Tamarix

Els tamarix són arbusts o arbres petits pertanyents al gènere tipus Tamarisk. Aquest gènere inclou unes 80 espècies de plantes. Aquesta planta també s’anomena perla, arbre de Déu, capgròs, pinta, tamarisc. La planta va rebre el seu nom botànic en honor al riu de muntanya Tamarize situat a les muntanyes pirinenques. Al seu entorn natural, viuen a països asiàtics, africans i sud-europeus. Dóna preferència als deserts, semideserts, sorres de vellut. Els boscos de tugai dels països centrals asiàtics tenen unes 15 espècies. A la zona mitjana dels països asiàtics, es poden trobar a les muntanyes a una altitud de 2000 metres, mentre que a les muntanyes del Caucas creix a 600 metres sobre el nivell del mar.

Els jardiners conreen aquest arbust com a decoració ornamental i també el fan servir per ancorar les sorres rastreres.

Característiques de la planta:

És un arbust de fulla perenne o de fulla caduca o planta en forma d’arbre amb creixement arbustiu. Els arbres de fulla caduca en condicions naturals arriben als 12 metres d’alçada i el diàmetre del tronc és de només 50 centímetres. Les tiges que semblen branquetes formen la corona. Sobre ells, com petites escates, hi ha moltes fulles petites disposades al seu torn. Aquestes fulles, les escates poden ser de color maragda, poden ser de color blau amb un to verd o verd fosc. Les inflorescències són de grans dimensions, panícules o racemoses. Estan formats per flors blanques com la neu o rosades de mida petita. Abans que s’obrin els cabdells, sembla com si hi hagués una gran quantitat de petites perles escampades per l’arbust. Les abelles acudeixen a aquesta planta de mel, cosa que significa que la pol·linització d’altres plantes del jardí. Les llavors de la planta es troben en una caixa piramidal amb cinc cares, que és el fruit de la taiariska.

El tamarix és una planta exigent que pot viure molt de temps a gairebé qualsevol lloc. No té por de la sequera, pot créixer al centre de la metròpoli o al llarg de la carretera. Cultivar-lo no només és fàcil i no requereix molt de temps, sinó que també és molt agradable.

Quan aterrar:

És preferible plantar tamarix al jardí a principis de primavera, però ho podeu fer a la tardor, quan les fulles comencen a caure dels arbres. El tamarix pot créixer i desenvolupar-se bé en qualsevol sòl, però el més important és que hi hagi un bon drenatge. El sòl pesat i argilós no és un obstacle per al cultiu, però cal afegir una petita quantitat de torba i humus abans de plantar-la. Estima una planta on els raigs del sol la toquen tot el dia, però creixerà bé a les zones ombrívoles.

És important assumir tota la responsabilitat a l’hora d’escollir un lloc, ja que la planta no tolera els trasplantaments, perquè les seves arrels són molt fines, llargues i fàcilment danyables.

Normes d'aterratge:

El forat de plantació hauria d’anar a 60 centímetres de profunditat al sòl i l’amplada del mateix volum. Al fons del forat, cal disposar una capa de drenatge de vint centímetres de runa, fragments de ceràmica o argila cuita. A continuació, s’hi afegeix matèria orgànica en forma de fullatge deteriorat i cendra de fusta. A continuació, heu de preparar una barreja de residus vegetals podrits comprimits, sorra i sòl nutritiu en proporcions 1x1x2 i omplir-lo amb 2/3 del forat.

Abans de plantar una planta, les seves tiges s’han de tallar de manera que la longitud de les que quedin no superi el mig metre.A continuació, cal que baixeu la planta al forat, estenent suaument les arrels i omplint-la amb la barreja de terra restant. Després d’això, cal apisonar la terra amb les mans a prop de la planta i regar-la abundantment. Tingueu en compte que, després de tots els procediments realitzats, el coll de l’arrel no s’endinsa a la profunditat del sòl, sinó que està al seu nivell.

Normes de cura:

Després de plantar la planta, s’ha de protegir del sol durant 2 o 3 setmanes i també s’ha de regar constantment. Un cop es formin les fulles a la plàntula, ja no necessitarà protecció contra el sol i regs freqüents. El cobriment amb matèria orgànica ajudarà a mantenir la humitat a terra durant molt de temps. Les plantes adultes només s’han de regar durant períodes secs prolongats. Les pluges estivals es produeixen regularment, però no necessàriament sovint, completament lliures de reg. Cal afluixar i eliminar les males herbes després de cada reg o pluja. Aquest procediment obre l’accés de l’oxigen a la planta i també es subministraran nutrients en quantitats més grans al sistema radicular.

El vestit superior es realitza a la temporada de primavera al començament de la temporada de cultiu. En aquest moment, els fertilitzants orgànics funcionen bé. El vestit foliar es realitza a l’estiu. Aquí s’utilitzen fertilitzants a base de potassi i fòsfor, amb una solució de la qual s’aspira la part verda de l’arbust.

