Siderata per a patates

Les patates no només són una hortalissa fortament arrelada a l’activitat culinària, sinó també una cultura molt demandada actualment, que es planta gairebé a l’igual que els cereals. Actualment, els residents d’estiu s’esforcen per obtenir la màxima quantitat de collita fins i tot des del volum més petit o des d’una petita zona de plantació. Gràcies a això, es poden subministrar patates durant tot l’hivern i no malgastar una gran quantitat de diners en la compra. Alguns jardiners generalment rebutgen qualsevol fertilitzant mineral o químic i fertilitzant en favor d’una collita natural i respectuosa amb el medi ambient. Però, al mateix temps, no tothom pensa que si s’explota constantment la terra i els recursos del sòl, el sòl es torna més pobre, esgotat, s’hi poden desenvolupar patògens i, en total, tot això pot provocar conseqüències increïblement negatives. Per tant, és molt important retornar alguna cosa al sòl, saturar-lo, millorar-ne la qualitat i les característiques fèrtils, ja que aquesta és l’única manera de dur a terme un diàleg amb la natura i rebre-ne no només un abundant, sinó també un collita molt saborosa.

Hi ha moltes maneres de mantenir la fertilitat i la saturació del sòl. Un d’ells és fer ús de purins verds per a les patates, sembrant-hi altres plantes que només estan destinades a això. Les patates siderades són plantes que es sembren abans que els mateixos tubercles de patata es col·loquin a la parcel·la. A continuació, els siderats es tallen sota les patates, excavats junt amb el sòl. Els residus vegetals són molt útils per al sòl, ja que es descomponen, es podreixen i aporten una gran quantitat de components útils i nutritius. Després d’uns 7-10 dies després, es pot plantar el cultiu principal al sòl i assegurar-se que el sòl estigui saturat amb un fertilitzant complet i completament natural. De vegades, els siderats davant de les patates saturen tant el sòl que en el futur és possible no afegir-hi cap component mineral ni orgànic addicional, i això també té els seus avantatges, ja que gràcies a això, el jardiner pot estalviar-se el temps , i tampoc no perjudicarà la seva salut futura en una collita 100% natural.

Siderata per a patates: per a què serveixen?

Quan els tubercles només es distribueixen al sòl, haurien de començar a créixer i desenvolupar-se. Per a això, els tubercles realment necessiten nitrogen i fòsfor, ja que són aquests elements els que afecten el desenvolupament del sistema tuberós del cultiu. El sistema radicular ha de rebre tots els nutrients i elements necessaris, ja que s’aboca els tubercles, i realment ho necessiten per al seu desenvolupament. El fòsfor també és molt important per a les arrels, ja que influeix en la formació d’un fort sistema immunitari a la planta.

D’una manera o altra, però no un sol component o element pot ser absorbit fàcilment per les patates. La massa verda també s’hauria de desenvolupar plenament i, per a això, les patates ja necessiten nitrogen. Per tant, els siderats de les patates haurien d’incloure una quantitat suficient del component nitrogenat, així com fòsfor, a causa dels quals, en principi, s’assimilarà tot això i les pròpies patates demostraran un creixement i desenvolupament actius.Ara ens trobem davant la tasca d’entendre i determinar clarament quines plantes contenen tots els elements necessaris per a les patates, comprar-les i sembrar-les al lloc abans de plantar-les elles mateixes.

Mètodes d'ús de purins verds per a patates

Avui en dia, els jardiners coneixen diversos mètodes bàsics per utilitzar adob verd per a cultius específics. En el nostre cas, es tractarà de patates. Els mètodes inclouen els següents:

• El posterior ús de fems verds abans de les patates, quan el sistema radicular dels cultius acompanyants servirà com a principal font de nutrició per a la verdura. És a dir, les patates estaran saturades de substàncies a causa del sistema radicular dels purins verds, que es desenterraran juntament amb el sòl en preparació per a la plantació.
• ús total de purins verds per a les patates: en aquest cas, tant la part superficial com la part subterrània participen en la saturació del cultiu en la mateixa mesura
• tallant l’ús de fems verds després de les patates: el jardiner desenterra la part acabada de tallar del fem verd i el sistema radicular es manté al mateix lloc, cosa que també pot proporcionar un suport integral a la planta.

