Estils de paisatgisme

Principis bàsics i trets característics de les tendències d’estil en disseny de paisatges.

El paisatgisme permet decorar la zona enjardinada de manera harmoniosa i elegant segons els gustos del seu propietari. En aquest article, analitzarem els estils comuns de disseny de paisatges del lloc i el jardí, els seus principis bàsics i trets característics de les direccions d’estil existents del disseny de paisatges.

Varietat d’estils de disseny de paisatges del lloc

Actualment, s’utilitzen un gran nombre de direccions d’estil diferents en el disseny de paisatges, cadascun dels quals té els seus propis trets distintius que determinen els motius i els principis bàsics de l’organització de l’espai del jardí. Tot i aquesta diversitat, l’objectiu de cada direcció és crear un ambient acollidor i harmoniós, mantenint un equilibri compositiu en l’aspecte del jardí. Diversos estils de disseny de paisatges ofereixen solucionar aquest problema amb els seus propis mètodes, amb l'ajut d'un determinat conjunt de materials decoratius, accessoris i plantes. Queda al jardiner familiaritzar-se amb aquestes característiques i triar l’opció més adequada, tenint en compte el relleu del jardí, les condicions climàtiques de la regió i els seus desitjos.

El luxe dels paisatges d’Anglaterra

L’estil paisatgístic prefereix la naturalitat natural als contorns estrictes. Quan es decora un jardí amb l’esperit d’una finca anglesa, s’ha de tenir en compte que la base de l’estil és una fusió harmònica amb el paisatge circumdant. Per tant, l’elecció de les plantes es limitarà a les varietats que creixen a la zona. Els elements bàsics de la direcció del paisatge són:
- estanys naturals coberts de plantes aquàtiques;
- camins sinuosos capritxosos pavimentats amb talls de pedra natural o fusta;
- gespa ben cuidada;
- una combinació de tons platejats i verds;
- la presència d'objectes de jardineria vertical;
- exuberants parterres de flors;
- varietats decoratives de coníferes i de fulla caduca.
Tot i l'aparent senzillesa d'implementació, Estil anglès té restriccions força estretes. Per tant, per decorar tot l’espai del jardí amb un estil paisatgístic, caldrà una àrea força extensa, com a mínim 12 acres. Si el territori no compleix aquest requisit, només es poden afegir alguns motius paisatgístics a la decoració del jardí. Una altra condició important per a la implementació amb èxit d’aquest projecte és el manteniment constant del jardí, ja que la desordenació i la deixadesa són els principals enemics del modest luxe anglès.

Clàssics geomètrics del disseny de paisatges

El disseny regular de jardins requereix formes i línies geomètricament correctes, així com una disposició simètrica d’elements al lloc. Els arbres i arbusts han de ser retallats regularment per mantenir la seva forma perfecta.Aquest estil també s’anomena francès, ja que deu el seu origen als jardins reials de França. La seva esplendor s’ha contrastat durant molt de temps amb la violència natural i l’artificialitat visible és el principal principi de direcció. Els elements característics d’aquesta direcció són:
- Estricta geometria dels parterres;
- idealment eixos rectes de les vies;
- col·locació al centre de la composició de l'embassament o font;
- pavellons rodons que marquen els punts d’intersecció dels eixos;
- materials naturals;
- cultures topiàries;
- farciment variat de parterres de flors;
- elements decoratius antics;
- bancs forjats;
- pèrgoles.
Per crear un jardí normal en tota regla, necessitareu una àrea extensa de 15 acres.

Obertura escandinava

L’estil escandinau s’inspira principalment en motius naturals. Tanmateix, té una sèrie de característiques que el distingeixen Estil anglès, també basat en paisatges creats per la natura. Aquests són:
- plantes de contenidors;
- gespa mora multicolor;
- diversos embassaments;
- plantació de brucs;
- gespes cobertes de flors silvestres;
- bardisses verdes;
- l’obertura definitiva de l’espai del jardí.

