Saintpaulia - Saintpaulia

La planta a la natura sol trobar-se a prop de diversos rius, rierols i altres masses d’aigua. Saintpaulia es pot veure a prop de cascades d’Àfrica. El nom d'aquesta flor prové del cognom d'un baró, que es deia Walter von Saint-Paul. Va ser ell qui va veure aquesta flor al segle XIX a Tanzània, la va admirar i descriure. I també gràcies a ell, Saintpaulia va rebre tanta fama entre la gent i va ser presentada en una exposició molt nombrosa entre altres cultures.

A més, durant una gran quantitat de temps, els criadors de diferents països i regions van començar a prestar atenció a aquesta planta i ho van fer. Com a resultat, actualment hi ha un nombre molt gran d’espècies i varietats de plantes.

El violeta Uzambara encara crida l'atenció de tots els cultivadors de flors i és molt apreciat. La planta realitza perfectament funcions decoratives, té un període de floració molt llarg i moltes varietats.

A més, la cultura és prou modesta i, amb una senzilla cura, es delectarà amb la floració gairebé tot l'any. A causa de les petites dimensions de la planta, s’adapta de forma compacta i s’adapta a qualsevol interior, a qualsevol ampit de la finestra. Al mateix temps, alguns productors conreen diversos tipus de plantes alhora, com a resultat de les quals obtenen tota una galeria de violetes Uzambara.

Saintpaulia: cura de les plantes

La cura de Saintpaulia inclou proporcionar a la planta llum, humitat, una temperatura agradable i sòl fèrtil.

Llum

Com qualsevol planta d’interior, a Saintpaulia li encanta créixer allà on hi ha un espai obert i assolellat. No obstant això, eviteu la llum solar directa. El lloc òptim per al creixement d'aquesta planta serà el costat occidental i oriental de l'apartament. A més, amb l’aparició de poques hores de llum del dia, el millor és reordenar el violeta a l’ampit de la finestra sud.

Si no és possible col·locar la planta a les finestres est i oest, s'hauria de crear una ombra parcial artificial perquè la llum solar directa no cremi les fulles de les plantes joves. Podeu, per exemple, utilitzar algun tipus de suport i posar la planta no al llindar de la finestra, sinó al costat.

Temperatura

La temperatura òptima per a un bon creixement i desenvolupament de les plantes serà d'aproximadament 20-25 graus. Els cultius més antics necessiten una temperatura inferior, d’uns 20-22 graus. Cal controlar que la temperatura durant el dia i la nit es mantingui aproximadament a la mateixa marca, o que la diferència sigui molt petita, ja que un fort canvi de temperatura de l’aire, així com el moviment actiu del vent, perjudiquen la planta.

Saintpaulia adora molt l’aire humit, però si l’aire és sec, la planta no se sentirà menys còmoda. Els jardiners experimentats no recomanen ruixar un violeta amb una ampolla. Només podeu posar recipients amb aigua al costat o posar un humidificador.

Com regar Saintpaulia

L’aigua per al reg s’ha de preestablir. Millor si és aigua de pluja o fosa. El més important és que estigui net, sense clor.

A més, durant el reg, assegureu-vos que l’aigua no entra a les fulles i tiges de la planta. És millor si voleu

reg directament sota l’arrel. La quantitat de reg dependrà de la temperatura de l'aire i del clima fora de la finestra. Així, a la temporada calorosa, s’augmenta la quantitat de reg. Si fa fred a fora, la quantitat de reg es pot fer menys.

Aquí és important centrar-se en les fulles de la planta. Us informaran sobre una deficiència o un excés d’humitat. Així, les fulles d’una planta sana que tinguin prou humitat haurien de ser carnoses, sucoses i fermes.Quan les fulles es marceixen, així com si es tornen primes i letarges, això indica que la planta no té prou humitat. A més, els brots del sistema radicular, que participen en l’absorció d’aigua del sòl, poden desaparèixer.

