Àfids sobre el raïm

Molts jardiners que decideixen cultivar raïm al seu lloc esperen obtenir una abundant collita de baies dolces. I en el procés de maduració, admireu la bellesa dels sucosos raïms i els pintorescs brots que pugen per les parets dels edificis. Malauradament, el problema del control de plagues sovint està en camí d’aconseguir el resultat desitjat. Un dels enemics més perillosos i tenaços d’aquesta cultura són els pugons del raïm, també anomenats fil·loxera.

Aquest insecte voraç que es multiplica ràpidament i no va sortir d’Amèrica del Nord fins a un cert moment. Fins que al segle XIX es va introduir a Europa i altres continents fins a Austràlia i Nova Zelanda.

Va començar una autèntica invasió, que va devastar les vinyes europees. Atès que les varietats que s’hi conreaven no tenien resistència a aquesta varietat de plagues.

Els pugons també han entrat al territori de Rússia, establint-se a les regions del sud on tradicionalment es conrea el raïm. En aquests moments, les vinyes de la península de Crimea, la regió de Rostov, el Caucas, el territori de Stavropol i el territori de Krasnodar estan sota l'amenaça d'una invasió de pugons.

La lluita contra aquesta tossuda plaga provoca molts problemes per als jardiners. Cal prendre mesures per destruir els pugons el més aviat possible. Millor encara, tingueu cura del tractament preventiu de la vinya amb antelació.

En aquest article es parlarà de com protegir les vinyes de l'atac de pugons i com derrotar-les si es produeix la infecció.

Àfids del raïm: varietats

pugons al raïm

Durant el seu cicle de vida, els pugons del raïm canvien repetidament no només el seu aspecte, sinó també el tipus de nutrició, afectant alternativament una o altra part de la mata del raïm.

Tradicionalment, es distingeixen dues fases principals del desenvolupament de la fil·loxera del raïm: arrel o subterrània i alada, també és terrestre. Entre aquestes dues formes principals, hi ha etapes de desenvolupament intermèdies, que també tenen les seves pròpies característiques i preferències en els aliments.

Com el seu nom indica, arrel l'espècie de pugó prefereix parasitar-se al sistema radicular de l'arbust del raïm i viure al sòl. Es tracta d’un insecte femení sense ales, el color del qual pot ser molt variat, des de tons verd groc clar fins a marró intens.

El dors del pugó de l’arrel sol tenir un tipus de patró, que és un conjunt de taques separades simètricament. Rep menjar a través d’una llarga probòscide amb la qual xucla els sucs de la planta.

L’espècie subterrània té 3 parells de membres curts dissenyats per moure’s, així com un parell de tentacles de tres membres.

Els pugons d’arrel del raïm es multipliquen per la posta d’ous ovals grocs. Durant el període de reproducció, que dura entre 1 i 1,5 mesos, una femella de pugó del raïm que ha sobreviscut amb èxit a l'hivern pot pondre uns 800 ous.

Les següents tres generacions d’aquestes plagues no difereixen en aquesta fertilitat. Però, tanmateix, donen nombrosos descendents. Aquesta taxa de reproducció es deu al període de maduració molt breu de l’embrió del pugó, només una mica més d’una setmana.

L’inici del període d’activitat del pugó de l’arrel coincideix amb l’arribada dels primers dies càlids de primavera, quan la terra comença a escalfar-se gradualment.

Les larves que van sortir de la hibernació, que van passar tot l’hivern a les arrels de la planta, comencen immediatament a xuclar els sucs del sistema radicular del raïm. Perforen la superfície dels seus processos, posant simultàniament ous en els buits resultants.

Per això, és tan important realitzar una inspecció oportuna del sistema radicular de les plàntules de raïm destinades a la plantació. La supervisió està plena de grans problemes en la nova temporada. Atès que és molt més fàcil prevenir una infestació de pugons que tractar-la si els insectes ja han entrat a la vinya i han començat a reproduir-se activament.

Intermedi la forma del pugó es distingeix pel seu color ataronjat i la presència d’ales petites i poc desenvolupades situades a la regió del segon parell d’extremitats, als costats de l’esquena.

Aquesta espècie rep el nom de nimfes. El moment de la seva aparició cau en ple estiu i principis de tardor. Els insectes surten del sòl, surten a la seva superfície i muten ràpidament mitjançant una muda per fases.

