Scumpia

Scumpia - un representant bastant popular i conegut de la família sumach, que es pot trobar sovint als parcs i jardins. Aquest arbre es classifica com a arbust de fulla caduca i es troba amb més freqüència a zones on el clima és temperat i constant, per exemple, al centre d’Euràsia o a l’est de l’Amèrica del Nord. El gènere de Scumpia és molt poc nombrós i, si teniu aquesta frase caracteritzada per deu, potser cinc espècies, us equivocareu completament. De fet, Skumpia només combina dos tipus. Per cert, Skumpia té un altre nom que gairebé no heu sentit abans. Va ser donada a aquesta planta per un criador francès. I aquest nom és "cotinus". Quina és aquesta paraula? Aquest és el nom d’una olivera que es cultiva al territori de l’antiga Grècia. Malauradament, avui no és possible trobar aquest arbre, però va aconseguir perpetuar la seva memòria a Scumpia. Per cert, aquesta planta no només és decorativa i s’utilitza a la indústria. S’utilitza per obtenir una substància a partir de la qual s’elabora un colorant natural per a llana que, per cert, es distingeix per la seva sorprenent qualitat i propietats distintives. Molt sovint, l’escumpia és de color vermell o taronja. Tot i això, aquest no és l’únic ús industrial de Scumpia. És possible que també hagueu trobat la seva fusta en diverses joguines o manualitats. A causa del seu color inusual i de molt bones propietats que li permeten ser molt durador, la fusta d’aquest arbre en particular s’ha tornat tan comuna. Tanmateix, per descomptat, no parlarem d’aquestes funcions d’Scumpia, sinó de les que ens interessen, jardiners i floristes, és a dir, sobre la seva bellesa i decoració. Al cap i a la fi, no en va, Scumpia és tan habitual als parcs públics.

Característiques de la planta Scumpia

Si parlem d’una escumpia natural no híbrida normal, cal tenir en compte les seves següents característiques: en primer lloc, la seva alçada. En alçada, aquest arbre arriba des d’un metre i mig fins a tres metres. No obstant això, hi ha excepcions, el tronc del qual, juntament amb la corona, s’eleva fins a cinc metres sobre el terra, però per aconseguir aquests resultats es necessita una gran quantitat d’alimentació i unes condicions ideals que, per desgràcia, són molt des de sempre possible proporcionar. L’escorça està pintada amb un color força inusual, que es pot descriure com marró bordeus. Les tiges tenen diferents colors, que depenen, en la seva major part, de l’edat de cada tall individual. Com més grans són, més vermells es tornen. Les tiges, per cert, contenen saba lletosa que desprèn l'arbre quan es trenca. Malauradament, no hi ha cap ús útil a la llar. Les fulles solen ser molt senzilles però de forma atractiva. És ovalat i al llarg de tota la longitud de la placa foliar es distribueixen unes venes primes, pintades del color de la tija. Però les pròpies fulles es poden trobar pintades exclusivament en tons vermell vi. No obstant això, les corones de Skumpii es tornen especialment boniques a la tardor, quan totes les fulles es transformen i adquireixen un matís porpra molt ric. Per cert, aquesta planta també té petites flors.Per si soles, no són d’interès, però quan aquests nadons es reuneixen en grans inflorescències, els podeu admirar. Aquestes inflorescències tenen forma d’espelma i arriben fins a un terç de metre de longitud. Per primera vegada, els cabdells petits d’aquest arbre comencen a florir al juny, però, segons el clima, l’aparició d’aquesta data es pot allargar fins al juliol. A sobre de tot el vermell que ja el cobreix planta "De cap a peus", durant la floració apareixen bells peduncles vermells sobre els quals aviat floriran els primers pètals. Per descomptat, on hi ha flors, hi ha fruits, i Scumpia, per descomptat, en té. Els fruits són petites baies que es tornen negres a mesura que maduren. Val la pena parlar de la vida útil de l'arbre. Després de la seva primera floració, Skumpia, pràcticament sense perdre les seves qualitats decoratives, pot arribar a viure fins a cent anys.

Com plantar Skumpia a terra oberta?

Les regles per plantar aquesta planta en terreny obert difereixen en funció de moltes condicions, algunes de les quals molts jardiners inexperts poden no preveure per la seva ignorància. No obstant això, intentarem enumerar absolutament tots els matisos i punts que semblen poc evidents, de manera que definitivament no tingueu cap problema amb el cultiu d’aquest arbre.

