Streptocarpus - Streptocarpus

Streptocarpus (Streptocarpus) pertany a la família de les Gesneriaceae. Aquest gènere inclou més de cent trenta varietats. Aquesta cultura es fa salvatge als territoris asiàtics i africans. Aquest gènere inclou vegetació arbustiva i herbàcia, pot ser tant anual com perenne, tot depèn de la varietat. Aquesta flor es va començar a cultivar en condicions interiors al segle XIX. Aquesta cultura és de roseta i la tija s’escurça. Les fulles són amples, lanceolades, tenen una pubescència densa, poden ser verdes o variades. Les flors surten dels sins de les fulles, creixen individualment o dos en un ram. El nom de "streptocarpus" va aparèixer a causa del tipus de fruita, perquè s'assemblen a una caixa allargada en espiral. L’arbust comença a florir a la temporada de primavera i acaba a la tardor. A l’hivern, la planta es troba en un període curt de latència i les fulles no cauen.

Streptocarpus: descripció de la planta

Streptocarpus: foto de la flor

La planta d’estreptocarpus comença a florir a la temporada primaveral i acaba a la tardor.

Requereix una il·luminació brillant però difusa. A la primavera i a l’estiu, les condicions de temperatura han de ser com a mínim de vint graus i no superar els vint-i-cinc. Amb l’aparició dels dies d’octubre, el règim de temperatura baixa fins als quinze graus.

Durant tota la temporada de creixement, els estreptocarpus es reguen regularment i amb moderació. Des dels dies d’octubre, el reg es redueix, a l’hivern es realitzen en petites quantitats, però assegureu-vos que no hi hagi un assecat complet del sòl terreny al contenidor.

La humitat ha de ser moderada. Quan l’arbust creix activament, és necessari aplicar un amaniment superior una vegada a la setmana, amb aquest propòsit s’utilitza un complex de minerals.

La planta es troba en un període inactiu des del començament del segon mes de tardor fins als dies de febrer. El trasplantament es realitza a principis de primavera. Les plantes joves es trasplanten un cop a l'any, exemplars adults, un cop cada tres o quatre anys.

Substrat del sòl. Mescla de test per Saintpaulia. O podeu preparar el substrat vosaltres mateixos, ja que conté terra de sorra, humus, fulles i terres en proporció 1: 1: 2: 3. Si la planta és jove, en lloc de terra sòlida cal prendre una de fulla frondosa.

• Mètodes de cria: esqueixos, dividint l'arbust, llavors.
• Plagues: insecte d’escala, trips, mosca blanca, xinxa, àcar.
• Malalties: podridura grisa.

Streptocarpus: creixement i cura a casa

Streptocarpus: foto d’una flor d’interior

Nivell d’il·luminació.

Quan es cultivi estreptocarpus a casa, s’ha de proporcionar una il·luminació brillant però difusa. Aquesta planta prosperarà sobre un davall de la finestra occidental o oriental. Si el col·loqueu sobre un davall de la finestra orientat al sud, caldrà que el sol directe s’escampi sense fallar. La finestra nord no és adequada per créixer a causa de la manca de llum i això afecta negativament el creixement, desenvolupament i floració de l’arbust.

Condicions de temperatura.

A la primavera, a l’estiu i a les primeres setmanes de la tardor, a la sala on es cultiva l’estreptocarp a casa, s’ha d’observar el règim de temperatura dins dels vint a vint-i-cinc graus. Des del començament del segon mes de tardor, les condicions de temperatura han anat disminuint, ja que haurien de ser de quinze graus, i no inferiors.El règim de temperatura més òptim per transferir la temporada d’hivern és de quinze graus.

Estreptocarpus de reg

A la primavera i a l’estiu, la flor d’estreptocarp es rega amb regularitat i moderació, assegurant-se que el coma del sòl del recipient no s’assequi durant molt de temps. Des del començament del segon mes de tardor, es redueix el reg dels estreptocarpus, a l’hivern es duen a terme en un volum reduït, s’ha de procurar que la barreja del sòl no s’assequi, a més, el líquid no s’estanci. El reg es realitza amb aigua ben assentada a temperatura ambient.