Encant rural rústic

El més popular en el disseny de jardins avui en dia és l’estil country. El motiu rau en la seva senzillesa, facilitat i naturalitat. El seu altre nom, l’estil rústic, parla directament dels fonaments d’aquesta direcció, caracteritzada per l’absència de regles estrictes per al disseny de paisatges. El país és aplicable a una àrea de qualsevol mida i no suposa un gran esforç per mantenir el jardí. Les plantes, per regla general, s’escullen entre les més modestes, els materials són purament naturals i fins i tot tot allò que tenim a la granja s’utilitza com a accessoris. Al jardí del poble, seran adequats arbusts, arbres fruiters i cultius herbacis medicinals.
L’estil rústic dóna la benvinguda a la creativitat i la fugida de la imaginació, de manera que els accessoris d’artesania, les imatges de mascotes, els parterres de flors i els pous es veuran orgànicament al jardí del camp.

Benvolguda senzillesa de modernitat

L’aparent simplicitat i simplicitat de l’estil Art Nouveau és només una il·lusió. Aquesta direcció requereix una planificació particularment acurada, així com costos significatius. Aquí apareixen petits objectes i accessoris d’arquitectura que eclipsen el component vegetal de la composició. Tots els elements de disseny s’han de combinar idealment entre si i estar sempre en perfecte estat, és a dir, un jardí modernista requereix un manteniment constant. A més, aquest estil és lluny de ser estricte geometria - les seves línies són llises, les formes arquejades, les interseccions i les cantonades lleugerament suavitzades. En lloc de la simetria, hi ha repeticions discretes de patrons de parterres i camins. El lloc central l’ocupa la casa, d’on surten altres elements de disseny com els rajos del sol. La modernitat es caracteritza per l’ús de materials naturals; la forja és preferible per als mobles. La paleta de colors consisteix en colors de contrast profund. Una font o un raig ajudarà a revifar el conjunt.

Contemplació del Japó

Un esperit filosòfic impregna tots els detalls del jardí japonès. Els elements de l’aigua i la terra es barregen harmoniosament i es plasmen en els principis bàsics del disseny. Per tant, un jardí japonès és impensable sense estanys, pedres ni arbres. A més, tots els objectes decoratius han de ser el més diversos possibles i, al mateix temps, com fusionats. Per a la decoració d’un jardí d’estil japonès, la zona no juga un paper important. És molt més important mantenir la composició en equilibri sense arruïnar-la amb accents inadequats o colors brillants. La paleta del jardí japonès consta de colors naturals relaxants: blanc, marró, verd, gris.

La perfecta harmonia del jardí d’estil japonès requereix una contemplació, facilitat per la massa d’aigua que sempre és present al territori: un rierol, un estany, una font. Un altre element important són les pedres col·locades individualment o en grups. Els accessoris també es fan amb llanternes de pedra, rierols secs i estanys. La flora del jardí japonès inclou arbusts de ginebre, varietats ornamentals de codony, pruna, poma, cirerer, pi, així com falgueres, peònies i cereals. El bambú és un material decoratiu tradicional per a l’estil japonès. A falta de l’oportunitat de plantar-lo al vostre lloc, n’hi ha prou amb col·locar catifes o panells de bambú a la zona d’esbarjo per donar al racó de descans un sabor autèntic.

La naturalitat d’un jardí holandès

L’estil holandès té molt en comú país: és natural, i l’esplendor dels parterres de flors, els camins sinuosos i les eines de jardí com a accessoris. Al mateix temps, el distintiu d’aquesta tendència és la presència indispensable al jardí de les cultures holandeses tradicionals: en primer lloc, diverses varietats de tulipes, així com coníferes i fulles de fulla perenne. A més, un jardí holandès es diferencia d’un jardí d’estil rural en un grau més gran de cuidats.

Siluetes muntanyoses a l'estil xinès

Un altre estil de disseny de paisatges que va venir de l’est és el xinès. A diferència de Japonès germà, admet la presència de colors vius i una gran varietat de plantes. Els motius principals de l’estil xinès són el terreny muntanyós i les vastes masses d’aigua. Els objectes típics de l’arquitectura petita inclouen miradors, ponts corbats, porxos i galeries. La cultura tradicional del jardí xinès són arbres i arbusts de fulla perenne i conífera.

