Descripció del ranúncul

Foto de ranúncul

Ranunculus és una planta que també té un segon nom: el ranuncle asiàtic del jardí. La pàtria dels ranúnculs és Àsia Menor, i la pròpia cultura pertany a una família bastant extensa de ranuncles. Aquest gènere va ser popular i va perdre la seva popularitat. Avui torna a estar en el seu millor moment, ja que les plantes que hi són són força decoratives i, al mateix temps, pràcticament sense pretensions, si parlem de cuidar-les. Avui en dia el gènere uneix aproximadament 600 espècies diferents de ranúnculs, algunes d’elles són cultivades activament pels jardiners, però la majoria d’elles encara no s’entenen del tot i les propietats d’aquestes plantes són completament desconegudes.

Si talleu una flor d’aquesta planta i la col·loqueu en un gerro d’aigua, conservarà no només el seu aspecte atractiu i fresc, sinó també el seu aroma durant gairebé dues setmanes. Els italians van donar a aquesta planta un sobrenom: els botons daurats dels prats. Aquestes no són realment les plantes més grans que qualsevol jardiner recordarà, de manera que realment mereixen atenció. En aquest article, parlarem amb més detall sobre quines característiques té aquesta planta, sobre les seves característiques. També destacarem les subtileses de plantar i cuidar una planta a casa. L’article serà d’interès tant per a jardiners experimentats com per a cultivadors sense experiència que intenten trobar tants nous cultius i espècies vegetals com sigui possible per tal d’ampliar el seu coneixement de les cultures.

Característiques de la cultura i el seu cultiu

Ranúncul asiàtic, el ranuncle és una flor molt atractiva i vistosa. S’utilitza més sovint per decorar-hi apartaments i jardins. La planta es cultiva en balcons, terrasses, a les zones habitables i a tot arreu, quan es crea un microclima favorable, la planta se sentirà molt bé. L'alçada dels arbustos és diferent, pot variar de vint a vuitanta centímetres. Els brots de la planta són molt forts, les fulles denses profundament dissecades estan situades directament sobre elles. Pel que fa al sistema radicular, sembla un tubercle, que en la seva forma s’assembla més a les potes de les oques que a l’arrel típica d’una planta. Els brots, juntament amb les arrels i les fulles, s’assemblen més a una altra planta: les dalies, de manera que de vegades alguns jardiners, fins i tot aquells amb experiència, poden confondre’ls entre ells.

Les flors del ranuncle són increïblement espectaculars, poden ser diferents: semi-dobles, dobles i densament dobles, tot depèn únicament de la varietat a la qual pertany aquest ranúncul. Les flors també difereixen entre elles pel seu color, però val la pena assenyalar que les flors que estan pintades amb tons blaus o blaus mai no apareixen. El diàmetre de les flors pot variar de cinc a deu centímetres, les flors no floreixen al mateix temps, però gradualment, la floració comença al maig i continua fins a l’agost i la floració serà atractiva, sobretot si és el més necessari. i es van crear inicialment condicions favorables per a la planta. Al principi de l’obertura, les flors recorden molt les de les roses, però el jardiner ja pot veure la diferència. Just quan s’expandeixen completament, les flors esdevenen roselles. Molt sovint, s’utilitzen tipus de ranúnculs blancs i roses per elaborar rams decoratius i arranjaments florals. Però, al mateix temps, convé recordar que el suc que segrega la planta pot ser molt verinós, de manera que haureu de tenir molta cura amb les plantes després de tallar-les.

Avui dia, els floristes i horticultors estan interessats en cultivar una gran varietat d’espècies i varietats de ranúnculs, sobretot si parlem d’una planta asiàtica. Es divideix en dos tipus: ranunculus calmoides i ranunculus perses. El ranúncul calmoide té flors que en la seva forma recorden molt a les flors de les peonies, però el ranúncul persa té inflorescències molt similars a les roses. Aquí el jardiner pot triar qualsevol varietat que més li agradi, perquè tothom té uns gustos molt diferents i no es pot dir que algun tipus sigui més preferible i d’altres menys.

