Remolatxa: característiques del cultiu i de la cura en camp obert

Ara és difícil imaginar que les remolatxes, que s’han instal·lat durant molt de temps als nostres jardins, provenen realment de la costa mediterrània. Aquest estimat vegetal d’arrel és la base de plats deliciosos, conté moltes vitamines, s’emmagatzema durant molt de temps i no és gens difícil cultivar-lo.

Remolatxa: tria una varietat

Hi ha remolatxa sucrera, farratge i remolatxa de fulla. Es diferencia per la forma i el color, així com pel que fa a la maduració: maduració primerenca, maduració mitjana i varietats tardanes. Les varietats de maduració primerenca estan llestes per al consum després de dos o dos mesos i mig, comencen a menjar-se a l’estiu, però no són molt adequades per a l’emmagatzematge a llarg termini. Per a això, es planten varietats mitjanes i tardanes, que maduren en 3-5 mesos. Les remolatxes collides després d’estar completament madures es poden emmagatzemar en condicions adequades durant diversos mesos. Per tant, a l’hora d’escollir una varietat, tingueu en compte tant el temps de maduració, les característiques climàtiques com l’objectiu del cultiu (menjar o guardar, aquesta és la qüestió!). Les remolatxes també són bones perquè mengen no només arrels, sinó també tapes: les tapes de remolatxa s’afegeixen a les amanides, l’okroshka i les sopes. No és menys saborós i saludable que les verdures d’arrel, és una llàstima que algunes persones se n’oblidin!

Remolatxa: preparació del lloc

A l’hora d’escollir un lloc per a la remolatxa, partiu del fet que els agrada molt el sol i, per descomptat, de les regles de rotació de cultius: cada vegada que els planteu en un lloc nou, no plantareu remolatxa després de raves, pastanagues i també col (parlem de tot tipus de col). Els precursors més adequats per a la remolatxa són les solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínies, a més de cebes, cogombres i tot tipus de llegums. La selecció és força àmplia, de manera que podeu traslladar la remolatxa cada any a una nova ubicació. I si el vostre jardí és petit i heu de compactar els cultius, plantant-los als llits dels veïns, tingueu en compte que la remolatxa és molt amable i es portarà bé amb qualsevol verdura o espècia, a excepció de les mongetes. Si parlem del sòl, les remolatxes són força modestes: sobreviuen fins i tot a sòls àcids, amb dificultats, però sobreviuen a la humitat estancada. Però, per descomptat, el cultiu en sòls francs argilosos o arenosos amb humitat normal serà molt més abundant i de millor qualitat. La preparació del lloc ha de començar a la tardor: desenterrar el terreny, eliminar les larves i escarabats que es troben i, el més important, tots els residus vegetals. El sòl preparat adequadament és la clau per a una collita sana. També a la tardor, apliqueu fertilitzants: matèria orgànica (compost o humus) i un complex de fertilitzants minerals. Vés amb compte amb els minerals: la remolatxa és sensible a les sobredosis, en aquest cas es poden produir cultius d’arrels deformats amb esquerdes i nitrats acumulats. Tampoc feu servir adob fresc com a fertilitzant. Deixeu el sòl preparat segons totes les normes per reposar fins a la primavera.

Aterratge

Per tant, ha arribat la primavera, heu decidit per una varietat i heu comprat llavors i el sòl preparat us espera a la casa. Ara és el moment de preparar les llavors. Tingueu en compte que si les llavors, que inicialment tenen un color beix-marró, es colen blau-verd o rosa, llavors ja han estat tractades amb permanganat de potassi o fungicida, no cal que feu res més amb elles, planta. Si heu comprat llavors crues, les cuinarem. Remull les llavors en una solució de permanganat de potassi durant mitja hora, això és necessari per a la desinfecció. I després deixeu les llavors en un drap humit en un lloc càlid per un altre dia.Col·loqueu les llavors inflades a les ranures preparades (després de vessar-les amb aigua) a una distància de 8-10 cm entre si (la distància entre les files és de 20-25 cm), no oblideu que poden créixer 4-5 brots una llavor. A continuació, empleneu les ranures i torneu a regar. Cal sembrar quan el sòl s’ha escalfat fins a 10 graus i ja no s’esperen gelades.

