Varietats de cirera

Els agricultors i jardiners trien les millors varietats de cirera per cultivar al jardí del darrere, que no només tenen unes característiques gustatives sorprenents, sinó també dades externes. En aquest article, veurem els més significatius i comuns, amb diferents gustos, períodes de maduració i molts altres.

descripció general

La cirera es considera un cultiu força comú, ja que els seus fruits madurs no només són excel·lents en sabor, sinó que també són molt útils. Les cireres pertanyen als representants brillants de la família de les rosàcies. Aquesta planta es pot trobar molt sovint no només als nostres jardins, sinó també a la natura.

El cirerer salvatge s’assembla a un petit arbre, arriba fins als 3 metres. Però les formes arbustives es troben a les cireres del jardí. El fullatge és de color verd fosc, amb petites dents a les vores, semblants a una serra. Durant la floració, les cireres sorprenen i delecten amb la seva bellesa. Des del lateral, l’arbre sembla un núvol clar. Les seves flors es formen juntament amb el fullatge, tenen cinc pètals de color crema o blancs cadascun.

Els fruits madurs d’aquesta cultura estan dotats d’un color vermell fosc i bordeus amb una pell llisa. Les baies tenen un gust força dolç, amb una lleugera acidesa.

Principals tipus

Aquesta meravellosa i útil cultura té moltes espècies i híbrids separats dotats de característiques i propietats força inusuals i interessants. Considereu-los:

— Kharitonovskaya... Va aparèixer el 1988 criant dues varietats: Almaz i Zhukovskaya. Es refereix a les varietats de cirera de mitja temporada. Aquesta espècie té un rendiment constant i alt. Cada planta es pot collir uns 20-25 quilograms de collita madura. Les baies maduren segons les seves característiques gustatives, dolces amb acidesa. Són bastant grans, d’uns 1,5 centímetres de diàmetre i 1,7 centímetres d’alçada. Cada baia madura pesa uns 5 grams. Els fruits d’aquesta varietat de cirera tenen una forma rodona i una pell de gruix mitjà, amb un to vermell fosc. La part interior és molt clara, sucosa, de color vermell ataronjat. Si conreu aquesta varietat de cireres a les regions del centre i del sud, la plantació s’hauria de fer a l’octubre. En el cas del centre de Rússia, es tracta de principis de primavera, quan totes les gelades han desaparegut.

— Bystrinka... Es caracteritza per ser una varietat nana amb un període mitjà de maduració dels fruits. L'espècie va aparèixer després de la selecció de Ventafocs i Zhukovskaya. Es considera que els avantatges d’aquesta espècie són una gran resistència al clima fred, una possibilitat molt petita de congelació de brots florals. Les baies maduren a la primera quinzena de juliol. Creixen en forma d’oval i pesen de 3,5 a 4,5 grams, amb una pell bordeus bastant densa i també amb una part interna delicata i sucosa del fruit. La plantació s’ha de fer a la tardor o a la primavera. En el cas de plantar plàntules a la primavera, s’adapten i creixen ràpidament i també tenen una major protecció contra la congelació. El millor lloc per cultivar aquest arbre es troba en una zona ben il·luminada, protegida dels forts vents de ràfegues.

— Miracle cirerer. Aquest híbrid va aparèixer com a resultat de la selecció de cireres i cireres i, posteriorment, va resultar ser un dels millors d’aquest tipus. Pertany a les varietats de maduració primerenca obtingudes gràcies als criadors de Rússia. Aquesta espècie comença a florir amb l'arribada del clima càlid a la primavera. Els fruits són grans quan es conreen completament, el seu pes és d’uns 10 grams. Les baies són planes, de forma rodona. La superfície del fruit és densa i llisa, dotada d’un color vermell fosc, sucre, sabor completament àcid i olor delicat. Aquesta espècie es caracteritza per créixer ràpidament.Algunes beines comencen a formar-se ja a les plàntules a l'edat de 2-3 anys, i la planta comença a donar fruits completament als 4 anys. Les baies solen madurar a finals de juny. El rendiment s’observa a cada arbre a uns 12-15 quilograms. Hi ha recomanacions sobre on plantar la planta per dotar-la del correcte desenvolupament, és una zona ben il·luminada i protegida dels forts vents.