Després de 3-4 canvis de tegument superior del cos, les nimfes es converteixen en plagues alades de ple dret amb una longitud d'aproximadament 1 mm. Coloració pugó alat oscil·la entre el groc-verd i el ric ocre. Aquesta varietat es diferencia del pugó de l’arrel no només per la presència d’ales, sinó també per les extremitats allargades i els tentacles.

Estan units pel seu gènere: tots dos pugons estan representats per femelles. Per la seva estructura, el pugó alat pot volar d’un arbust de vinya a un altre, situat al barri i captar-lo gradualment completament.

Com l’afid de l’arrel, l’espècie alada pon ous no fecundats. Col·loqueu-los, per regla general, a la superfície de l’escorça o a la part inferior de la fulla. La superfície rugosa de l'escorça i les venes a la part posterior de les fulles són ideals per ancorar urpes.

Es diu una altra varietat de pugons que infecten el raïm gàl·lic... Les agalles s’anomenen compactació arrodonida a les fulles, formades com a resultat de la posta d’ous pels pugons de les fulles a la superfície de la fulla.

Els pugons del gall s’alimenten del suc del fullatge jove i poden donar a llum a 7 generacions de noves plagues durant l’estiu. La qual, al seu torn, es multiplicarà activament i afectarà tots els nous arbusts de raïm.

Les larves de pugons de gall poden desplaçar-se al llarg dels sarments fins a les arrels. Penetra al sistema radicular i aspira-ne els sucs, repetint una i altra vegada el cicle de desenvolupament de l’insecte nociu.

La succió de sucs vegetals no només debilita el raïm. Els enzims secretats pels pugons en el moment de l’alimentació enverinen la planta. Com a resultat, els processos que es produeixen als seus teixits s’alenteixen i apareixen anomalies del desenvolupament.

Com a resultat, la planta pot morir com a conseqüència de la decadència del sistema radicular i d’altres parts de l’arbust. O a causa del desenvolupament d’una malaltia infecciosa.

Les larves de pugons femella neixen d’ous més grans. Les larves masculines són de petites. A falta d’ales i probòscides, no reben menjar i viuen només 8 dies. Però durant aquest temps aconsegueixen posar un ou de cada femella.

Els ous de les larves de pugons passen tot l’hivern a l’escorça dels matolls de raïm. I a la primavera es desperten i comencen un nou cicle de desenvolupament d’insectes. Per tant, les plantes afectades són atacades simultàniament per diferents formes de pugons que parasiten totes les parts de l’arbust del raïm.

Àfids blancs sobre el raïm. Mesures preventives i remeis populars

Els jardiners experimentats saben que prevenir una infestació de pugons és molt més fàcil que tractar amb hostes no desitjats que ja es troben al lloc. Amb aquest propòsit, hi ha diverses mesures preventives per evitar un atac de pugó i reduir al mínim el risc d’infestació de plagues.

Es recomanen les accions següents com a mesures preventives:

• l’ús de sòls sorrencs per a la col·locació de la vinya;
• abundant humitat del sòl a la vinya durant diversos dies;
• destrucció immediata de plantes amb traces de presència de plagues;
• la inspecció periòdica de les vinyes i l’eliminació oportuna de les fulles afectades a la fase inicial de la infestació de pugons pot ser suficient per aturar el procés de propagació;
• tenir cura de l’adquisició de plantules que siguin immunes a aquest tipus de plagues en forma de glaç resistent a l’atac de la fil·loxera.

No només és important treure les parts afectades de les vinyes. S’han de cremar, en cap cas deixant fulles trencades a la vinya. Els residus vegetals serveixen de refugi per a les larves de pugons, que poden hivernar fàcilment i començar de nou el seu cicle vital en la nova temporada.

Remeis populars per al control de plagues

Si s’ha produït la invasió de pugons, però encara no ha adquirit una escala amenaçadora, podeu intentar fer-hi front amb l’ajut de mètodes populars.

Un dels mitjans més eficaços per combatre els pugons és solució de sabó, que és prou fàcil de preparar. Cal dissoldre en 2 gots d’aigua 2 culleradetes de sabó líquid o encenalls de sabó i afegir 1 cullerada de qualsevol oli vegetal.

