Siderata a la tardor.

Els jardiners i jardiners que prefereixen l'agricultura ecològica a l'agricultura tradicional han apreciat durant molt de temps els beneficis dels purins verds, oblidant-se dels fertilitzants, en grans quantitats que ofereixen botigues especialitzades i centres de jardineria. Moltes plantes pertanyen a siderata i cadascuna té el seu propi benefici per al sòl.

Vegem de més a prop quines plantes d’adob verd es recomana sembrar a la tardor i com fer-ho correctament.

Factors que deterioren el sòl.

El nivell de fertilitat del sòl té un impacte directe tant en el volum de la collita com en la qualitat dels fruits cultivats. Amb el pas del temps, es fan més petites, perdent el gust. I quan el rejoveniment del cultiu no va donar el resultat esperat, s’ha de parar atenció a la qualitat del sòl.

Molts factors contribueixen a l'esgotament del sòl, però, sovint això es produeix per les següents raons.

Incompliment de les normes de rotació de cultius. L’eficàcia de la rotació de cultius és un fet provat científicament. Diferents cultius creixen a diferents profunditats, consumint aliments i nutrients en aquesta capa de sòl. Així, en canviar els cultius en llocs, permetreu que el sòl es recuperi almenys parcialment. El cultiu d’un cultiu d’hort al mateix lloc comportarà l’esgotament del sòl, que donarà lloc a un cultiu que no sigui ric en quantitat i qualitat. A més, les plagues d’insectes que infecten les plantes s’adapten tant a les mesures de control durant diversos anys que no serà fàcil desfer-se’n.

Alguns jardiners cremen residus de plantes seques directament al jardí per tal d’enriquir el sòl amb cendres. De fet, la cendra és una bona matèria orgànica que també ajuda a combatre les plagues d'insectes. No obstant això, la crema de residus secs a terra condueix a la destrucció de l'estructura del sòl i la destrucció de la microflora, que conté les substàncies necessàries per a les plantes.

Les tempestes flueixen, fonen l’aigua i renten la capa superficial del sòl. Però és en ella que es contenen substàncies útils i hi viuen microorganismes necessaris per a les plantes.

El mateix efecte sobre el sòl l’exerceixen els corrents de vent, que bufen i ondegen aquesta capa.

La sembra d’adob verd al lloc de la collita no protegirà malament el sòl d’aquests fenòmens.

Així, de vegades, nosaltres mateixos posem la mà a l’esgotament de la capa fèrtil de les nostres parcel·les. Tot i això, també podem corregir la situació.

Beneficis de les plantes siderals.

Les plantes de purins verds són en realitat fertilitzants orgànics cultivats al lloc.

Per regla general, els siderats es sembren immediatament després d’acabar la collita. A més d’enriquir el sòl amb substàncies útils, sembrar fems verds també permet evitar el creixement de males herbes, que omplen instantàniament les parcel·les buides. Alguns jardiners practiquen la sembra de purins verds entre plantes, sense esperar que la fruita maduri.

El nombre de siderats inclou plantes amb un sistema radicular ben ramificat i que creixen activament. Sovint, es tracta de representants de la família de les lleguminoses, com ara: pèsols de ratolí, trèvol dolç, trèvol, alfals. Plantes de la família dels cereals, incloses la civada, blat, el sègol, l’ordi, també són excel·lents siderats, i també l’amarant, la calèndula, el tramí, el gira-sol, la phacelia, etc.

Siderata permet restaurar la terra esgotada de manera ràpida i relativament econòmica. Els pèsols de ratolí, per exemple, prepararan el sòl per plantar pastanagues i remolatxa, i el lupí es pot convertir en un precursor dels tomàquets, cogombres i carbassons.A més del fet que els fems verds enriqueixen el sòl amb molts elements i substàncies útils, també tenen una sèrie de qualitats importants. En primer lloc, els siderats, amb arrels ramificades, afluixen el sòl. A més, aquestes plantes inhibeixen el creixement de males herbes, impedeixen el desenvolupament de microorganismes patògens que habiten el sòl i també inhibeixen els atacs de plagues d’insectes. Per tant, com a prevenció de l’aparició de nematodes i cucs de filferro, podeu plantar calèndules.

No cal desenterrar el fem verd segat, sinó que és molt possible utilitzar-lo com a cobert. L’adob verd sembrat a la tardor, deixat abans de l’hivern, retindrà la neu durant la seva fusió, contribuint així a la humitat del sòl.

Les plantes resistents a les gelades, sembrades entre cultius de jardí a la tardor, reduiran una mica els danys causats per les gelades de retorn de primavera.

Sembrar fems verds a la tardor.

Siderats es sembren durant tota la temporada. No obstant això, els jardiners en pràctica recomanen fer-ho a la tardor, tot tenint en compte algunes de les característiques.