Per cultivar flors molt boniques, decoratives i atractives, val la pena tenir en compte algunes subtileses i complir algunes regles. Bàsicament, totes aquestes regles es refereixen exclusivament a la cura de les plantes i, per tant, definitivament les enumerarem ara. Per tant, les regles per al creixement del ranúncul són les següents:

quan s’aplica un apòsit superior al sòl, el sistema radicular pot patir; hi ha un gran risc que es comencin a formar cremades. En aquest cas, només cal utilitzar aquests apòsits. La composició del qual inclou vermicompost, ja que té un efecte excel·lent sobre les arrels de la planta i també les protegeix meravellosament de possibles danys precisament a causa de la concentració d’alimentació incorrectament calculada.
la flor reacciona molt negativament al trasplantament, de manera que s'ha de pertorbar i trasplantar d'un lloc a un altre només si cal, i si no hi ha altres opcions per a la cura de la plantació
quan el ranuncle comença a florir, necessita alguns components: pedra calcària i potassi, que tenen un efecte excel·lent sobre la immunitat de la planta i poden fer que la floració no només sigui brillant, sinó també més llarga
també, per tal que la durada del reg sigui més gran, es recomana reduir el reg del ranuncle durant aquest període. A més, el contenidor on es troba la planta s’ha de reordenar a un lloc ombrejat perquè la llum solar directa no provoqui cremades ni s’assequi a la part aèria de la planta.
quan la fulla està completament seca, els tubercles s’han d’extreure del lloc i retirar-los per hivernar en un altre lloc. Això es deu al fet que aquesta cultura no té un alt nivell de resistència a les gelades i una disminució de la temperatura, les gelades, tot això pot matar els ranúnculs.
si el jardiner vol convertir-se en el propietari d’un ram espectacular, no es pot plantar una sola espècie en un recipient, sinó diversos exemplars alhora, que diferiran pel color brillant i les seves característiques externes. Després hi haurà un ram molt viu, que, a més, florirà gradualment, creant la impressió i l’aspecte que la floració és molt llarga. En principi, així es caracteritza pels jardiners amb més experiència.
també s’han d’eliminar les inflorescències que comencen a esvair-se gradualment. En aquest cas, hi ha una alta probabilitat que les noves flors puguin obrir-se molt més ràpidament, ja que tota l'energia de la planta es destinarà només a la seva obertura i desenvolupament. Al final de l’estiu, s’haurien d’eliminar els brots, fins a la base, de manera que la propera temporada la planta comenci a guanyar força i esdevingui encara més poderosa i atractiva. Per tant, en general, molt dependrà de la cura del jardiner; no es poden ignorar els requisits i les normes més senzills.

Aquesta planta creix bé i es desenvolupa tant en llocs ben il·luminats i assolellats com a l’ombra. Per cert, l’ombra s’adapta molt més a aquesta planta. La planta conserva un color brillant d’inflorescències, mentre que la durada de la floració a l’ombra pot fins i tot augmentar, i això suposa un gran avantatge. A més, s’ha de protegir el ranúncul contra corrents d’aire o ràfegues brusques de vent, ja que el cultiu no reacciona de la millor manera a aquestes condicions. La planta no tolera les gelades, els canvis bruscos de temperatura i les baixades de temperatura.En aquest sentit, és necessari plantar la planta només quan es redueix al mínim l’amenaça de gelades (incloses les gelades recurrents). Aquest punt també l’han de tenir en compte els jardiners.

El sòl d’aquesta planta necessita llum i solt, l’acidesa ha de ser neutra. A més, aquesta barreja de sòl ha d’estar saturada de nutrients perquè la planta tingui on alimentar-se’n. Pot ser torba o humus, que es barreja a fons en una massa homogènia amb chernozem. A més, es pot afegir una mica de guix a aquesta massa per neutralitzar-la. Si el lloc és franc, llavors no s’hi haurien de plantar ranuncles. També val la pena recordar que el sòl durant el reg hauria de percebre perfectament la humitat, absorbir-la, però la humitat del sòl no hauria de perdurar massa, en cas contrari, a causa d’això començarà la podridura del sistema radicular. Per evitar la podridura, el sòl està ben drenat abans de plantar-hi una planta. Per fer-ho, s'aboca una petita quantitat de sorra, argila expandida, còdols o maons triturats al fons del pou de plantació. Abans de plantar un ranuncle, també val la pena desenterrar acuradament el sòl i afegir-hi una mica de compost, ja que els volums depenen directament de la quantitat de plantes que es plantin i de la zona on es faci la plantació. A més, el sòl s’ha de tractar amb una preparació com a fonament, ja que li permet saturar-lo i protegir-lo dels atacs de plagues i bacteris, que poden ser perillosos per al sistema radicular i per a la part aèria de la planta en el futur.

