Comí poc capritxós i molt saludable: consells per créixer

El comí és una planta perenne de la família dels paraigües, també anomenada anís, i tothom sap que és una espècia fragant i insubstituïble. Tant les verdures joves com les arrels de comí s’afegeixen a les amanides i als plats principals. A més, el comí s’acompanya bé amb la carn (especialment la vedella i el xai). Fins i tot s’utilitza en la producció de begudes alcohòliques.

El comí forma part de l’espècia al curri. I també creix en boscos i prats. En general, hi ha més de 25 tipus de caravana diferents, però els principals són: verd, negre i ordinari. Per a les espècies, es cultiva una comia comuna de dos anys, de vegades creix entre 1 i 1,5 m d’alçada, les tiges són molt dures, els paraigües amb llavors són similars a l’anet. Les llavors són allargades, s’utilitzen com a condiment en forma de terra. Per tant, les llavors de comí també són medicinals. El seu oli essencial és antisèptic i també s’utilitza per aromatitzar fàrmacs. L’ús de comí és útil per al restrenyiment, per millorar el sistema digestiu. El comí s’utilitza activament en medicina popular i, de vegades, en medicina veterinària. I fins i tot s’utilitza oli de comí negre premsat en fred per baixar de pes.

Les llavors de comí es conreen a partir de llavors, fins i tot es poden comprar a la farmàcia. La germinació de les llavors de comí dura fins a tres anys. Però les llavors germinen molt lentament, ja que contenen molt d’oli essencial. Inicialment, les llavors de comí s’han de remullar amb aigua durant un dia i, després, mantenir-les en una solució feble de permanganat de potassi fins a mitja hora i esbandir-les amb aigua, cosa que desinfectarà les llavors. Després de tot això, les llavors es poden sembrar al sòl, en solcs d’un parell de centímetres de profunditat, i l’espaiat entre fileres ha de ser com a mínim 30. La distància entre les llavors en un solc ha de ser de cinc cm com a mínim. Si sembra comí per a l'hivern, llavors ha de ser una torba aïllada. La comarca comença a brotar en dues setmanes. S’ha d’aprimar perquè hi hagi una distància d’almenys 20 cm entre les plantes: regar el comí ha de ser moderat, el terreny sempre ha de ser lleugerament humit, però no hi ha d’haver un excés d’humitat. No hi hauria d’haver una sola herba al llit del jardí, si no, ofegaria les plantes joves de comí. Cal afluixar regularment el sòl perquè hi entri oxigen. Durant el primer any de creixement, les llavors de comí necessiten alimentació. Podeu collir el cultiu fins i tot quan les fulles inferiors comencin a assecar-se, però les llavors maduren de manera desigual i es cullen quan els paraigües amb llavors comencen a tornar-se marrons. Cal tallar les tiges a 5-7 cm del terra amb una podadora o un ganivet. Cal tallar-lo a primera hora del matí o a última hora del vespre per mantenir-lo fresc. Perquè si talleu les tiges al foc, tots els olis essencials s’evaporaran ràpidament. El comí tolera les gelades fàcilment i, si a l’hivern no superen els -25 graus, no cal que el cobreixin, però si la temperatura és més baixa, s’ha d’aïllar una mica per protegir-lo de la congelació.

Cal plantar comí en un lloc ben il·luminat, llavors creixerà bé i ràpidament, però a l’ombra creixerà molt lentament i, molt probablement, no florirà el segon any. Al comestí no li agrada molt la humitat estancada, per tant, s’ha de plantar en un llit alt, el més important és regar regularment i afluixar moderadament.