— Noia de xocolata. Una planta amb una maduresa primerenca. La varietat va aparèixer no fa molt de temps, però ja s’ha convertit en una de les varietats de cultiu més demandades i esteses. La planta va adquirir el seu nom a causa del ric color dels fruits. A l’hora de criar la varietat, es van tenir en compte les qualitats més importants que hauria de tenir aquesta cultura, que són el creixement ràpid, la compacitat i la resistència a les malalties. Hem obtingut aquesta varietat creuant dues varietats: Lyubskaya i Black. Aquesta cultura us podrà delectar amb una collita durant 20 anys, si la cuideu correctament, és tallar les branques velles i dolentes i aplicar-hi apòsits. Les fruites madures tenen forma de cercle i arriben a un diàmetre de 2 centímetres, el pes d’aquestes fruites és de mitjana de 3,5-4 grams. L’interior de la fruita és molt lleuger i sucós, té un sabor a sucre amb una lleugera acidesa. La varietat en si es distingeix per la seva modestia en la cura i no necessita molta diligència per cultivar-la. Les plantes es planten a principis d'abril, i després l'arbre s'adapta millor i més ràpidament. La primera collita de fruits madurs s’obté a mitjan estiu, tres anys després de la sembra. Amb una bona cura, podeu obtenir uns 15 quilograms de collita de cada planta.

— Robin... És una espècie de maduració tardana. Les baies es formen en els creixements de l'any passat i, quan creixen, tenen un color vermell dens i força brillant. Quan estan madurs, tenen una mida i un pes mitjans de fins a 4 grams. La part interna del fruit és sucosa, amb una estructura densa, així com amb una petita pedra, que es separa fàcilment de la polpa. Al paladar, les baies són força saboroses, però amb acidesa. Els fruits maduren a finals de juliol. A més, el rendiment d'aquesta espècie és bastant elevat, de manera que, de mitjana, es recol·lecten aproximadament entre 10 i 15 tones de baies madures de cada hectàrea. Aquesta varietat té diversos avantatges, entre els quals destaquen: alta resistència a les gelades, excel·lents qualitats comercials, bon gust i, per descomptat, la varietat no té cap pretensió.

— En memòria de Mashkin... Els fruits madurs d'aquesta espècie tenen una forma rodona. El gruix i l'alçada de la fruita és de mitjana 1,8 centímetres i la seva longitud és d'1,7 centímetres. Les parts externa i interna del fruit són escarlates. La part interna de la baia és sucosa i dotada de densitat mitjana, molt suau i de gust dolç, amb una lleugera acidesa. Una fruita pot pesar 4-5 grams. La floració d'aquesta varietat comença a mitjan maig i les baies ja estan madurant a mitjans de juliol. Tres anys després de la sembra, aquesta cirera comença a cedir. L’avantatge més important, potser, són les notables característiques gustatives i la gran resistència al clima fred i a les malalties fúngiques. La varietat es conrea sovint a la regió de Moscou. Més informació sobre la varietat aquí.

— Una reunió... Aquest híbrid va aparèixer el 1996 gràcies a l’esforç dels criadors nacionals. Es va formar arran de la selecció d’un híbrid de cirera, cirerer Kievskaya-19 i cirerer Lyubskaya. Les baies creixen força grans, pesant uns 10 grams, tot i que en pesen fins a 15 grams. Els fruits tenen forma de bola, lleugerament aplanada, amb una pell densa de color vermell fosc. La polpa és força sucosa i tendra, amb un os de mida mitjana, que es separa tranquil·lament de la mateixa polpa. El període de floració d’una planta d’aquesta espècie comença des de mitjans d’abril fins a principis de maig i l’arbre dóna fruits ja als 4 anys de la plantació, a finals de juny. La collita s’elimina uns 20 quilograms de cada planta i hi ha hagut casos que van rebre una collita de fins a 29 quilograms.

— TenirRal RubyI. Les baies madures són de mida mitjana, pesen aproximadament 3-3,5 grams, tenen una forma rodona i una pell de color vermell fosc. Tenen gust de sucre àcid, amb més dolços. La maduració de les baies comença a principis d’agost i la planta només pot donar fruits al cap de 3 anys. L’arbre té un rendiment mitjà, fins a uns 6 quilograms per arbre, tot i que amb una bona cura el rendiment pot augmentar fins a 15 quilograms. La planta és molt resistent al fred extrem, per tant és ideal per créixer a les regions de Sibèria i els Urals. Un arbre jove es planta a la primavera, quan els cabdells floreixen o fins a mitjans d’octubre. Però, segons les recomanacions, seria millor fer-ho a la primavera, de manera que la plàntula no morís pel fred. A la planta li agrada la bona il·luminació, de manera que el millor lloc per créixer seria una zona assolellada amb un sòl fluix i fluix, així com sense aigües subterrànies estancades.

