu, la reproducció de les llavors és un procés increïblement llarg i a la gent no li agrada gens esperar. Per tant, el mètode de divisió, que es duu a terme durant un trasplantament forçat de plantes, no és menys popular. Per dur a terme aquest procediment, en primer lloc, necessiteu un instrument afilat i ben esmolat. Després de preparar-lo, podeu desenterrar Tricirtis. És imprescindible eliminar els terrossos adherits de la seva arrel, ja que poden interferir greument en el procediment.

Ara que tant l’eina com l’arbust estan a punt, l’arrel es despulla per la meitat o en més trossos, depenent de la mida del sistema radicular de la planta mare i, per descomptat, de quants individus nous voleu créixer. Quan hàgiu acabat, els llocs de tall de la planta mare s'han de descontaminar, ja que en cas contrari es pot produir contaminació amb bacteris i virus. A més, recordeu que cada trama ha d’estar molt ben cuidada.

Hivernada de Tritsirtis

Tricirtis: foto d’una planta

És molt important entendre que aquest tricyrtis no és resistent a l’hivern, tot i que creix als vessants de l’alta muntanya i, per tant, sobretot en les condicions dels nostres durs hiverns, la protecció és simplement vital per a ell. Hi ha diverses maneres de proporcionar-lo. El primer és cobrir els arbusts amb una gruixuda capa de torba, que sens dubte no permetrà que les gelades destrueixin el vostre Tricirtis. Una altra manera és cobrir els arbustos amb agrofibra, però, per ser honest, encara preferiríem la protecció contra la torba.

Una pregunta completament diferent: si viviu a les latituds del sud. El clima allà està lluny de ser tan dur i, per tant, una protecció tan seriosa contra les gelades només pot perjudicar la flor. Per evitar-ho, n'hi ha prou amb limitar-se només a refugiar-se amb una pel·lícula normal i, si l'hivern es comunica amb calor, es pot abandonar completament la protecció. Tot i això, tot i que la planta no es veurà afectada en gran mesura, els jardiners experimentats encara no recomanen deixar una orquídia sense protecció, ja que les nevades imprevistes poden acabar amb un arbust prometedor.

Plagues i malalties

Allò que certament no es pot culpar a Tritsirtis, és per una pobra immunitat. La resistència al dolor en aquesta orquídia és simplement excel·lent i, per tant, si cuideu adequadament la flor i no cometeu errors greus, definitivament no temeu l’aparició sobtada d’algun tipus de podridura.

No obstant això, problemes com la decadència de les arrels sovint passen als representants del gènere Tricirtis, però no perquè hi entrés de sobte un fong, sinó per la senzilla negligència del propietari. Per això hem estat repetint i no ens cansarem de repetir que el reg és el més bàsic, però al mateix temps, el procediment més important, en què és simplement inacceptable cometre errors.

Per tant, si no voleu veure la vostra flor caiguda i marcida algun dia, assegureu-vos d’intentar consultar un jardiner amb més experiència que vosaltres, ja que només un bon especialista podrà dir quin règim de reg serà bo específicament per a això específicament per a aquesta varietat.

La situació és completament diferent amb els insectes, ja que, de fet, no els importa que la planta tingui un bon sistema immunitari. De totes maneres no els farà mal menjar-se’l. Per tant, la millor manera de fer front a plagues com llimacs, cargols o àcars és prevenir.No obstant això, si no va ajudar i els paràsits encara van arribar al vostre Tricirtis, l'únic que podeu fer és recollir-los vosaltres mateixos i endur-los el màxim possible.

Tanmateix, això s'aplica als cargols. Què fer amb els àcars? El mètode per combatre’ls és encara més senzill i s’anomena insecticides. Tot i que molts jardiners tracten molt malament qualsevol tipus de química, malauradament, difícilment podreu fer front al flagell de les teranyines d’una manera diferent.

Les varietats i tipus més populars

Tricitis: foto d’una flor

Per descomptat, tot i que no hi ha més de quinze espècies al gènere, els criadors treballen des de fa molt temps en diverses varietats híbrides, el nombre de les quals és simplement enorme en aquest moment. I, per tant, triar per vosaltres mateixos exactament el Tricirtis que més us agrada és lluny d’una tasca fàcil. No obstant això, per a això hi ha aquesta llista: donarem les millors varietats i tipus d’aquesta inusual orquídia, entre les quals, esperem, definitivament pugueu trobar el vostre ideal.