Quan plantar Skumpia

Parlem primer de l’opció més reeixida: plantar un Scumpia amb un sistema arrel tancat. Si heu comprat aquest brot, no us haureu de molestar gens, ja que el podeu plantar absolutament en qualsevol època de l’any, excepte, és clar, durant la temporada de fred (per raons òbvies). Tot i això, fins i tot aquí hi ha un parell de punts que cal discutir. En primer lloc, val a dir que Scumpia és una planta la temporada de creixement de la qual és molt traïdora i, per tant, si la planteu a finals de tardor, hi ha moltes possibilitats que l’arbre simplement no tingui temps d’adaptar-se. a noves condicions i, en conseqüència, no sobreviurà a l’hivern. Naturalment, hem d’evitar-ho per tots els mitjans i, per tant, si trieu la tardor per plantar-lo, us heu d’assegurar que es faci exclusivament entre setembre i octubre. Un altre problema és plantar una plàntula a finals de primavera. El problema aquí apareix completament al contrari, ja que la planta pot ser destruïda per l'excessiva calor amb què l'estiu la trobarà. Per tant, escollint la primavera, heu de plantar Skumpia exclusivament durant els primers mesos, de manera que l’arbre compleixi els dies calorosos de l’estiu amb un sistema radicular fort i llest per a la prova. Pel que fa al lloc, hauria de ser prou ampli. També és molt important assegurar-se que a Skumpia caigui una quantitat suficient de llum solar i que el dia assolellat duri almenys mig dia. No obstant això, la brillantor dels raigs solars encara no és el factor principal i, per tant, l'arbre es pot cultivar amb una mica d'ombra. Un cop finalitzats tots els punts anteriors del pla, escollit el lloc i l’hora de plantació, és hora de començar a preparar o comprar terres. Si el comprareu, només heu d’anar a la botiga i el mateix venedor us recomanarà el més adequat. No obstant això, per a aquells que prefereixen fer-ho tot amb les seves pròpies mans i confiar només en ells mateixos, hem preparat instruccions per preparar la barreja de sòl. En primer lloc, ha de ser suficientment permeable a l’aigua i l’aire. Aquest punt és increïblement important, ja que Skumpia simplement no suporta l’estancament de la humitat a la seva zona. A més, el sòl ha de ser neutre. Però es tracta de condicions ideals, que són totalment opcionals, tot i que desitjables. En poques paraules, en absència d’aquests factors, la planta no morirà, però, si hi és present, es sentirà molt millor i arrelarà molt més ràpidament en un lloc nou. Per cert, a l’hora d’escollir un lloc, també heu de procurar que no estigui situat en una terra baixa natural.En aquest cas, després de les pluges, inevitablement s’acumularà una gran quantitat d’aigua al voltant del sistema radicular de l’Scumpia, que, com ja sabeu, és destructiu per a aquest arbre.

Característiques d'aterratge

El més important és que l’aterratge no s’ha de fer espontàniament. És imprescindible preparar-se per aquest procediment amb antelació, tant per a vosaltres com per a les plantules. Parlant directament d’ell, les plàntules vint-i-quatre hores abans de la plantació s’han d’eliminar del seu emmagatzematge temporal en el qual es van comprar i posar el rizoma a l’aigua. Un cop finalitzat el procediment de rentat, les arrels s’han d’examinar amb molta cura per detectar qualsevol dany físic. Si les trobeu, hauríeu d’eliminar immediatament les partícules danyades de les arrels i processar els llocs tallats perquè la infecció no penetri a través d’elles. Tampoc no fa mal tractar tot el sistema arrel amb algun tipus de fungicida. Això serà extremadament útil, ja que al principi la planta serà molt susceptible a tot tipus de malalties i no podrà resistir-les. Per tant, és millor jugar amb seguretat. El dia de la plantació, no cal fertilitzar el sòl on plantareu Skumpia. Això es fa només al cap de poques setmanes, quan la planta arrela bé i posa les seves fortes arrels al terra. Tanmateix, s’afegeix alguna cosa al forat d’aterratge i és aigua. El necessitareu com a mínim vint litres. Després d'abocar-lo, espereu fins que s'absorbeixi completament. Quan s’absorbeix l’aigua, cal abocar una mica més de terra per sobre, de manera que es formi un petit turó sobre el qual plantarem el nostre arbre. Després d’estendre amb cura les arrels per tota la zona d’aquest túmul, hauran de ser molt curoses, intentant no fer malbé, ruixeu-les amb terra. Després que la terra ompli el forat fins a la vora, caldrà compactar-la i reomplir-la. Per tant, aquest procediment es repeteix dues vegades (màxim - tres). També és important observar quant s’eleva per sobre del terra el coll d’arrel de l’Scumpia. Si fa menys de vint a trenta mil·límetres, s’hauria de crear un petit fossat al seu voltant. Això permetrà a la planta "respirar" millor i adaptar-se molt més ràpidament a un entorn completament nou.