— Negre de consum... L '"autor" d'aquesta varietat és el mateix Michurin. La varietat sembla un arbre poc alt, força interessant i de forma inusual i amb unes característiques gustatives meravelloses. Els avantatges de la varietat inclouen: maduresa primerenca, perquè la planta dóna la primera collita en un any. Aquesta maduració té lloc la primera quinzena de juny. Els fruits tenen una pell llisa i brillant de color fosc, en forma de cor, lleugerament aplanada als costats. L’interior del fruit és dolç i tendre, amb una lleugera acidesa. La massa d’una baia és de fins a 4,5 grams. Una planta d’aquesta varietat es planta en un lloc prou il·luminat per excloure el menor contingut de sucre dels fruits. Una bona opció per plantar seria un lloc a prop de les estructures, ja que protegiran l’arbre de fortes ratxes de vent. Els planters es planten al jardí a la primavera, per arrel nua, i de primavera a setembre per a les plàntules dels contenidors.

— Turgenevka... Es considera una varietat amb un període de maduració mitjà. Els fruits madurs són força grans, tenen una forma àmplia en forma de cor. Una d’aquestes fruites pot tenir una massa de 5 grams, una pell bordeus fosca i una polpa sucosa d’estructura densa. Les baies estan dotades d’un agradable sabor amarg al sucre i d’una olor brillant i forta. Un arbre d’aquesta varietat comença a donar fruits cinc anys després de la sembra. Les baies madures es cullen a mitjan estiu. El rendiment d'una planta jove és relativament petit, fins a uns 10-13 quilograms, però d'un arbre adult es dóna un rendiment de 22-25 quilograms. La planta es desenvolupa bé i dóna baies de maduració ràpida només si hi ha una cura de qualitat, es tracta de reg regular (almenys un cop per setmana) i un arbre necessita uns 15 litres d’aigua.

— Vladimirskaya. Van conèixer aquesta varietat al nostre país al llunyà segle XII, de monjos errants. Com que va ser prop dels monestirs que van créixer aquests arbres. Es caracteritza per ser una espècie de mitja temporada. La primera collita s’obté en 60-65 dies, fins a mitjans de juliol. Si les baies no es recullen fins a aquest punt, es poden esmicolar. Després de la sembra, la planta comença a donar fruits en 2 anys. La massa total d’un cultiu madur d’una planta és d’uns 25-30 quilograms. Les baies d’aquesta varietat són de color negre-vermellós, de mida petita a mitjana i pesen fins a 3-3,5 grams. Els fruits creixen en forma rodona i plana, lleugerament aplanada als costats. La part interior de la baia és de color cirera fosc, carnós. La baia té un sabor agredolç i hi ha més acidesa.

— Apukhtinskaya. Es refereix a varietats autofecundes. Va rebre el seu nom pel seu lloc d'origen, el poble d'Apukhta. Tot i que molts dels nostres jardiners planten aquesta varietat activament als seus jardins, no es va incloure al registre estatal. Els avantatges d’aquesta espècie inclouen una resistència al fred bastant bona i una cura sense pretensions. Les baies creixen aplanades amb una pell fina i vermella fosca. La polpa del fruit té un to vermellós i una estructura densa. Una d’aquestes fruites pot pesar fins a 4 grams.Tenen un gust agre, amb una olor a cirera rica. La plantació de plàntules comença a principis de primavera, immediatament després del desglaç del sòl i abans de la floració del sòl. A les regions del sud del nostre país, podeu plantar plàntules a la tardor. La principal condició per cultivar aquesta varietat és escollir una parcel·la amb terres fèrtils, així com dur a terme reg, alimentació i poda obligatoris.

— Morozovka. Una varietat força habitual entre els jardiners, que es va criar al nostre país. L’espècie es caracteritza per ser una varietat de maduració mitjana. La varietat va rebre el seu nom per la seva peculiaritat de suportar bé les gelades. Les baies madures tenen unes característiques de sabor bastant bones i un aroma agradable. Les baies madures tenen una forma arrodonida, creixen fins a mides grans, pesen 5 grams cadascuna, lleugerament còncaves a la base. La pell, com la polpa de les baies, té un color vermell brillant. L’interior del fruit és suau, sucós i lleuger, amb una lleugera acidesa. La primera collita de baies madures s’obté a principis d’estiu i l’arbre comença a donar baies al cap de 3 anys. La planta té un alt rendiment, fins a uns 35 quilograms de cada arbust. Una característica molt important d’aquesta varietat és que la planta pot suportar freds molt durs, però també la sequera. També es nota la resistència a certes malalties, per exemple, la coccomicosi. La planta es planta a la primavera, fins que els cabdells comencen a florir. I el forat de les plàntules es prepara a la tardor. A la tardor, es planten només a les regions del sud del país.

