Cultiu i cura del ruibarbre

El ruibarbre és una planta bastant nutritiva i molt saborosa, que no és especialment popular entre els jardiners moderns. D’una manera o altra, qualsevol varietat de ruibarbre és molt despretensiosa per a qualsevol condició de creixement i, a partir d’aquesta, pot cridar l’atenció. Si encara teniu cura del ruibarbre, pot créixer durant més d’un any, però diversos anys, i al mateix temps proporciona una collita excel·lent, saborosa i, sobretot, sana.

Introducció

Com que el ruibarbre és una planta bastant específica, pot créixer durant tot l'any i, per tant, el jardiner també pot gaudir del ruibarbre en qualsevol època de l'any, ja que la collita és realment excel·lent. En aquest article ens detindrem amb més detall sobre quines varietats de plantes existeixen, com plantar el ruibarbre correctament i com cuidar-lo de manera que obtingueu l’alt rendiment indicat i, al mateix temps, no podreu gastar molt de temps a les plantes, donant suport a les seves funcions vitals principals.

Varietats de ruibarbre

El ruibarbre pertany a plantes perennes, que al mateix temps tenen un sistema radicular fort i extens, i les seves tiges són igual de potents. Tenen un to lleugerament vermellós, les tiges poden arribar a fer diversos metres de longitud, cosa que fa que la planta estengui força. Les fulles que es troben a la part inferior de l’arbust sempre són més grans, però la resta pot no ser tan massiva i gran. La planta es diferencia pel fet que té un període vegetatiu força curt. Al mateix temps, podeu aconseguir una collita molt abundant, i això, per descomptat, és un gran avantatge.

El jardiner sol menjar tiges carnoses de ruibarbre i tenen un sabor àcid, tenen un sabor i aroma brillants a poma. A més, el ruibarbre conté un índex força elevat de vitamines, especialment vitamina C, carotè i sucre. Per tant, el ruibarbre és molt útil no només fresc, sinó també per fer melmelada de ruibarbre. Sí, els jardiners han adaptat aquesta planta durant molt de temps per preparar melmelades i melmelades, que es distingeixen per un sabor i aroma brillants i rics, que són increïblement beneficiosos per a la salut humana.

Fins ara, els criadors han criat més de cinquanta varietats de ruibarbre, cadascuna de les quals té els seus propis trets i propietats. També cal assenyalar que la majoria de les varietats creixen directament a Àsia, però avui el ruibarbre s’ha acostumat tant que pot créixer completament a diferents regions de Rússia, sense ser la planta més capritxosa, que és el seu avantatge.

En aquest article, veurem les varietats de ruibarbre més populars que arrelen bé a diverses regions. Entre les varietats, destacarem les següents:

- ogre-13 - una varietat de ruibarbre, que pertany a la categoria de mitja temporada. Al mateix temps, aquest ruibarbre es distingeix per una collita abundant, que sens dubte suposa un gran avantatge. Els pecíols són de mida gran, tenen un gust elevat. També val la pena subratllar que la varietat és completament sense pretensions, requereix les condicions més estàndards, si parlem de mesures de cura, i en aquest cas s’obté una collita realment decent.

- Moscou-42 - una varietat de ruibarbre madura primerenca. El seu rendiment és excepcionalment elevat, tot i que val la pena assenyalar que aquesta varietat de vegades pot ser una mica més exigent si parlem directament de mesures de cura, de manera que hauríem de fer-ne un seguiment atent i que la collita no trigarà a arribar. El ruibarbre també es pot menjar fresc i es pot preparar una gran varietat de plats.

- varietat de ruibarbre de tija gran És una varietat de ruibarbre de maduració primerenca que també té un rendiment molt alt. La varietat té un alt nivell d’immunitat, és totalment insensible a malalties i bacteris, també pot suportar temperatures extremes i reacciona normalment a temperatures baixes. D’una manera o altra, però la varietat, amb tots els seus avantatges, es distingeix per l’excessiva sensibilitat i exactitud envers el sòl on ha de desenvolupar la seva activitat vital i créixer. Els pecíols són molt tendres per dins, es poden consumir tant frescos com per preparar una gran varietat de plats. Una lleugera acidesa només proporciona un regust agradable addicional, que, per descomptat, és increïblement agradable

- vermell precoç - pel nom ja es pot entendre que, en general, aquesta varietat de ruibarbre pot créixer i madurar força aviat. Els pecíols són molt llargs, mentre que forts i densos. El seu color pot ser brillant, vermell, a diferència d'altres varietats, on a les arrels només es veuen ratlles vermelloses poc brillants. La varietat és molt adequada per al cultiu en diferents regions.

