Farigola: cura, plantació

Farigola té un sinònim, sovint anomenat farigola. Aquesta cultura té un aroma picant càlid molt agradable. La farigola creix en forma de densa catifa, les fulles i les flors tenen un aspecte molt bonic. Aquesta cultura s'utilitza sovint com a planta ornamental de floració, plantada com a coberta del sòl.

La farigola va bé amb altres cultius com l'hisop, el clavell curt. La farigola quedarà bé en un recipient o en un petit parterre de flors. L’aroma picant i brillant d’aquesta herba deixarà indiferents a poques persones. És especialment agradable preparar te a base de farigola, s’escalfa perfectament a l’hivern.

Farigola: varietats i les seves principals varietats

Aquesta cultura és un representant de la família Yasnotkov. En aquesta sèrie, hi ha més de quatre-centes espècies que creixen pràcticament a tots els països de l'antiga Unió Soviètica. A la part europea, hi ha una cinquantena d’espècies. N’hi ha una quarantena a les regions siberiana i caucàsica. Com a regla general, es tracta d’arbustos compactes amb brots lleugerament elevats. El més comú i popular és farigola rastrera i farigola comuna. La farigola comuna és una herba molt utilitzada amb finalitats medicinals. Les plaques de les fulles no són grans, la seva part interior és lleugerament pubescent. Les tiges arriben a uns quinze centímetres d’alçada.

Entre les varietats de farigola comuna, podeu trobar una gran varietat de colors, per exemple, la varietat Alba floreix amb flors blanques, Slendens agrada a l’ull amb flors d’un matís vermell gruixut. Si escolliu entre les varietats nanes de farigola, hauríeu de prestar atenció a una varietat com Elfin. Assoleix una alçada de només cinc centímetres, creix força i densament, creix en forma de coixí amb un diàmetre màxim de quinze centímetres.

La farigola rastrera a l’antiga època russa s’anomenava herba de Bogorodskaya. Precisament aquest tipus de farigola és conegut per la majoria com a farigola. Aquesta cultura és perenne, les tiges tenen una natura rastrera, força entrellaçades. Les fulles tenen una forma cilíndrica i formen una catifa força bonica a la superfície del sòl. Aquest tipus de farigola té moltes varietats de colors, pot ser blanc, rosa. Els peduncles a la seva alçada creixen uns quinze centímetres. Culturalment, aquest farigol es conrea des de fa molts segles.

Hi ha tipus de farigola que tenen un aroma diferent. to llimona.

Farigola amb olor a llimona.

Per al període hivernal, s’ha de cobrir una cultura d’aquest tipus, aquesta varietat és força exigent per la calor. Els canvis bruscos de temperatura poden tenir un efecte perjudicial per a les plantes. A la seva alçada, les tiges de la planta creixen fins a trenta centímetres, les fulles tenen una forma arrodonida, un bonic color variat. Aquesta planta és perenne, de tant en tant cal retallar-la per controlar el grau d’engruiximent i per donar una forma decorativa.

Farigola de puces.

És una petita planta que creix en forma d’arbust. Els brots són prou densos. Les fulles són petites, arriben d’un a un centímetre i mig de mida, les flors són bastant denses, tenen un color rosat amb un matís lila. Aquesta farigola comença a florir al juny.

Dorfler.

Culturalment, aquesta farigola és poc freqüent. Com a regla general, es troba al territori dels països balcànics. Té un aspecte decoratiu molt bonic, però no és resistent a les baixes temperatures.Les flors són de color rosa amb un to gris. Les fulles són pubescents, els pèls són blancs, corbats.

Farigola subàrtica.

Aquest tipus de farigola es troba, per regla general, a la part oriental d’Europa, generalment als boscos. Aquesta planta és perenne, creix com un arbust i és de mida compacta. Allà on hi ha molta farigola, es formen gespes. Els troncs de la planta no són gruixuts, estan dirigits rectes. La inflorescència té un color lila, flors en forma de caps. Les flors s’assemblen a les campanes d’aspecte, el fullatge i els brots són pubescents. Aquesta farigola té un romanç brillant molt agradable, que suggereix que contenen olis essencials en grans quantitats. Aquests olis protegeixen les plantes del clima sec i dels rajos actius del sol.

Farigola primerenca.

Culturalment, podeu trobar dos tipus d’aquest farigola:

1) Menor. Aquest arbust és força baix, les plantes estan entrellaçades força. Arbust frondós. Les fulles són petites, les flors tampoc es noten molt. El seu bell aspecte decoratiu rau en la seva brillant coloració verdosa clara, així com en la seva textura pubescent. Aquesta farigola és un afegit sorprenent als petits parterres de flors, turons alpins, rocalles. Aquesta farigola té un aspecte molt bonic a prop d’un embassament amb pedres de diverses mides.

