Reparant mora

Al nostre país, les móres encara no són molt habituals a les cases d’estiu. No obstant això, els jardiners ja experimentats planten aquesta cultura activament als seus jardins. La baia d'aquesta planta té un sabor refinat i un aroma delicat, i també conté moltes substàncies i elements útils. Fa uns deu anys, es van criar varietats híbrides de mores, que tenen propietats remontants. Les móres reparades produeixen baies dues vegades en una temporada. Gràcies a l’esforç dels criadors, es van desenvolupar varietats de mores remontants que toleren bé les baixes temperatures. Es poden cultivar amb èxit fins i tot a la zona mitjana de la Federació Russa.

Mora reparada: descripció

Reparant mora: foto

Els reproductors van obtenir mores reparades fa relativament poc. Per aquest motiu, el cultiu no és tan popular entre els jardiners i els residents d’estiu. No obstant això, a la venda aquestes plantes es poden trobar cada cop amb més freqüència i la demanda, tot i que no massa intensiva, creix. Pot semblar que aquest tipus de mora no té pràcticament diferències respecte a les varietats normals. Tanmateix, no ho és. Si planteu una mora remontant al vostre lloc, podreu collir dues vegades en una sola temporada. Aquesta propietat no és típica de la mora comuna. A més, la fructificació doble de mores remontants també és rellevant per a la zona mitjana del nostre país. La primera collita madura el quinze de juny. Pel que fa a la segona onada de baies, sol produir-se a finals de setembre.

Si colliu un cop per temporada, el període de fructificació s’allargarà i durarà d’agost a octubre. Si va deixar les tiges de l'any passat, es produirà la primera fructificació. La segona onada cau sobre els brots de l'any en curs.

Com a regla general, la productivitat de les varietats de mores remontants és a un nivell alt, resulta que pren moltes baies. Les varietats destinades al cultiu al carril central són molt convenients pel que fa a la seva cura. Abans que arribi l’hivern, per regla general, cal tallar totes les tiges, deixant només uns centímetres per sobre del terra. De manera que protegiu les plantes de la congelació, com a mínim la part sobre el terreny. Es creu que les tiges són la part més delicada de la mora remontant. El més freqüent són els que es veuen danyats per les baixes temperatures. A més, els brots poden patir diversos rosegadors. Fins i tot un gran nombre d’espines no atura aquests animals.

Les condicions climàtiques del nostre país poden sorprendre d’any en any, per tant, es produeixen gelades fins i tot a la primavera. No obstant això, per a les móres remontants, les baixades de temperatura recurrents no són terribles a la part central de la Federació Russa. A més d’aquest indiscutible plus, val a dir que la primera collita es pot obtenir el mateix any que es va dur a terme la plantació. Com a regla general, aquesta vegada cau a l’agost.

Aquells brots que han crescut durant l’estiu se solen tallar abans de la hibernació. Després d'això, el sistema radicular s'aïlla amb un material no teixit. Amb el mateix propòsit, podeu utilitzar una capa de mulching que tindrà un gruix de deu a quinze centímetres. Amb una poda tan radical, les baies hauran de ser recollides exclusivament a les tiges de l'any en curs. La maduració sol ser gradual. Comença a principis d’agost i continua fins a l’aparició de les gelades. Si seguiu les regles bàsiques per al cultiu, hi ha la possibilitat de collir dues vegades per temporada.Si es vol eliminar una collita doble de baies, al final de la tardor els brots que van créixer a l’estiu es doblegen cap al sòl. Després, el material de recobriment es col·loca en dues o tres capes. L’espandex blanc o lutrasil és bo per a aquests propòsits.

Si conreu la mora remontant d’aquesta manera, a partir del juny començaran a formar-se baies a les tiges de la temporada passada, que es van “enviar” per hivernar. I a partir de mitjans de juliol serà possible recollir baies dels brots d’aquesta temporada.

Quan es cultiven mores remontants, es fan un mínim d’accions per combatre diverses malalties i insectes nocius. Les espores de fongs, així com els ous amb larves, prefereixen hivernar a la capa arbòria. Amb una poda tan radical de les tiges abans del període hivernal, les plagues simplement no tenen les condicions per hivernar. Per tant, l’aparició de plagues i malalties es minimitza i l’ús de productes químics amb finalitats preventives ja no és rellevant. Aquesta propietat de la mora remontant permet obtenir baies absolutament pures a la taula, que no són processades per cap química.

Totes les varietats de mores remontants floreixen gairebé tota la temporada. Les flors són força grans, pintades de blanc. L’aroma és brillant i molt agradable. El diàmetre d’una sola flor pot variar de sis a nou mil·límetres. Hi ha casos, i no són tan rars, que la planta deixa de florir amb l’aparició de les primeres baixes temperatures. Quan la mora està en flor, fa una meravellosa decoració de jardí. A més, les flors de mora són molt atractives per als insectes, que actuen com a pol·linitzadors.

A banda, cal destacar les dimensions de la mora remuntant. A diferència de les móres normals, aquestes varietats no creixen tan intensament al lloc. Les tiges d’aquestes mores creixen en direcció vertical. A la seva alçada, arriben a un màxim de dos metres. Es fa més fàcil cuidar aquestes plantes, així com recollir baies.