- ruibarbre tiguan - La planta és molt gran i el seu rizoma s’utilitza no només per preparar diversos plats, sinó també molt popular en el camp mèdic. Per exemple, el ruibarbre d'aquesta varietat és excel·lent per tractar malalties del tracte gastrointestinal, així com per tractar malalties de la vesícula biliar.

En general, molts jardiners també prefereixen experimentar amb altres varietats, però en molts aspectes coincideixen generalment, ja que són poc pretensioses, ni capritxoses. El ruibarbre és molt saborós, és bo per a la salut humana, fructifica abundantment i tots aquests factors la converteixen en una de les plantes més populars, però no en la més popular.

Plantació i cura del ruibarbre

Tot i que el ruibarbre no és una planta capritxosa que no exigeixi cap requisit especial per al creixement i el desenvolupament, encara cal destacar que el sòl sempre s’ha de preparar acuradament, ja que dependrà de l’estat del sòl quina abundància serà collita. El lloc pot no ser el més il·luminat, ja que el ruibarbre, en principi, pot créixer a l’ombra parcial, però el sòl ha de ser fèrtil. El sòl ha de ser moderadament humit i, idealment, el ruibarbre pot arrelar bé i després donar fruits en margues, on no hi ha aigües subterrànies pronunciades. També es recomana saturar el sòl amb fertilitzants orgànics, ja que la matèria orgànica conté una quantitat suficient de components i substàncies que ajuden la planta a obtenir excel·lents resultats, si parlem directament del rendiment.

Per tant, inicialment val la pena prestar especial atenció a la preparació del sòl, ja que és a partir d’ella, com ja hem dit, que el rendiment de la planta dependrà en gran mesura. El millor és començar a preparar-se a la tardor i després simplement mantenir l’estat del sòl. Al mateix temps, la terra està excavada amb molta cura, aproximadament una i mitja o dues baionetes d’una pala, ni més ni menys. Al sòl que s’ha excavat, cal afegir matèria orgànica i també es pot afegir pedra calcària. Les calcàries són especialment útils si el sòl té un alt nivell d’acidesa. El ruibarbre es pot propagar no d'una sola manera, sinó de diverses maneres. Per exemple, pot ser un mètode de planter i també podeu dividir el rizoma. A l'article considerarem les dues opcions, ja que tenen les seves pròpies característiques i característiques.

El ruibarbre pot créixer durant tot l'any i es pot cultivar no només a la primavera, sinó també a l'estiu, a finals de tardor. En general, el ruibarbre gairebé sempre se sent bastant còmode, però tot dependrà únicament de la varietat de plantes escollida i de com el cuide el jardiner, preparant el sòl i totes les condicions per al creixement i desenvolupament del ruibarbre.

Si parlem del mètode de reproducció de les llavors de ruibarbre, s’hauria de preparar la llavor amb antelació. Per fer-ho, les llavors s’aboquen amb aigua tèbia i assentada durant unes 20-24 hores, per la qual cosa s’inflen bé. Durant un temps, les llavors han de germinar, per això es col·loquen entre diverses varietats de gasa humitejada. Quan un cultivador nota petits brots, val la pena sembrar llavors directament a terra. Abans, però, es poden assecar una mica, ja que pot produir-se el procés de decadència i els brots no tindran temps per eclosionar més, simplement moriran.

La profunditat dels solcs per plantar ha de ser d’uns tres centímetres i les llavors que han aconseguit germinar ja hi estan una mica enterrades. Si ho feu tot bé, apareixeran els primers brots d'aquí a uns dies. Al començament del període de tardor, les plàntules poden estirar-se notablement, assolir una alçada d’uns 25 centímetres i, de vegades, una mica més. Després que les plàntules hagin sobreviscut a l’hivern, es poden excavar i plantar de nou al terra. Cal tenir-ho en compte: les plantes tenen un sistema radicular molt potent i la mateixa part superior potent. A causa d’això, val la pena observar la distància entre els arbusts: hauria de ser com a mínim d’un metre.