Com cuidar Skumpia?

De fet, Skumpia està lluny de la planta que traurà tots els sucs amb les seves exigències i capricis impossibles. És molt fàcil cuidar-lo, però no és menys senzill i arruïna aquest arbre gloriós si no seguiu les instruccions més senzilles. Per tant, el primer que heu de saber és que l’arbre no només necessita un reg regular, sinó també un reg abundant. Això és especialment cert per als joves Scumpia, que s’acaben de plantar a terra. Pel que fa a les persones grans, cal regar-les amb molta menys freqüència. No obstant això, encara no menys abundant. Tot i això, us aconsellem que consulteu amb jardiners amb més experiència en aquest tema, perquè la quantitat d’aigua necessària per a un arbre depèn directament de la seva mida. Tanmateix, si Scumpia té prou humitat o no, es pot determinar a la vista. Si el sòl no s’asseca massa temps, hi ha massa humitat. Si s’asseca massa ràpidament, significa massa poc. És fàcil. Si canvieu gradualment la quantitat de reg, depenent de la humitat del sòl, aviat podreu arribar a la mitjana daurada. Un procediment igualment important, que, per cert, pot simplificar molt el procés de cura d’aquest impressionant arbre, és el cobriment. Es recomana fer-ho a l’estiu, quan comencen a caure els primers rajos calents al jardí. El cobriment no només evitarà que la humitat surti del sòl de manera inoportuna, sinó que també és només una excel·lent protecció contra les males herbes. El següent element de les nostres instruccions són fertilitzants. Són molt necessaris per a l’escumpia de l’adult i, per tant, al començament de la temporada de creixement simplement se’ls ha de proporcionar una alimentació basada en nitrogen.Això és especialment cert per a situacions en què hi predomina un sòl pobre al vostre lloc. En aquest cas, és possible que Scumpia no rebi prou substàncies de forma natural, i els fertilitzants són l’única manera d’obtenir fulles exuberants i belles de l’arbre. Tanmateix, s’observa la situació exactament contrària si el vostre lloc té un sòl molt ric. En aquest cas, una alimentació addicional pot provocar una sobresaturació de l’arbre, cosa que, per descomptat, no volem. Això vol dir que l’alimentació s’ha de fer amb moderació o, si voleu evitar qualsevol problema, no hauria d’estar en absolut.

Poda

Com ja s'ha esmentat, Skumpia és una planta extremadament sense pretensions i tracta la poda de la mateixa manera que regar o alimentar-se. En poques paraules, s’hauria de fer això, però, per sort, els errors no es castiguen amb la mort d’un arbre. Per tant, parlant de poda, ha de ser, en primer lloc, regular i, en segon lloc, exhaustiu. Parlant de regularitat, cal dur a terme el procediment no més d’una vegada cada dos anys. Depenent de les diferents condicions, la quantitat de retallada necessària pot baixar a un de cada tres anys a l'any, o pujar a un de cada any. A primera vista, pot semblar difícil determinar quan una planta necessita podar i quan no. Tot i això, creieu-me, d’aquí a un parell d’anys aprendreu a determinar-ho amb precisió i, si consulteu prèviament un mentor amb més experiència, fins i tot la vostra primera poda es farà excepcionalment a temps i excepcionalment correctament. Parlant de correcció, s’ha d’indicar com es realitza exactament el procediment de retallada. Per a la seva implementació amb èxit, primer haureu d’eliminar totes les branques velles i malaltes. No oblideu que és imprescindible tractar el tall amb un fungicida i netejar-lo amb carbó vegetal per evitar l’aparició de malalties. Si parlem de branques joves que no estan malaltes de res, també cal tallar-les fins a un terç de la longitud original. Això es fa per facilitar la supervivència de l’hivern a Skumpia. Si seguiu aquestes senzilles regles, podreu obtenir resultats senzillament sorprenents i el vostre Scumpia serà tan magnífic que qualsevol persona que entri al vostre jardí definitivament admirarà.