— Lyubskaya. Es considera una espècie de maduració tardana. Les baies madures solen ser de color vermell fosc, tot i que poden canviar de color, depèn de l’activitat de la fotosíntesi. Els fruits d’aquest arbre tenen una pell fina i brillant, i la polpa és molt sucosa i té la mateixa tonalitat que la superfície del fruit, a més d’un os petit que es pot separar de la mateixa polpa sense problemes. Les pròpies baies creixen principalment en grups, d’uns 3-4 trossos cadascun. Són rodons, de forma ovalada i pesen fins a 4 grams, i tenen un sabor agredolç. Els jardiners i jardiners experimentats aconsellen plantar un arbre jove en un turó i el lloc de plantació hauria d’estar orientat al sud o al sud-oest. Això ajudarà a obtenir un bon intercanvi d’aire i la humitat no s’estancarà. A més, el lloc d’aterratge s’ha de preparar amb antelació. Es considera que l'avantatge de la varietat és la seva alta productivitat i capacitat de transport a llarg termini.

— Oreneta d’Altai. L’arbre és relativament curt, amb un gran nombre de troncs. Les baies creixen en forma simètrica i rodona, amb la part superior lleugerament aplanada. Els fruits són de mida petita i no pesen més de 3 grams. Tant la carn com la pell del cirerer vermell fosc. La polpa és densa en la seva estructura i sucosa, el sabor és agredolç i d’aroma brillant. Les baies comencen a madurar a finals de juliol. La millor qualitat d’aquesta varietat és la seva bona resistència a la sequera, així com algunes infeccions perilloses com la coccomicosi. Una altra varietat està completament preparada per al transport llarg. Aquesta espècie es pot cultivar a les regions del nord, fet que és sens dubte un altre avantatge significatiu d’aquesta varietat. Es comencen a plantar planters a mitjan abril. Per consell de jardiners experimentats, s’hauria de triar un lloc per a aquesta planta que estigui prou il·luminat i que el sòl sigui franc franc o sorrenc. L’arbre madur comença a donar fruits 4 anys després de la sembra. El rendiment de cada planta surt d’uns 4 a 8,5 quilograms.

— Memòria de Yenikeev. Es refereix a varietats autofecundes. Es distingeix per fruits grans de fins a 5 grams i forma ovalada amb un nucli ample, a més d’un color vermell fosc. L’interior de la baia té el mateix color que la pell, amb una densitat mitjana. Segons la maduresa de la planta, la collita surt de 7 a 15 quilograms de cada arbust. L’arbre comença a produir fruits madurs al cap de 4 anys. La maduració de les baies es produeix simultàniament.Es creu que aquesta varietat té un període de maduració mitjana-primerenca. La primera collita s’obté a mitjan estiu, i en diverses zones el període de maduració es produeix els darrers dies de juny. El millor lloc per cultivar aquesta varietat és una zona ben il·luminada, bé, per excloure els moments desagradables de les gelades, cal tenir estructures a prop. Comencen a plantar arbres joves a la primavera, a l’abril. Tot i que això es pot fer fins al setembre.

— Volochaevka. La varietat es va registrar al registre estatal el 1997, tot i que va aparèixer molt abans, als anys 80. Té fruits de mida mitjana, tot i que de vegades apareixen baies grans, el pes de cada baia és de fins a 4 grams. El fruit té un ric color vermell de la pell. L’interior és bastant ric i d’estructura densa. Al paladar, les baies són agredolces i tenen un aroma agradable. El període de floració de la planta comença a finals de primavera i l'arbre comença a donar baies madures 5 anys després de plantar la plàntula, els darrers dies de juliol, al sud del país, la maduració comença a principis de juny. El rendiment de cada planta es pot obtenir entre 9 i 10 quilograms.