El mètode de cria de llavors de ranuncles pot plantejar moltes qüestions i el procés en si es caracteritza per ser complex i laboriós. Això es deu al fet que la taxa de germinació de les llavors té un percentatge baix, cosa que pot impedir que el jardiner triï aquest mètode de reproducció concret. Els jardiners experimentats encara recomanen a l’hora d’escollir les llavors per confiar en el fet que les llavors més fèrtils i prometedores es troben en aquelles flors que la primera va deixar de florir. Per evitar que les llavors senceres s’abocin a la superfície del sòl, cal embolicar primerament les inflorescències amb gasa perquè hi estiguin dins. Les llavors es sembren a mitjans de febrer, és millor no endarrerir aquest procés i no ajornar-lo massa. Per plantar llavors, es recomana utilitzar un substrat lleuger, que s’enriquirà amb tots els nutrients, minerals i oligoelements necessaris.

Després d’enviar les llavors al substrat, s’han d’escampar amb una capa de terra prou gruixuda (la capa ha de tenir uns dos centímetres aproximadament, aquesta és una de les característiques de la plantació). Cobriu el recipient amb llavors sembrades amb vidre o paper film estirable per crear un efecte hivernacle. El contenidor també s’envia a un lloc que estarà ben il·luminat i la temperatura en aquest lloc hauria d’estar entre 15 i 17 graus, el rang de la temperatura ideal per al ranúncul. Si cal, periòdicament cal humitejar el sòl. Les primeres plàntules apareixeran unes dues o tres setmanes després d’haver estat enviades a terra.

Tan bon punt apareguin els brots, el jardiner hauria de retirar immediatament el vidre o qualsevol altre refugi. Tan bon punt es formen dos parells de fulles de ple dret a les plàntules, s’ha de retirar la planta i enviar-les a contenidors separats. Quan finalment la primavera es posa en marxa, el clima és estable i no hi ha riscos de retorn de gelades, les plantes es poden plantar a terra oberta. La floració començarà només l'any vinent i, si el jardiner no vol esperar tant i vol obtenir resultats ràpids, és probable que aquest mètode de cria no li convingui.

Després que el clima torni a la normalitat i el sòl s’escalfi gradualment, és necessari plantar ranuncles, o millor dit, plantar els tubercles de la planta en terreny obert.Aquest cop sol caure els darrers dies d’abril o els primers de maig. Plantar tubercles no és gens difícil, però aquí hi ha certes subtileses i regles que s’han de tenir en compte per aconseguir plantacions d’alta qualitat. Abans que els tubercles vagin a terra oberta, cal preparar-se acuradament. Per a això, els tubercles es col·loquen en una molsa humida humida, serradures. Una esponja humida també és adequada per a això. Els tubercles haurien d’estar en aquest estat durant unes poques hores. Un jardiner també pot obtenir el mateix resultat si submergeix els tubercles en aigua, en una solució feble de permanganat de potassi, per desinfectar encara més els tubercles. En alguns casos, també podeu afegir una quantitat determinada de fàrmacs al mateix líquid que estimuli el creixement dels tubercles. S’ha d’escollir un lloc permanent immediatament, ja que la flor pot no respondre de la millor manera als trasplantaments, pot començar a fer mal i el creixement es desaccelerarà.