A més de la facilitat de cura i collita, els avantatges de les dimensions compactes dels arbustos de les varietats de mores remontants inclouen la possibilitat de col·locar aquestes mores als contenidors de plantació. És a dir, no cal plantar la mora remontant directament al lloc, però podeu plantar-la en testos voluminosos, tines grans. Quan arriben les temperatures fredes, les plantes es poden traslladar a un porxo càlid. També és adequat un hivernacle amb sistema de calefacció. Així, les baies es poden collir durant un període més llarg.

La mora reparadora desprèn força baies fins i tot l'any en què es va dur a terme la plantació. Per descomptat, la BlackBerry remontant té més que alguns avantatges. Anem a enumerar els principals desavantatges de la BlackBerry remontant.

• És sistemàtic regar les mores. Aquestes móres són molt sensibles fins i tot a les sequeres curtes. En cap cas, el sòl no ha de romandre sec, tot i que el sistema radicular d’aquesta cultura s’enfonsa més que el dels arbusts de gerds. Podeu aconseguir una bona productivitat si superviseu constantment el nivell d’humitat del sòl i eviteu que s’assequi. Al mateix temps, la humitat no s’ha d’estancar al terra, cosa que pot provocar la decadència del sistema radicular.
• Un altre desavantatge del cultiu de mores remontants és la necessària presència d’estructures de suport. El fet és que aquesta mora dóna un gran nombre de fruits i les tiges de l’any en curs no són massa fortes i potents. A causa de la gravetat de les baies, els brots comencen a inclinar-se cap al sòl, de manera que les baies s’embruten o comencen a podrir-se. La presència d’una estructura de suport ajuda a resoldre aquest problema.
• Les móres reparades tenen un nombre bastant gran d’espines. Això dificulta la collita. Aquesta dificultat es pot resoldre de manera senzilla: amb guants gruixuts de goma. Per cert, els criadors ja han desenvolupat algunes varietats d’aquestes mores, que no tenen espines afilades.
• Poden sorgir dificultats amb la separació de la mora del receptacle. Cal admetre que aquest problema no s'aplica només a les varietats remontants, sinó també a les varietats comunes. A més, podem dir que aquesta propietat es pot considerar com un avantatge. Gràcies a això, les baies no cauen abans del temps i es troben en els brots, fins i tot quan estan en plena maduresa.

Si no és possible regar sistemàticament les plantacions de mores, es pot posar una capa de cobertura als cercles propers al tronc. A aquests efectes, l’humus, l’herba seca, les serradures i la torba triturada són molt adequats. Per tant, no només protegirà les plantes de l’evaporació ràpida del líquid, sinó que també s’estalviarà de l’herba constant de la zona.

Les móres reparades són exigents amb la presència d’una estructura de suport. Abans de plantar aquesta cultura a la vostra zona, heu de pensar detingudament sobre el lloc de plantació. Al territori del nostre país, aquestes plantes encara no són molt populars, però, no obstant això, ja hi ha algunes recomanacions d’agricultors experimentats. Donades les peculiaritats del clima, sovint té sentit treure no dos, sinó un, sinó una generosa collita dels arbustos de la mora remontant. Dues onades de collita són rellevants, per regla general, per a la part sud de Rússia, on el clima es caracteritza per un gran nombre de dies càlids i llum. Pel que fa al cultiu d’aquestes mores en altres regions, normalment en el període de tardor els fruits no tenen temps de madurar completament. Això es deu al fet que en aquest moment hi ha massa poca llum solar, cosa que proporciona a les plantes calor i llum.

No es pot collir una collita primerenca de móres remontants, que sol madurar al juny. Però la segona collita s’ajornarà temporalment a la segona quinzena d’agost. Si no viviu a la part sud de Rússia i voleu obtenir una doble collita de mores, és lògic cultivar aquest cultiu en condicions d’hivernacle.

Quan es cultiven mores en una sola onada de cultiu, totes les tiges s’han de tallar abans del període hivernal. A la propera temporada, escollireu un gran nombre de baies a les tiges joves de la temporada actual.

Pel que fa al gust, la collita de baies de tardor no és diferent de l’estiu, tret que pot no madurar a causa de l’aparició de les primeres baixes temperatures a la tardor.

Mores reparades: creixent

Reparant mora: foto

Per a una mora reparadora, la presència de calor és força important. Si no n’hi ha prou, la productivitat de la planta, així com el sabor de la fruita, deixaran molt a desitjar. Al mateix temps, col·locar arbusts de mores en una zona il·luminada per raigs solars que cauen directament tampoc no val la pena. Un lloc una mica ombrejat és el millor per a aquesta cultura. Aquesta planta és força exigent per la calor, però els rajos directes del sol són destructius per a ella. Si planteu no una, sinó diverses plantes al vostre lloc, haureu de mantenir la distància entre elles, que hauria de ser de setanta a vuitanta centímetres. En aquest cas, l'espaiat entre files ha de ser el doble de gran. Això us facilitarà la instal·lació de l’estructura de suport. Per fer-ho, s’han de conduir clavilles entre les plantes. A continuació, s’hi uneix un fil o una corda fina. Això es fa en diverses files, que es disposen de manera paral·lela respecte al terra. L'alçada ha de ser de quaranta, vuitanta i cent vint centímetres. Les tiges de mora han d’estar lligades a aquestes estries. Amb aquest mètode de cultiu sobre enreixats, la planta rebrà més llum solar. Al mateix temps, els fruits rebran més calor i maduran més activament. Cal pensar prèviament en la instal·lació d’un suport d’enreixat. El fet és que en instal·lar una estructura de suport entre plantes ja plantades es pot produir dany al sistema radicular.