— Nena. Aquesta varietat amb un primer període de maduració de la fruita va aparèixer el 1995, gràcies als nostres criadors nacionals. Totes les baies d’aquesta espècie tenen la mateixa forma i mida aplanades, en forma madura pesen uns 5 grams. La pell de la baia és de color escarlata fosc, d’estructura fluixa. L’interior de la fruita és dolç, sucós i del mateix color que la superfície de la baia. La planta comença a donar fruits madurs al cap de 4 anys i cada arbre produeix uns 15 quilograms. El període de floració de la planta comença a mitjan maig i la collita apareix a partir de la segona quinzena de juny. A les regions més septentrionals del nostre país, la plantació de plàntules comença a la primavera, des de finals d’abril, però al sud del nostre país es fa a la tardor, fins a mitjan octubre aproximadament. Aquest tipus de cirera és exigent amb llum, de manera que la planta s’ha de plantar en un lloc amb bona il·luminació. Però, en general, la planta d’aquesta varietat és força resistent a la infecció i als atacs d’insectes nocius.

— Zhukovskaya. Es caracteritza per ser una varietat de mitjan temporada amb fruits grans que creixen en pes de 5 a 7 grams. Les baies estan dotades de forma ovalada, de base arrodonida i cims allargats. Tant l'interior com la pell de la baia madura són de color granat. Aquestes baies tenen una pedra força gran que se separa bé de la polpa. Les característiques distintives d’aquest tipus de baies són la pasta sucosa i l’estructura densa, a més d’un sabor àcid-sucre, similar al gust de les cireres dolces. Un altre avantatge d’aquesta varietat es considera un bon rendiment, de cada arbust es poden obtenir 30 quilograms de baies madures. Una altra espècie té una bona resistència a algunes malalties i és resistent al vessament de baies. L’arbre comença a donar els seus primers fruits al cap de 5 anys, el camp de plantar una plàntula. I per collir un cultiu madur ja al juliol, tot i que de vegades comencen a collir un cultiu madur a l'agost, si durant la temporada predomina el clima fresc i plujós.

— Ventafocs... Les baies d’aquesta varietat creixen de mida mitjana, pesant aproximadament uns 4 grams. Les baies són de forma oval rodona amb la pell vermella clara i la mateixa part interna. L’interior d’aquestes baies té un sabor agredolç, prou sucós, amb una olor rica. Un gran avantatge d’aquesta espècie és que els rovells florals, com la pròpia planta, tenen una bona resistència al fred i a les malalties fúngiques. El rendiment per planta és força decent, uns 15 quilograms, i madura a mitjans de juliol. És una varietat molt comuna per al cultiu a la regió de Moscou.

— Spunk. La varietat pertany a les espècies de maduració primerenca. Van intentar treure-la molt de temps barrejant diferents varietats, però va aparèixer al final gràcies a la selecció de cireres i cireres. Va passar fa més de 200 anys.Aquesta planta produeix baies força grans, que pesen fins a 5 grams i un color bordeus amb una pell brillant, tot i que de vegades tenen un color marró. Els fruits apareixen al cap d’un any després de la sembra. Els fruits d’aquestes branques i creixements surten en forma similar a una cirera dolça, no superior a 1 centímetre de diàmetre i lleugerament aplanada amb una petita ranura al centre. L’interior de la fruita és de color groc i sucós. La fruita té un gust àcid, però en general força agradable. En general, aquesta varietat s’agraeix pel fet que no hi ha problemes especials quan es cultiva, ja que és força sense pretensions. Al sud del nostre país, es planta a finals de setembre - principis d’octubre i, a les zones on predomina un clima temperat, es planten a finals d’abril - principis de maig.

— Ob. La varietat va aparèixer gràcies als nostres criadors nacionals. L’arbre es caracteritza per ser de diverses tiges i pot créixer fins als 150 centímetres d’alçada. Les baies madures tenen una mida mitjana, que pesa de 3 a 4 grams cadascuna. Són rodons, en forma de cor, amb la pell de color vermell fosc. El sabor d’aquesta baia no és acrit, dolç i àcid, amb una olor rica. Les baies comencen a madurar a partir de mitjans de juliol. De cada arbust s’obté una collita d’uns 1,5-4 quilograms. Tot i que això és una mica completament complet, el seu avantatge és que les baies tenen unes característiques gustatives excepcionals i un aspecte meravellós. Es considera que la dignitat de la varietat és una gran resistència a l’estació seca i una excel·lent reproducció amb l’ajut d’esqueixos verds. Però el desavantatge es pot considerar una gran possibilitat de contraure una malaltia com la coccomicosi. Aquesta varietat ha esdevingut molt popular per al cultiu a les regions del nord del país.