El pou per plantar es prepara per endavant, el tubercle s’hi baixa amb el bec cap avall i s’aprofundeix uns vuit centímetres, sense més. Si es tracta d’una plantació en grup, és imprescindible observar una distància de deu a quinze centímetres entre les plantes, de manera que cada arbust se senti el més còmode i fàcil possible, de manera que tingui un lloc on créixer. Si de sobte es poden esperar i predir gelades, el millor és protegir les plantacions d’aquestes manifestacions des de l’exterior. Per a això, les plantacions es cobreixen amb palla o agrofibra, les branques d’avet també són adequades. Al cap de dos o tres mesos, creixeran diversos peduncles potents a cada arbust i la floració també començarà al cap d’un temps, ideal per a aquells que vulguin obtenir un resultat ràpid i espectacular. Vam parlar d'algunes de les complexitats de plantar una planta i, a continuació, ens fixarem en com cuidar el ranúncul a casa i quines normes s'haurien de seguir perquè la planta es pugui obrir i demostrar el màxim de les seves qualitats decoratives i positives.

Atenció domiciliària de ranúnculs

En general, els jardiners amb més experiència diuen que cuidar aquesta plantació no és gens difícil. De manera sistemàtica, la planta s’humiteja moderadament, però al mateix temps és imprescindible que el sòl no acumuli humitat, ja que és per això que es forma un atac tan comú: la podridura. Però es pot saber amb el temps que la flor ha començat a podrir-se; apareix la podridura a les fulles i a les tiges, que també es poden desplaçar gradualment cap als brots que abans eren sans, fent-los febles i completament poc atractius.

Si el jardiner es va adonar de les parts afectades de la planta, es recomana eliminar-les immediatament de la planta i afluixar el sòl al voltant de la plantació, reduir el reg o aturar-lo completament fins que el sòl s’assequi i l’estat de la planta es normalitzi. . Les flors que ja han florit també s’han d’eliminar a temps, ja que a causa d’elles el ranúncul no podrà donar una nova floració o la floració serà, però escassa, poc atractiva. Al voltant de la planta, cal afluixar regularment el sòl i eliminar les males herbes. L'apòsit superior també té un paper important; els fertilitzants orgànics són especialment adequats per a això. Per exemple, dues vegades al mes, el sòl s’ha de fertilitzar amb potassa i, durant la floració activa, els additius com el sulfat de potassi, la sal de potassi o la cendra de fusta són perfectes; aquí el jardiner pot triar exactament el que tingui disponible.

Plagues com els àcars poden establir-se als arbusts, i els trips i pugons es reprodueixen a les fulles i brots. Si de sobte el jardiner va veure taques blanques o platejades a les fulles, hauria de prendre immediatament mesures per combatre la plaga i els seus signes.Els arbustos s’han de tractar amb preparats insecticides, diluint-los d’acord amb les instruccions d’ús. Com a mesura preventiva, la planta també s’ha de tractar amb una solució del 0,2% de mercaptofos dues o tres vegades a la setmana, però també s’ha de fer amb molta cura, vigilant constantment l’estat general de la planta, les seves reaccions a determinats tractaments.

La pregunta principal per als jardiners és com cuidar els ranúnculs a casa? En general, els ranuncles són molt fàcils de cuidar en condicions quan creixen al balcó. Però per tal que la planta creixi i es desenvolupi d’acord amb les normes, encara cal conèixer alguns secrets i regles. En condicions d’interior, aquesta planta no tolera molt bé la soledat, de manera que s’haurien de plantar diversos arbustos en un recipient alhora. Per plantar, també podeu utilitzar una caixa decorativa, el més important és que sigui voluminosa. A la part inferior, es col·loca una capa de drenatge i es fan diversos forats per al drenatge. Per plantar, heu de prendre la mateixa barreja de sòl que per plantar una planta en una parcel·la personal. Aquest sòl s’ha de basar necessàriament en torba. Abans de plantar-los, els tubercles s’han d’immergir en aigua sedimentada a temperatura ambient durant aproximadament un dia. Al fons del recipient, es posa una capa de drenatge, que pot consistir en còdols, pedra triturada, argila expandida, maó trencat o, en general, a partir de closques d’ous. A més, el sòl s’aboca des de dalt, el jardiner posa a la seva superfície els tubercles. També s’han d’escampar de terra i només les capes dels tubercles s’elevarien per sobre de la capa superior de terra.

Si el volum del recipient és suficient per a la planta, es poden plantar diversos tubercles més al mateix test. A més, les plantes estan ben humitejades i per primera vegada es treuen a un lloc on estarà fresc i la temperatura serà d’uns 12 graus. Si cal, les plantacions s’humitegen periòdicament, però també val la pena assegurar-se que la humitat del sòl no s’estanci; en cas contrari, això conduirà al fet que els tubercles comencin a podrir-se, i aquí no hi ha cap dubte plantules.

