Romaní: créixer en un apartament

De totes les herbes, el romaní és el més proper a mi. A més del fet que és insubstituïble com a condiment i participa en molts dels meus experiments culinaris, també és fantàstic com a planta d’interior: és bonic, té un aroma agradable i, a causa de la gran quantitat de fitònids alliberats, té un efecte beneficiós sobre l’aire interior. Per al cultiu a l’ampit de la finestra, és adequat el romaní perfumat, en parlarem en aquest article.

Romaní: condicions essencials per al cultiu

Hi ha plantes completament sense pretensions que s’adapten a qualsevol entorn. Romaní, per desgràcia, no és un d’ells, caldrà fer un esforç per fer-lo créixer, però creieu-me, val la pena. En primer lloc, el sòl ha de ser molt nutritiu. Potser, en aquest cas, l’opció amb sòls ja fets no funcionarà, haureu de barrejar-vos vosaltres mateixos. Per fer-ho, preneu sòls de gespa i fulles, sorra, humus i torba, cinc components en una proporció de 2: 2: 1: 1: 1. A l’hivern, la planta cau en estat de repòs, de manera que si voleu aconseguir la floració del romaní, per als mesos d’hivern seria bo traslladar-la a una habitació amb una temperatura no superior a +14 graus. Aquesta condició no és necessària, però la planta serà més còmoda d'aquesta manera. Al romaní no li agrada l’aigua freda, així que tingueu present això quan regueu. Assegureu-vos que la terra no s’assequi, però al mateix temps intenteu no inundar la planta. I també és molt important mantenir la humitat de l’aire si l’apartament té un aquari o un humidificador: poseu-hi romaní al costat. Si no, col·loqueu un recipient amb aigua al costat que, evaporant-se, proporcionarà la humitat necessària. Durant el període de creixement actiu (de primavera a setembre), és necessari fertilitzar la planta; són adequats tant els fertilitzants orgànics com els minerals. Alimentar cada 2-3 setmanes. I, per descomptat, lleuger, es necessita en grans quantitats. El millor lloc per al romaní és una finestra del sud, sud-est o sud-oest, a l’estiu: un balcó o jardí (porteu-lo a casa a la nit).

Romaní: creix a partir de llavors

Cultivar romaní a partir de llavors no és fàcil, germinen molt de temps i no tot. Per exemple: la darrera vegada que vaig plantar 20 llavors, van sorgir 2 coses, la primera 2 setmanes després i la segona 5 setmanes després de la sembra. Però després de gairebé 3 mesos, els brots eren iguals en mida i se senten molt bé. Les llavors es sembren a principis de primavera. Poseu-los en un drap humit durant un parell de dies. Prepareu un recipient amb sòl nutritiu, humiteu-lo i repartiu les llavors per la superfície, cobriu-lo amb paper d'alumini per sobre. Ventileu l’hivernacle durant uns minuts cada dia i manteniu la terra humida. Haureu d’esperar els brots durant molt de temps, algú apareixerà en 2-3 setmanes i algú pot sortir en un parell de mesos. Quan apareguin els brots, traieu la pel·lícula, regueu-los amb molta cura (podeu fer-ho des d’una xeringa) per no danyar els brots. A més, planteu-los amb cura en testos separats quan el romaní tingui 2-3 fulles veritables. Al principi, protegiu-los de les corrents d’aire i, quan els brots s’enforteixin, cuideu-los com a plantes adultes, cosa que significa un reg adequat, una fertilització i més llum.

Propagació per esqueixos. Amb els esqueixos, tot és molt més senzill: tallar el brot llenyós de la part superior de la planta. Important! Desinfecteu prèviament les tisores de podar, ja que les eines netes són la clau per a una planta sana. La longitud del brot ha de ser de 10-12 cm, és millor treure les fulles inferiors. Poseu-lo a l'aigua i espereu, tan aviat com apareguin les arrels, planteu-lo a terra.O la segona opció: enganxeu immediatament els esqueixos a terra humida (per exemple, en una barreja de sorra i torba), aprofundint uns 4-5 cm. Construïu un "hivernacle" a partir d'una bossa a la part superior, recordeu-ne de ventilar dia. Sabreu que la tija s’arrela quan apareixen noves fulles joves. Per cert, si no teniu l'oportunitat de tallar una tija d'un arbust, podeu provar d'arrelar romaní del departament de verdures del supermercat, això és possible, el més important és que les branques siguin fresques.

Possibles problemes

Les plantes oli essencials poques vegades es posen malalts i són encara menys propenses a ser afectades per insectes nocius, tot això gràcies als phytoncides i a una olor força forta. Però, com es diu, pot passar qualsevol cosa, així que centrem-nos en possibles problemes. Si les fulles inferiors comencen a tornar-se grogues, el romaní no té humitat, ja l'heu assecat. I quan cauen les fulles, és al revés, indica un excés d’humitat. Les taques marrons rovellades del fullatge són un signe d’una malaltia fúngica (que es produeix amb més freqüència a causa d’un reg abundant), en aquest cas haureu de ruixar la planta amb algun tipus de preparació que contingui coure (i el sòl només es pugui vessar en cas de). De les plagues del romaní interior, potser només l’àcar aranya amenaça. Així que tan bon punt vegeu teranyines fines, ruixeu immediatament el romaní amb aigua sabonosa, repetiu-ho tres vegades amb una diferència de 3-4 dies.

Al principi, el romaní, com totes les plantes d’interior joves, s’ha de trasplantar anualment, augmentant gradualment l’olla a mesura que creixen les arrels. Un trasplantament cada 2-3 anys serà suficient per a una planta adulta. A l’hora d’escollir un recipient per al romaní, opteu per la ceràmica, que se sentirà molt còmode en una olla d’aquest tipus. La ceràmica respira, absorbeix l'excés d'humitat. No us oblideu del drenatge, també és molt important.

El cultiu de romaní és un procés llarg i minuciós. Però si esteu disposats a tenir paciència i a fer un petit esforç, aviat creixerà al vostre davall un arbust de romaní bonic, fragant i molt útil.