Sangvisorba. Plantació i cura en camp obert.

Sanguisorba (Sanguisоrba) és una planta herbàcia que pertany a la família Pink. Pot créixer en un lloc durant molts anys. Traduït del llatí, significa l’absorció de sang. El nom es va donar per la capacitat de la planta de deixar de sagnar. La gent l’anomena cuc de sang.

Rosa Sangvisorba: foto de la flor

Característiques i descripció:

Sangvisorba té un rizoma gruixut i llenyós amb escorça marró fosc. Té una disposició horitzontal o inclinada i fa 12 centímetres de llarg. L’arrel principal està coberta amb molts processos fibrosos.

La sangvisorba es considera decorativa per les seves delicades fulles i originals inflorescències pintades de vermell, rosa o bordeus. El seu creixement pot arribar als un metre i mig d’alçada i potser fins als 30 centímetres. La ramificació de tiges nervades i buides comença a l’àpex. Les fulles de color verd brillant a l'exterior i el verd blavós a l'interior són obovades. Són llisos amb vores dentades i venes en relleu. Les fulles que acaben en una fulla que no té un parell propi formen una roseta basal. Les fulles que cobreixen la tija són per parelles.

En condicions naturals, la flor de Sangvisorba creix a la part nord del continent americà i al continent euroasiàtic a les regions on predomina un clima temperat. Tria llocs en prats assolellats i prop de rius i llacs. Un poderós sistema radicular permet que aquesta planta creixi ràpidament i creixi matolls impenetrables.

Blouis Sanguisorba:

Flor de Sanguisorba: foto

Les inflorescències en forma de cap es formen a les puntes de les tiges, la seva longitud no supera els 3 centímetres. En aparença, s’assemblen a una orella sobre la qual no hi ha pètals, i les flors es troben unes a prop de l’altra. Hi ha varietats les flors es poden pintar de blanc com la neu. Les flors d’aquesta planta contenen estams, pistils, bràctees i ovaris. Comença a florir a mitjan estiu i acaba només a finals de setembre.

Quan comença la floració, les pesades inflorescències de colors vius inclinen les branques en diferents direccions, cosa que dóna a la planta un aspecte elegant.

La longitud del fruit en forma de pera no supera els 3 mm. Està cobert amb una pell fina, llisa i marró clara.

Mètode de reproducció de llavors:

Propagar una flor de Sangvisorbu amb llavors és molt senzill i no triga molt de temps. La sembra es realitza a la tardor directament a la parcel·la enjardinada. Després de recollir les llavors, es poden sembrar immediatament.

En primer lloc, heu de preparar el lloc traient tots els residus, netejant les males herbes i anivellant el terreny. Després d’això, heu de fer solcs, abocar-los amb aigua tèbia i esperar que el sòl estigui saturat. A continuació, heu de plantar les llavors uniformement repartides al llarg dels solcs i escampar lleugerament amb terra.

Amb l’arribada de la primavera es poden veure els primers brots. Aquesta planta és única, ja que no té por de les males herbes i els canvis de temperatura constants a la primavera i creixen i es desenvolupen molt activament. Les plantes s’han de plantar a principis de tardor. En primer lloc, heu de preparar els forats de plantació a una distància d'almenys 50 centímetres, i després, amb cura, sense danyar el terròs, desentereu-los i traslladeu-los a un lloc preparat.Tan bon punt es planta la planta, cal apisonar el terra i regar abundantment.

És important mantenir una distància en plantar, ja que la planta creix en poc temps.

Burnet demostrarà la seva colorida floració el tercer any.

Sangvisorba es reprodueix activament per auto-sembra. Per evitar que el jardí es converteixi en matolls d’aquesta bella planta, cal tallar les inflorescències que ja s’han esvaït amb el temps.

Reproducció dividint les arrels:

Als cinc anys, la planta es pot propagar dividint les arrels. En aquests anys esdevindrà massiu, fort i tindrà molta ramificació. La reproducció d’aquesta manera es realitza durant tot l’estiu.