La majoria de les varietats de mores remontants són autofèrtils, de manera que no es necessiten insectes pol·linitzadors per a una alta productivitat. Però si les plantes es pol·linitzen creuadament, això encara té un bon efecte sobre la quantitat i la qualitat dels fruits de la mora. Per aquest motiu, té sentit plantar-ne un altre al barri: dos arbustos, preferiblement d'altres varietats. El millor és col·locar plantacions de mores en un pendent suau, que estarà protegit de manera fiable contra els vents i les corrents d’aire. El millor és plantar mores els darrers dies d’abril o la primera quinzena de maig. El forat de plantació es prepara amb antelació, trenta dies abans de la plantació dels arbustos. No cal cavar un forat a gran profunditat, amb cinquanta-cinc a seixanta centímetres n’hi haurà prou. Ha de tenir la mateixa mida de diàmetre. Pel que fa al sòl dels arbustos de mores, és més adequat un sòl solt que no contingui una quantitat molt gran de nutrients. El sòl franc o arenós funciona bé. Els rizomes d’aquesta cultura es desenvolupen més activament que els gerds. Per aquest motiu, el forat de plantació ha de ser una mica més profund que els arbusts de gerds. El sòl amb un alt nivell d’alcalí no és adequat per a les móres. Les móres reparades són susceptibles a malalties com la clorosi de les fulles. Per aquest motiu, abans de plantar plantes en un lloc, cal aclarir prèviament quin nivell d’acidesa en un terreny determinat. El millor de tot és que les móres se senten a terra amb un indicador de 6 a 6,5 ​​unitats. Per fer arribar el nivell d’acidesa i alcalinitat a un indicador equilibrat, podeu utilitzar agulles de pi.

Quant a l'alimentació de la mora remontant, els fertilitzants orgànics són els més adequats. A l’hora de plantar, heu de barrejar la capa de gespa, que es va treure del forat amb humus (vint-i-cinc i quaranta litres), així com amb cendra de fusta (un litre). En lloc d’humus, podeu utilitzar compost, que abans s’havia pelat a fons. La barreja de nutrients preparada s’ha de col·locar en un pou i cobrir-la amb material que no permeti el pas de la humitat. Les cendres de les espècies de fusta contenen elements tan importants com el fòsfor i el potassi. És lògic comprar material de sembra exclusivament a punts de venda de confiança, ja sigui una botiga de jardí o un viver. Si compreu una plàntula en una exposició agrícola o a un propietari privat, no és cert que es compri la varietat de què us parla el venedor. A més, no és un fet que l’arbust comprat sigui remontant. El millor és triar plantes en què els rizomes estiguin tancats, és a dir, que tinguin un terró. Aquestes plantes sobreviuen plantant-se més fàcilment i sense dolor.

En comprar plantules, és millor donar preferència a les plantes anuals i bienals. Les móres reparades han d’incloure un, diversos brots, que arribin als cinquanta centímetres d’alçada. El gruix de les tiges ha de variar de quatre a sis mil·límetres. És imprescindible que hi hagi almenys un brot de creixement ben desenvolupat, així com un sistema radicular saludable. A l’hora d’escollir les plantes per plantar, cal estudiar acuradament el rizoma i l’escorça de la mora.

Per plantar un arbust de mores correctament, heu de seguir un cert algorisme d'accions. Amb un sistema d’arrels obert de plàntules, cal submergir les arrels en aigua durant aproximadament un dia. L’aigua hauria de ser d’uns vint graus. També podeu utilitzar una solució feta sobre la base d’un estimulant del creixement de les arrels. Amb aquest propòsit, molts jardiners utilitzen humat de potassi, Epin o Heteroauxin. Per eliminar les possibles infeccions i bacteris innecessaris, també podeu utilitzar una petita quantitat d’un medicament especial anomenat permanganat de potassi. Abans de plantar la planta, cal regar bé el sòl al forat. El líquid ha de saturar el sòl.Després d'això, es fa un túmul de terra a la part central del forat de plantació i s'hi instal·la una planta. El sistema radicular s’ha de redreçar, les arrels han de dirigir-se cap avall i en diferents direccions. Cal afegir terra al forat de plantació poc a poc. Cada capa s’ha de compactar acuradament, començant per la part més exterior del forat i movent-se cap a la central.

Es recomana aprofundir els cabdells que es troben a les arrels aproximadament entre tres i quatre centímetres. En definitiva, el forat d’aterratge no serà absolutament profund i només arribarà a dos o tres centímetres. Després que l'aigua hagi saturat completament el sòl, cal posar una capa de coberta. Es troba a la zona del cercle del tronc, que fa uns trenta a quaranta centímetres de diàmetre. Per fer-ho, podeu utilitzar humus, herba o torba triturada. Totes les tiges de la plàntula s’han de tallar a la meitat de la longitud. Les tiges haurien de romandre uns vint-i-cinc a trenta centímetres per sobre del nivell del terra. Durant algun temps (de set a deu dies), no serà superflu cobrir les plantes joves amb un material especial de color clar. Així, les plàntules estaran protegides del sol agressiu durant el període d’arrelament més difícil per a elles. Un cop plantades les plantes, és important no desbordar-se. El sòl ha d’estar una mica humit. És bo cultivar aquest cultiu després de remolatxa, cereals, cols, raves, així com després de pastanagues i herbes. Després de la família de les solanàcies, és probable que les móres no funcionin bé. El mateix passa amb els predecessors, que són arbusts de baies.

