Escombra

L’escombra és un arbre de fulla perenne que pertany a la família de les lleguminoses. La planta es troba principalment en forma d’arbust. El sòl òptim per a les escombres és el sòl arenós o franc francós. A la natura, l’arbust de les ginestes es pot trobar als països d’Àsia occidental i Europa, així com al continent nord d’Amèrica. L’escombra pot incloure fins a 70 espècies de plantes diferents. El nom prové del lloc on es va descobrir aquest arbust per primera vegada, és a dir, aquestes eren les illes. Aquesta planta és força popular entre els jardiners i es planta per realitzar funcions decoratives en crear un disseny de paisatges. A més, plantant la ginesta, podeu assegurar el sòl als vessants i als pous de vessar-se.

Planta d'escombra: foto de matolls

Escombra: descripció de la planta

L'alçada del matoll d'escombra arriba a aproximadament mig metre o fins i tot a tres metres. Les fulles es disposen alternativament. Poden créixer per parelles en un esqueix o d’un en un. Les estípules també es troben en algunes espècies.

A la superfície de les fulles de les ginestes, mirant de prop, es poden trobar vellositats esponjoses de color gris. Les inflorescències es recullen en un pinzell i es troben a la part superior de les tiges. L’ombra dels pètals d’aquí serà de color groc, de vegades de color porpra. Hi ha moments en què també es troben arbusts de colors. La planta de les escombres és una excel·lent planta melífera. A més de la formació de flors, la planta dóna fruits, en el procés de la qual els fesols maduren amb un gran nombre de llavors al seu interior. A mesura que maduren, els fruits s’esquerden i les llavors cauen. Les pròpies llavors d’escombra tenen una closca brillant i tenen una forma plana.

Escombra: plantar a camp obert

El moment òptim per plantar escombres a terra oberta és la primavera. Cal escollir amb antelació un lloc assolellat i obert, on no hi haurà corrents d’aire i vents forts. El sòl per al cultiu ha de ser lleugerament àcid, així com solt i tenir una bona capa de drenatge. La millor opció per plantar ginesta és una composició de sòls francs i arenosos. És inacceptable plantar aquesta planta prop d’un embassament, ja que les substàncies tòxiques que hi contenen poden afectar negativament els peixos que viuen a l’aigua.

Després d’haver preparat el forat de plantació, hauríeu de començar a preparar la barreja de sòl, que hauria d’incloure terres de terra sòlida, humus i també sorra. El millor és afegir immediatament un complex de fertilitzants minerals. Un excel·lent remei serà la droga Kemira. Aquesta eina s'utilitza segons les instruccions. Tots els ingredients constituents es barregen correctament i després podeu procedir directament a la sembra de la planta.

En plantar un gran nombre d’arbustos d’escombra, cal mantenir una distància d’uns 30 cm entre ells, el pou de plantació ha de ser ampli, el doble del sistema radicular de la planta. Si el terreny del lloc és pesat, argilós, haureu de disposar d’un bon drenatge, d’uns 20 cm de gruix. Si el sòl és solt i sorrenc, n’hi haurà prou amb 10 cm de drenatge. L'escombra s'ha de col·locar al centre del pou de plantació i omplir tot l'espai lliure amb la composició del sòl preparada. La terra s’omple de manera uniforme; també es recomana compactar-la periòdicament. S’ha de controlar el nivell del coll de l’arrel. Ha de romandre al nivell de la superfície del sòl. Després de plantar-la, la planta s’ha de regar correctament i, a continuació, s’ha de cobrir tota la superfície des de dalt. El gruix de la capa de mulching ha de ser aproximadament de 5 centímetres.

Escombra: foto

Normes per cuidar una escombra al camp obert

Com qualsevol planta, la planta d’escombres necessita reg regular. En aquest cas, us heu de centrar en l’estat de la terra vellosa. Regueu les plantes amb molta aigua si teniu espècies d'escombres híbrides. Cal tenir en compte que l'escombra també és força resistent a la sequera, de manera que si hi ha molta precipitació a l'estiu, no podeu regar les plantes. No obstant això, si l’estiu és molt calorós i sec, regueu els arbustos regularment. Cap a la tardor, s’hauria de reduir la quantitat de reg. L’aigua per al reg ha de ser neta i és millor preestablir-la per evitar la presència de calç a l’aigua. Després de regar o després de fortes precipitacions, cal afluixar bé la superfície del sòl al voltant de l'escombra. L'afluixament s'ha de dur a terme bé, barrejant una capa d'uns 12 cm. També s'hauran d'eliminar les males herbes en aquest moment.

