Secrets dels fertilitzants

Després d'haver determinat el tipus de sòl, els residents d'estiu procedeixen immediatament a la selecció dels fertilitzants adequats, el mètode i la freqüència de fertilitzar les plantes en una temporada determinada.

Com fertilitzar les plantes correctament? Intentem esbrinar-ho ara mateix.

Per exemple, molt sovint cal recórrer a l’anomenat encallat del lloc, això és especialment típic per a sòls excessivament àcids, on la majoria dels cultius cultivats no poden arrelar.

Però pocs saben dels matisos i, sobretot, de les precaucions de seguretat per aplicar calç, però ho fan a l’atzar. En el procés de manipulació d’aquest material, és imprescindible portar guants, preferiblement de goma, i també utilitzar ulleres de protecció.

No es permet dur a terme aquest procés en temps de vent, igual que quan es tracta el territori amb altres preparats químics. Per tal d’estendre eficaçment la calç al sòl cultivat, es recomana utilitzar una eina de jardí com una forquilla.

Recordeu que la calç fina és la més adequada per a la calada; la mòlta massa grossa pot no tenir l’efecte esperat sobre l’acidesa del sòl. Pel que fa a la temporada d’aplicació, sovint és tardor, en un període sense temps ennuvolat i precipitacions; això és imprescindible.

Es permet aplicar materials amb calç directament en el procés de cultiu del sòl juntament amb altres fertilitzants d’origen orgànic. El principal matís és que s’haurien de distribuir uniformement per tota la zona, en cas contrari es podrien produir conseqüències desagradables.

Tot i això, aquesta regla no s’aplica a tot arreu, per exemple, està prohibit afegir calç al sòl junt amb fem, ja que quan interactuen es produeix una reacció que provoca l’alliberament d’una quantitat excessiva de nitrogen.

Com ja sabeu, això pot tenir un efecte advers i perjudicar els cultius cultivats, frenant el seu creixement i desenvolupament en el futur. Aneu amb compte en aquest tema.

En adonar-nos que el sòl escollit és prou fosc, estarem encantats de reconèixer l’humus, una part del sòl molt útil per a les plantes, que és una font de nutrients i un entorn favorable per al desenvolupament de microorganismes favorables. Com es forma?

El fet és que la matèria orgànica del sòl d’una manera o altra es descomposa inevitablement, cosa que s’anomena el terme especial “humificació”. Es tracta d’una mena de procés de processament de tota mena de residus, que és dut a terme per bacteris i microorganismes que es troben al sòl en aquest moment i que es desenvolupen a l’interior.

Així, doncs, aquest procés d’humificació forma, curiosament, un producte nou i final: l’humus, que acumula de nou substàncies útils i es converteix en un excel·lent ajudant per a tots els residents d’estiu.

El contingut d'humus d'un sòl concret es pot dividir en tres grups: els pobres en humus (contingut de l'1% aproximadament), que contenen una quantitat moderada d'humus (fins al 2%), així com els sòls d'humus mitjà (de 2 a 3% de contingut d’humus) ...

El més favorable és el sòl que conté fins a un 5% d’humus, però això no sempre passa i, si el sòl del lloc difereix amb indicadors similars, us podeu felicitar, teniu molta sort.

Tots sabem que de tant en tant cal alimentar les plantes cultivades. Però, quants jardiners aficionats saben dels adobs preparats amb herbes? Normalment es tracta d’una mena de solució, excrements d’ocells, etc., però i les herbes?

Sí, és clar, hi ha tal cosa i aquest tipus d’alimentació es distingeix per la seva provada eficàcia.Els suplements d'herbes en forma d'infusions són prou valuosos per enriquir les plantes durant el desenvolupament i el creixement, si es preparen adequadament.

També es poden utilitzar com a agent protector contra les plagues d'insectes si ruixeu la part superior d'un cultiu en concret des d'una ampolla.

La recepta clàssica de la infusió inclou vegetació fresca, que prèviament s’ha sotmès a un procés de trituració: es tracta de dent de lleó, ortiga, camamilla i quinoa.

Es poden utilitzar altres males herbes que no tenen un valor particular, però que al mateix temps es poden utilitzar amb beneficis. Sense ser entusiastes de l’aparició, cal abocar una gran quantitat d’aigua al recipient fins a les vores.

El següent pas és deixar les plantes soles perquè comenci el procés de fermentació; això no passarà immediatament, així que tingueu paciència. Remeneu les plantes mullades periòdicament per obtenir resultats més ràpids.

Recordeu que el recipient no s’ha de tancar amb una tapa, en cas contrari, si no hi ha prou oxigen, és possible que la infusió no funcioni. Ja al cap d’uns 15 dies, la infusió arriba a la fase final: apareix la transparència i la suspensió s’instal·la al fons, cosa que és un signe segur de preparació.

Per a una major fiabilitat, es recomana colar la infusió immediatament abans d'utilitzar-la i diluir-la amb aigua en la proporció d'1 part de la infusió a 10 parts d'aigua. Així, aconseguireu la concentració desitjada per alimentar-vos, per no fer malbé els cultius sense voler.

Per tant, ara ja coneixeu alguns trucs i secrets més relacionats amb la fertilització de les vostres plantes. Per descomptat, encara n’hi ha massa per incloure-hi i encaixar-hi, però, tot i així la informació que us hem arreglat pot esdevenir un punt clau específic per a vosaltres i per al vostre jardí.

Recordeu fertilitzar les plantes a la velocitat: no sobrepasteu les plantes, però, al mateix temps, no deixeu que s’esgotin. Bona sort!