Cura de Blackberry

Reparant mora: foto

No és tan fàcil cuidar la mora remontant. Per tant, tots els jardineros no planten mores reparadores. Al mateix temps, a diferència de les móres normals, les varietats de móres remontants tenen els seus avantatges, cosa que facilita la cura d’aquestes plantes. Això és especialment cert en el període pre-hivernal, quan les plantes es preparen per a això. Les varietats de mores reparades mostren una productivitat estable. Aquesta es converteix en la raó de l'esgotament bastant ràpid i actiu del sòl. En relació amb aquesta característica, cal introduir sistemàticament els nutrients.

Al començament de la primavera, després de fondre la capa de neu, cal afluixar el sòl. En aquest cas, heu d’afegir una solució preparada a base d’humus o purins ben podrits. Un arbust representa deu a quinze litres de guarnició. A més, cal fer apòsits secs, que continguin una gran quantitat de nitrogen. Per a un arbust d'aquesta alimentació, es gasten uns quinze a vint grams. Gràcies al nitrogen, la part aèria de la planta es forma més activament, en particular, això s'aplica a les fulles. És impossible exagerar-ho amb aquesta alimentació, ja que un excés de nitrogen pot reduir el nivell d’immunitat. Això pot causar una malaltia com la podridura grisa. A més, un excés de nitrogen ajudarà a formar una exuberant corona d’un arbust, però la planta no té prou energia per formar baies.

Molts cultivadors experimentats utilitzen la urea per reposar el contingut de nitrogen al sòl. Aquests fertilitzants i similars s'apliquen exclusivament a la primavera. Per posar baies, la planta necessita una certa quantitat de potassi. S'afegeixen apòsits de potassa després que les plantes acabin de florir. Aquests apòsits s'utilitzen tant en sec com en líquid. Per preparar una solució en deu litres d’aigua, cal diluir de trenta a trenta-cinc grams d’apòsit. Cal tenir en compte que els arbustos de mores reaccionen de manera extremadament negativa a la presència de clor en els fertilitzants. Per aquest motiu, el clorur de potassi no s’ha d’utilitzar per a l’alimentació. Podeu utilitzar fems secs per a la coberta de mores.D'aquesta manera, no cal afegir fertilitzants addicionals que continguin fòsfor. Si no utilitzeu aquesta capa de cobertura, un cop cada tres anys cal afegir superfosfat. Una planta consumeix uns quaranta-cinquanta grams. Aquest apòsit sol aplicar-se juntament amb fertilitzants de potassa. Si no hi ha superfosfat a l’abast, es poden utilitzar cendres de fusta per al mateix propòsit. S’utilitza cada any al mateix temps que el superfosfat. Els fems secs també poden ser un bon guarniment amb una gran quantitat de fòsfor. A més dels elements anteriors, les móres requereixen ferro i magnesi per al seu creixement i desenvolupament normals. Per tant, cal fabricar aquests fertilitzants. Durant el període estival, no serà superflu processar les plantes de la fulla. Per a això, podeu utilitzar una solució de potassi i magnesia. A més, el sòl prop de l’arbust també es tracta amb una solució de sulfat ferrós. Aquests tràmits es duen a terme dues o tres vegades a l'estiu.

Un pas important en la cura de les varietats de mores remontants és el reg oportú de les plantes. Regar les plantes de manera oportuna i amb moderació. Si se subministra massa humitat als arbustos, els fruits perden el seu sabor i esdevenen inexpressius. En aquest cas, un excés d’aigua condueix al fet que el sistema arrel dels arbusts comença a podrir-se. Al mateix temps, també és indesitjable assecar el coma de terra. Si no hi ha prou aigua, les móres creixeran i es desenvoluparan lentament, i les baies estaran seques i sense dolçor. Perquè el sòl proper a les plantes estigui sempre lleugerament humit i l’aigua no s’evapori tan ràpidament, cal posar una capa de cobertura. Això es fa després de realitzar el següent reg. El cobert es posa després que el líquid s’absorbeixi completament. El gruix d’aquesta capa ha de ser com a mínim de cinc a sis centímetres. Es recomana als residents d'estiu amb una rica experiència en el cultiu de baies que plantin al voltant de la circumferència de cada mora de cultiu, que actua com a siderat. Es planten a una distància d’uns vuitanta a cent centímetres de l’arbust. També podeu col·locar plantes de purins verds entre les files. A més, aquestes plantacions es poden dur a terme repetidament durant tota la temporada. Quan sorgeix la necessitat, es talla l’adob verd i la part superior es fa servir com a capa de cobertura.

A més dels avantatges anteriors del cobert, aquesta capa també és un bon fertilitzant totalment ecològic. El reg de la mora és força abundant. El terra hauria d’estar humit d’uns cinquanta a seixanta centímetres de profunditat. La forma més còmoda de fer-ho és utilitzar el mètode d’aspersió. També podeu utilitzar un sistema de reg per degoteig, de manera que el consum d’aigua serà menor.

Si a l’estiu no hi ha molts dies càlids, es rega un cop cada set dies. Si el clima és calorós sense precipitacions, cal regar les plantes cada tres o quatre dies. Si hi ha falta d’humitat al sòl, cal corregir aquesta situació el més aviat possible.