Escúpia florida

Per descomptat, aquest arbre arriba al màxim de la seva bellesa i decoració durant el període de floració. Si encara no heu vist com és el color de la scumpia, immediatament haureu de mirar-lo. Us assegurem que definitivament obtindreu una impressió duradora. Tot, ja pintat amb tonalitats escarlates, la planta està coberta de peduncles de color vermell carmesí, que en aparença s’assemblen a pelusses o autèntics corals marins. Per cert, hi ha molt bones notícies per a aquells que viuen a les latituds mitjanes del nostre país. El fet és que si les condicions durant l'any van ser força favorables i el clima era càlid, hi ha moltes possibilitats que Scumpia no només floreixi, sinó que floreixi dues vegades. La primera floració es produirà al maig, però la segona, a mitjan estiu. Tot i que el segon durarà molt menys que el primer, no és meravellosa la mateixa oportunitat d’observar un fenomen tan meravellós dues vegades a l’any?

Malalties i plagues de scumpia

Per descomptat, per meravellosa que sigui Scumpia, sempre tindrà enemics. I no parlem de jardiners enfadats que ho consideren fastigós, sinó de tota mena de bacteris i virus que, si es vol, menjarien tot el vostre jardí. Per tant, us ensenyarem a protegir el vostre arbre de les hordes microscòpiques (i macroscòpiques). Tanmateix, si cuideu bé Skumpia, la probabilitat que qualsevol plaga pugui fer-li mal tendeix a zero. El fet és que la immunitat d’aquesta planta és molt forta i, si es proporciona amb millors condicions, els fongs i els bacteris no tenen cap possibilitat. Tot i això, el problema encara es manté i el seu nom són insectes.Malauradament, protegir-se’n no és una tasca tan fàcil, però, afortunadament, els pugons i els àcars, que absolutament tothom té al jardí i que són la principal desgràcia per a qualsevol planta, no mostren interès per Scumpia. Les espècies d’insectes excepcionalment rares prefereixen menjar-ne, però, però, són molt notòries i podeu eliminar-les amb l’ajut de qualsevol insecticida.

Com refugiar Skumpia per a l’hivern?

És especialment important protegir Skumpia contra el fred i l'hivern de l'hivern si els arbustos són joves i encara no són prou forts. En aquest cas, el primer que heu de fer és omplir el coll de l’arrel i la zona que l’envolta amb mulch. Així, previndreu la hipotèrmia de l’òrgan més important de la planta: l’arrel. Per cert, aquest procediment serà útil per a la persona vella, ja que el seu sistema radicular, encara que molt més fort, encara no és menys sensible que el dels arbres joves. Després de col·locar el cobert als llocs necessaris, podeu passar a les següents etapes de protecció, que ja es refereixen exclusivament a la Skumpia recentment plantada. És necessari lligar un arbust jove amb branques d’avet, però molts experts suggereixen cobrir completament l’arbre amb algun tipus de material teixit. Si esteu segur que les branques de l’arbre suportaran aquesta càrrega, us aconsellem que reculteu al segon mètode tenint en compte la seva especial fiabilitat.

Com cuidar Skumpia als afores.

A més del fet que quan es cultiva aquest arbre a la regió de Moscou, cal prestar molta atenció a molts procediments i operacions, cal adoptar un enfocament molt responsable de l'elecció mateixa d'una planta. Tot i que només hi ha dues espècies de Sumpia, inclouen un nombre bastant gran de varietats, algunes de les quals són totalment inadequades per a aquesta regió, i d’altres simplement són ideals per a aquesta. A més, no us oblideu de la severitat dels hiverns a la regió de Moscou i, per tant, una bona protecció contra les gelades és el segon que heu de tenir en compte quan es cultiva Scumpia en aquesta regió.

Pel que fa a les instruccions i regles bàsiques, les enumerem a continuació en una versió abreujada perquè definitivament no perdeu res important i pugueu començar a treballar amb total confiança.