Si el reg és excessiu, el sistema radicular es pot podrir. Aquest fenomen sol produir-se quan la planta creix en un recipient inadequat. Per evitar l’aparició de podridures, així com malalties fúngiques, les plantes s’han de tractar amb permanganat de potassi de baixa concentració.

Sòl preferit per Saintpaulia

El sòl òptim per a aquest cultiu serà aquell en què l’aire i la humitat circulin bé. Aquest factor serà molt important per al creixement i desenvolupament normals de la planta. Per tant, el sòl hauria de ser fluix, però la humitat hauria de romandre-hi el major temps possible.

La composició òptima del sòl serà el terreny de terra, terra frondosa, humus, sorra i molsa. A més, els productors solen seleccionar el sòl segons els requisits de la planta i segons el seu criteri.

Podeu comprar una barreja ja feta a la botiga, que es ven específicament per a violetes. També podeu afegir molsa, substrat de coco o perlita addicionals a aquesta barreja. O podeu recollir la terra del bosc i afegir-hi terra frondosa.

Com trasplantar Saintpaulia

Saintpaulia és una planta petita, de manera que sovint necessita un recipient petit. A mesura que creixi el violeta, s’ha de trasplantar a un recipient més gran, si cal. La planta té un sistema radicular molt fràgil i fràgil, de manera que trasplantar-la en qualsevol cas té un efecte negatiu.

Si la violeta ha deixat de créixer, no es pot prescindir d’un trasplantament. Tanmateix, cal fer-ho amb molta cura, amb el mètode del transbordament. S’afegeix al contenidor la quantitat necessària de terra nova.

I també haureu de trasplantar el violeta si el seu sistema radicular ha començat a podrir-se i si s’ha aplicat excessivament la quantitat de fertilitzant. Els cultivadors de flors experimentats recomanen escollir aquesta capacitat per a un creixement òptim de les plantes de manera que sigui tres vegades més petita que la pròpia sortida.

Com a regla general, es tracta d’un test que té un diàmetre d’uns 10 cm, a més dels costats de la mateixa mida. En aquest recipient, les plantes tenen inflorescències més exuberants i tenen un aspecte molt impressionant. Si s’utilitza un test més gran, és possible que la planta no floreixi gens.

Alimentació

Després del trasplantament de la planta, al cap d’uns 1,5 mesos, cal començar a fertilitzar les violetes. Com a fertilitzant, els complexos especials ja fets per a plantes amb flors, que es poden comprar fàcilment en botigues especialitzades, són perfectes. Com que el violeta floreix durant tot l'any, cal alimentar els arbustos regularment durant tot l'any.

Alguns cultivadors de flors experimentats exclouen el procediment d'alimentació, però un cop cada sis mesos trasplanten la violeta en un recipient nou amb un diàmetre una mica més gran.

Rejoveniment de Bush

Quan la planta es fa massa gran, les fulles inferiors poden morir i l’arbust no sembla tan impressionant com abans. A més, l’aspecte de les inflorescències violetes canvia. Per evitar que això passi, la planta es rejovenix periòdicament. Per fer-ho, cal tallar la part superior de la tija i tractar les seccions amb algun tipus d’estimulant del creixement de l’arrel. A continuació, la planta es trasplanta a un sòl nou i la flor adulta es deixa al contenidor anterior, després dels quals hi apareixen fillastra.

Saintpaulia home: reproducció

El violeta es propaga de diferents maneres: arrelant esqueixos, arrelant fillastre i amb l’ajut de peduncles.

Per a esqueixos la reproducció necessitarà les fulles de la planta. Només s’han de seleccionar arbustos sans i sense signes de dany. Amb l’ajut d’una fulla afilada, es talla la fulla en diagonal, de manera que hi ha la possibilitat d’un major rebrot de les arrels. Així, la longitud del tall serà d’uns 5 cm i s’ha de tractar amb carbó activat en pols i col·locar-lo en un got d’aigua.