Pel que fa a la preparació de varietats de mores remontants per al període hivernal, aquí tot és bastant senzill. Les tiges situades sobre el terra, totes sense excepció, han de ser tallades al nivell de la superfície del terreny. Al mateix temps, la zona del cercle proper al tronc s’hauria d’esborrar de residus vegetals i de males herbes. Després d’això, heu de posar una capa de mulching de deu a dotze centímetres de gruix.

La poda de mores tampoc no és massa difícil. Val la pena assegurar-se que l'eina utilitzada sigui nítida. A més, s’ha de desinfectar abans d’utilitzar-lo.

En cas que decidiu deixar les tiges de l'any en curs per a la propera temporada, caldrà alliberar-les de l'estructura de suport. Després d’això, els brots s’han de lligar i doblegar a la superfície del sòl el més a prop possible.Si en algun brot trobeu símptomes d’algunes malalties o restes de plagues, s’hauran de tallar fins al nivell del punt de creixement. La part tallada s’ha de cremar fora de les plantacions. Després d'això, les plantes queden aïllades. Per a això, gairebé qualsevol material de recobriment que permeti el pas de l'oxigen és adequat. El millor és cobrir la mora amb diverses capes. Quan es formi la capa de neu, haureu de cobrir els arbustos amb una capa de neu de mig metre. Al cap d’un temps, la nevada disminuirà. Per aquest motiu, s’ha de repetir aquest procediment de dues a tres vegades durant l’hivern. La dura escorça gelada s’ha de trencar. Com assenyalen molts jardiners, en general, no apareixen problemes amb l’escalfament dels arbustos. Cal doblar les tiges a la tardor. En fer-ho, s’ha de procurar no danyar les tiges.

Les móres de qualsevol varietat, per regla general, no poden conservar les seves qualitats durant molt de temps. En una habitació normal, les móres collides es poden emmagatzemar durant uns tres o quatre dies. A la nevera, a temperatures de zero a dos graus, les baies quedaran durant un màxim de tres setmanes. En aquest cas, la humitat hauria de ser aproximadament del vuitanta-noranta per cent. Per aquest motiu, es recomana menjar mores fresques remontants. Les baies s’utilitzen sovint a la conserva, així com a la preparació de plats de postres.

Plantes de mora reparades

Reparant mora: foto

Els arbustos de mores, en particular les varietats remontants, no són tan difícils de propagar. Les plantes joves poden arrelar molt bé en un nou hàbitat. Val a dir que si la mora es propaga amb el mètode de llavors, les propietats de la varietat de la planta mare també es transferiran a la planta jove.

Molts jardiners experimentats prefereixen propagar móres remuntants mitjançant esqueixos. Aquest mètode es considera el més fàcil entre la resta. Com a capes, podeu prendre-ho com a part d’una tija o bé és adequat un brot sencer. Si heu escollit aquesta opció per reproduir mores, doblegueu la branca el més a prop possible de la superfície del terreny, després de la qual cosa s’ha de fixar de forma segura. Per fer-ho, podeu utilitzar una forquilla de fusta o metall. Aleshores, la branca doblegada s’ha de cobrir amb terra pre-fertilitzada. Una atenció addicional implica, sens dubte, un reg sistemàtic i abundant. Si no hi ha escassetat de líquid, en un període bastant curt es formarà el sistema radicular, així com les tiges joves.

Amb l’inici del període de tardor, amb la cura adequada, és probable que sigui possible desconnectar les plàntules acabades de l’arbust principal i traslladar-les a l’hàbitat principal. Si feu servir esqueixos superiors per propagar móres remontants, només rebreu un arbust. Tot i això, val a dir que serà robust i ben desenvolupat.

Alguns jardiners prefereixen propagar móres remontants mitjançant esqueixos horitzontals. Amb aquest mètode, la tija s’ha de situar completament en una rasa preformada no massa profunda. La seva profunditat hauria de ser de cinc a sis centímetres. Després, la tija es cobreix de terra. Aquest mètode us proporcionarà més d’una plàntula, però al mateix temps les plantes resultants no es formaran tan fortes. Però, mitjançant aquest mètode, podeu extreure no un arbust per trasplantar alhora, sinó una quantitat bastant decent de material de plantació. Aquest mètode és utilitzat sovint pels residents d’estiu que venen mores o plàntules.

Una opció una mica més difícil per a la propagació de móres remontants són els esqueixos. Per fer-ho, heu de triar una planta a l'edat adulta. Després, es desentén l’arbust juntament amb el sistema radicular. Les arrels s’han de netejar amb cura del sòl. A l’hora d’escollir el material de plantació, s’ha de donar preferència a les arrels de mig metre, que en el seu gruix arriben a mig centímetre com a mínim.Cada arrel s'ha de dividir en segments, que en la seva longitud seran d'entre deu i quinze centímetres cadascun. Aquests segments s’anomenen esqueixos. En aquest cas, el gruix de cada tall ha de ser com a mínim de mig centímetre. Segons les condicions climàtiques d’una regió concreta, el període de plantació pot variar. Com a regla general, aquesta vegada cau els darrers dies d’agost, els deu primers de setembre. Si hi ha risc de baixes temperatures sobtades, és millor canviar aquest procediment a la primavera. Per plantar els esqueixos, heu de preparar els solcs per endavant, que tindran uns deu a tretze centímetres de profunditat. Durant un segon, s’han d’omplir d’adob natural, l’humus és bo per a això. Abans de plantar, es recomana mantenir els esqueixos en un estimulador del creixement durant diverses hores. Per fer-ho, heu de preparar una solució amb les proporcions correctes, segons les instruccions adjuntes. Després d’això, els esqueixos s’han de disposar en direcció horitzontal a les trinxeres realitzades. Després d'això, espolvoreu amb terra ben fertilitzada. Després, heu de desfer els esqueixos col·locats. La quantitat d'aigua ha de ser moderada. Després de regar, el sòl s’ha d’aprimar amb cura.

