Consells útils per lligar els vostres cultius

Molts residents d’estiu coneixen la situació en què els cultius creixen, creixen cada cop més, comencen a trontollar-se, interferir-se o fins i tot trencar-se del tot. Algunes espècies tenen tiges fràgils, la seguretat de les quals també s’ha de pensar. Malauradament, la natura no sempre es pot eliminar correctament i s’ha d’ajudar artificialment. Penseu en els mètodes i materials per a un procés tan necessari com la lliga de les plantes del jardí.

Significat de lliga

Molts cultius s’han de lligar per protegir-los de forts corrents de vent que poden causar greus danys i la mort dels cultius. Això esdevé extremadament important per a zones amb un clima inestable, de manera que les plantes simplement necessiten protecció i enfortiment addicionals. Però no tingueu pressa per organitzar el marc i dur a terme la lliga abans d’hora. Si per a les plantes anuals aquest procediment es pot dur a terme en la fase inicial del cultiu, abans de lligar les plantes perennes, hauríeu d’esperar el moment per augmentar els brots. Alguns cultius han d’aconseguir un desenvolupament suficient, en cas contrari, restringint les seves capacitats, pot causar danys irreparables al sistema radicular i frenar-ne el creixement.

Quin tipus de mètodes de lliga hi ha?

En primer lloc, el procediment de lliga segueix la instal·lació de l'estructura principal de suport: una clavilla o enreixat, el disseny i la disposició del qual considerarem una mica més endavant.

A continuació, es tria una eina adequada. S'ofereixen les opcions següents: cordill, filferro, tapador o tapador. Probablement, molta gent no està familiaritzada amb aquesta última, de manera que hauríeu d’ordenar-la en ordre.

Guita: és un fil extremadament fort i durador, l’eina més popular entre els jardiners juntament amb el filferro. A l'època moderna, es fabrica amb polipropilè, que proporciona una gran resistència i resistència a la flexió repetida, així com diverses condicions meteorològiques. Al ser un material respectuós amb el medi ambient, el cordill modern, al seu torn, no experimenta el procés de decadència, fins i tot després d’un ús prolongat en cultius.

Filferro: alguns jardiners utilitzen filferro per lligar els cultius al jardí, que també és una excel·lent alternativa a la corda, en alguns casos encara més fiable. Però aquí hauríeu d’acostar-vos correctament a l’elecció: el més adequat, per evitar el problema de l’òxid, és un filferro amb l’ús de polièster a la composició, així que no oblideu prendre’n nota. Els avantatges del cable són la flexibilitat i el fet que pot mantenir la seva forma sense doblar-se enrere.

I, finalment, el tapener (tapner) és un dispositiu modern desenvolupat recentment per enginyers japonesos, tenint en compte el major nombre de punts de fiabilitat i comoditat d’ús. És una cosa semblant a una grapadora de papereria ordinària amb la funció d’alimentar automàticament la cinta lliga, tallant-la quan s’ha aplicat la quantitat correcta. L'usuari només ha de ser acurat i atent en el funcionament i el subministrament de combustible. Tot el procés de lligat triga menys d’un segon, la qual cosa és ideal per a horts a gran escala quan no hi ha prou temps per cobrir tot el volum mitjançant fil o filferro.

A part, cal destacar un dispositiu menys popular però interessant per a lligues de plantes: un clip.Està fet de plàstic, té un disseny extremadament senzill i recorda una mica el clip normal. Les plantes es poden enfortir d’aquesta manera tant vertical com horitzontalment. Per tal d’evitar que el dispositiu rellisqui, es proporcionen osques especials que, no obstant això, no perjudiquen de cap manera el reforç de la cultura.

Lliga de plantes: marc de lligam

Com ja s'ha descrit anteriorment, per obtenir el màxim efecte, les lligues es fan servir juntament amb el marc principal per obtenir una major fiabilitat de tota l'estructura. Si tot està clar amb clavilles normals, què són els enreixats?

Tapissos - estructures de fusta dissenyades per suportar les tiges / branques d’una planta enfiladissa. Els tapissos es divideixen en decoratius i tècnics. Si aquests últims no requereixen una preparació especial i es creen principalment per donar suport a les plantes, molts habitants de l’estiu ja comencen a experimentar amb decoratius, creant, per exemple, parets senceres de plantes al seu territori. Com que es tracta d’estructures portants, també es poden transportar enreixats d’un lloc a un altre sense por a la composició general. Els enreixats de gelosia són molt populars, combinant elements de fusta i plàstic en el seu disseny. El preu dels materials també pot variar.

D’una manera o altra, el lligament i l’enfortiment de les plantes és el procés més important en aquells casos en què els cultius creixen, dispersen tiges i fulles, hi ha una amenaça de torçades i fractures. Qui hauria pensat que l'incompliment d'un procés tan aparentment senzill podria conduir a la mort d'un hort cultivat amb molta cura? No ho permeteu, lligueu les tiges gruixudes de manera oportuna; tingueu cura i no sigueu mandrosos.