La reproducció de ruibarbre mitjançant rizomes és un dels mètodes més habituals i, sobretot, provats en el temps. Als jardiners els encanta sobretot, ja que estalvia temps. Per a això, és necessari seleccionar les plantes més grans i fortes que tinguin pecíols massius. El període òptim és la tardor, de manera que els rizomes tenen temps per adaptar-se i donar un bon creixement i desenvolupament posterior. Per dividir el rizoma, cal utilitzar un ganivet molt afilat per separar el material de plantació amb un sol toc. Les arrels separades s’han d’assecar al carrer (9 si fa temps de sol) perquè no comencin a podrir-se gradualment mentre es troben directament a terra. Al mateix temps, les arrels es col·loquen en terreny obert, per a la qual cosa són enterrades a una profunditat suficient (uns vuit centímetres). Es manté una distància d'almenys un metre entre els arbustos. A prop de cada planta, el sòl ha d’estar ben compactat, però al mateix temps s’ha d’afluixar periòdicament, sobretot després de regar, de manera que la humitat no s’estanci a les capes superiors i perquè l’oxigen entri al sòl i al sistema radicular, ja que això és molt important per a aquesta planta.

Com hem dit anteriorment, el ruibarbre no és un cultiu molt capritxós; pràcticament no és atacat per plagues ni diverses malalties. La peculiaritat del ruibarbre és que pràcticament no es formen males herbes al seu voltant, i això és realment un gran avantatge d’aquesta planta.

Per tal que el ruibarbre es multipliqui i es desenvolupi més ràpidament, després de plantar la planta al sòl, s’hauria d’adobar bé. Durant la temporada de creixement del ruibarbre, també val la pena desenterrar o treure les males herbes que de vegades apareixen al voltant de l’arbust. Una vegada més, es requereix reg regular segons el programa. Com que el ruibarbre és una cultura que estima molt quan es rega, és necessari regar abundantment el ruibarbre almenys dues vegades per setmana, però, de nou, el jardiner també s’ha de guiar per les condicions meteorològiques, perquè si s’observen precipitacions excessives, el reg pot reduir-se, però durant un període de sequera, de vegades el ruibarbre s’ha de regar encara més sovint i amb més abundància.

El ruibarbre no presenta cap requisit especial per a la vestimenta superior, per tant, per a tota la temporada de creixement pot requerir de dos a tres apòsits complexos, però no més. El ruibarbre és un cultiu que té una actitud extremadament positiva envers els additius orgànics, de manera que la fem normal de vaca, que es dilueix amb aigua, és adequada per a la fertilització.Atès que el rendiment depèn en gran mesura de l’estat del sòl, de vegades és necessari aplicar-hi fertilitzants, que poden ser orgànics (fem), o simplement es pot prendre humus, que també satura idealment el cultiu, fent-lo adaptable i productiu. i, el més important, molt saborós.

El ruibarbre en general té un alt nivell d’immunitat, és molt resistent a l’estrès. En aquest sentit, no té por de gairebé cap malaltia. De tant en tant, l’anomenada puça de blat sarraí ataca el ruibarbre, i l’escorça del ruibarbre també es converteix en una plaga típica de la planta. A més, si la planta no creix en les condicions més favorables, si el jardiner no se’n fa càrrec, pot ser atacada per podridura grisa o míldiu. Les dues malalties són causades per fongs que creixen massa i les plantes poden morir per aquestes malalties. Si el jardiner troba algun signe, ha d’eliminar immediatament les plantes afectades del sòl i cremar-les. És més fàcil prevenir malalties que combatre-les després. Això vol dir que val la pena recórrer a algunes mesures preventives. Per exemple, per evitar la podridura grisa, s’han de plantar arbusts de ruibarbre no massa a prop l’un de l’altre, per tant, la planta es ventilarà amb èxit i es reduirà significativament el risc de desenvolupar fongs.

Ruibarbre com es pot combinar la cultura al lloc amb altres cultius. Per exemple, el ruibarbre creix idealment a prop amb una varietat de cols, varietats d’amanides i espinacs i mongetes. No s’obstrueixen, els sistemes radicals es porten bé, tot i que a una distància suficient, cosa que, per descomptat, és molt important.

Al mateix temps, el ruibarbre no es pot dir prou amable si parlem d’altres cultures. Per exemple, no es porta gens bé amb altres plantes de fruites i verdures, amb patates o tomàquets, no es relaciona molt bé amb els raves o les cebes. Per tant, no es recomana plantar ruibarbre a prop d’aquestes plantes. En general, aquests arbustos són molt extensos, de manera que cal recordar la distància entre cultius perquè es desenvolupin completament i no perdin les seves propietats a causa de les normes i normes agrotècniques no seguides.