Com a regla general, les primeres baies de la mora remontant es poden obtenir la temporada següent després de plantar els esqueixos al sòl. Els esqueixos es poden utilitzar com a esqueixos de les tiges. Cal plantar-los en testos separats que continguin perlita. La vermiculita també és adequada per a aquests propòsits. Després de plantar, cobriu-lo amb vidre o plàstic. Això és necessari perquè la humitat de l'aire sigui almenys del noranta-noranta-cinc per cent. Al cap d’uns trenta dies, el sistema arrelari comença a formar-se i després els esqueixos es poden traslladar a un hàbitat permanent. Si trieu els esqueixos de tija com a esqueixos, es poden posar a l’aigua. De manera que formaran arrels amb força rapidesa.

Fer créixer mores remontants amb llavors és un procés força laboriós, però també hi ha una propietat interessant que és inherent als arbustos de mores. El cas és que la majoria dels arbusts de baies, quan es propaguen d’aquesta manera, no sempre conserven les característiques de la varietat arbustiva pare. Pel que fa a les varietats remontants de mores, la situació és diferent aquí. Tot i això, aquest mètode de reproducció no és molt popular entre els residents d’estiu. El problema sol radicar en la germinació de la llavor. Per obtenir un percentatge de la probabilitat que les vostres llavors brotin, heu de realitzar alguns procediments abans de sembrar. Cal dur a terme l’escarificació, és a dir, causar danys mecànics a la closca de la llavor. Podeu utilitzar una fulla afilada per a això. A més d’aquest entrenament, es pot dur a terme l’estratificació. Això significa que el material de la llavor es manté a la nevera entre set i deu dies. Les varietats reparades es planten per llavors en els darrers dies del període hivernal o en els primers dies de març. Per a aquest propòsit, heu d’utilitzar capses petites. El seu farciment inclou torba triturada en molles, més aviat sorra gruixuda. Aquests ingredients es barregen en quantitats iguals. Abans de sembrar, s’ha d’humitejar el sòl amb una ampolla de ruixat i anivellar-lo. Les llavors de mora estan submergides a terra durant un màxim de sis a set centímetres. Al cap d’un parell de mesos, s’haurien de formar dues fulles vertaderes. Després d'això, les plàntules es bussegen, és a dir, les plàntules es trasplanten en testos separats, que s'omplen davant d'aquest amb terra destinada a les plàntules.

Si les condicions climàtiques de la vostra regió ho poden permetre, hi ha l'oportunitat de plantar els arbustos directament al camp obert. En cas contrari, haureu de tornar a organitzar un trasplantament a principis de juny.Les primeres baies de plantes, que es van propagar pel mètode de les llavors, apareixen, per regla general, després de tres a quatre anys. En molts aspectes, aquesta és també la raó per la qual aquest mètode de cria de mores no és popular entre els jardiners.

Hi ha una altra forma de propagació de les plantes de mora: això és amb l'ajut de brots d'arrel. Per regla general, és així com es reprodueixen les plantes “envellides”, per a les quals els procediments anti-envelliment són vitals. Per fer-ho, cal desenterrar aquests arbustos. Això es fa a la primavera. Després de desenterrar, les arrels s’han de netejar de les restes de terra adherida. Després, les arrels es tallen a trossos. Cada part ha de tenir com a mínim un punt de creixement. Per retallar les arrels, heu d’utilitzar un ganivet o una podadora afilada i desinfectada. Els llocs de tall han de ser tractats amb cendra de fusta, carbó actiu. Amb el mateix propòsit, les estelles de guix triturades i el sofre col·loïdal també són adequats. La part de les arrels que queda es pot llençar amb seguretat.

Mores reparades: les millors varietats

Reparant mora: foto

• Prime Arc Freedom.

