Enciam romà: tecnologia de cultiu a la seva casa d'estiu

El segon nom de l’amanida és Roman. L’enciam romà és una cultura anual que s’assembla a la forma d’un cap de col. La varietat més popular entre les "amanides verdes", aquesta varietat en particular és la base de l'amanida "Cèsar".

Enciam romà: avantatges, descripció i característiques

L’enciam romà sembla una foto

L’enciam romà és atractiu no només pel seu sabor, sinó també pels seus beneficis per a la salut. El seu baix contingut calòric permet utilitzar-lo tant en una dieta habitual com en diverses dietes.

Propietats útils de l’enciam romà

La quantitat necessària de proteïnes i hidrats de carboni en 1 kg. l’enciam conté fins a cent grams de mató i molt menys greix. I la composició dels microelements: vitamines A, E, B (en diverses formes), H, PP, seleni, fòsfor, magnesi, i això és només una petita llista de tots els components útils. Pel valor de la composició, l’enciam romà s’utilitza amb finalitats medicinals. Malalties vasculars, hemoglobina, insuficiència cardíaca.
Té un gust de nou, combinat amb espècies i alls en salses. Les fulles són sucoses, saboroses fins i tot quan es consumeixen soles. I en la composició de les amanides, només hi ha una combinació perfecta. Com a conclusió, es pot dir que tant una cultura independent com un additiu són útils, com a font de substàncies necessàries per al cos.

Selecció del lloc, preparació del sòl per a enciam romà

Foto d’enciam romà

Pel que fa a qualsevol cultura, l’elecció d’un lloc de plantació s’aborda amb atenció, tenint en compte les característiques, la seqüència, la preparació del sòl. L’opinió que l’enciam romà no té pretensions per si mateix i es pot assignar a qualsevol racó innecessari del vostre lloc es considera errònia, alguns tipus d’enciams requereixen una cura especial.

Pregunta: la composició de vitamines i microelements en el cultiu, és natural o adquirida, es fa per cada segon jardiner. Si el sòl era infèrtil durant la sembra, en conseqüència, l’amanida tindrà un gust herbaci poc atractiu i ni tan sols es pot parlar de la utilitat.

Basant-nos en aquestes característiques, escollim un lloc prou il·luminat al lloc, el sòl ha de ser de baixa acidesa, suficientment enriquit amb diversos microelements. Ben hidratat, però sense aigua estancada, que pot provocar la mort. La introducció d’humus, just abans de la sembra, contribueix a l’abundant formació de vegetació. L’excés de potassi comporta un creixement deficient i una susceptibilitat a la malaltia.

Enciam romà: com cultivar?

Llavors d’enciam romana: preparació per al cultiu

Es recomana comprar material de sembra en botigues especialitzades, on es compleixen totes les recomanacions durant l’emmagatzematge. Utilitzen dos mètodes de preparació de llavors, Sparging i Pelleting.

En el primer mètode, 24 hores abans de sembrar, submergiu les llavors en una solució d’elements traça, omplint el recipient amb la solució per 2-3 parts de la quantitat de llavors. Si durant el procediment les llavors comencen a eclosionar, s’hauria d’aturar el procés. Traieu les llavors de la solució i eixugueu-les.

Mitjançant el segon mètode de processament, les llavors es remullen en infusió de mulleina. Un a deu amb aigua. Després de preparar la barreja per a granulats de la següent manera: torba-600 g, 100 g mullein, humus-300 g, podeu afegir 10-15 g de tensioactiu. Afegiu la barreja en petites porcions a un recipient amb llavors, després d’inflar-les, traieu-les i eixugueu-les.

Humitegeu lleugerament les llavors just abans de plantar-les. Per regla general, les llavors són lleugeres; els jardiners utilitzen la ponderació barrejant-se amb la sorra.

Sembra en terreny obert

Se suposa que l’enciam romà es cultiva en terreny obert i no sota una pel·lícula o un hivernacle. Tan bon punt s’estableixi la temperatura més positiva, es pot començar a sembrar. Escollim la distància mitjana entre files, d’uns 35-45 cm (segons la mida dels caps). L’excés de tensió pot provocar un subdesenvolupament de la planta i la possibilitat de patir malalties. Els pous d’aterratge no superen els 5 mm. El sòl, preferiblement, es necessita amb corrent lliure i sense grumolls.

Cura de l’amanida

Afluixament oportú en l'etapa de creixement i formació de plantes millorats, reg, neteja de males herbes. Tots aquests processos permeten que el sòl rebi suficient enriquiment d’oxigen, la formació correcta de l’enciam.

Cal controlar el contingut d’humitat del sòl, no assecar massa, però tampoc permetre un excés d’humitat. En una fase inicial del desenvolupament, podeu utilitzar un flascó per evitar que es formin embuts i depressions a prop del sistema radicular. En el moment de la formació dels caps de col, podeu augmentar el reg.

L'aprimament de l'enciam es realitza manualment. El volum de la collita pot dependre de la qualitat d’aquest procediment. També l’abandonament precoç de plantes malaltes i no en desenvolupament.

La fertilització durant la maduració inclou tots els minerals que no contenen nitrats. aviat l’amanida estarà sobre la taula. Si es fertilitza bé abans de sembrar, es pot ometre completament aquest procediment durant el creixement.

Control de plagues i malalties

Les malalties i les plagues de l’enciam romà no passen, com qualsevol altra cultura. Al mateix temps, la propagació es produeix ràpidament a tota la zona de plantació, cosa que afecta el rendiment.

Oïdi - fongs, apareix a la segona meitat de la maduració, l'objectiu és la part superior. Rètols, taques marrons a les fulles. Per al tractament, s’utilitzen fungicides o solució de sofre.

Podridura grisa - també un fong, la part verda pateix, sobretot durant el període de preparació de la collita. Rètols, floració grisa, taques marrons. Els mètodes de lluita són els mateixos que en la primera variant. En cas de tractament insuficient, és possible una recaiguda.

Podridura blanca - segons els signes, es manifesta com taques aquoses. Podeu optar per una eliminació senzilla i ecològica de les fulles malaltes. Com a alternativa, podeu processar les fulles amb permanganat de potassi o guix.

Septoria - malaltia de les plantes en terreny obert, taques amb punts negres. Les preparacions que contenen coure són adequades per al processament.

Mosca d’enciam - mosso, no més d'un centímetre, de color cendra. Nociu per a les plantes de les quals està previst recollir llavors per a la propera collita.

Àfid - insecte de color verd grisenc, no més de 3 mm, com a lluita, es pot utilitzar una pell de ceba inofensiva o dent de lleó com a infusió.

Collita

El procés té lloc en diferents períodes de temps, perquè el grau de maduració és diferent. Si el pols és dur quan es prem, l’enciam està madur.

10-15 dies abans de la collita, es realitza un "blanqueig", les fulles estan lligades a prop del cap de la col, cosa que alleujarà Romen d'amargor.

Un altre mètode ajuda a obtenir llavor, però en aquest cas, l’amanida en si no és adequada per al menjar. Comencen a recollir-se, després de l’aparició d’un matís marró a les fulles i la mosca. Trossegeu la llavor, eixugueu-la, netegeu-la de deixalles a través d’un colador.

Plantant amanida del supermercat - vídeo

Utilitzant els consells i trucs que es donen en aquest article, podeu obtenir fulles d’enciam romana saboroses i saludables. El més important és no ser zelós amb els fertilitzants, ja que això afectarà el medi ambient del producte.

Enciam romà - foto