El tamarix té una alta resistència a les gelades, cosa que permet cultivar-lo a gairebé qualsevol racó del nostre país, fins i tot als Urals, on ja es pot veure a molts jardins. Si el termòmetre de la regió no cau per sota de la marca -28, no caldrà cobrir els arbustos. Si les gelades són més severes, n’hi haurà prou de cobrir-lo amb serradures o branques d’avet i, a més, utilitzar un drap dens o una pel·lícula de polímer per embolicar el tronc.

Formació:

La poda de Tamarix es realitza per formar un arbust i és fàcilment tolerable per ells. És millor celebrar aquest esdeveniment el primer mes de primavera abans que comenci el flux de saba i els brots s’inflin. La poda de branques velles amb increments curts es realitza fins al primer brot orientat cap a l'exterior. Al cap de 30 dies, es podrà veure l’aparició de nous brots joves i tot l’arbust es conformarà i demostrarà tota la seva esplendor i bellesa. A més de la poda formativa, l’arbust s’ha de rejovenir periòdicament. La poda es du a terme en aquelles branques que creixen amb força al peu de l’arbust. És important no deixar que l’arbust es debiliti, cosa que farà que les inflorescències siguin més petites i disminueixin de mida. Quan comenci l’activitat vegetativa, es podran eliminar totes les branques que tinguin algun dany a la part sana.

La poda també es pot fer quan la planta s’ha esvaït. Si elimineu totes les inflorescències seques del tamari, tallant brots massa llargs, podreu conservar tota la vistositat i elegància de la corona. Durant la formació de l’arbust, podeu donar-li una major estabilitat, cosa que us permetrà no perdre el temps fent suports i lligant-hi plantes.

Perquè l’arbust no estigui molt espès, cosa que li passa molt ràpidament a causa del ràpid creixement de les branques, s’ha d’aprimar regularment, tallant algunes de les menys fortes.

Resistència a malalties i insectes nocius:

Tamarix té un fort sistema immunitari que el protegeix de moltes malalties i insectes nocius. Els insectes nocius poden atacar-lo si hi ha plantes infectades a prop. Tractar-los no serà difícil. Només n'hi ha prou amb tractar l'arbust amb preparacions insecticides.

A més, la planta és susceptible a malalties provocades per fongs. Quan apareixen els primers signes, s’han d’eliminar i cremar immediatament totes les zones danyades per la malaltia. Després de tractar els arbustos amb preparacions fungicides.

Com es propaga el tamarix:

El tamarix es pot propagar per llavors o per esqueixos.

En el primer cas, és bastant llarg i laboriós, de manera que la majoria dels jardiners utilitzen la segona opció per reproduir-se.És més fiable i mostra resultats molt més ràpids.

Els esqueixos es cullen el primer mes de primavera. Per dur a terme aquest procediment, durant la poda, cal deixar de banda esqueixos, el gruix dels quals serà de 10 mm i 10 cm de llarg. La barreja de sòl ha de contenir sorra i terra del jardí en proporcions iguals. A continuació, s’ha de cobrir l’envàs amb una cúpula, seria una bona opció utilitzar un pot de vidre. Després de l’arrelament i l’aparició de les primeres fulles, s’ha d’eliminar la cúpula. La plantació al jardí es realitza al maig, després que l’amenaça de gelades hagi desaparegut. Les plantes joves s’han de cobrir durant el període de fred hivernal. Quan arriba la primavera, les plantes que s’han enfortit i han passat l’enduriment de l’hivern s’han de trasplantar al seu lloc de residència permanent.

Hi ha una altra opció, que també és molt comuna entre els jardiners. Podeu posar els esqueixos a l’aigua, esperar que les arrels germinin, plantar-les en un jardí obert i fer una cúpula d’un pot de vidre.

Si escolliu un mètode de llavors per propagar una planta, és important no oblidar que la germinació de les llavors no dura molt i que, al Middle Lane, la maduració de les llavors no es produeix sovint. Les llavors no s’han d’estratificar. No cal enterrar les llavors, n'hi ha prou amb distribuir-les per la superfície de la barreja de terra. Després d’això, heu de posar el recipient en una safata plena d’aigua. Després que les plantes creixin i guanyin força, s’han de trasplantar a un llit temporal on creixeran. Com en el cas anterior, per al període de fred, les plantes han d’estar ben cobertes. Als dos anys, les plàntules es trasplanten a un lloc preestablert, on creixeran sense més plantacions.

Diversos tipus i varietats:

Avui al món hi ha més de 80 espècies de tamaris. No obstant això, per al cultiu, només s’utilitzen varietats i espècies capaces de tolerar bé una forta caiguda de les temperatures i la sequera durant molt de temps.