Quan les plàntules arriben a uns pocs centímetres, l’olla es trasllada a un lloc més càlid, on la temperatura oscil·la entre els vint i els 22 graus. Si al jardiner li agradaria gaudir de la increïble floració de la planta durant molt de temps, en aquest moment la temperatura s’ha de mantenir estable a 18 graus. Aquesta planta, quan creix amb precisió en condicions interiors, necessita la llum solar directa per caure-hi. Tenint en compte aquesta condició, és millor col·locar ranúnculs sobre els llindars de les finestres que tinguin una orientació occidental o oriental; també és adequada una finestra amb orientació sud.

Quan el clima al carrer per fi torna a la normalitat i es torna càlid, llavors, si el propi productor ho desitja, podeu col·locar les plantacions a l'aire fresc; l'ideal és que siguin balcons o galeries o terrasses. El ranúncul s’hauria d’humitejar periòdicament, mentre que quan el ranúncul entra a l’etapa de creixement actiu, també es pot afegir una certa quantitat de fertilitzant a l’aigua per alimentar la plantació. El reg és superior, però cal tenir en compte que no s’hauria de permetre l’embassament del sòl, ja que en cas contrari la planta començarà a podrir-se. Periòdicament, és necessari humitejar el fullatge, per a això ruixar-lo des d’una ampolla. Quan el ranúncul comença a esvair-se, el reg també hauria de disminuir gradualment. Tot i així, de vegades convé afegir una mica de líquid.

A finals de tardor, els tubercles es poden extreure del sòl. Després que els brots es tornin grocs i secs, i passarà el mateix amb el fullatge, s’hauran de tallar i extreure els tubercles del sòl. A més, el jardiner ha de recordar que l’arrel d’aquestes plantes és molt delicada i fràgil i que les arrels es trenquen molt fàcilment de qualsevol tensió mecànica. Per tant, el procés d’excavació ha de ser molt acurat i filigrà.Una planta perenne pot morir si la temperatura baixa a -7 graus i, per tant, els tubercles, després d’excavar-los, s’emmagatzemen millor en un subsòl i soterrani amb bona ventilació. La temperatura de l’aire en aquestes habitacions ha d’estar entre quatre i sis graus. Els tubercles també s’emboliquen amb molsa seca o es poden plegar en una bossa de paper. Abans d’enviar finalment els tubercles a l’emmagatzematge, cal processar-los en una solució de fundació durant trenta minuts. Després d'això, els tubercles s'han d'assecar en un lloc ombrejat. El temps d’assecat és d’uns tres dies. Si es preveu un hivern suau a la zona on creix la planta perenne, en principi, la planta ni tan sols es podrà extreure per aquest moment. Però s’ha d’aïllar cobrint-lo amb fulles seques, palla o branques d’avet.

Quan el ranúncul s’esvaeix, s’ha de treure a una zona ombrejada que també resultarà força fresca. Durant un temps després, la planta encara mostrarà el seu creixement i, al cap d’un temps, quedarà completament immersa en un estat de repòs. Al mateix temps, tant els brots com les fulles es tornaran grocs i començaran a assecar-se. El ranúncul s’hauria de trasplantar a un substrat més actualitzat i fresc i el recipient amb la planta s’hauria de traslladar a un lloc on la temperatura variaria de 15 a 18 graus. La durada de l'estat latent és d'aproximadament 4 setmanes, i ja cap a l'abril apareixeran els primers brots i fulles joves.

També observem que, mentre la planta es troba en un estat de creixement intensiu, de cada tubercle pot créixer de cinc a set brots. S’han de desenterrar i dividir amb molta cura i, a continuació, plantar els tubercles en contenidors separats o simplement guardar-los fins a la primavera, de manera que després es puguin plantar a terra oberta. En principi, un jardiner pot fer front a tots aquests procediments si s’adhereix a les tècniques agrícoles, n’hi ha prou amb conèixer les regles i les subtileses, i llavors la planta sens dubte respondrà amb agraïment a la cura i cura del cultivador.