Misteriós estil morisc en disseny de paisatges

L’estil morisc també es distingeix per l’exotisme oriental, però d’una manera completament diferent accentuada que en les direccions de l’extrem oriental del disseny de paisatges. Un atribut indispensable del jardí d'estil morisc és el pati del pati, revestit de catifes i ricament decorat amb teixits amb adorns i estampats de l'Orient Mitjà, coixins, sofàs baixos i gandules. Els arcs, pèrgoles i miradors entrellaçats amb lianes, roses enfiladisses, el raïm es veuran orgànics. Les plantes en aquest cas es mantenen en la seva forma original i no necessiten un tall de cabell arrissat. Més informació sobre aquest estil aquí.

Paisatgisme a l’estil del minimalisme

Com el seu nom indica, l’estil minimalista del disseny de paisatges implica l’ús de formes lacòniques i una gamma limitada de detalls. L’avantatge indubtable de l’estil és la possibilitat de col·locar un jardí en un territori molt modest: n’hi haurà prou amb 3 hectàrees. El principi principal del disseny de jardins amb l’esperit del minimalisme és la zonificació, és aquest el que ajuda a formar un conjunt elegant en una àrea petita. El minimalisme no implica simetria estricta ni formes geomètriques clares, tret que estem parlant del disseny d’un embassament: els seus contorns han de ser geomètricament correctes. La paleta del jardí, d’estil minimalista, és més aviat moderada i neutra a causa del predomini dels tons platejat, blanc, crema, terracota.

Els materials artificials o naturals s’utilitzen amb un èxit igual per a la decoració, però la característica principal és que només s’ha d’utilitzar un material en el disseny del jardí, tant per pavimentar camins com per a la construcció d’arcs, escales, podis. La llista de plantes permeses en el minimalisme no té aquestes restriccions, però es dóna preferència a la jardineria vertical i als seus cultius característics. Un excés d’accessoris perjudica un disseny minimalista, per la qual cosa es recomana utilitzar-los amb molta precaució. Els elements decoratius típics són les petites pedres, les branques dels arbres i la fusta a la deriva, les superfícies del mirall.

Alta tecnologia universal en disseny de paisatges

La practicitat de l’estil d’alta tecnologia el converteix en una de les àrees més populars del disseny de paisatges. És adequat per a zones de qualsevol mida, requereix poc manteniment i fomenta l’ús de materials sintètics moderns. Un jardí d’alta tecnologia no necessita solucions simètriques ni asimètriques, sinó que tendeix a les formes geomètriques. Camins rectes, arbustos i arbres ben retallats fan que aquesta tendència sigui comuna amb un estil normal. Al mateix temps, a diferència del disseny francès, l’alta tecnologia no reconeix els colors vius. Les plantes d’aquest jardí es col·loquen tradicionalment en contenidors geomètricament regulars, els camins estan coberts de grava i la il·luminació, sovint de colors, juga el paper de l’accessori principal. Un altre element decoratiu característic són les figures de vidre o metall de formes abstractes.

El relleu dels jardins mediterranis

El colorit estil mediterrani de disseny de paisatges combina tot allò que s’associa a la costa sud: pintorescs masses d’aigua, conreus de pins i cítrics, palmeres i oliveres, turons i vessants. La seva alegre paleta inclou taronja, groc, blau, blau, blanc. Sens dubte, en climes més freds, és impossible conrear els cultius termòfils característics de la Mediterrània en una zona oberta. Per tant, els jardiners que han escollit aquest estil hauran de trobar homòlegs sense pretensions i resistents al fred. Els camins del jardí mediterrani solen estar decorats amb còdols marins o altres pedres naturals. Els exuberants parterres de flors estan plens de flors i herbes enganxoses, favorablement engegades per bardisses verdes.

Aquesta direcció suposa el desnivell del relleu, de manera que una zona plana es pot equipar amb pendents artificials, turons, escales. Els elements decoratius d’estil mediterrani inclouen mobles de vímet, bancs de fusta, escultures de jardí, gerros antics. Una massa d’aigua de qualsevol tipus donarà vida al paisatge.

Paisatge eclèctic d’estil provençal

Provença és una combinació sorprenent de dos contraris: l'estil francès normal i l'estil rústic. Això explica l'absència de línies rectes, que van ser substituïdes per fractures geomètriques, combinades amb els atributs tradicionals de l'estil. país - articles d'eines de jardí, ceràmica antiga, artesania. Les plantes d’aquest jardí omplen el jardí frontal de taques de colors brillants, inclosos els cultius d’hort, sinó també cultius d’hort com la carbassa o la ceba. Els camins de pedra no tenen contorns i adreces estrictes.