Quatre estams (Tamarix tetrandra) - en condicions naturals, aquesta espècie creix a països com Grècia, Rússia i als països d'Àsia Menor. En aquestes zones, l’alçada d’aquesta planta pot ser de 10 metres. Les branques estan pintades de colors marrons amb un to vermellós, doblegant-se formant un arc. El color de les fulles ovades o lanceolades és de color maragda verd. D’una banda, a la base, estan estretes i, de l’altra, tenen una punta afilada semblant al bec. Els brots que creixen a partir dels brots axil·lars laterals produeixen inflorescències racemoses, que es recullen a partir de diverses flors de diverses tonalitats. Aquest guapo comença a florir en plena primavera. L’espècie pertany a fetges llargs i podrà decorar la zona local durant 70 anys i encara més. Tolera perfectament períodes secs llargs.

Tamarix solt (Tamarix laxa) - La Xina, a la seva part nord-oest, l'Iran, al nord del país, Mongòlia i l'Afganistan, s'han convertit en aquells països on es pot trobar fàcilment aquesta espècie que creix lliurement al seu entorn natural. Es tracta d’una planta arbustiva gran i ramificada que s’estén amb una alçada de 5 metres. A les branques verdes o blavoses nues, es localitzen les fulles, la forma de les quals s’assembla a un rombe lleugerament ovalat; també es troben varietats amb fulles ovoides. A la base, són estrets i, en canvi, tenen una nitidesa. Les flors de tonalitat rosada es recullen en exuberants agrupacions d’inflorescències formades a les panícules apicals. Les boniques flors d’aquesta espècie es poden gaudir durant dos mesos. Els arbustos d’aquesta espècie es poden cultivar en condicions hivernals dures a causa de la seva alta resistència a baixes temperatures i toleren fàcilment la sequera. Pot créixer sobre qualsevol tipus de sòl.

Graciosa (Tamarix gracilis) - l'espècie en el seu entorn natural es troba als territoris de la República Popular de la Xina, Kazakhstan, Ucraïna, a la part occidental de Mongòlia, així com a les regions de Sibèria i al sud del nostre país. L’arbust arriba als quatre metres d’alçada.Les branques voluminoses estan pintades de color verd verd o marró amb color castany. De color cervat amb forma lanceolada, les fulles es disposen al llarg dels brots en forma de rajoles. La longitud de les inflorescències en forma de pinzells que apareixen a la primavera, de 5 centímetres, es recullen de flors d’un ric color rosa. La longitud dels grups de flors estivals incloses en grans inflorescències paniculades és de 7 centímetres. L’arbust és molt popular entre els dissenyadors de paisatges a causa de la seva floració increïblement bella. L’espècie té una bona resistència a les baixes temperatures hivernals.

Ramificat (Tamarix ramosissima) - Iran, Moldàvia, Xina, Mongòlia, Àsia Central i els Balcans s’han convertit en els països on aquesta espècie creix lliurement. A les varietats d’aquesta espècie els encanta créixer prop de diverses masses d’aigua. Aquesta planta arbustiva vertical pot créixer fins a dos metres d’alçada. Les tiges són fines, de color gris clar o de color verd pàl·lid. Els brots d’un any de vida es tornen vermells. Les fulles, d’aspecte similar a un punxó, estan doblegades a les puntes. Les inflorescències semblants a les truges són denses i sense un eix principal pronunciat, d’uns 5 centímetres de llargada. Es recullen de flors de tons rosats. L’arbust està cobert de belles flors a principis de juny i floreix fins al setembre. L'espècie pot créixer en qualsevol tipus de sòl, l'adaptació a les noves condicions és ràpida, la recuperació de les gelades es produeix en poc temps. Aquesta espècie requereix refugi durant els mesos d’hivern. Aquesta planta també s’anomena tamarisc de cinc tiges. Les varietats més populars inclouen:

• Cascada rosa - demostra una esplendor increïble de floració
• Rubra - Les flors d'aquesta varietat estan pintades de color porpra amb un to vermellós.
• Resplendor Sammer - Té unes flors increïblement boniques pintades amb rics tons carmesí.

Decorem el jardí amb tamarix:

Tamarix és una opció excel·lent per crear una bardissa verda i diverses composicions d’arbusts i flors. A partir d’un bonic solitari, podeu fer una font de flors col·locant-la al centre de la gespa. Les varietats d’altura mitjana es veuran molt bé amb plantes com les varietats d’avet nan, diversos tipus de ginebre i tuia. Les flors de nabiu, lila i gessamí es convertiran en un veí igual de agradable al jardí.

N’hi ha varietats tamarixque es mantenen verds durant tot l'any i són perfectes per a la decoració d'interiors.

El tamarix és una planta que pot créixer a qualsevol lloc. Es troba còmoda tant al desert com als cinturons forestals amb hiverns durs. Es pot utilitzar per ancorar sorres relliscants i contenir bancs relliscants.