En general, molt dependrà de quins nutrients es van introduir originalment al camp on es planten les patates. En aquest cas, el jardiner pot triar un mètode o diversos alhora, els pot alternar. En qualsevol cas, els siderats per a patates són naturals i completament segurs i, per tant, poden ser utilitzats pel jardiner com vulguin, sense por que el cultiu principal (en el nostre cas, les patates) rebi algun tipus de lesió o sobresaturació.

Per descomptat, hauríeu d’entendre immediatament quins siderats per a les patates són els millors per utilitzar-los en el futur i obtenir l’efecte desitjat. Els jardiners experimentats han reflexionat, experimentat i provat durant molt de temps un gran nombre d’adobs verds per entendre quins d’ells tenen un efecte beneficiós sobre la planta i quins d’ells no tenen absolutament cap sentit en la plantació, ja que simplement no donen el desitjat. efecte. Com ha demostrat la pràctica, els millors siderats per a patates són els siderats lleguminosos.

Pèsols - Es tracta d’un adob verd per a patates, que es sembra pràcticament al mateix temps que la plantació de tubercles de patata. Sorgeix molt abans que les patates i, a causa del seu sistema radicular abundant, pot atraure substàncies i components més útils i nutritius. En certa mesura, el sistema radicular dels pèsols pot atreure nitrogen, que té un paper molt important en el desenvolupament de les patates, en el seu creixement, en el farciment del tubercle i, en conseqüència, pot afectar la collita futura.

Alfals És una altra cultura útil. Pot jugar un paper no només com a fem verd, sinó també com a alimentació del bestiar. L’alfals conté una gran quantitat de substàncies i components útils i nutritius, de manera que si es planta al lloc, de vegades les patates ja no necessiten apòsits orgànics o minerals addicionals. L’alfals també pot ser molt beneficiós per a la persona, ja que s’utilitza sovint amb finalitats culinàries com a herbes fresques i aromàtiques. Aquest adob verd es planta després de les patates cap a l’agost, i després aconsegueix créixer ràpidament i fa un treball excel·lent amb les seves funcions de planta, que poden atraure i renunciar a una gran quantitat de nutrients.

Lupí - les seves mongetes poden ser un excel·lent substitut de la soja. Els verds solen ser menjats tant pels animals com pel propi home. Les mongetes lupines contenen aproximadament un 50% de proteïnes i un 20% d’olis. La qualitat de l’oli és molt similar a l’oli d’oliva, per això és tan preuat en el negoci culinari. Un altre adob verd que és bo per a les patates és el trèvol dolç. Es considera una de les plantes medicinals més efectives, que també és una planta melífera.Melilot conté una gran quantitat de nutrients i nutrients i components que són bons per a les mascotes. Al mateix temps, el creixement del trèvol dolç és molt abundant i en alçada pot arribar fins als dos metres. També realitza un gran nombre de funcions molt àmplies, enfocades a saturar el sòl, proporcionant a les patates tots els components necessaris per al creixement. A més, com a siderat, el trèvol dolç continua sent un dels més populars, i ho és realment.

Vika - siderat, pertanyent a una de les primeres espècies de cultius. Aquest adob verd després de les patates és completament sense pretensions i no és capritxós si parlem de condicions climàtiques i de temperatura. Excel·lent no només per saturar el sòl, sinó també per alimentar els animals tant en forma verda com les pròpies mongetes. Normalment la vesícula s’utilitza com a adob verd de les patates, que es posa a l’hivern, ja que durant aquest temps la planta revela plenament totes les seves propietats i components útils i nutritius, té un paper molt important en el desenvolupament dels tubercles i afecta encara més la qualitat i quantitat del cultiu.

Siderata per a patates: foto

Si parlem dels principis d’acció d’aquestes plantes, al seu efecte s’assemblen als fems que s’introdueixen al sòl. Però, al mateix temps, els fems necessiten molt més temps per descompondre’s al sòl i revelar-ne totes les substàncies i components útils. A més, els fems són un "plaer" car, fins i tot per a aquells jardiners que no estalvien en absolut l'estat del seu lloc i la seva millora. En aquest cas, els siderats per a patates tenen més avantatges: són molt més fàcils de distribuir pel lloc, són molt més barats que els purins. A més, els fems verds davant de les patates són molt versàtils, ja que es poden utilitzar no només per saturar el sòl, sinó també amb finalitats mèdiques, personals i culinàries, i perquè els animals també puguin menjar. En poques paraules, plantar purins verds és una ocupació totalment econòmica i sense pretensions, i els beneficis poden aportar diverses vegades més que les preocupacions associades a la introducció d’adobs minerals o orgànics, que també necessiten més temps per revelar plenament les seves característiques.