— Tamaris. Aquesta varietat va aparèixer de manera bastant complicada i llarga: les plàntules del tipus Consumer Products Black es van tractar amb un mutàgen químic EI, en l'etapa de les plàntules. D’aquesta manera es va obtenir aquesta varietat poc gran. Les baies d’aquesta planta són grans i rodones, amb la pell de color vermell fosc i polpa sucre-agredolça (més dolça). Aquesta espècie és ideal per créixer a la regió de Moscou. El període de maduració comença a mitjan juliol-principis d’agost. L’arbre comença a donar fruits 3 anys després de la sembra. S'obté una collita madura bastant ràpidament, que arriba a uns 10 quilograms de cada planta, en termes d'una hectàrea, surten 80 centenars de fruits madurs. La planta viu i fructifica durant uns 20 anys. Els planters es planten a la primavera i la tardor. Si es planta a la primavera, s’hauria de fer abans que els cabdells s’obrin a les plàntules, cap a l’abril. Si teniu una plantació de tardor, no hauria de ser més tard d’octubre. Segons els consells de jardiners experimentats, la zona de cultiu hauria d’estar suficientment il·luminada i ventilada. El sòl es necessita lleuger, solt i franc.

— Antracita. Es refereix a espècies parcials autofecundes i nanes, per tant, el cultiu es pot produir sense pol·linitzadors a prop. Si les espècies Nochka i Shokoladnitsa es planten al costat d’aquesta varietat, podeu obtenir el màxim fruit. Després de plantar una plàntula, la planta comença a donar fruits en 4 anys, la planta creix completament en 15-18 anys. Si realitzeu una cura de les plantes d’alta qualitat, podeu obtenir una collita d’uns 18 quilograms de cada arbust cultivat. Les baies es formen en el creixement de l'any passat. El període de maduració comença a mitjan juliol. Els fruits madurs tenen forma de cor i tenen una cirera fosca, la pell gairebé negra, que és alhora densa i prima. La part interna del fruit és de color vermell fosc amb una estructura homogènia, amb un sabor ric i agredolç. La plantació de plàntules d'aquesta espècie comença a principis de primavera, excepte al sud de Rússia, es pot plantar no només a la primavera, sinó també a la tardor.

— Far. Els fruits d'aquesta varietat tenen una forma rodona, amb els costats lleugerament aplanats. Són de grans dimensions i pesen aproximadament entre 4 i 6 grams, a més de pell de color vermell fosc i carn més brillant. Les baies són bastant sucoses i de gust dolç, pràcticament sense acidesa.L'os de la polpa se separa bé d'ell. L’arbre comença a donar fruits 4 anys després de plantar la plàntula. Els fruits no maduren junts, aquest procés de maduració dura de la segona quinzena de juliol a la primera quinzena d’agost. El rendiment de baies madures d’una planta varia de 10 a 15 quilograms, tot i que hi ha hagut casos en una direcció més gran. L’avantatge de la varietat és la seva resistència al clima fred, pot sobreviure amb calma al règim de temperatura de -33 graus de mitjana, i també la seva bona resistència al període sec. Els jardiners experimentats aconsellen escollir una zona càlida amb un sòl franc o drenat, franc o arenós per créixer. No val absolutament la pena plantar un arbre en llocs on hi ha aigües subterrànies i en terres baixes. En el primer any de vida de la planta, assegureu-vos de proporcionar-li la cura adequada, és a dir: reg regular, enduriment del sòl i afluixament, però no cal fer fertilitzants addicionals. Aquesta varietat és ideal per cultivar a Sibèria i els Urals.

— Generós. Es refereix als tipus de cireres de maduració tardana. Aquesta varietat va aparèixer aleatòriament, va succeir la pol·linització d'una plàntula de la varietat Ideal, d'un any i altres cireres d'altres varietats, inclosa la cirera d'estepa. Els fruits d’aquesta varietat es fan petits, amb un pes de fins a 4-5 grams. La pela d’aquestes baies és de color vermell fosc i de forma rodona. L’avantatge de la varietat és que quan maduren massa, les baies no s’esquerden. La part interna del fruit és lleugerament aquosa, de sabor agredolç i amb una olor rica. La baia té un os gran, que es separa lliurement de la polpa. La varietat va adquirir el seu nom pel seu bon rendiment, perquè de cada arbre es poden obtenir 12-15 quilograms de fruits madurs. El període de floració comença a finals de maig. La planta comença a fructificar 4 anys després de plantar la plàntula, al final de l’estiu, a principis de tardor. Cal plantar una plàntula d’aquest tipus a la primavera. Tot i que la vista no té pretensions i tampoc és capritxosa per a la composició del sòl, el lloc d’aterratge s’ha de triar sec, en un turó. El sòl és desitjable per ser franc franc i arenós. I el lloc en si hauria d’estar protegit dels vents del nord i de ràfegues, però prou il·luminat.