Tricyrtis taiwanès (Tricyrtis formosana), o Formosan tricyrtis

Per descomptat, no en va vàrem esmentar aquesta espècie primerament. El fet és que és ell qui gaudeix d’una popularitat increïble no només entre els jardiners, sinó també entre els jardiners que no són contraris a tenir cura de les flors que poden decorar fàcilment les seves possessions.

Una de les principals característiques distintives d’aquesta espècie és la seva mida rècord. La longitud de les seves tiges pràcticament mai és inferior a vuit dècimes de metre, i les tiges són molt agradables al tacte, ja que estan cobertes de vellositats toves.

Les fulles d’aquesta espècie no són menys atractives. Tenen una superfície gairebé brillant i el seu color és molt brillant i ric.

Tanmateix, per descomptat, la corona d'aquesta espècie no són les fulles ni les tiges, sinó els impressionants cabdells, pintats de blanc i coberts amb petites taques de color porpra. La seva decoració especial és el llavi, que sembla una beina oblonga, que es divideix al final en tres parts. Està pintat en una tonalitat bordeus. Per cert, també hi podeu veure taques roses.

Tricyrtis groc (Tricyrtis flava = Tricyrtis yatabeana)

Ja pel seu nom, es pot entendre fàcilment en què aquesta espècie es diferencia de molts altres representants d’aquest petit gènere. La seva terra natal són els boscos de les muntanyes i els boscos de les illes japoneses, però aquesta flor arrela bé amb nosaltres.

Les seves gemmes són completament grogues i només poques vegades es poden veure petites taques marró-taronja a la superfície dels pètals o dels llavis. Per cert, sobre els pètals. A diferència de la majoria de Tricyrtis, el groc Tricyrtis té pètals força amples, cosa que fa que sembli una flor silvestre comuna. Tot i això, la seva guda delata immediatament la pertinença d’aquesta espècie a la família de les orquídies.

Pel que fa a la tija, no és inusual en res. De longitud, arriba a aproximadament mig metre, però també hi ha varietats nanes que no superen el quart de metre d’alçada.

Potser això va influir en la mida impressionant de la flor, o potser en la seva senzilla coloració, però ara el groc de Tritsirtis és difícil de trobar al jardí de ningú. Malgrat tot, al nostre parer, és més que digne d’ocupar-hi un lloc d’honor.

Tricyrtis pelut (Tricyrtis pilosa = Tricyrtis maculata = Elegància Tricyrtis)

Tan bon punt observeu una flor d’aquesta espècie de Tricyrtis, de seguida notareu la seva inusualitat i singularitat. De fet, és totalment diferent a qualsevol altra flor, i fins i tot pot semblar que provenia d’un altre planeta.

En primer lloc, aquesta impressió sobre aquesta flor determina el seu color excepcional. En primer lloc, afecta la tija, que no només està coberta de pèls fins, que es poden veure amb el nom, sinó que també des de l'exterior pot semblar blava a l'observador.

El brot en sí, però, no és menys inusual que la tija sobre la qual creix. Està pintat de blanc, però les taques de la seva superfície són extremadament inusuals. Les seves vores estan pintades amb un color rosat força fosc i ric, però com més a prop del centre, més brillant i més pàl·lid es fa.

L’aspecte aliè de la flor es complementa amb el llavi, que és completament de color verd. A la seva base, però, podeu trobar petites taques blanques i morades, i a la punta hi ha tres nectaris que, per cert, apareixen molt abans que la resta de la flor floreixi.

Tricyrtis de potes llargues (Tricyrtis macropoda)

Malgrat el seu nom, aquest representant de la família Tricirtis encara no podia ser més llarg que el primer representant de la nostra llista. La longitud de la seva tija arriba a les set dècimes de metre, però també hi ha exemplars més petits, la longitud de les tiges dels quals e supera el mig metre.

Parlant de color, la tija d’aquesta espècie es distingeix pel fet de ser molt fosca i, a més, llisa. En el fons dels cabdells grocs brillants, aquest color marró-bordeu té un aspecte molt harmoniós i elegant.

Per cert, sobre els cabdells. Ells, com el representant dels Tricirtis, que hem descrit una mica més amunt, són gairebé completament grocs. Tot i això, aquesta vegada l’ombra és molt més brillant i el nombre de taques marronoses és molt més alt. A més, el llavi dels cabdells d’aquesta espècie és més llarg i elegant i està coronat amb nectarines, pintades en un color gairebé blanc com la neu.