Com a fertilitzant, l’escombra necessita nitrogen quan es tracta del període primaveral. I ja a partir de mitjan estiu, és imprescindible afegir preparats que continguin fòsfor i potassi. Es recomana alimentar l'escombra a la primavera amb una solució d'urea diluïda a raó de 30 grams per cada 10 litres d'aigua. Abans del període de floració, l’escombra s’alimenta amb fertilitzants formats per superfosfat i sulfat de potassi diluït en 10 litres d’aigua. Si els arbustos tenen una força de creixement baixa i no floreixen bé, podeu alimentar de nou les plantes barrejant una solució de cendra de fusta i tractant el sòl al voltant de l’arbust amb ella.

Trasplantament de matolls

Si replanteu un arbust d’escombra a un altre lloc, s’haurien de seguir les mateixes regles que s’aplicaren a la primera plantació de la planta. Es prepara preliminarment un pou de plantació, que ha de ser ampli i lliure per al sistema radicular de la planta. Un requisit previ és una capa de drenatge elevada i la preparació de la composició del sòl descrita anteriorment. No oblideu afegir fertilitzants a la barreja de sòl. Després de completar totes les mesures preparatòries, l'escombra es desenterra amb cura i es trasllada a un nou forat de plantació, mantenint un terreny de terra. L’espai restant s’ha de cobrir amb terra preparada i compactar-lo.

Planta d'escombra: foto de matolls

Propagació de les plantes

Les escombres es poden propagar amb llavors i vegetativament.

Les llavors de les escombres es cullen immediatament després que les mongetes estiguin madures. Serà cap a finals d’estiu o principis de tardor. Després, heu de preparar el sòl, que inclourà torba i sorra. Les llavors es sembren a una profunditat d’uns 5 mm i, a continuació, s’ha de cobrir el recipient amb les llavors amb paper d’alumini o vidre per sobre. A continuació, el recipient es col·loca en un lloc fosc i càlid, on la temperatura de l’aire serà d’uns 20 graus. Periòdicament, s’ha d’eliminar el refugi i ventilar les llavors, així com ruixar-les regularment. Després d’haver aparegut aproximadament dues fulles veritables a les plàntules, cal submergir-les en recipients separats amb un diàmetre d’almenys 7 cm. Cal col·locar un sòl especial a cada test, que constarà de sorra, gespa i humus. . A la primavera, podeu trasplantar la planta a contenidors més amplis, que tindran un diàmetre d’uns 10 o 11 cm. Per fer que l’arbust sembli més exuberant, haureu de pessigar la part superior. A continuació, les plantules es planten en terreny obert. Això passarà d'aquí a uns 2 anys, quan els arbustos assoliran una alçada d'aproximadament mig metre.

Per propagar la planta de les ginestes mitjançant esqueixos, s’ha de recollir material de plantació a l’estiu. En triar una planta adulta, cal tallar brots densos, gairebé lignificats. És important controlar que cadascuna d’elles tingui almenys dues fulles. Les fulles es tallen a la meitat aproximadament i els esqueixos es col·loquen a terra, que consisteix en torba i sorra. Des de dalt, tapeu el material de plantació amb una ampolla de tall transparent. Els esqueixos s’arrelen bé només a una temperatura d’uns 20 graus. El tap transparent s’ha d’eliminar periòdicament per permetre la ventilació de la planta. També es requereix tractament per esprai. Al cap d’un mes i mig aproximadament, els esqueixos ja són suficients i arrelen, després dels quals ja es poden plantar en contenidors independents, que tindran com a mínim 9 cm de diàmetre. Aproximadament 2 anys després, les plantes arrelades es poden plantar a terra oberta.

A més, l'escombra es propaga mitjançant capes. A la primavera, cal seleccionar la branca extrema i excavar-la en una ranura especialment preparada i fixar-la amb grapes. A més, durant tot el període vegetatiu, la capa enterrada s’ha de regar amb abundància i regularitat, així com alimentar-la amb fertilitzants. Abans del període hivernal, igual que el propi arbust, s’haurien de tancar les capes i les plantes noves estaran llestes a la primavera.