Primer de tot, heu d’excavar l’arbust fent-ho amb la màxima cura. A continuació, amb un ganivet estèril i afilat, heu de dividir el rizoma en parts. Hi pot haver moltes parts, el més important és que cadascuna té una arrel gran i diversos rovells sans. Tan bon punt es divideix el rizoma, cal processar tots els talls amb cendra de fusta. Això protegirà la planta de la formació de podridura a les ferides. Després d’això, cal preparar forats de plantació, l’amplada i la profunditat dels quals correspondran a la mida de les arrels, a una distància de 60 centímetres l’un de l’altre i plantar-hi noves plantes.

Selecció de seients

A l’hora d’escollir un lloc per cultivar una flor de Sangvisorba, s’ha de tenir en compte que li encanta créixer en zones assolellades i obertes, però és tolerant amb una mica d’ombra. El sòl li encanta fluix, amb una bona permeabilitat a l’aigua, ben drenat, amb un baix nivell d’acidesa i amb una gran quantitat de nutrients. Per augmentar la fertilitat, podeu afegir compost o humus a la zona on creixerà a la primavera. Podeu utilitzar fertilitzants minerals complexos en grànuls i afegir-los als pous abans de plantar-los. La planta no tolera l’estancament de la humitat, de manera que les terres baixes no són adequades per al cultiu.

Normes de reg:

Sangvisorba és una planta amant de la humitat, de manera que el reg regular serà el més important per a ella. En condicions naturals, creix prop dels rius i llacs, per tant, perquè la planta creixi i es desenvolupi bé, és necessari que el sòl estigui sempre humit, però alhora perquè l’aigua no s’estanci.

Les males herbes no interfereixen amb el burnet, sinó que s’enfronten fàcilment i en prenen aigua i nutrients. Només s’han d’eliminar per obtenir un bonic llit de flors i una zona ordenada. Cal afluixar-se perquè el gallet no es formi i l'oxigen pugui fluir fàcilment i en grans quantitats cap a les arrels, cosa que contribuirà al creixement actiu.

Fecundació:

Durant la temporada de creixement, cal alimentar les plantes tres vegades. Això s’ha de fer a principis de primavera amb fertilitzants minerals i orgànics complexos. S’introdueixen un per un. Els fertilitzants en forma líquida no s’apliquen a la base de l’arbust. Per a això, es fan solcs a prop de l’arbust i s’hi aboquen fertilitzants.

Per afavorir el temps de floració de les plantes, podeu instal·lar suports al costat de l’arbust i lligar-los.

Resistència a les malalties i a les plagues:

Sangvisorba poques vegades es posa malalt i es veu afectat per plagues.

Els insectes nocius només poden aparèixer si una planta de cultiu propera es veu afectada per ells. Els insecticides ajudaran a fer-hi front.

En cas de mosaic o podridura, cal eliminar totes les parts danyades el més aviat possible i tractar la planta amb preparats fungicides.

Preparació per a l’hivern:

La sangvisorba és una planta excel·lent que es pot cultivar en regions amb fins i tot els hiverns més durs. Burnet no necessita refugi, per baixa que sigui la temperatura del termòmetre.

Avantatges de Sangvisorba:

Com es va esmentar anteriorment, la planta va rebre el seu nom pel fet que té un efecte hemostàtic. Per a la fabricació d’un medicament s’utilitzen les seves arrels, que són un magatzem de substàncies útils.