Poda.

Amb una humitat de l’aire molt baixa, els extrems de les fulles començaran a assecar-se. S’han de tallar a temps amb un ganivet afilat i en aquest moment es col·loca un tauler sota el llençol.

Vestit superior.

La planta dels estreptocarpus es fertilitza durant tota la temporada de creixement de tres a quatre vegades cada trenta dies. Amb aquest propòsit, s’utilitza un complex de minerals.

Trasplantament.

Els estreptocarpus joves es trasplanten sistemàticament, o millor dit, un cop a l’any. Els arbustos madurs es trasplanten en ocasions més rares, normalment cada tres o quatre anys. Les flors es trasplanten a principis de primavera a contenidors baixos d’amplada gran, farcits d’un substrat del sòl, que inclou sòl frondós i humit i sorra en una proporció de 4: 1: 2. També s’utilitza una mescla de sòl que conté sorra, humus, gespa i sòl caducifoli en proporció 1: 1: 3: 2. Amb aquest propòsit, s’utilitza una barreja de sòl preparada per a Saintpaulias de la botiga. Perquè la barreja de terra no estigui massa humida, s’hi aboca una mica de carbó triturat. En trasplantar una planta jove, s’elimina el sòl del sòl del substrat.

Streptocarpus: cria a casa

• Reproducció dividint l’arbust.

Aquest mètode s’utilitza per als arbustos de la flor d’estreptocarpi interior, que han crescut molt bé. En primer lloc, es rega el sòl del recipient amb un petit volum de líquid, després es treu la planta de l’olla i s’elimina la terra de les arrels. A continuació, cal agafar un ganivet esmolat, separar part de l’arrel engrossida amb fulles. Cal deixar les parts separades durant un cert període de temps al carrer per obtenir un bon assecat de les seccions, després de les quals es tracten amb carbó en forma de pols. El recipient preparat s’omple amb dos terços de la seva part amb una barreja de terra fresca, després s’hi col·loca un tall i s’escampa amb un substrat fins al coll de l’arrel. A continuació, la barreja de sòl es compacta lleugerament i es rega l’aigua amb aigua tèbia. Per a la supervivència de la part separada, el recipient es cobreix amb polietilè a la part superior. Per accelerar l’arrelament i millorar el creixement de les fulles joves, podeu escurçar les fulles grans ½ o fins i tot tallar-les. Al cap d’una estona començarà la floració de l’arbust.

• Mètode de propagació de llavors.

La sembra es duu a terme en una olla petita i les llavors es distribueixen per igual sobre la capa superficial del sòl. A continuació, l’olla es cobreix amb vidre a la part superior. Les plantacions es reguen de la manera més baixa a través del palet, a més, cal ventilar-les regularment, la il·luminació ha de ser brillant, però difosa, la temperatura ha de ser sempre d’uns vint-i-un graus. Per evitar baixar les condicions de temperatura, es col·loca un full de paper damunt del vidre. Però és aconsellable mantenir les plantacions no a la finestra, sinó complementar-les amb fitolamps. Al cap de sis setmanes, el material de recobriment canvia una mica i es retira completament. La primera vegada que les plantes es submergeixen en un recipient més gran que l’anterior, l’interval entre les plàntules no augmenta molt. Per tal d’evitar lesions a les plantes en el moment de la immersió, el trasplantament es realitza amb cura. En primer lloc, cal trucar una mica a les parets del recipient, i després la plàntula es treu suaument amb una agulla i es trasplanten a una olla nova, mentre es mantenen les fulles amb els dits.La barreja de sòl es compacta lleugerament, després es regen les plantacions, es posa el test en un palet i es transfereix al foc, a sobre es cobreix amb vidre o polietilè. La segona vegada que les plantes bussegen en recipients separats. Per a un bon desenvolupament, s’alimenten les plàntules.

La sembra de grans es pot dur a terme més d’una vegada a l’any, i aquest procediment es realitza en qualsevol temporada. Tens arbusts que floreixen en diferents moments.

• Propagació per esqueixos.