Una mora tan remontant és famosa entre els amants d'aquesta cultura pel fet que no hi ha absolutament espines afilades als brots dels arbustos. Al mercat, aquesta varietat va aparèixer al domini públic fa relativament poc, l'any 2013. La varietat va entrar al territori de l'antiga Unió Soviètica el 2015. Aquesta varietat s’inclou en la línia de móres remontants, que consta de diverses varietats. La pàtria de tot aquest grup, que es diu Prime, Amèrica. A les regions del sud dels Estats Units, es va enamorar ràpidament dels agricultors que conreen mores per vendre. La baia té una estructura bastant densa, tolera bé el transport. Aquesta varietat comença a donar fruits a l’abril i aquest procés continua fins a l’octubre. Si conreu una mora tan sols a les tiges de la temporada actual, la maduració es produeix força ràpidament. Aquest període correspon, per regla general, als darrers dies de juliol o a la primera quinzena d’agost. Les baies d'aquesta mora remuntant solen ser de mida uniforme, amb una superfície negra amb una textura brillant. En el seu pes, les baies poden variar de dotze a quinze grams. Pel que fa a la longitud del fruit, és aproximadament de quatre centímetres. Si feu una collita doble d’aquesta varietat, heu d’estar preparats perquè la mida de les baies no sigui tan excel·lent. Al mateix temps, el seu pes es redueix a deu grams. La qualitat del gust té un alt nivell, hi ha una dolçor tangible, que provoca un delicat component àcid. La productivitat de la varietat és a un nivell alt. D’una planta es poden obtenir de sis a vuit quilograms de baies. Aquest tipus de mora té una immunitat força forta, però si no seguiu les regles bàsiques per al cultiu, la planta es pot emmalaltir amb l’antracnosa. A més, els jardiners assenyalen, entre els menys, una resistència massa baixa a les baixes temperatures. Aquestes mores poden suportar un màxim de 14 graus. A la zona mitjana del nostre país, aquesta varietat s’ha de cultivar exclusivament en condicions d’hivernacle. Aquesta planta té una bona resistència al clima sec.

• Prime Arc Traveler.

Aquesta mora reparadora també és un representant de la línia Prime. Només va rebre una patent el 2016. Aquesta varietat de mora remontant es va desenvolupar principalment per al cultiu industrial. Però aquesta planta també mostra bons resultats als jardins dels residents d’estiu. Les baies són de grandària mitja, arribant als set a vuit grams de pes. Les baies tenen un aspecte molt agradable, la forma del fruit és allargada. La qualitat del gust té un alt nivell, la dolçor es nota clarament. L’estructura del fruit és densa i conté força suc. L’aroma és força brillant. Aquests fruits es poden transportar bé d’un lloc a un altre sense perdre les seves qualitats.Si decidiu congelar aquestes baies, després de descongelar-les, el gust i l’aspecte seguiran sent els mateixos. D’una planta es poden obtenir uns tres quilograms de baies. La varietat té una forta immunitat. Gairebé no es veu afectat per l'òxid i l'antracnosi. Les tiges, per desgràcia, poden congelar-se de tant en tant, però els brots florals poden suportar temperatures força baixes. Si colliu els dos cultius, probablement no veureu molta diferència en la qualitat del fruit. Val a dir que les baies que es formen a la tardor poden patir porus secs i massa calents. En un clima calorós i constant, la floració de les plantes és bastant modesta, mentre que els fruits es tornen petits i no són tan saborosos.

• Sense espines.

Aquesta varietat de mora remontant va ser criada per primera vegada pels criadors nord-americans el 1966. Aquesta planta no té espines als brots. Val a dir que no es tracta d’una varietat remontant. Però si les condicions climàtiques d'aquesta varietat són adequades, podeu obtenir una collita doble per temporada. En el seu pes, una fruita arriba als cinc grams. La mida és aproximadament la mateixa, s’assemblen a una forma ovalada. Quan la baia no ha assolit la plena maduresa, es torna de color porpra. Quan els fruits estan completament madurs, es pinten amb un pràctic to negre. En aquest cas, es perd una estructura densa. El pic de gust i aroma cau en la plena maduració de les baies. Per aquest motiu, no és fàcil per a un agricultor principiant "agafar" el moment de la collita. Si els fruits no estan completament madurs, tindran massa components àcids i els aromàtics seran inexpressius. Si les baies, al contrari, són massa madures, adquireixen una estructura massa tova i es perd l’expressivitat del gust. La part principal del fruit es sol collir el quinze d’agost. La productivitat és a un nivell molt alt, d’una planta es poden obtenir de vint a vint-i-cinc quilograms. Per això, els brots es doblegen força i poden arribar fins al sòl. Si la planta es cultiva en bones condicions climàtiques, és probable que pugueu comptar amb una segona onada de collita. Com a regla general, cau la segona quinzena d’octubre. Aquesta varietat pot suportar gelades fins a -17 graus. Aquesta mora té una immunitat força forta a les principals malalties, però al mateix temps pot patir un clima calorós. Aquest arbust creix força intensament, a la seva alçada les tiges poden arribar fins als quatre metres. Quan aquesta mora estigui en flor, l’arbust es convertirà en una autèntica decoració del vostre lloc. Les flors estan pintades amb un clar to rosat, tenen uns tres centímetres de diàmetre.

• Amara

Aquesta mora remontant és originària de Xile. Les baies són força grans, poden pesar fins a quinze grams. El sabor és excel·lent. Moltes varietats de mores de vegades presenten una lleugera amargor en el postgust. Les baies d’Amara no en tenen. No hi ha espines a les tiges. A l'interior, la baia té una estructura bastant densa, per aquest motiu, aquests fruits es poden transportar fins i tot a llargues distàncies. Quan la planta hagi florit, ha de passar dos o tres mesos abans de començar a collir baies. Les baies arriben a la plena maduració a principis de setembre. Fins i tot a una edat molt avançada, la mora d’aquesta varietat us delectarà amb la seva productivitat i la seva alta qualitat de fruites.

• Màgia negre.