En primer lloc, com ja hem esmentat, us heu d’encarregar de comprar una varietat que toleri molt bé el fred. Afortunadament, no són difícils de trobar i no tindreu cap problema amb la compra.

Si compreu una plàntula en un viver, haureu de consultar amb el venedor quants hiverns ha sobreviscut el vostre arbust escollit. El nombre d’hiverns més òptim serà de dos, però a falta d’una elecció, és molt possible comprar el brot que n’hagi sobreviscut només un.

En triar un lloc de plantació, s’ha de prestar molta atenció a les males herbes i als vents que bufen per aquest lloc. El fet és que aquests dos factors poden arruïnar la vostra operació per fer créixer Scumpia a la regió de Moscou.

Per als dos o tres primers hiverns, cobrir completament les plàntules de Scumpia amb un llenç especial és un procediment obligatori, cosa que no es recomana evitar per a la grua. Per descomptat, a més de cobrir, també cal cobrir amb humus, que irradiarà calor i escalfarà les arrels durant el període de gelades.

Parlant de la decorativitat que podreu aconseguir cultivant Scumpia a la regió de Moscou, no es pot deixar d’esmentar que, per desgràcia, haureu de sacrificar el color bordeus de les fulles, pel qual alguns jardiners estimen tant aquesta planta. El fet és que aquelles varietats que tenen fullatge verd es distingeixen per la major resistència hivernal. Si el prou requisit per fer créixer Scumpia al vostre lloc és el seu impressionant fullatge de color porpra, haureu d’estar preparats perquè durant l’hivern el vostre arbre rebi grans ferides que no siguin visibles a la vista.Es produiran a l’interior de l’arbre i, per desgràcia, no permetran que floreixi tan brillant i luxuriant com voldríeu. Per descomptat, això es pot evitar, però per a això haureu d’utilitzar una protecció fiable contra el fred, el que, per descomptat, és dos més difícils i costosos. Tot i que, de fet, si immediatament després d’acabar el clima fred proporcioneu a Skumpia la millor cura, una gran quantitat d’aigua i calor, el dany que va rebre durant l’hivern es pot reduir completament. Tot i això, creiem que és molt més fàcil comprar una varietat més resistent a les gelades, amb la qual no us haureu de molestar gens. A més, el fullatge en qualsevol cas tindrà un to morat més o menys pronunciat, de manera que l’elecció és vostra.

Reproducció de scumpia

Diferents jardiners i criadors tenen opinions diferents sobre quin mètode és el millor per criar escumpies. Algú és adherent del mètode de llavors i algú és vegetatiu. Tot i això, creiem que no hauríeu de complir l'opinió d'una altra persona, sinó que escolliu només el mètode que més us convingui. De fet, propagant una planta de manera no estimada, atès que el procés es prolonga, en qualsevol cas gastareu molta més energia i nervis.

Creix a partir de llavors

Cal dir immediatament als principiants que aquesta tasca és lluny de ser fàcil, però per tant: si per alguna raó volíeu cultivar Scumpia a partir de llavors: us recomanem que canvieu d’idea. Tanmateix, si us considereu un jardiner amb la suficient experiència com per iniciar un procediment tan complex, la següent instrucció us convé. Per tant, en primer lloc, és clar, necessitareu llavors. Es recullen tres o quatre mesos abans del desembarcament directe, i tot perquè: definitivament necessiten estratificació. Si realment teniu experiència, sabreu que aquest procediment consisteix a guardar les llavors a una temperatura bastant baixa (uns quatre graus centígrads) durant un període de temps prolongat. Tot i això, fins i tot això no és tot el que necessiten les llavors abans de plantar-les. El fet és que la seva closca és molt, molt dura, i les possibilitats que sense ajuda exterior el brot puguin obrir-la són extremadament petites. Per descomptat, apareixeran diversos brots, però la taxa de germinació serà tan baixa que simplement no hi haurà cap desig de fer-ho més. Per tant, abans de l’estratificació, cal fer un altre procediment amb un nom molt similar: escarificació. Pot semblar que només perjudiqui les llavors, perquè per a la seva implementació estan immerses en àcid sulfúric durant vint minuts, però, creieu-me, aquest procediment ja ha estat provat per centenars d’especialistes i ajuda exclusivament a una planta amb una closca gruixuda a les llavors. Tot i això, és de vital importància observar la seguretat i, per tant, la immersió es realitza exclusivament amb guants.