Estil italià harmoniós

L’estil italià és ideal per a parcel·les de jardí situades en pendent: això permet col·locar parets i terrasses de suport pintoresques al territori. Els elements principals del disseny italià són els cossos d’aigua i les composicions de pedra. La zona enjardinada està dividida per camins axials revestits de mosaics, a banda i banda dels quals hi ha parterres i parterres decorats amb imatges escultòriques. Una zona plana es pot decorar en forma d’amfiteatre amb pedres disposades en semicercle. El jardí italià es caracteritza per la presència de racons secrets amagats dels ulls indiscrets. Més informació sobre l’estil aquí.

Llibertat d’estil colonial

L'estil colonial és molt popular entre els propietaris de jardins equipats amb porxos. El mètode de jardineria vertical us permet convertir la galeria en un racó ombrívol entrellaçat de verd, on la frescor romandrà els dies més calorosos. Tradicional per a la direcció colonial nord-americana és una lleu negligència, que no implica el compliment de normes estrictes i l’elecció de determinats materials. Gràcies a això, l'elecció de les plantes desapareix en un segon pla, donant pas al seu disseny.Per tant, l’esperit de l’Amèrica colonial es pot transmetre col·locant plantes al jardí en contenidors de fusta o ceràmica blanca, mobles de vímet, gandules, fonts, figuretes d’animals de fusta.

Disseny de paisatge exclusiu

Per a aquells que no reconeixen el marc dels estàndards, sempre hi ha una sortida a la seva situació en forma de solucions de disseny exclusives. Al cap i a la fi, l’objectiu final de qualsevol projecte és crear un espai còmode i harmoniós que us permeti relaxar-vos i evoqueu emocions positives. En cas contrari, es permet qualsevol mescla d’estils al territori del solar, sempre que s’assoleixi aquest objectiu.

Estils de paisatgisme barrejats

L’estil mixt en el disseny del jardí permet crear composicions originals separades en un estil o un altre, units per una zona comuna. En aquest cas, una de les direccions encara hauria de dominar, mentre que la resta pot fluir entre si sense problemes. La tasca de barrejar harmoniosament es veu facilitada pel fet que moltes direccions tenen característiques comunes.

La naturalesa verge de l’estil ecològic

L’estil ecològic és la manifestació més alta de naturalitat en el disseny de paisatges. El seu objectiu final és recrear el paisatge natural en tota la seva naturalesa verge sense el més mínim indici d’implicació humana. Aquesta és la principal dificultat de treballar en aquesta direcció. Només es permeten colors naturals i materials naturals, les plantes han de correspondre a la flora que creix a la zona. L’equipament del lloc de l’embassament pressuposa el seu assentament obligatori amb habitants aquàtics típics. Els mobles i accessoris d’aquest jardí haurien de tenir una forma aspra i massiva i semblar-se a un tronc d’arbre, un enganx, una soca.

Disseny de paisatges d’estil forestal

Parent proper estil ecològic és un estil forestal que tampoc implica traces d’intervenció humana en el paisatge natural. La direcció forestal es caracteritza per l’ús de vegetació forestal: arbres salvatges, arbusts, camamilles, ranuncles, campanes.

L’estil d’una finca russa del segle XVIII

L’estil que ja coneixem Provençadesprés d'haver penetrat a Rússia al segle XVIII, va donar lloc a una tendència estilística separada: l'estil rus. Dels seus pares, l’estil de la finca russa va manllevar l’espectacular disseny dels jardins frontals i les zones de la carretera, la jardineria vertical i l’ús de composicions de testos penjants. L’atmosfera d’autenticitat es crea gràcies a la plantació de cultius tradicionals per al centre de Rússia, com bedoll, roure, cedre i auró. El centre del conjunt es pot marcar amb una font o una imatge escultòrica. També per a l’estil rus, l’ús de enreixats i la plantació de plantes als carrerons és tradicional.

conclusions

En aquest article es van presentar diversos estils de disseny de paisatges i es van enumerar els seus principis bàsics i trets distintius. Viouslybviament, cada estil de paisatgisme té els seus propis avantatges i contribueix a la creació d’un aspecte únic del jardí.