Cura

Després de l’aparició de les plàntules, s’han d’aprimar perquè les arrels es puguin desenvolupar amb normalitat (els brots “extra” es poden trasplantar a un altre lloc, a aquesta edat s’arrelen bé). Potser, al cap d’un temps, s’haurà de repetir l’aprimament, ja que aquestes plantes ja es poden menjar cuinant deliciós borsch de la part superior. La resta de cures és habitual: regar, afluixar, fertilitzar i desherbar. És especialment important regar la remolatxa perquè tingui prou espai per minimitzar les possibilitats de desenvolupar malalties. Això també s'aplica al reg: és necessari per al creixement i la formació de cultius d'arrel, però la humitat excessiva del sòl pot conduir al desenvolupament de podridures i infeccions. La primera vegada que la regueu cada 5-7 dies, amb un afluixament obligatori, quan la remolatxa creixi: es pot reduir el reg, però val la pena començar primer de les condicions meteorològiques. Com hem dit anteriorment, les remolatxes poden acumular nitrats, així que tingueu molta cura amb l’elecció i la quantitat de fertilitzants. Al començament del creixement, es poden aplicar fertilitzants nitrogenats i, durant el període de formació de cultius d’arrels, potassi i fòsfor, però no es deixen portar, calculeu estrictament la quantitat. I com més a prop estigui el final de la temporada d’estiu, menys necessita fertilitzar i regar la remolatxa. I aproximadament 3 setmanes abans de la collita, s’hauria d’aturar el reg totalment (hauríeu d’acabar amb fertilitzants a mitjan estiu). Si parlem de malalties i insectes nocius, sí, és possible. I no, cap dels meus amics no l’ha trobat mai. Amb una preparació adequada del sòl i de les llavors, la probabilitat de malaltia de la remolatxa és mínima. Possibles plagues: mosca o puces de remolatxa, pugó. Si no voleu utilitzar insecticides químics, però preferiu remeis populars, proveu de ruixar les plantacions amb una infusió de pells de ceba amb addició de sabó líquid. L’espolsament amb pols de tabac o cendra també ajuda.

Verema i emmagatzematge

Les remolatxes de maduració primerenca es poden arrencar en qualsevol moment, no cal esperar el període complet indicat a la bossa de llavors. I les varietats tardanes i mitjanes estacions que es conreen per emmagatzemar-se es comencen a collir després que les fulles es tornin grogues i seques. Cal fer-ho sense falla en temps sec i amb la màxima cura per no danyar les arrels. Extreuen el terra amb una forquilla, deixen la remolatxa al jardí una estona per assecar-se. A continuació, es tallen les tapes, deixant tiges de 2-3 cm de llargada, sacsejant les restes de la terra i examinant acuradament els tubercles; només els exemplars sans amb la pell intacta són adequats per emmagatzemar. S’assecen en una habitació ventilada, es col·loquen en caixes de fusta, s’escampen amb sorra i s’empolvoren una mica amb guix (per protegir-les de les malalties). Les remolatxes s’han d’emmagatzemar a una temperatura no superior a +2 graus i humitat elevada. Les verdures d’arrel danyades que no han passat el control de qualitat per emmagatzemar-les es poden processar preparant amanides, amanint-les per borscht o simplement congelant-les tallant-les o ratllant-les.

Com podeu veure, no hi ha res de sobrenatural en el cultiu de remolatxa, ni plàntules ni cap tecnologia agrícola complicada. Tot el secret és que heu de seguir les regles de rotació de cultius, així com dedicar prou temps a preparar llavors i sòl, per la qual cosa no haureu de lluitar contra malalties i insectes nocius i la qualitat del cultiu us sorprendrà i us delectarà. .