D’altra banda, si sembrareu les llavors just després de collir-les, és possible que no sigui necessària l’estratificació. Gràcies a les gelades hivernals, la passaran directament al sòl. No obstant això, si teniu intenció de sembrar llavors a la primavera, hauríeu de triar el període de plantació correcte. I resultarà ser la meitat de la primavera, el començament de l’estiu. Després d’aquesta operació, tornareu a veure les vostres llavors, però ja germinades, només al cap d’un any.

Esqueixos

La propagació per esqueixos és un mètode molt més senzill i recomanable per a principiants. Es pot dur a terme encara que els vostres coneixements i habilitats en jardineria no siguin tan grans. Per fer-ho, primer haureu de preparar material per créixer amb antelació. Per descomptat, com el nom del mètode suggereix, aquest material seran esqueixos joves. Es recomana recollir-les al juny, quan comença la primera floració de Scumpia. Després d'això, per a la nit següent, la tija acabada de collir es submergeix en una solució d'heteroauxina. Al matí ja es podrà plantar. Tot i això, es fa al matí i no al vespre.En cas contrari, és possible que no es produeixin incrustacions i arrelaments. Parlant de plantar, cal esmentar que no és tan senzill com en el cas de les llavors. En lloc de plantar simplement el tall al sòl, se selecciona un recipient separat amb una barreja especial de sòl de la composició següent: torba, sorra i gespa en proporcions iguals. El procediment més important per a un tall que creix en aquestes condicions és la ventilació i, per tant, està estrictament prohibit descuidar-lo. Després de vint dies de cultiu, podreu observar l’aparició d’arrels en un brot jove, però és important saber que no totes germinaran. Les estadístiques mostren que només el trenta per cent dels brots arrelen i, per tant, per tenir la garantia de plantar-ne almenys un al jardí, haureu de recollir almenys deu esqueixos. Tanmateix, tenint en compte que triga menys d’un mes a aparèixer arrels, aquesta estadística sembla ser benigna.

Mètode de capes

Potser aquest mètode és el més senzill i, fins i tot, una persona que està completament lluny de la jardineria pot fer-hi front. La seva essència rau en el fet que diverses tiges de plantes es prenen i es doblegen cap al terra. Després d'això, al seu costat exterior, caldrà fer una petita incisió longitudinal, a partir de la qual el sistema radicular del brot creixerà en el futur. Ara que tot està a punt, heu de fixar la tija en aquesta posició perquè el lloc amb la osca quedi al terra i la part superior amb les fulles quedi a la superfície. Per descomptat, aquesta capa s’ha de tenir en compte com si es tractés d’una planta de ple dret i, per tant, s’ha de proporcionar reg. Després d’estar completament segur que els esqueixos estan ben arrelats, es pot separar de l’arbust mare (amb molta cura, sense tocar els rizomes). Després d'això, no es transplanta cap capa, sinó un brot en tota regla al seu lloc de residència permanent.

Tipus d’escumpia i les seves varietats

Com ja s'ha esmentat, només hi ha dos tipus de Scumpia i, per tant, no hem de triar uns quants dels millors d'un parell de centenars per a la descripció, cosa que, per descomptat, simplifica enormement el treball i l'elecció de vostè. Així que no ho dubtem i saltem directament a la primera d’aquestes dues varietats:

Scumpia ordinària

El més probable és que mai no hàgiu vist aquesta espècie en llibertat, perquè Scumpia creix on una persona, amb tot el seu desig, simplement no pot viure, és a dir, als vessants de les muntanyes de l’Àsia central i oriental. En alçada, aquest arbre arriba a una mitjana d’un metre i mig a tres metres. Tot i que, com ja s’ha dit, també hi ha individus que arriben a una alçada sense precedents de cinc metres. L’escorça és de color marró, sobre la qual es poden distingir clarament els desbordaments de color bordeus i escarlata. El fullatge d’aquest arbre té aproximadament el mateix color, per la qual cosa es valora. Les plaques de fulles estan cobertes de venes, formant un patró bastant senzill i senzill. La seva forma, per cert, sembla un ou, però invertida i de llargada arriba fins als set centímetres. També cal esmentar que en aquest arbre es formen inflorescències força boniques, que s’assemblen més a enormes trossos de pelussa carmesí o matolls de corals marins. En qualsevol cas, en longitud poden arribar fins a un terç de metre. I, per descomptat, com que hi ha inflorescències, hi ha d’haver fruits, que en aquesta espècie de Scumpia estan representats per baies negres petites i seques. Per descomptat, tenint en compte la popularitat d’aquesta espècie, al llarg dels anys se n’han generat un gran nombre de varietats híbrides, moltes de les quals són simplement increïblement populars. Per exemple, les varietats amb una floració verdosa del fullatge són molt valuoses, a causa de la seva capacitat per suportar fàcilment hiverns intensos i fred sever. Tot i això, això no significa que totes les varietats de fulla vermella no siguin resistents a l'hivern.