Els avantatges d’utilitzar fems verds per a les patates

La siderata per a patates aporta una gran quantitat de beneficis a una verdura, i és per això:

• quan els siderats de patata comencen a podrir-se, l’activitat dels bacteris del sòl s’activa al sòl. Per a ells, els residus vegetals del fem verd són un excel·lent entorn alimentari i de reproducció, a partir del qual el sòl es torna més favorable i més fèrtil, saturat, atractiu de manera que hi creixi una gran varietat de cultius en el futur i les patates en aquest cas sense excepcions.
• els fems verds davant de les patates fan que el sòl sigui més humit pel fet que poden retenir la humitat del sòl. Al mateix temps, els purins verds no s'erosionen del sòl, no són arrossegats per les pluges i les precipitacions, que és la seva estabilitat i importància en l'horticultura, en comparació amb altres cultius.
• les males herbes no poden competir amb els purins verds. Els siderats tenen una fase de creixement actiu, el seu sistema radicular és més extens i fort, de manera que les males herbes no tenen temps per prendre possessió del territori i dels nutrients, però els siderats concentren totes aquestes substàncies en si mateixos, de manera que després de processar-los o decaure, torneu-los al sòl i a la pròpia planta, el cultiu principal
• l’adob verd de patata conté substàncies fittoncides. Poden ser excel·lents per lluitar contra les plagues del jardí. Es fan molt menys tant al sòl com a les plantes. En general, les plagues i els insectes que poden fer mal a les patates moren molt ràpidament per siderats, sobretot si desprenen un aroma que paralitza l’insecte, ja no es pot alimentar ni desenvolupar i, en conseqüència, només l’espera la mort inevitable
• el sòl, gràcies al fem verd que hi ha davant de les patates, s’enriqueix molt activament, hi entren els nutrients i components més bàsics, que tenen un efecte excel·lent en el creixement i desenvolupament del cultiu. Les substàncies particularment importants són el potassi i el nitrogen i, per descomptat, el fòsfor. En general, és aquest punt un dels més bàsics, ja que és gràcies al fem pur que es pot augmentar el rendiment, augmentar-ne la quantitat. Al mateix temps, el jardiner no necessita utilitzar components minerals ni orgànics, ja que l’adob verd ja conté totes les substàncies més necessàries i útils que tenen un efecte excel·lent en el creixement de la patata, la formació de tubercles i la collita futura.

Quan plantar adob verd per a patates: a la tardor o a la primavera?

La següent pregunta que es fan els jardiners és quan és el millor moment per plantar adob verd per a patates, a la tardor o a la primavera. Aquí val la pena prestar atenció al fet que els llegums tenen les seves pròpies característiques. Una d’elles és que poden brotar molt ràpidament i, al mateix temps, la massa verda també augmenta activament a causa de l’acumulació de nitrogen als teixits del fem verd, que té aquest efecte. Aquesta característica la poden utilitzar els jardiners per als seus propis propòsits. Per exemple, de vegades tornen plantes de fems verds al sòl i ho fan perquè el sòl es saturi i s’enriqueixi i perquè altres cultius rebin una alimentació abundant i rica. Com a regla general, els llegums poden passar per dos cicles de germinació en una temporada d’estiu.