Contenen:

• Els àcids orgànics, que intervenen en la descomposició de la sal i els greixos, i també normalitzen l’equilibri àcid-base del cos;
• El contingut de tanins permet utilitzar cavalls per alleujar la inflamació i millorar la digestió;
• El midó estimula la producció d’insulina, redueix el colesterol dolent;
• El contingut d’àcid ascòrbic fa que la planta sigui útil per a la immunitat, per preservar la joventut, ja que el col·lagen es produeix gràcies a ell i té un efecte beneficiós sobre el fetge;
• Gràcies als vells temps, la freqüència cardíaca es normalitza, disminueix la gana i les reaccions al·lèrgiques passen amb més facilitat;
• Els carotens restauren el teixit ossi, milloren el metabolisme, prevenen les formacions tumorals;
• Gràcies als olis essencials es normalitza el metabolisme, es millora la funció intestinal i es restaura el sistema nerviós;
• El contingut de micro i macroelements fa que la planta sigui útil per a tot l’organisme.

Els curanderos tradicionals solen utilitzar arrels de Sangvisorb per fer infusions amb efectes antimicrobians, antiespasmòdics, tònics i curatius de ferides. Es poden aplicar internament i poden servir com a remei extern.

Les decoccions no es preparen per endavant, sempre han de ser fresques. Per cuinar, cal trossos d’arrel, que s’han de bullir i deixar refredar. Fins i tot s’utilitza el brou per tractar la diarrea en lactants. Per fer-ho, se’ls ha de donar una culleradeta d’aquest medicament. Aquest remei només es pot utilitzar estrictament després de consultar un metge. Aquí és impossible auto-medicar-se per no fer mal al nen. Les inflamacions de la pell en adults també es tracten amb una decocció en forma de locions.

Les fulles i les flors es poden utilitzar per preparar tes. Ajuden a desfer-se del mal de cap, alleugen la inflamació de les genives, alleugen l’estat de les persones que pateixen hemoptisi.

Per preparar una tintura alcohòlica, cal dissoldre les arrels seques triturades (3 cullerades) en un got de vodka i insistir durant tres setmanes en una habitació fosca. Amb el dolor menstrual, dues gotes d’aquesta infusió són suficients per eliminar-les. El mateix nombre de gotes s’utilitzen per a la formació de coàguls de sang als vasos sanguinis, per a la hipertensió aguda i per a tortures de les hemorroides. L’aplicació només és possible després de consultar un metge.

Per tractar la membrana mucosa i la pell, cal diluir la infusió amb aigua i esbandir o fer locions amb hisops de cotó.

Recordeu que, malgrat tots els beneficis de la planta, només es poden utilitzar per al tractament després d’haver consultat un metge. Les dones embarassades i lactants, els al·lèrgics i els pares amb nens petits han de recordar que l’ús de remeis populars només és possible sota la supervisió dels metges.

Ús de Sangvisorba a la cuina:

A més del fet que la planta té propietats medicinals, bones qualitats decoratives, també es pot utilitzar a la cuina. Els plats de peix i carn, les amanides poden complementar les fulles i el romanç és el mateix que el del cogombre. També aniran bé en els còctels.

Una arrel gran bullida pot servir com a guarnició d’un plat de carn. Als països asiàtics, d’aquesta planta s’elaboren tes aromàtics.

Recollida i emmagatzematge de la flor de Sangvisorba

Les matèries primeres es cullen quan la planta ja s’ha esvaït, però les llavors encara no han començat a madurar. El material només s’extreu de les plantes que han complert els cinc anys. Cal desenterrar la planta, pelar les arrels, tallar-ne les parts i tornar a plantar la resta. El rizoma es renta a fons amb aigua freda de suro i s’envia a assecar a l’aire fresc. Un balcó seria una bona opció.

No cal eliminar les tiges de les arrels fins que la planta estigui seca.

Tallar tires estretes de les arrels i assecar-les al forn a 45 graus. No els exposeu a temperatures més altes, ja que això provocarà la pèrdua de totes les propietats útils. Les matèries primeres acabades s’han d’emmagatzemar en bosses de paper en un lloc sec. La vida útil és de 5 anys.