Tot i això, ningú no pot discutir amb el fet que suporten els hiverns pitjor.De les millors varietats de Skumpia vulgaris, es pot destacar:

1. Lady Young - Una varietat amb una alçada d’arbre de fins a quatre metres o fins i tot superior. El seu fullatge és excepcionalment verd i les inflorescències tenen una capacitat sorprenent de canviar el seu color amb el pas del temps. Així, florint de color verdós, les flors s’esvaeixen de color rosa cremós. No obstant això, l’inconvenient d’aquesta varietat és la seva fragilitat. Lady Young no sol viure més de cinquanta anys.

2. Gràcia. Si us semblava que la varietat anterior era alta, és clar que teniu raó, però Grace us sorprendrà encara més amb els seus cinc metres d’alçada. D’altra banda, les fulles d’aquesta varietat són significativament més petites que les del representant estàndard i no creixen més de cinc centímetres. El seu color varia del carmesí al porpra.

3. Purpura de scumpia. Cada següent varietat continua batent el rècord de l'anterior i el morat Scumpia no és una excepció. La seva alçada pot assolir un rècord de deu metres i, per tant, és la més adequada per omplir el paisatge d’un parc. Bé, és clar, no cal explicar que el fullatge d’aquesta varietat és de color porpra.

4. Esperit Daurat. Una vegada més, les propietats d'aquesta varietat es poden deduir del seu nom i es diferencien pel fet que no només tenen fullatge groc, sinó realment daurat. Per descomptat, en sentit figurat, però no deixa de fascinar pitjor que l’or. No obstant això, tota la decoració i la singularitat d'aquesta varietat es pot perdre fàcilment si es cultiva a l'ombra. Llavors les fulles es convertiran en un color verd molt menys atractiu i inusual. No obstant això, els representants d’aquesta varietat arriben al màxim de la seva bellesa a la tardor, quan les fulles comencen a adquirir un impressionant tint vermell ataronjat.

5. Porpra real. Aquesta varietat és lluny de ser la pitjor de les millors, tot i que es troba al final d’aquesta llista, però encara presenta un inconvenient molt greu: creix molt lentament. En cas contrari, és molt difícil retreure’l: té un fullatge preciós, una exuberant corona i un color morat impressionant de les fulles.

American Scumpia

Aquí arribem al final d’aquest article. L'últim tipus de Scumpia, que analitzarem, serà el Scumpia americà. El seu tret distintiu no són les seves exuberants i belles inflorescències, sinó les fulles d’una bellesa impressionant, que, a més, tenen una longitud impressionant de deu a dotze centímetres. No obstant això, també té un inconvenient, a causa del qual aquest tipus de Scumpia no serà del gust de tothom: és molt baix. Potser en el seu hàbitat natural arriba als cinc metres d’alçada, però al nostre carril central és poc probable que creixi fins a un metre. Tanmateix, a algú li pot agradar aquesta miniatura. En cas contrari, l'espècie és força similar a Scumpia vulgaris, amb l'excepció que absolutament totes les seves varietats estan molt ben protegides de les gelades i només poden patir en cas de tempesta de neu molt greu.

Conclusió

Scumpia - No només una planta sense pretensions per cuidar, sinó també una excel·lent decoració per a un jardí o parc, que es convertirà en un excel·lent ajudant amb el qual podreu entrenar i desenvolupar els vostres talents de jardineria. Els professionals, en canvi, poden comprar-lo simplement com un arbre senzill i senzill, que, però, s’adaptarà perfectament a qualsevol paisatge i a gairebé qualsevol composició. Esperem que el nostre article us ajudi a decidir si comprareu Scumpia i també desitgem que tingueu èxit.