Les mores reparades d’aquesta varietat són molt demandades pels amants d’aquesta baia. Es va obtenir gràcies a l'esforç dels criadors d'Oregon el 2001. No hi ha massa espines als brots, a més, es localitzen, per regla general, a la part principal de les tiges. Les altes temperatures i les condicions seques no afecten negativament els ovaris de la fruita. En la seva alçada, l’arbust arriba als dos o tres metres.Cal tenir en compte que per a aquesta planta és necessari instal·lar una estructura de suport. Els ovaris són força grans i, si es deixen a l’hivern, pot ser difícil doblar-se cap al sòl. La floració es produeix força aviat, en els darrers números d'abril. Gairebé no l’afecta l’òxid, però, molts jardiners es queixen d’una malaltia de mora com l’antracnosa. Els arbustos poden suportar gelades d’uns -13 graus. Qualitat del gust a un nivell decent. La primera onada de collita cau el quinze de juny. La segona collita se sol collir a finals d’agost. Els fruits són força grans, pesen uns onze grams. Les baies tenen un color morat ric. La dolçor és bastant tangible, però no excessiva. En boca té un agradable equilibri de dolçor i acidesa. L’estructura de la baia és bastant densa, els aromàtics són força brillants. Els fruits tenen forma cònica. Aquestes baies són molt adequades per a la venda, ja que tenen una presentació bonica i també es presten bé al transport a llarg termini. Si conreu aquesta varietat només a les tiges de la temporada actual, el període de fructificació dura aproximadament un mes i mig. Si les condicions meteorològiques són prou fresques, les móres es tornen una mica més àcides de l’habitual. D’una planta d’aquesta mora reparadora, podeu recollir entre cinc i sis quilograms.

• Ruben.

La mora reconstruïble de la varietat Ruben és molt popular entre els amants de les varietats de mores remontants. Ruben va rebre una patent fa relativament poc, el 2012. Les baies maduren força aviat. Mostra bons resultats en un clima temperat. La baia pesa uns deu grams. Si organitzeu una cura adequada de les plantes, podeu obtenir baies amb un pes de quinze grams. De mitjana, una planta pot obtenir uns cinc quilos de baies. El començament de la maduració de les baies sol produir-se a l’agost i Ruben dóna fruits fins a l’aparició de baixes temperatures. L’aroma i el gust de les baies són molt brillants, hi ha molt suc a l’interior, però l’estructura és bastant densa. Els brots són de mida mitjana, creixen rectes. La instal·lació de l'estructura de suport és opcional. Les espines són presents en petit nombre. Després de collir, les espines s’esfondren. Aquesta varietat també presenta alguns desavantatges. Si el clima és càlid i sec, pot ser que sigui difícil pol·linitzar. Com a regla general, això és especialment cert per a la segona onada de collita. Això es deu al fet que les baies de la segona collita poden no madurar abans de l'aparició del fred. Ruben té una bona immunitat contra les principals malalties, però de tant en tant les plantes poden patir atacs de pugons.

• Primer Jim.

La mora reparada d’aquesta varietat va ser obtinguda pels criadors el 2004. Les baies són prou grans, pel seu pes poden arribar als tretze grams. Les qualitats gustatives estan en equilibri, la dolçor agradable es complementa amb una refrescant acidesa. Al postgust, hi ha un to tangible de morera. Les tiges creixen rectes, la mora floreix a la primavera. Les flors són força grans, pintades en un to blanc. La maduració de les baies es produeix aproximadament a la segona quinzena d'agost. Hi ha força espines a les plantes, de manera que la collita de vegades és problemàtica. Les baies són oblongues. L’estructura del fruit és força densa.

• Primer Yang.

Aquest tipus de mora remontant comença a madurar prou aviat. A la seva alçada, les tiges de l’arbust arriben a uns dos metres. De vegades els brots són més llargs. Per aquest motiu, és imprescindible construir estructures de suport. Aquesta varietat és capaç de suportar dignament les baixes temperatures. Fins i tot en les condicions més desfavorables i dures, on, molt probablement, altres varietats no arrelaran, Prime Yang és capaç de donar fruits. Com que aquesta varietat és molt resistent a les gelades, es recomana cultivar-la a les regions del nostre país amb un clima fred.Les baies tenen un gust interessant, amb un regust lleugerament cirera. Una baia en el seu pes arriba de set a nou grams. La primera collita es pot obtenir ja el 15 de juny. Els jardiners reben la segona collita, per regla general, els darrers dies d’agost.

• Prime Arc 45.

La mora reparada d’aquesta varietat va ser obtinguda pels criadors nord-americans i va rebre una patent fa relativament poc, l’any 2009. A més d’un bon grau de resistència al fred, aquestes mores toleren força bé el temps sec. Prime Arc té una immunitat força forta a les malalties principals. Les tiges són bastant gruixudes, la part inferior té algunes espines. Tanmateix, aquesta circumstància no impedeix recollir baies. Mentre l’arbust floreix, la planta es converteix en una autèntica decoració per al vostre jardí. Tot i que aquesta cultura té una forta immunitat, degut a una cura inadequada, de tant en tant es pot veure afectada per l’antracnosi. Si decidiu collir una collita per temporada, aquesta començarà a l’agost. Al mateix temps, aquestes plantes donen fruits fins a l’aparició de baixes temperatures. Els fruits d'aquesta mora remontant són de color negre, la seva superfície és brillant. Tenen una forma allargada, l’estructura de la baia és bastant densa. L’aroma és brillant, hi ha una mica de tint cirera. Aquest tipus de mora remontant és adequat per a la venda, ja que les baies es poden transportar amb seguretat fins i tot a llargues distàncies.