— Ashinskaya. L’espècie està perfectament adaptada per al cultiu a les regions del nord del nostre país. Les baies madures són grans, el pes d’una baia és de fins a 5 grams, rodones i aplanades amb una pell de color vermell fosc. Exteriorment, s’assemblen lleugerament a les cireres no madures. L’interior de la fruita és bordeus, suau i sucós. La pell de la fruita és densa i el sabor és dolç amb una lleugera acidesa. El període de fructificació de la planta comença 5 anys després de la sembra, i l’arbre viu durant molt de temps, uns 32-35 anys. Aquesta varietat pertany als tipus de cirera de maduració tardana, la collita es cull a la segona quinzena de juliol i la primera quinzena d'agost. L’espècie es distingeix per un rendiment alt i estable. De cada planta, podeu obtenir 12 quilograms de baies madures i, si es recalcula, al voltant de 10 tones d’una hectàrea. Més informació sobre la varietat aquí.

— Joventut. Aquesta varietat va aparèixer el 1993, gràcies a l’esforç dels nostres criadors. Aquesta varietat es va formar mitjançant la selecció de dos tipus: Lyubskaya i Vladimirskaya. Aquesta varietat pertany a cireres de maduració primerenca. La planta creix fins als 250 centímetres d’alçada. la primera collita de baies madures s’obté a mitjans de juliol, tot i que és força petita, a només 10-12 quilograms de cada arbre. Les baies tenen una forma oblonga i un pes d’uns 5 grams. L’interior del fruit madur és bastant sucós i d’estructura densa, té un to vermell fosc. El sabor d’aquestes baies és agredolç i no acrit. El principal avantatge de la varietat és la seva bona resistència als danys mecànics i la capacitat de transportar-se durant molt de temps, i durant el transport les baies no perden les seves característiques gustatives i conserven el seu aspecte excel·lent. Els jardiners experimentats aconsellen plantar un arbre jove en un turó, el lloc s’ha de protegir de les fortes ratxes de vent i del sol calent.El sòl ha de ser franc francós, amb acidesa neutra.

— Garlanda. Els avantatges d’aquesta varietat són: aquests arbres tenen una bona resistència al fred, tot i que els brots florals poden patir gelades. Les baies madures assoleixen una massa de 6 grams cadascuna, tenen forma de cor o de forma rodona amb els costats lleugerament aplanats. La superfície del fruit és de color cirera fosc. La part interna del fruit és de color vermell brillant, amb petites ratlles clares, sucosa i carnosa, té un sabor agredolç. Una varietat força productiva, de cada planta es poden obtenir fins a 50 quilograms de baies madures. Molt sovint, el rendiment d'una planta varia de 25 a 45 quilograms. Les fruites madures s’utilitzen activament en la preparació de sucs, conserves i compota, a més de no processades, i això és encara millor, a causa de l’enorme contingut de vitamines. Aquestes plantes es planten a la primavera, quan la terra ja s’escalfa. Per collir una collita alta i saborosa, es produeixen fertilitzacions regulars i reg constant dels arbres. Aquesta espècie es conrea sovint a les regions del sud del país.

— Mtsenskaya. Es refereix a les varietats nanes. Va ser obtingut al nostre país per criadors experimentats creuant dues varietats: Lyubskaya i Zhukovskaya. Aquesta espècie es va afegir al registre estatal el 2005. Les baies creixen en aquest cultivar, de mida mitjana i forma rodona, amb una pell de color vermell fosc. La massa d’una baia supera els 4 grams, l’amplada del fruit arriba a 1,5 centímetres i l’alçada és d’1,7 centímetres. L’interior del fruit és tendre i sucós, de color vermell fosc. Les baies són força saboroses, sense una forta acidesa i absolutament sense astringència. El període de floració de l’arbre comença a mitjan maig i els fruits maduren a finals de juliol. La planta comença a fructificar 4 anys després de la sembra. La collita d'una hectàrea es pot recollir entre 50 i 75 centenars. Els avantatges de la varietat inclouen una bona resistència en períodes secs i una resistència molt elevada a certes malalties, com la coccomicosi i la moniliosi, i també, en casos rars, és atacada per plagues.