Les fulles joves sanes i ben desenvolupades de la flor interior d’estreptocarpus, no afectades per malalties i plagues, es tallen de l’arbust, i després els pecíols es tallen amb material punxegut. Un cop s’han assecat els llocs dels talls, el pecíol es planta en un petit recipient i s’instal·la directament. Després d'això, es realitza la polvorització amb una solució fungicida, la cassola es cobreix amb polietilè per sobre. A continuació, el recipient es col·loca en una habitació amb bona il·luminació i temperatura positiva. Després de quatre a sis setmanes, apareixen brots joves. Després de créixer i enfortir-se, la planta es trasplanta en un recipient permanent. Si conreu diferents varietats d’aquest cultiu, enganxeu els adhesius de nom a les olles.

Per propagar els estreptocarpus, s’utilitza part del fulletó. Amb aquest propòsit, la làmina es posa amb l'exterior sobre un tauler, i es divideix en tires de cinquanta mm d'ample amb una fulla afilada. La fulla es talla en un pla perpendicular respecte a la vena central. Les parts inferior i superior del fulletó es llencen, les parts restants es planten a les fosses amb la part inferior del pecíol cap avall amb un angle de quaranta-cinc graus. Hi ha d’haver un interval de trenta mm entre les plàntules, no menys. A continuació, es realitza la polvorització amb una solució fungicida, després es cobreix el recipient amb polietilè a la part superior i s’elimina a una habitació amb alta humitat, on s’observen condicions de temperatura compreses entre els vint i els vint-i-dos graus. Els pecíols es reguen a través del palet i també cal ventilar-los cada dia. Els brots joves apareixeran d'aquí a sis a vuit setmanes.

La flor de Streptocarpus es pot propagar per la part longitudinal del fulletó. Amb aquest propòsit, la làmina es col·loca al tauler amb l'exterior, i després la vena central es separa amb una fulla punxeguda. En 2 parts de la fulla, els talls s’escampen amb carbó en forma de pols. Després, es planten a les fosses amb el punt de tall recte cap avall, són enterrades per un terç de la longitud del pecíol de la fulla, a continuació, la barreja de sòl es compacta lleugerament, es realitza el reg i es cobreix el recipient amb polietilè a la part superior. L'olla es trasllada a una habitació amb una bona il·luminació i una temperatura de l'aire favorable. Les plàntules apareixeran per tota la fulla en el pla longitudinal des de les venes laterals. La vena central de la cara interna de la fulla es talla en trossos de 20 mm cada parell de cm. A continuació, es fa el tall amb la cara interior a la capa superficial del sòl i es realitza el tractament amb una solució fungicida. A la part superior del replà, es cobreixen amb vidre, i després es traslladen a una habitació amb bona il·luminació, i el lloc també s’ha de protegir del sol directe. Després de l’aparició de brots joves, el material de cobertura es desplaça lleugerament.

Després de trasplantar els matolls d’estreptocarpus cultivats i reforçats en contenidors separats, els primers dies es cobreixen amb material de polietilè. Després de treure la coberta de les plàntules, es té la mateixa cura que la vegetació adulta.

Dificultats per cultivar una flor d’interior

• L’aparició de podridura grisa. Amb un reg excessiu, la planta es pot danyar per la podridura grisa.
• Brots de perforació. El motiu és un règim de temperatura molt elevat.
• Les vores de les fulles es tornen marrons. Motius: l'aigua està estancada a la barreja de test; humitat de l’aire molt baixa.
• Plagues. En casos freqüents, l’arbust és atacat per trips, àcars aranyes, insectes d’escata, mosques blanques i xinxes.

Streptocarpus: varietats i espècies amb noms i fotos

• Streptocarpus Blancaneus (Streptocarpus candidus).

Aquesta cultura és roseta. Les fulles s’arruguen, d’uns quinze cm d’amplada i fins a quaranta-cinc cm de longitud. L’arbust floreix magníficament. La superfície de les flors blanques, de 25 mm de llarg, té línies de color porpra. El llavi inferior de la flor té ratlles de color porpra i la gola té punts de color porpra.