Sangvisorba: varietats populars

De moment, es coneixen unes 20 espècies de plantes pertanyents al gènere Sangvisorba. Però només una petita part d’elles i les seves varietats són cultivades pels jardiners com a planta cultivada.

Medicinal (Sanguisorba officinalis) - Les propietats medicinals úniques d'aquesta planta són conegudes a tot el món. Està inclòs al Llibre vermell i està protegit per Rússia, Ucraïna i Letònia. Sangvisorba Officialis té tiges verdes erectes i erectes. Les fulles que acaben en una fulla que no té un parell propi formen una roseta basal. Les fulles són ovoides i estan cobertes de denticles a les vores. Les tiges estan cobertes de fulles aparellades. Les inflorescències de Sanguisorba Officialis es recullen a partir d’una varietat de flors de color porpra i bordeus, ubicades densament en ella.

Sangvisorba Officialis: foto de la varietat

Aquest tipus inclou la varietat:

• Tanna rosa - Graciosos arbustos decorats amb inflorescències roses en forma d'espiga caigudes;
• Tanna - Un arbust compacte creix fins a 80 centímetres de llarg, durant la floració es cobreix d’inflorescències escarlates dures i denses.

Muda (Sanguisorba obtusa) - és especialment comú a la terra del sol naixent a les terres altes. Té tiges herbàcies que arriben als 100 centímetres de longitud i estan cobertes d’inflorescències de color rosa brillant esponjoses, grans i caigudes. Alba ", una de les varietats, té unes inflorescències paniculades blanques com la neu. Les branques comencen la seva ramificació des de la base del matoll. Les fulles de cirrus formen una roseta basal. Les fulles amb vores dentades es pinten de gris amb un to verd.

Menzies (Sanguisorba menziesii) - té tiges florides erectes nues de fins a 120 centímetres de llargada. Els arbustos comencen a florir a principis d’estiu, coberts amb esponjoses inflorescències de color rosa brillant de 7 centímetres de llarg. Les fulles que acaben en una fulla que no té un parell propi formen una roseta basal. Les fulles arriben als 25 centímetres de longitud.

Alpí (Sanguisorba alpina) - L'alçada d'aquests atractius arbustos oscil·la entre els 40 i els 80 centímetres. Les fulles en forma de cor van cobrir les tiges amb profusió. L’arbust floreix amb belles flors de color groc-verd recollides en inflorescències d’uns 8 centímetres de llargada.

Canadenc (Sanguisorba canadensis) - aquesta espècie és originària de la part nord del continent americà. Creix al seu entorn natural en prats on hi ha molta humitat. Si doneu a la planta una quantitat suficient d'humitat, arribarà als dos metres d'alçada. Durant la floració, les seves tiges fortes i rectes estan cobertes de delicades inflorescències blanques.

Fulles fines (Sanguisorba tenuifolia) - Les potents tiges ramificades d’aquesta planta arriben als dos metres d’alçada. Floreix exuberant i profusament. Les seves inflorescències blanques i morades, de 7 centímetres de llarg, cobreixen tot l’arbust.

Sangvisorba com a decoració del jardí:

Es poden utilitzar grans arbusts verds per decorar camins, parets i diverses estructures de jardí. Les plantes plantades en grups tindran un aspecte espectacular a la gespa.

Durant tota la temporada, aquesta planta agrada amb els seus colors vius. És aleshores quan Sangvisorba podrà decorar el parterre assegut al fons. Les varietats de poca alçada poden decorar tobogans i jardins alpins mantenint un estil natural.

Sangvisorba se sentirà molt bé al costat de cereals ornamentals, astilbe, blauet, lliris i roses.

Quan arriba la tardor, Sangvisorba es revela d’una manera nova. Les seves fulles verdes es tornen taronja brillant o groc i acoloreixen el jardí amb aquestes flors durant molt de temps, creant un ambient acollidor.

Tallat fresc flors recollits en rams poden esdevenir una decoració de la casa durant molt de temps.