Tricyrtis broadleaf (Tricyrtis latifolia = Tricyrtis bakeri)

Mirant aquesta planta per primera vegada, és difícil ni imaginar que es tracta d’una orquídia. L’espècie és de fet molt única i difereix significativament de molts dels seus parents. En longitud, els setges d’aquest Tricirtis arriben a les sis dècimes de metre i les fulles creixen al llarg de tota la seva longitud, que, com el seu nom indica, són molt grans, a causa de les quals les plantacions d’aquest Tricirtis són molt similars a les matolls reals.

Una característica distintiva d’aquesta espècie és que floreix molt aviat i, per tant, és ideal per crear arranjaments florals que faran les delícies del jardiner de maig a octubre.

Tanmateix, per què hem dit que aquesta espècie és tan diferent de la resta de Tricyrtis? El fet és que les seves flors es recullen en inflorescències de feixos molt densos, que són molt rares a la família de les orquídies. Les mateixes flors estan pintades d’un color groc cremós i pràcticament no hi ha taques a la superfície.

Tricyrtis hirta o Uvularia hirta

Tricitis de pèl curt: foto d’una flor

Així que vam arribar a la corona d’aquesta llista: entre les més populars i les millors, segons molts jardiners i criadors, les espècies de Tricirtis. La pàtria de Tricitis de pèl curt, com la majoria de les millors varietats d’aquesta extraordinària orquídia, és la terra del sol naixent.

La longitud de les seves tiges varia molt i pot arribar tant a vuit dècimes com a només quatre dècimes de metre i, per tant, aquesta espècie pot agradar tant als amants de les miniatures com als que prefereixen les flors grans. Altres característiques de les tiges són la pila curta a la superfície i el fet que siguin molt ramificades.

Les plaques de fulles arriben als quinze centímetres de longitud i tenen una forma el·lipsoïdal bastant estàndard. Tanmateix, no es poden anomenar brillants, ja que a la seva superfície i a la tija hi ha una pubescència curta i suau.

Les flors de Tritsyrtis de pèl curt molt poques vegades es combinen en inflorescències i, fins i tot si ho fan, només dues o tres peces. Tot i això, només tenen un aspecte fantàstic per si mateixos i, sens dubte, són els més bells de tots els Tricirtis.

De fet, són d’estructura molt similar als cabdells de Tricyrtis peluts, però cal tenir en compte que la seva paleta inclou molts colors més brillants i acolorits, i la seva forma és simplement sorprenent i fascinant.

Per cert, hi ha diverses subespècies d'aquesta Tricirtis, de les quals, però, no es pot dir tant.

La tricitis Masamuna de pèl curt es distingeix pel fet que no té pubescència en absolut, i pel que sembla, en què es diferencia el negre de pèl curt, no cal explicar-la gens. És que les seves taques tenen una tonalitat molt més fosca que la de les espècies pares.

Les varietats naturals i híbrides de Tricirtis de pèl curt tenen un valor i un interès molt més grans, entre els quals es poden distingir els següents:

Tricirtis Dark Beauty (bellesa fosca). Aquesta varietat es distingeix pel seu increïble color, així com pels tres següents. Tot i això, realment es pot anomenar el més inusual, ja que Tricirtis Dark Beauty té un color molt poc característic per a Tricirtis, és a dir, el blau. També a la bellesa fosca de Tritsirtis es poden veure taques porpra i porpra, però el llavi sembla un corall marí, pintat amb tons rosats brillants.

Mousse de gerds Tricirtis. Aquesta varietat es distingeix pel color violeta vi, i també pel fet que les taques de la superfície dels pètals d’aquest Tricirtis formen un gradient que gradualment passa del color principal al blanc com la neu. El llavi té un color similar als pètals, però a la base està pintat en una tonalitat oliva.

Tricirtis Blue Haven. Aquesta varietat és potser la menys interessant de totes aquestes, ja que és la menys variada i brillant. Tot i això, Tritsitis Blue Haven definitivament agradarà als amants de les miniatures i el minimalisme en el disseny de paisatges. Els seus pètals són de color blau cel i el llavi s’assembla de nou a un corall de mar vermell brillant.

Tricirtis Purple Beauty. De fet, aquesta varietat pràcticament no és diferent del representant estàndard de l’espècie Tricirtis de pèl curt. L’única diferència entre Tritsirtis Purple Beauty són taques lleugerament més fosques a la superfície dels pètals blancs.