Per a això, l’aigua s’ha de bullir i refredar, i també és millor dissoldre-hi prèviament una pastilla de carbó activat. Si ho heu fet tot correctament, en una setmana la tija donarà arrels.

Després d'això, el material de plantació es planta en tasses, a la part inferior de les quals primer cal fer forats i organitzar un petit drenatge. L’espuma de poliestirè funciona bé. A continuació, s’ha d’omplir el got amb sòl de coníferes fèrtils o es pot utilitzar terra de gespa barrejada amb sorra. La profunditat de plantació ha de ser d’uns 1,5 cm i, després de plantar-lo, és millor organitzar un tap o bossa transparent sobre el tall.

Els esqueixos es poden plantar directament al sòl sense l'etapa de rebrot de les arrels a l'aigua. Aquest procés trigarà una mica més, però en un mes poden créixer fulles noves. Després que les plantules joves siguin més fortes, s’han de trasplantar a contenidors separats. Però no totes les varietats són adequades per a la propagació per esqueixos, ja que perden les característiques de les plantes progenitors.

En aquests casos, la planta es propaga utilitzant peduncles. Necessitareu els arbustos més forts i sans amb tiges de flors. S'han de tallar i col·locar en tasses d'aigua de la mateixa manera que es descriu anteriorment. Després d’això, al cap d’un temps, apareixeran noves fulles joves de la vella planta. Tanmateix, el reg aquí s’ha de fer amb molta menys freqüència, en contrast amb la propagació d’esqueixos.

Per propagar Saintpaulia fillastra, cal arrencar-les d’una planta adulta. Els fillastres massa grans solen espatllar l’aspecte, normalment se’ls treu. Hi ha varietats de plantes que no creixen els fillastres, però apareixeran si elimineu el punt de creixement. En aquest cas, al cap d’un temps apareixeran noves tiges a les aixelles. Quan hagin crescut fins a uns 3 cm, s’haurien de tallar i col·locar també en un terreny adequat per a l’arrelament.

Varietats Saintpaulia

Entre les varietats, les més populars són:

Saintpaulia és fosca. La planta té tiges primes que arriben als 10 cm d’alçada. El color dels pètals aquí és de color porpra suau i les anteres grogues s’assemblen a perles.

Saintpaulia fosc: foto de la varietat

Saintpaulia de flors violetes... Aquesta planta té pètals blaus i també es troben altres tons de flors. Poden ser de color blanc, rosa, vermell i morat. La bellesa de la imatge es complementa amb fulles vellutades d’un ric color verd.

Saintpaulia de flors violetes: Foto de la varietat

Saintpaulia Magungen. L’arbust es ramifica bé, les tiges arriben als 15 cm d’alçada, les fulles també són força grans, d’uns 6 cm, tenen una vora desigual. Les flors d’aquesta planta es recullen en diverses peces en una sola inflorescència i tenen un to violeta.

Saintpaulia Magungen: Foto de la varietat

Saintpaulia teitea... Aquesta planta creix només a Kenya i està protegida activament per les autoritats.

Conclusió

Les violetes són potser les plantes més populars als quals els cultivadors de flors els encanta créixer i no només al seu apartament. El seu avantatge rau en el fet que els arbustos són molt compactes i sense pretensions, cosa que significa que s’adaptaran bé a qualsevol apartament i delectaran la vista durant tot l’any.

Les violetes són fàcils de cuidar i no requereixen molta atenció. Les plantes també es reprodueixen de forma ràpida i senzilla si seguiu algunes regles i coneixeu les característiques de la planta.

A causa del gran nombre d'espècies i varietats de plantes, no deixen de sorprendre amb el seu color i forma. Si conreu diversos tipus de violetes alhora, les plantes decoraran, sens dubte, fins i tot l’interior més avorrit.

Les plantes es conreen tant a l’ampit de la finestra com en testos penjants en combinació amb altres flors o com a planta independent.