Un altre control de plagues conegut és una mica més difícil de preparar: infusió de cendra... Per fer-ho, dissoleu 200 g de cendra de fusta en una galleda d’aigua i infuseu la barreja resultant durant un dia. Després podeu processar els matolls de raïm amb ell.

Una altra recepta d’infusió popular consisteix en l’ús d’un ingredient tan disponible com les tapes de tomàquet. Els jardiners domèstics l’agraeixen molt per la seva seguretat d’ús i versatilitat.

Es prepara senzillament. S'ha de triturar una lliura de tapes i omplir-la amb 10 litres d'aigua i deixar-la per un dia. Passat aquest període, la infusió s'ha de filtrar, abocar en una ampolla de polvorització i ruixar-la amb matolls de raïm. Al mateix temps, humiteja bé la part inferior de la placa foliar, on el pugó de la vesícula sovint posa ous.

En absència de verdor dels cultius de tomàquet, les tapes de patata són adequades per preparar la infusió. El procés de cocció i el mètode d’aplicació seran els mateixos.

Un altre remei popular per prevenir els pugons és infusió d'all... Es prepara a partir de 5 grans d'all picats, abocats en mig litre d'aigua amb l'addició de 2 culleradetes d'oli vegetal. Cal infondre la barreja durant el dia en un recipient ben tancat i diluir-la amb aigua abans d’utilitzar-la.

Un remei eficaç per a les plagues és infusió sobre fulles de rave picant. Els greens picats s’aboquen amb aigua en proporció 1: 3, es barregen i es deixen un parell d’hores. És important utilitzar sempre infusió fresca per polvoritzar.

Una altra planta càustica que ajuda a desfer-se dels pugons és pebre amarg... Una infusió a base d’ella es prepara de la següent manera: la polpa de pebre triturada barrejada en proporcions iguals amb aigua es bull durant 2 hores i s’insisteix durant 2 dies més.

Com que la infusió és concentrada i càustica, s’ha de diluir amb aigua en proporció d’1: 7 abans d’utilitzar-la.

Àfids del raïm: com es processa. Ús de productes químics

Si la infestació de pugons s’ha convertit en catastròfica, serà difícil prescindir de l’ús de productes químics tòxics.

L’insecticida sintètic és molt popular "Fastak", relacionats amb insecticides sintètics gàstrics de contacte. Els seus avantatges són un consum reduït, resistència a la pluja i seguretat per a insectes pol·linitzadors beneficiosos.

A més, es combina bé amb altres insecticides i fungicides. S’han de tractar amb matolls de raïm immediatament després de detectar la presència de pugons. Això augmenta significativament les possibilitats d’èxit de l’empresa.

Els dies frescos d’estiu, molts insecticides perden les seves propietats. Què no passa amb un insecticida de contacte intestinal altament eficaç? Fozalon... Aquest agent està actiu des dels primers minuts de tractament i conserva el seu efecte tòxic durant molt de temps. Una solució es prepara a partir d’una pols amb una olor característica d’all.

Agent nerviós de contacte intestinal "Kinmix" té un ampli espectre d’acció i destrueix diverses formes de pugons. Es pot utilitzar durant tota la temporada de creixement. Per regla general, n'hi ha prou amb un o dos procediments per aconseguir el resultat.

El líder reconegut entre els mitjans químics per protegir el raïm de la infestació de pugons és un medicament altament tòxic "Actellik"... Es basa en pirimifos-metil, que té un mecanisme d’acció sistèmic i intestinal de contacte.

L'avantatge d'aquesta eina és l'exclusió de la possibilitat de danys repetits a la planta tractada per pugons. Els desavantatges són l’alta toxicitat, que s’estén als humans, als mamífers, als ocells i als insectes pol·linitzadors.

"Actellik" comença a actuar pocs minuts després de l'aplicació, amb menys freqüència, en un parell d'hores. Per preparar una solució per polvoritzar, n’hi ha prou amb diluir 7 ml del medicament en 7 litres d’aigua.

Tot i que els pugons són un enemic molt perillós, caracteritzat per una elevada taxa de reproducció i golafreria, és possible fer front a la seva invasió.

N’hi ha prou amb inspeccionar les vinyes de manera oportuna per a la detecció precoç de plagues, així com seguir les recomanacions per a la lluita contra els pugons. Avui en dia, els jardiners tenen una extensa selecció de remeis populars i productes químics per fer front a aquest problema.