• Streptocarpus Large (Streptocarpus grandis).

Aquest arbust només té una fulla, d’uns trenta cm d’amplada, fins a quaranta cm de llarg.La tija creix fins a mig metre, creix una inflorescència de borla a la part superior, que consta de flors, la corol·la de la seva coloració porpra pàl·lida, la gola és més fosca, el llavi inferior és blanc.

• Streptocarpus Cornflower (Streptocarpus cyaneus).

Streptocarpus cornflower: foto de la varietat

La flor és roseta, la tija creix fins a quinze cm Les flors de la tija són de color rosa, recollides en dos en un ram. El centre és groc i la superfície de la gola està coberta de ratlles i punts porpres.

• Streptocarpus wendlandii.

Streptocarpus Wendland: foto de la varietat

La pàtria d’aquesta espècie és el sud del continent africà. La planta té només una fulla, que arriba al metre de longitud, més de cinquanta cm d'amplada, la superfície de color verd fosc té venes més pàl·lides. A partir dels sinus d’un peduncle allargat, les flors tenen una mida de cinc cm, la corol·la està pintada de color porpra fosc, la superfície de la faringe està coberta de franges blanques.

• Streptocarpus glandulosissimus (Streptocarpus glandulosissimus).

Streptocarpus Glandulosissimus: foto de la varietat

Aquesta varietat es pot trobar salvatge a les zones muntanyenques d’Ulugur i Uzambar. La tija creix fins a quinze cm El color de les flors pot ser diferent, des del blau fosc fins al porpra.

• Streptocarpus johannis (Streptocarpus johannis).

La tija és vertical. Flor de roseta. Les fulles tenen una amplada d’uns deu cm i una longitud de fins a cinquanta cm. La tija porta uns trenta flors de color porpra blavós, de 20 mm.

• Streptocarpus del rei (Streptocarpus rexii).

Streptocarpus king: foto de la varietat

L’estreptocarpi de King és un cultiu de rosetes. Pàtria: el sud del territori africà. La superfície de les fulles lanceolades oblongues és pubescent, té una amplada de cinc cm i una longitud de fins a vint-i-cinc cm. Les flors creixen a partir dels sins propis o es reuneixen en dos en un ram, la corol·la té forma d’embut. , arriba a uns cinquanta mm de longitud, en secció transversal - aproximadament vint-i-cinc mm. Les flors estan pintades d’un color lavanda pàl·lid, la superfície de la gola i el tub tenen ratlles de color porpra. L’arbust floreix molt i molt de temps.

• Streptocarpus Primrose (Streptocarpus polyanthus).

La pàtria d’aquest estreptocarp es troba al sud del territori africà. La fulla és densament pubescent, fa uns trenta cm de llargada. Els peduncles són llargs, tenen flors de 40 mm de mida, de color blau pàl·lid amb un centre groc. La faringe és més pàl·lida, que recorda el pou d’un castell.

• Streptocarpus primulifolius (Streptocarpus primulifolius).

Flor de roseta. Només es formen quatre flors de color blanc a porpra pàl·lid, la seva superfície té punts i ratlles. La tija creix fins a vint-i-cinc cm.

• Streptocarpus Rocky (Streptocarpus saxorum).

Streptocarpus Skalny: foto de la varietat

Creixent en estat salvatge, aquest estreptocarp es pot trobar a les terres altes dels tròpics a l’est del continent africà a una altitud de més de mil metres sobre el nivell del mar. Les tiges pengen, creixen fins a cinquanta cm. Les fulles es troben oposades. Les flors són lleugerament inclinades cap al terra, pintades de color blavós, que recorden les flors de Saintpaulia.

• Streptocarpus Holst (Streptocarpus holstii).

El Streptocarpus Holst, de planta silvestre, es troba als tròpics del continent africà oriental. Els brots són sucosos, flexibles, creixen fins a mig metre.Les fulles són arrugades, situades oposades, la seva superfície és pubescent, d’uns cinquanta mm de longitud. Les flors d’aquest estreptocarpus són de color porpra, tenen una mida de tres cm, el tub de la corol·la és blanc.