— Griot de Moscou. L’avantatge més important d’aquesta espècie és el seu alt rendiment i la seva alta tolerància a les gelades, ja que inicialment aquesta espècie va ser criada a Moscou i la regió de Moscou. La planta en si no creix molt gran, fins a uns 3 metres d’alçada. les fruites també són petites i pesen fins a 3,5 grams cadascuna. La pell del fruit és de color vermell fosc amb una taca clara en un dels costats. L’interior de la fruita és molt sucós i de color vermell fosc, té un sabor agredolç. El període de maduració comença a finals de juliol. Cada arbre pot produir fins a 16 quilograms de baies madures. I la planta comença a donar fruits cinc anys després de la sembra. La plantació de la planta s’ha de fer a la primavera, abans d’eliminar-ne les branques, però sense danyar les arrels.

- Altres varietats de cireres.

Hi ha altres varietats de cireres igualment populars i comuns que tant agraden als jardiners. A continuació en detallem alguns:

1) Joguina. Una característica distintiva d’aquesta varietat és la forma esfèrica de la corona de la planta. Aquesta espècie tolera perfectament la sequera, cosa que no es pot dir sobre les gelades, l'arbre és molt sensible al clima fred. Les baies creixen a una mida gran amb la pell vermella. La part interna del fruit és d’aigua d’estructura, tendra i força sucosa. La varietat pertany als tipus de cireres de rendiment mitjà.

2) Contraincendis. La planta es fa curta amb forma piramidal. Les baies tenen una pell de mida mitjana i de color vermell fosc, com la polpa, així com un os, que és fàcil de separar de la polpa. La varietat té unes excel·lents característiques gustatives.

3) Minx. La planta creix d’altura mitjana, però està dotada d’un creixement actiu i ràpid. Les baies madures tenen una pell de color vermell fosc i un interior bastant sucós amb un postgust refrescant. Aquesta varietat de cirera és prou resistent a la gelada i la sequera.

4) En memòria de Vavilov. Un arbre bastant alt amb una corona piramidal. Els fruits són de pell fosca i de grans dimensions. L’interior és molt delicat. La varietat té un alt rendiment.

5) Podbelsky. Un arbre bastant alt amb una corona engrossida, que passa d’una forma rodona a una de forma plana. El tipus de cirera es distingeix per excel·lents qualitats externes i per unes característiques de bon gust. Les baies tenen una mida gran i estan dotades d’un matís vermell molt ric. L’interior del fruit és fibrós i tendre. Cada planta pot complaure amb una collita de 110 quilograms.

6) Star Asterisk. La planta es distingeix per la seva forma de corona piramidal. Pot tolerar perfectament les condicions de baixa temperatura. Les baies són de mida mitjana i tenen un to vermellós de la pell. L’interior és agredolç i tendre. La varietat es distingeix pel seu alt rendiment. Podeu llegir més informació sobre la varietat aquí.

7) Rossoshanskaya negre. La varietat cirera es distingeix per la seva interessant forma piramidal o centenària. Els fruits estan dotats d’una part interna saborosa i carnosa i d’una pell molt fosca.

8) Morena. L’arbre té una alçada mitjana. La corona de cirera té forma de bola. Les baies madures són rodones, lleugerament aplanades i de mida petita. Els fruits estan coberts amb una pell de color marró fosc i la seva polpa és molt tendra, amb una petita pedra, que se separa de la polpa. Tolera prou bé les gelades.

9) Bulatnikovskaya. L’arbre es fa curt amb una densa corona. Quan són madures, les cireres tenen un color fosc i una polpa dolça, lleugerament àcida, d’estructura densa. Aquesta espècie és força resistent a condicions de baixa temperatura.

Conclusió

Hi ha un gran nombre de varietats de cireres al món, sovint aquesta varietats amb rendiments elevats. En plantar plàntules, és imprescindible escollir primer el lloc adequat, amb bona il·luminació i protegit dels vents forts i ràfecs. I amb una alta qualitat i una bona cura, la cirera serà sana i podrà donar una excel·lent i saborosa collita de baies madures. I no oblideu, a l’hora d’escollir una varietat per al cultiu, tenir en compte les seves necessitats climàtiques. Per a la regió de Moscou, les varietats Memory Mashkin i Cinderella són ideals. Per al sud de Rússia, les varietats Sashenka, Garland i Sashenka són adequades. A les regions del nord, les millors varietats són l’oreneta Ob, Ashinskaya i Altai. I per a Sibèria i els Urals, la millor opció és l’Ural Ruby i Mayak. Que tingueu una bona collita!