Mètodes per plantar patates al jardí: mètodes estàndard i nous

Triar un mètode d’aterratge

La majoria de nosaltres, quan plantem patates, continuem la "tradició" de pares i avis, plantant patates tal com ho feien. I quan el cultiu no és massa feliç per a nosaltres, ens queixem del material de plantació, de les condicions meteorològiques i d’altres factors que no tenen res a veure amb el mètode de plantació de patates.

Al mateix temps, la tecnologia agrícola per plantar patates fa temps que no s’atura. Els mètodes de plantació són diferents segons les condicions climàtiques, la zona del lloc, el tipus de sòl, el nivell de les aigües subterrànies, etc.

Per exemple, alguns jardiners, a causa de la pobresa del sòl, van abandonar completament la plantació de patates al terra i van cultivar arrels a la seva superfície. Altres, propietaris de petites parcel·les, han dominat la plantació de patates en barrils, bosses, galledes. En general, com diuen, hi hauria ganes, però hi hauria una manera.

Mètodes d’aterratge habituals

La plantació de crestes, suaus i de trinxeres són tres mètodes habituals de plantació de patates per a la majoria.

El mètode de la pinta consisteix a plantar en terraplens, d'almenys 15 cm d'alçada, que es fabriquen a mà amb una aixada o amb un tractor, un tractor a peu. La distància entre les serralades ha de ser d’uns 70 cm. Les patates es planten a les serralades, fins a una profunditat de 10 cm, en increments d’almenys 30 cm.

Aquest mètode de plantació és adequat per a sòls encorats, per a zones amb un nivell elevat d’aparició d’aigües subterrànies o amb sòls pesats on l’intercanvi d’aire és difícil i amb poca capacitat d’humitat. En el cas que les pluges intenses siguin un fenomen constant, aquest mètode reduirà significativament el nombre de tubercles podrits. Aquesta opció no és adequada per a sòls clars i sorrencs.

El mètode d’aterratge suau té un altre nom: sota la pala. En aquest cas, primer es fa un forat de 10 cm de profunditat i després s’hi col·loca un tubercle. En excavar la següent fila, es llencen els forats prèviament excavats. Deixem la distància entre les files i entre els forats igual que en el mètode de plantació anterior. La forma més ràpida és plantar patates sota una pala per parelles.

Tot i que aquest mètode de plantació és probablement el més comú, encara és més adequat per a zones amb sòl fluix i humitat moderada.

El mètode de les trinxeres pel que fa als paràmetres principals (distància entre les trinxeres, entre tubercles, profunditat de plantació) i els requisits per al tipus de sòl és molt similar a l’anterior, amb l’única diferència que no es fan forats, sinó trinxeres. Com que aquesta opció és força laboriosa, els propietaris de maquinària agrícola l’utilitzen més sovint.

Mètodes de plantació de patates: novetats en tecnologia agrícola

Els mètodes de plantació de patates que són inusuals per a la majoria de nosaltres són, d’una banda, “mesures forçades”, la raó per les quals són les oportunitats limitades (zones petites, sòls pesats, etc.) i, per altra banda, l’il·limitat entusiasme dels nostres jardiners en el desig d’augmentar el rendiment de la patata.

Una de les maneres d’obtenir un rendiment elevat d’una superfície petita és plantar patates a les muntanyes. La tecnologia agrícola és la següent: es marca un cercle al lloc, d’uns 2 metres de diàmetre, a l’interior del qual, a una distància de 20-40 cm, es fan petits forats, s’hi col·loquen patates i s’escampen amb terra. A mesura que creixen, les patates s’enfonsen formant un monticle. Els tubercles es formaran per capes. Al bell mig d’aquest turó, és imprescindible fer una depressió per regar.

Un altre mètode que guanya popularitat és plantar tubercles sota palla. Tot i que, per descomptat, és difícil anomenar-lo un desembarcament. Consisteix en el fet que les patates es col·loquen a la superfície del sòl i es cobreixen amb palla.Amb el creixement de les tapes, també s’afegeix palla.

Aquesta opció és bona per a zones amb sòls pesats, ja que elimina la necessitat de desenterrar el sòl i, després de collir patates, la palla serà un excel·lent condicionador del sòl. A més, els productors de palla afirmen que els tubercles creixen grans, que les patates estan netes i que la collita requereix molt menys esforç.

Una altra manera poc laboriosa és encaixar sota una pel·lícula o un material no teixit negre. El sòl de la zona seleccionada s’ha de desenterrar, fertilitzar si cal. A continuació, cobriu la zona amb el material seleccionat i assegureu-la amb seguretat. Es fan talls a la superfície del material, s’hi excaven forats, es col·loquen tubercles i s’escampen terra. Aquest mètode exclou la desherbada i l’esqueixada de patates. Tot i això, cal tenir en compte que aquesta opció no és adequada per a regions amb un clima càlid, ja que el sòl sota la pel·lícula negra es sobreescalfarà molt, cosa que afectarà la qualitat i la mida dels tubercles.

Un mètode que pràcticament no requereix esforç i, com a tal, el lloc és plantar patates en barrils, dipòsits, etc. Alguns planten patates als forats fets al contenidor, altres aboquen terra al recipient i hi posen els tubercles, fent així 2-3 nivells en funció de la mida del recipient.

Cal assenyalar que aquestes "novetats" tenen partidaris i opositors. I, si després de treballar activament a la primavera, encara teniu la força per experimentar, per què no proveu un nou mètode, potser en el futur us resultarà tradicional.