Planta d'escombra: foto de matolls

Preparació per a l’hivern

Després de caure les flors de l’escombra, cal tallar totes les branques de l’arbust, però és convenient deixar la part lignificada. Durant l’aparició d’un clima fred sever, els arbusts joves s’han de cobrir, ja que, a diferència dels adults, els arbustos madurs, les plàntules joves poden congelar-se a l’hivern. Les plantes s’han de cobrir amb torba o només amb terra. Les branques s'han de tallar amb cura i fixar-se a la superfície del terra, fixant-les amb algun tipus de dispositiu. Des de dalt, l’arbust cobreix amb branques d’avet o una gran capa de fulles. Es pot utilitzar material de cobertura. Utilitzant material com a tapa, cal fixar-lo a prop del terra amb pedres. Si la planta és prou vella, no cal que la cobreixi.

Malalties i plagues

Planta d'escombra: foto de matolls

L'escombra arbustiva té una elevada immunitat a les malalties comunes, així com a les plagues d'insectes. Tanmateix, si es infringeixen les regles de cura i la planta es cultiva en condicions climàtiques inadequades, l’arbust pot infectar arnes o arnes. Quan es detecten, aquests paràsits s’han de destruir tractant la planta amb una solució de clorofos. Si el clorofos no ajuda, haureu de tractar l’arbust amb insecticides.

De les malalties populars, es distingeix el míldiu en pols, així com la taca negra de l’arbust. Un signe de floridura és l’aparició d’un recobriment blanc a la superfície de les fulles i les tiges. Amb finalitats preventives, és necessari tractar la planta amb una solució de sulfat de coure abans que els cabdells s’inflin. A més, durant tot el període estival, l’escombra es tracta amb sofre col·loïdal o una solució de fundamentol. Podeu utilitzar una solució sabonosa amb coure afegit.

Per evitar l’aparició d’una malaltia com la taca negra, és necessari tractar les plantes amb una solució de sulfat de coure a la primavera i, a l’estiu, processar-les amb fonament, barreja de Bordeus o utilitzar qualsevol fungicida. Durant el processament, heu de seguir les instruccions que s’indiquen al paquet.

Escombra: varietats i tipus d’arbustos

Els jardiners experimentats solen cultivar escombres a la seva zona. A continuació es mostren els tipus més populars.

Escombra... La planta és originària del centre o sud d’Europa. A la natura, la mata pot créixer fins a tres metres. Les vellositats esponjoses són característiques de les plantes joves d’aquesta espècie. Les fulles es disposen alternativament aquí i tenen una forma trifoliada. La forma de les làmines és ovalada amb una vora sòlida i llisa. Aquesta espècie es caracteritza per la presència d’una fulla a la part superior de la tija. Les flors són grogues. Normalment floreixen portaempelts, de vegades d'una fulla a la vegada a les axil·les de les fulles. La pubescència també es pot veure als pedicels. Els fruits creixen aquí igual que els de les mongetes, només aplanades. Cada fruit conté un gran nombre de llavors.Aquesta espècie es conrea des de fa molt temps com a finalitats decoratives. Aquesta cultura prefereix les condicions meteorològiques suaus, així com els hiverns poc glaçats. A més d’aquesta planta, hi ha espècies que es distingeixen per inflorescències blanques molt brillants amb una vora groga a les vores, a més de flors mixtes de color vermell i groc ric.

Escombra rastrera... En estat salvatge, aquesta planta es pot trobar al sud d’Europa, principalment als boscos de pins. L'arbust es ramifica molt bé. La seva tija no arriba als 20 cm d'alçada. Tanmateix, el diàmetre pot arribar als 80 cm i també es pot observar la pubescència sobre tota la superfície de les tiges i les fulles. Les tiges preses per separat s’adapten molt ràpidament i arrelen. Les fulles tenen un ric color verd fosc. La forma de les fulles és lanceolada, també amb una lleugera pubescència als pecíols. La longitud de cada fulla és d'aproximadament 2 cm. Les flors tenen un to groc brillant, que generalment es reuneixen en diverses peces en un sinus de la fulla. Aquesta cultura es conrea des dels anys setanta del segle XVIII. La planta és prou resistent. Però si la temperatura és baixa durant molt de temps, l’arbust pot congelar-se.

Escombra primerenca... Aquesta planta és completament poc exigent per a la seva cura. Pot arribar a una alçada d’un metre i mig. Un gran nombre de tiges creixen i formen un arc, cosa que dóna un esplendor a la cultura. Les fulles són verdes i tenen una mida d’uns 2 cm. Les plantes es troben a la superfície del sòl. Les flors tenen un color groc brillant i un aroma pronunciat molt agradable. El cultiu és resistent a les gelades. Entre aquesta espècie, hi ha varietats com Olgold i Boskop Ruby. Aquesta planta creix fins als 2 m d’alçada i les flors tenen un to rubí.