Hi ha diverses regles bàsiques per sembrar fems verds, que estan destinats directament a les patates. Entre ells, destacarem els següents:

• les llavors s’han de col·locar al sòl que s’ha tractat. Per a això, s’hi poden afegir alguns minerals i components per endavant. El fem verd de patata serà capaç de processar-lo i transferir-lo a un fertilitzant orgànic segur que serà perfectament absorbit per la patata i percebut com un excel·lent suplement eficaç
• a la primavera, es recomana plantar purins verds de patata a finals de març i abans de principis de maig. Tot depèn de la temperatura de l'aire que es desenvolupi i de les condicions climàtiques que es formin a la zona on es plantaran les patates. Si la plantació està prevista per a la tardor, el millor és fer-ho uns 45 dies abans que comenci el fred. En aquest cas, les plàntules han d’arribar a una alçada de 15 centímetres i, alhora, han de tenir temps de descompondre’s al terra. Per fer-ho, l’adob verd de patates a la primavera necessita uns 14 dies per descompondre’s completament al sòl i donar-li al sòl tots els components útils i nutritius.
• la sega de purins verds es realitza fins i tot abans que es formin les llavors a la planta. Això es requereix perquè les llavors del fem verd no caiguin de nou al sòl, ja que hi ha alguna peculiaritat: en el futur pot haver-hi grans dificultats per eliminar finalment el fem verd del sòl.

Amb tot això, els fems verds s’han d’humitejar, de manera que cal organitzar el reg. Després, processaran tots els nutrients i components necessaris molt més ràpidament i, alhora, seran molt més beneficiosos del que podrien haver estat mai. L’objectiu és que els components i minerals útils es poden localitzar molt a la profunditat del sòl i només s’obtenen a partir d’aquí mitjançant l’organització de la humitat activa del sòl. Per tant, si hi ha sequera i, en general, a les regions amb un clima àrid, es recomana regar i regar adobs verds abans de plantar cultius de patata, principalment a la primavera. El reg no s’ha d’aturar exactament fins al moment de la sega per tal de mantenir la tendència de creixement i saturació del fem verd, només en aquest cas es mostraran totes les substàncies i elements útils.És possible tallar adob verd per a patates abans de plantar manualment o amb l’ajut d’alguns dispositius mecànics per tal d’estalviar temps i força física.

Siderata no apta per a patates

Alguns cultius de vegades també es poden plantar com a precursors de les patates. Entre ells, la civada i el blat, el sègol. Al mateix temps, no tenen la quantitat suficient de nitrogen i fòsfor, que podria saciar al màxim les patates i el sòl on es troben. Per tant, en principi, no s’ha d’esperar cap efecte ràpid dels siderats de gra i, encara més, beneficiar-se. El mateix passa amb els adobs verds com la phacelia i la mostassa blanca, la colza, que també poden ser adequats per a cultius més lleugers, però no són opcions nutritives i saludables per a la saturació i l’alimentació de les patates.

En general, poden ser ideals per a altres cultius, ja que tenen un bon perfil nutricional. Per tant, idealment, els siderats de patata anteriors poden ser adequats per a tomàquets o cogombres. Si els afegiu en una quantitat superior a la que s’acostuma a indicar, el fertilitzant trigarà encara més a arrelar-se al sòl, revelant-ne les substàncies útils i minerals. Pot ser que això no tingui un bon efecte sobre l’estat general del sòl i, a causa del fet que el processament triga massa, pot conduir al fet que el productor arribi tard a plantar les patates. No importa el fem verd que s’utilitzarà després que el productor hagi collit el cultiu de la patata. En general, poden ser absolutament qualsevol siderat que pugui pertànyer a qualsevol família i subtipus cultural. Però podeu parar atenció a les funcions individuals de cada siderat. Per exemple, la mostassa pot desinfectar i desinfectar perfectament el sòl i també tolera bé els períodes de fred i la congelació, de manera que es pot adaptar perfectament i demostrar excel·lents resultats de plantació.

En general, perquè les tapes de la patata tinguin un creixement excel·lent i, alhora, els tubercles s’omplin activament, els llegums es convertiran en els millors siderats d’aquesta patata. El millor és sembrar-los immediatament al sòl preparat, perquè gràcies a això germinaran molt més ràpidament. Si el jardiner ha decidit plantar adob verd per a patates a la tardor, després de collir el cultiu de patata, es pot utilitzar absolutament qualsevol cultiu. Poden tenir un efecte més gran sobre la fertilitat del sòl que sobre el creixement dels tubercles de la patata i, en conseqüència, sobre el rendiment. En principi, tot això també depèn de les condicions meteorològiques, de l'estat del sòl a la zona de plantació i de les preferències personals dels mateixos jardiners en quin resultat voldrien aconseguir en plantar adob verd per a patates i en la seva distribució posterior .

Siderata per a patates: vídeo