La sembra de purins verds a la tardor té com a objectiu principal preparar el sòl per a la propera temporada, per tant, s’han de triar plantes resistents a les gelades. A més, no es poden plantar plantes (siderats de la mateixa família que les verdures que voldríeu cultivar o que ja hagueu conreat en aquest lloc la temporada passada). Per exemple, la colza, que és un siderat, no es pot sembrar en una zona on la col creixerà o creixerà en el futur, ja que les dues plantes són membres de la família de les crucíferes. La violació, per cert, prepara perfectament el lloc per plantar tomàquets, carbassons, remolatxa, pastanaga i també serà una bona prevenció de l’aparició de podridures diverses.

Cal assenyalar que moltes plantes d’adob verd són adequades per sembrar a la tardor, incloses: phacelia, colza, pèsols de ratolí, capucins, alfals, mostassa, raigrà. Molts jardiners sembren cereals abans de l’hivern.

A les zones amb molta humitat del sòl, el lupí i la seradella creixeran bé.

En qualsevol cas, perquè els fems verds aportin el màxim benefici, no hauríeu de sembrar sense parar la trama amb ells, al principi, és important decidir el cultiu de quin cultiu de jardí preparareu el sòl.

Ens fixem breument en els purins verds, els predecessors dels cultius de jardí més populars.

Les plantes de la família de les lleguminoses (trèvol, pèsols de ratolí, alfals i lupins, mongetes (farratge)) es poden sembrar en llocs preparats per a tomàquets, pastanagues, carbasses, cogombres, carbassons, cols, raves, raves, albergínies, remolatxes i patates. Els llegums són capaços d’enriquir el sòl amb nitrogen, sense el qual és impossible el correcte creixement i desenvolupament de les plantes.

Els purins de gra verd (ordi, sègol, raigràs, civada) són adequats per a la majoria de les verdures llistades, a excepció del rave, el rave i la col. A més del nitrogen, aquestes plantes aporten potassi al sòl, ajuden a augmentar el contingut d’humitat del sòl i eviten l’aparició de nematodes.

Les plantes crucíferes, com ara la colza, la colza i la mostassa, són bones per sembrar en zones on creixeran diverses hortalisses, a més de cogombres, carbasses, pebrots, pastanagues, carbassons, tomàquets, patates, albergínies. Aquestes plantes aportaran minerals a la terra (potassi, fòsfor) i, a més, ajudaran a fer front a plagues com l’omnipresent cuc de filferro, nematodes, llimacs.

El blat sarraí, representat pel blat sarraí, és adequat per a gairebé totes les verdures, a excepció dels espinacs i de l’acella, així com del ruibarbre. A més d’enriquir el sòl amb substàncies útils, també contribuiran a reduir el nivell de la seva acidesa.

I, finalment, la borratja, Phacelia pertany a aquesta família: un adob verd molt popular que no té parents entre els cultius d’horts, cosa que significa que la planta es convertirà fàcilment en una predecessora de qualsevol de les verdures.

Sembrem adob verd correctament.

La sembra de siderats es duu a terme després de desherbar el lloc de males herbes, ja que les males herbes poden passar per alt en la massa de siderats en creixement actiu i obstruir el sòl amb llavors. No és necessari excavar el sòl abans de sembrar fems verds. Les llavors s’aprofundeixen en no més de 2-3 cm, després de les quals es reguen les plantacions.

Quan l’alçada de les plantes arriba als 18-25 cm, es sega i s’incrusta al sòl. En aquest cas, no s’ha de dubtar per evitar l’aparició de llavors. El fem verd introduït d’aquesta manera, en descomposició, donarà substàncies útils al sòl.

Alguns jardiners sembrant siderats abans de l’hivern i, després, segant-los a la primavera, no tenen pressa per incrustar-los al sòl. Les plantes es deixen als llits durant un parell de setmanes de manera que les seves arrels es descomponen més ràpidament sota la influència del medi extern i és més fàcil enterrar-les al terra.

La sembra d’adob verd es pot fer a mesura que es cull la collita. Normalment, a l’agost, els llits amb alls, cebes, herbes diverses i, parcialment, ja estan alliberats. El destí alliberat el poden ocupar els siderats, que tindran temps de guanyar massa verda abans de començar les gelades. Al final de la temporada, cap a mitjan setembre, ja es sembren plantes resistents a les gelades. Abans de l'arribada de les gelades, les plantes tindran temps de créixer, arrelar i preparar-se per l'hivern. I guanyaran massa verda ràpidament amb l’arribada de la primavera.

Per cert, si el sòl del lloc té una elevada acidesa, una gran quantitat de matèria orgànica, que és adob verd, pot ser perjudicial. Els verds coberts en grans quantitats no tindran temps de descompondre’s fins al final i començaran a agrejar-se, empitjorant l’estat del sòl. Per tant, tenint sòl acidificat al lloc, s’ha d’enviar part del fem verd a compost.

Conclusió

Per tant, els fems verds, sens dubte, són una excel·lent matèria orgànica que augmenta significativament la fertilitat del sòl. Només és important fer un ús adequat d’aquests recursos valuosos i, alhora, molt accessibles.