Escombra amuntegada... Es tracta d’un arbust compacte molt petit, originari dels països orientals d’Europa. L'alçada d'aquesta planta és d'aproximadament 30 cm i l'amplada de l'arbust és de 80 cm. 3 anys després de la sembra, l'escombra floreix amb belles flors de color groc brillant. La cultura tolera les gelades còmodament. Només en hiverns severos els extrems de les tiges poden congelar-se a la planta.

Escombra de seda... La pàtria d’aquesta espècie són els països occidentals d’Europa. L’arbust pot créixer fins a un metre i mig d’alçada, les fulles tenen forma de tríada. La longitud dels peduncles d’aquesta espècie és petita i sobre ells hi ha flors de color groc brillant que arriben a un centímetre i mig de longitud. La planta no tolera els hiverns gelats, de manera que totes les parts de la tija que no estan cobertes per la neu es poden congelar. Aquesta espècie necessita un refugi acurat abans del període hivernal.

Escombra ennegrint... Aquesta cultura es fa salvatge a Ucraïna, Bielorússia i Europa occidental. Quan les fulles s’assequen, es tornen negres. L'alçada de l'arbre pot arribar fins a un metre. Les plaques i les tiges de les fulles també estan cobertes de pelussa. Les flors aquí es formen espigues als extrems de les tiges, que fan uns 30 cm de llargada. L’ombra dels pètals és daurada, de manera que quan la planta està en flor es veu molt bonica.

L’escombra de Zinger ... La planta creix en estat salvatge al territori del Dnieper, principalment en boscos mixtos. La tija d'aquesta planta arriba a 1 metre d'alçada. Com és típic de totes les escombres, la tija està coberta de pèls daurats. Les fulles són de color verd i varien de forma. Quan la planta floreix, forma inflorescències de tonalitat groga, que des del costat s’assemblen a una orella. Aquesta planta no sol ser cultivada pels jardiners. Entre les plantes conreades, també es distingeix l'escombra oblonga, que sobresurt i floreix.

A més, es planten varietats del gènere Rakitnichek per millorar el territori.

Escombra russa... Aquesta planta té una tija d’uns 150 cm, que té l’escorça grisa. Les tiges estan cobertes de vellositats. Les fulles són el·líptiques i creixen fins a 2 cm de llargada. Hi ha petites espines a la part superior de cada placa foliar. Aquí l’ombra de les fulles és verda.La placa foliar està coberta amb una capa de vellositats. Les flors també són de color groc i arriben als 3 centímetres de longitud. Al mateix temps, hi ha flors que es recullen en inflorescències en quatre o cinc trossos. El període de floració aquí dura uns 30 dies.

Purple escombra... La pàtria d’aquesta planta és la part sud i central d’Europa. L’arbust creix poc més de mig metre, però les seves tiges formen una exuberant corona molt bonica. Les fulles trifoliades tenen la forma d’una el·lipse ampla. L’arbust es distingeix pel seu gran vigor de creixement. Aquesta planta no és resistent a les gelades, però té una bona regeneració a la primavera. La varietat Atropurpurea té un aspecte molt bonic i compleix funcions decoratives. És el més popular. Es caracteritza per uns bells pètals morats. A més, sovint es conreen pluja daurada i altres varietats populars com Albus, Plena, Roseus i altres.

Escombra de Regensburg... Aquesta planta també es troba a la natura als territoris del Dnieper. L’arbust té una alçada d’uns 30 cm, les fulles són trifoliades i les tiges estan cobertes amb una gran capa de vellositats platejades. Les flors tenen un to saturat de groc brillant. El biflor es cultiva generalment al territori del lloc o del jardí. Aquesta espècie és resistent a l’hivern i està disponible per al seu cultiu fins i tot a les regions de Novosibirsk i al centre de Rússia.

A més de les varietats anteriors, als jardiners els agrada molt cultivar tipus d’escombres com Roshal, Lezhachiy, Allargat i altres varietats de guerrers.

Conclusió

La planta de les ginestes és un arbust exuberant sense pretensions que pot decorar qualsevol territori. Una àmplia varietat de les seves espècies i varietats permet fins i tot al jardiner més capritxós escollir la millor opció.

Plant Broom: vídeo sobre un arbust