2) Farigola falsa esponjosa. Aquesta varietat creix en una catifa de flors. Durant la fase de floració de les plantes, la farigola pot canviar. És molt interessant veure com les fulles pubescents de mida mitjana estan cobertes de flors força grans d’un color lila. Aquesta varietat dóna moltes flors, les fulles verdes són gairebé invisibles.

De fet, podeu triar qualsevol varietat de farigola, és poc probable que aquesta planta us decebrà. Aquesta cultura no és massa capritxosa com per cuidar-la, té un bell aspecte decoratiu i omple l’aire que l’envolta amb aroma. A més, la farigola s’utilitza sovint amb finalitats medicinals i culinàries.

Farigola: normes de plantació

En triar un lloc per plantar farigola, es recomana donar preferència a una zona ben il·luminada i càlida. En una zona ombrejada, els brots comencen a estirar-se i el creixement s’alenteix. Si no hi ha altres opcions, podeu plantar farigola a una ombra parcial clara.

L’acidesa del sòl per obtenir el millor resultat del cultiu de farigola ha de ser a un nivell neutre o alcalí. El millor és donar preferència als sòls lleugers que tinguin un bon drenatge i abundants nutrients. Els sòls massa pesats amb un alt contingut d’argila, així com un excés d’humitat, no són adequats per a la farigola. Les plantes estaran calentes en aquest sòl, la capa de drenatge és una mesura vital per al creixement normal de la farigola. No serà superflu posar una capa de coberta al voltant de les plantes. Per fer-ho, podeu utilitzar grava, pedra picada, còdols petits.

La farigola es planta a principis de primavera, així com a principis de setembre. Hi hauria d’haver prou temps perquè les plantes arrelessin correctament. La farigola és capaç de sobreviure força bé al període hivernal. Si hi ha molta neu a l’hivern, no cal que utilitzeu material de cobertura. Però si la capa de neu és massa petita, és millor aïllar les plantes amb l'ajut de branques d'avet.

Aquesta cultura es multiplica de diferents maneres. Amb l’ajut de les llavors, la farigola es multiplica en cas que necessiteu moltes plantules. En una zona oberta o en hivernacles, les llavors es planten a la primavera. Després que apareguin els primers brots, cal mirar amb cura perquè la mala herba no competeixi amb les plantes joves. Quan les plantes creixen una mica, s’han d’aprimar. De vegades, les llavors de farigola es planten com a plàntules a casa en contenidors especials. Quan les plantes creixen i són més robustes, es trasplanten a una zona oberta.Pel que fa a la composició del sòl per a la farigola, no ha de ser pesada, consisteix en torba i sorra, en una proporció d’un a un. Si sembreu farigola a casa, després de que apareguin els primers brots, s’hauria de reduir la temperatura. Al mateix temps, heu de regar les plantes de tant en tant.

Les sondes joves es poden ruixar una mica amb aigua, especialment quan la superfície del sòl s’asseca. Si sembreu llavors prou aviat o utilitzeu plàntules, la flor de farigola us encantarà la primera temporada. En altres casos, la floració es produeix el segon any després de la sembra.

Molts jardiners opten per propagar la farigola mitjançant esqueixos. Per fer-ho, heu de tallar una tija verda de la tija que s'estén. Després, part de la planta es planta en una zona oberta, també es pot plantar una tija per créixer en un hivernacle. La propagació per esqueixos de farigola és possible durant tota la temporada de creixement. Tingueu en compte que si esteu propagant varietats de farigola rastrera amb esqueixos molt baixos, els talls no haurien de superar els cinc centímetres. La forma més senzilla és plantar-les sota un pot, observant un reg moderat. Assegureu-vos que el sòl no estigui embassat. En cas contrari, el sistema arrel pot començar a descomposar-se. Al cap de dues setmanes, els esqueixos formaran un sistema arrel.

La farigola es pot propagar dividint la mata. Per fer-ho, heu d’excavar un arbust, dividir acuradament el sistema radicular i plantar aquestes parts en pous de plantació preparats.

Cures de farigola

Pel que fa a la cura posterior de la planta, la farigola no és un cultiu massa capritxós. Es necessita una mica de compost per fertilitzar el sòl. No serà superflu l’ús de farina divertida. Aquesta cultura no presenta requisits especials per a l'alimentació. Després que les plantes s’hagin esvaït o a la primavera, cal escurçar la planta. Això donarà a la farigola una forma decorativa i les plantacions es veuran més denses. La poda s’ha de fer a la part de la planta que tingui una estructura lignificada. Normalment, es tracta d’uns dos terços de la durada del rodatge.

A l’hora de regar, la farigola tampoc no és capritxosa. No obstant això, si hi ha un temps sec i calorós, de tant en tant és necessari regar-lo, ja que la planta necessita força i energia per a una floració preciosa. La farigola té un fort sistema immunitari, de manera que poques vegades és atacat per diversos insectes i malalties nocives.